noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Abellà i Foguet, Feliu.

Ferroviari nat a la vila el 1878. El pas del ferrocarril i la seva estació donava feina a moltes persones. Sovint els empleats eren forasters, sigui de llocs propers (Garrigues o Camp de Tarragona) o de la resta de l’Estat. La professió de ferroviari era, pels habituals canvis de destinació, una de les ocupacions amb més mobilitat. Succeïa el mateix amb el personal de l’administració de correus i telègrafs.

Abelló, J.

Mestre a l’escola pública de Montblanc (1934).

Abelló, Pere Joan

Mestre de cases originari d’Almoster (Baix Camp) amb residència a Montblanc l’any 1793 quan, juntament amb Aleix Tomàs, veí de l’Espluga de Francolí, edificava el nou temple parroquial de Blancafort.

Abelló i Barrios, Josep Maria

Empleat de banca. President del grup Fra Magí Català de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1935). Alcalde de la vila, des del 27 de desembre de 1943 al 27 de juliol de 1955. Durant el seu mandat es féu el primer eixample de Montblanc amb la construcció del Grup Vilasalva; l’enllaç de les carreteres de Reus i Lleida, l’establiment del nou Col•legi de la Mercè, el Col•legi públic Arce Ochotorena i la primera reconstrucció de l’església de Sant Francesc i s’inicià la rehabilitació del clos emmurallat. L’any 1947 es publicà el decret de 24 de desembre que declarà la vila Conjunt Monumental i Artístic. President del Casal Montblanquí (1962-1963). Junt amb la seva esposa, Àngela Cabestany, donà al santuari de la Serra unes corones per a la imatge de la patrona de la vila. Morí a Montblanc el 9 de març de 1999.

Abelló i Dalmau, Pere

Nascut a Montblanc. Delegat de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis. Promogué els primers actes d´homenatge a la gent gran de la vila. President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament. (1924-26).

Abelló i Miró, Cecília

Religiosa. Carmelita vedruna, nascuda a la vila. El 1889 tenia 32 anys i en feia sis que servia a l’Hospital.

Abelló i Roset, Joaquim

Metge. Nat a Montblanc el 13 d’agost del 1893. Fill de Mateu Abelló i Capdevila, moliner de Cabra del Camp, i de Teresa Roset i Sabaté, de Montblanc, ambdós residents a Tarragona. Llicenciat en Medicina el 1916 i metge ajudant del Dr. Botey. Treballà a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (director del servei d’ORL durant el període 1954-1963; abans havia estat director de la sala d’ORL els anys 1948-1954), a la clínica L’Aliança (1931) i al manicomi de Sant Boi de Llobregat (1932). Va col•laborar amb la creació del Sindicat de Metges de Catalunya (1919). President i fundador de l’Atlàntida Mèdica d’Especialitats i membre de la junta directiva de la Mutual Mèdica de Catalunya. Repressaliat i empresonat (1939). Destacà pels seus estudis sobre la síndrome de Costen, de la qual publicà nombrosos articles en revistes mèdiques especialitzades.

Adalendis

Muller de Berenguer Bonfill. Ambdós eren d’Olèrdola (Alt Penedès) i foren els pares de Pere Berenguer de Vilafranca, fundador de Montblanc i primer batlle i veguer de la vila. Altres fills del matrimoni foren Dalmau, Bertran, Oller (anomenat de la Rafeguera), Arnau Berenguer, Guisla i Ermessenda.

Adam, P

Batlle de Montblanc. La Batllia li fou atorgada pel rei Jaume I l’any 1260.

Agramunt, Andreu

Rector de la Guàrdia dels Prats (1591-1592).

Aguda, Berenguer de l’

Benefactor de l’església de Sant Francesc de Montblanc. En testament de 21 de maig de 1238 féu un llegat per a l’obra de l’església.

Aguder

Organista de l’església de Santa Maria (1642).

Aguiló i Batlle, Antoni d’

Era fill de Josep d’Aguiló. Es casà amb Maria Josa i Dalmau i, en segones núpcies, amb Guialmar Marañosa (1753). Morí l’any 1787.

Aguilar, Francesc

Religiós agustinià i biblista, nascut a la Vila (s. XVI). Catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior del convent de Sant Agustí. Escriví Indulgencias y gracias concedidas por los sumos pontífices a los cofrades de la correa de N. P. San Agustín. Barcelona, 1584.

Aguilar, Maria d’

Castlana de Montblanc (1725). Era vídua de Jaume de Copons i tenia el títol de baronesa de Segur. Prengué possessió de les propietats i drets de la castlania el dia primer de novembre de 1725.

Aguiló i Batlle, Antoni d’.

Advocat i regidor degà de la vila (1785-1786). Fill de Josep d’Aguiló i Tudela i Engràcia Batlle i Folc i nét de Felicià Aguiló. Segons G. Serra, J.M. Porta i J. Felip, fou un personatge omnipresent en el Montblanc de la segona meitat del segle XVIII. Va ser l’advocat principal de l’Ajuntament de la vila i contribuí a resoldre les diferències que el mateix Ajuntament tenía amb les Clarisses de la Serra. Morí l’any 1788. El patrimoni familiar passà al seu fill Francesc d’Aguiló i Marañosa. L’any 1772, un llamp provocà l’incendi parcial de la seva casa pairal, l’avui anomenat Palau Alenyà.

Aguiló i de Marañosa, Francesc Xavier d’

Advocat. Fill d’Antoni d’Aguiló i Guiamar Marañosa. Nasqué a la vila el 18 de juny de 1754. Casat amb Gertrudis Molins i Josa. Representà el cantó de Montblanc en la constitució de la Junta General del Sometent del corregiment de Tarragona i en fou elegit vocal (9 de juny de 1794). Quan es produí la invasió napoleònica, formà part de la Junta Corregimental (1808) i portà la bandera de Montblanc durant el setge de Tarragona (1811). Fou elegit diputat al Congrès (1811). L’any 1822 les tropes constitucionals incendiaren la casa pairal dels Aguiló. Afavorí la comunitat de Sant Francesc de la vila.

Aguiló i Jori, Antoni d’

Prevere, natural de la vila i resident a Torres de Segre (Segrià). Era fill de Francesc d’Aguiló i Francesca Jori Desclergue (1680).

Aguiló i Jori, Felicià d’

Doctor en lleis. Membre de la Confraria del Santíssim Sagrament de la vila. Fill de Francesc d’Aguiló i de Francesca Jori, casat amb Teresa Tudela (1688).

Aguiló i Marañosa, Miquel d’

Plebà de la vila (1798) i beneficiat de l’església de Santa Maria (1805). Era fill d’Antoni d’Aguiló i Batlle.

Aguiló i Milarnau, Francesc

Era fill d’Onofre Aguiló, ciutadà honrat de Lleida, i es casà amb la montblanquina Francesca Jori, establint a la vila el llinatge dels Aguiló. Assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 27 d’agost de 1647. Veguer de Montblanc (1653-1654).

Aguiló i Molins, Francesc Antoni d’

Era el major hisendat de la vila en la seva època. Fou impulsor de la creació del cos de voluntaris realistes constituït a la vila i a la vegada en va ser el primer tinent. (1830).

Aguiló i Molins, Joaquim Maria d’

Militar. Nascut a la vila. Fill segon de Francesc d’Aguiló i Marañosa. Brigadier i gentilhome de la reina Isabel II d’Espanya. Guardonat amb la Gran Creu de Carles III. Vengué la casa pairal dels Aguiló, Palau Alenyà.

Aguiló i Molins, Josep d’

Germà de l’anterior. Era conegut com el Pepillo. Se li atribueix la redacció d’una petita història de la vila, actualment desapareguda, que fou utilitzada per altres historiadors. Participà en la defensa de Tarragona contra l’exèrcit de Napoleó (1811).

Aguiló i Tudela, Josep

Regidor primer (1721) i portaveu i tinent de corregidor de Montblanc.

Aguiló, Antoni d’

Primer contribuent de la vila l’any 1845. En aquell any a Montblanc hi havia 836 veïns (caps de casa) dels quals solament eren electors 135 (16 %).

Aguiló, Felip d’

Durant la guerra amb França, participà en la Junta General del Sometent (1794) i en la reunió general del Sometent celebrada el mateix any.

Aguiló, Francesc A

Regidor primer de la vila. Prengué possessió el 17 de març de 1825i exercí les seves funcions fins el 1 de gener de 1826.

Aguiló, Francesc d’

Doctor en Dret. Nat a Montblanc a la segona meitat del segle XVI. Casat amb Francesca Jori i Desclergue, de la qual tingué els fills Francesc, Felicià i Antoni. Ciutadà honrat de Barcelona. Assessor del General de Catalunya, doctor del Reial Consell, membre del braç reial a les Corts i conseller de la ciutat de Barcelona. Tingué especial intervenció en l’expulsió dels inquisidors de Catalunya. Secretari i assessor jurídic de la Comissió que tingué cura de l’afer. Vers l’any 1611 publicà el Memorial en el cual se justifica la queja que dan a S.M. los diputados del General de Cataluña por el perjuicio grande que resulta a las Constituciones y otras leyes de dicho Principado de no ponerse en ejecución la sentencia promulgada contra los Inquisidores de dicho principado por el Lugarteniente de S.M. y real Consejo, a instancia del fisco real y del Síndico de la Ciudad de Barcelona. És autor també d’un memorial sobre el dret dels cavallers a portar armes de foc, que porta per títol Memorial en el cual se justifica el perjuycio que resulta a las Constituciones de Cataluña de que se ponga en execución la pragmática que su majestad mandó publicar en el Principado de Cataluña, prohibiendo en ella el uso de arcabuces pedreñales con penas pecuniarias.

Agustí i Feliu, Josep

Escultor, nat a la vila. Tenia l’estudi a la casa pairal dels Belart, al carrer Major. Autor dels monuments al ball de bastons (1981) i a la pagesia (1984). Obtingué el Premi Provincial d’Escultura (1974) i més endavant la menció honorífica Julio Antonio. El 1986 obrà el monument a Agustina d’Aragó pel poble de Fulleda (les Garrigues). Morí d’accident el dia 16 de juny de 1995 als 38 anys d’edat. L’Ajuntament de Montblanc posà el seu nom a un dels carrers de l’eixample de la vila.

Agustí, Antoni

Prevere a Montblanc (1497).

Agustí, Francesc

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1911-1914). Per ampliar la tasca assistencial i benèfica que els franciscans portaven a terme, el gener de 1912 creà al convent L’almoyna de la V.O.T. de Sant Francesch en la qual participaven religiosos i laics de la vila.

Aixalà i Gassol, Jaume

Religiós franciscà i historiador, nascut a la Vila. Fou lector de Filosofia al Convent de Girona i examinador sinodal del bisbat gironí. Autor, entre altres obres, de Vida portentosa [...] el molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo [...]. (Girona, 1757), El místico serafín de la menor regular clerecía [...] (Barcelona, 1770) i Novena de Nostra Senyora de la Serra, publicada abans de 1831.

Aixalà, Maria Teresa

Abadessa del Monestir de la Serra (1798-1813). El seu abadiat fou atzarós. El santuari i la comunitat sofriren les tràgiques vicissituds de les guerres napoleòniques. Les monges abandonaren el convent el 24 de febrer de 1809 per mor dels francesos però hi retornaren el 4 d’octubre del mateix any. A finals de març de 1810 les monges es dispersaren. Més tard la imatge gran de la Verge fou baixada al temple de Santa Maria (2 de maig de 1811) i l’edifici del convent fou enderrocat (desembre de 1811). La comunitat constava de 18 monges que hagueren de refugiar-se a casa del veí Baltasar de Tàpies (21 de febrer de 1813). Morí a Reus.

Alba i de Foraster, Jeroni

Notari de la vila (1733-1763).

Alba i Foraster, Maria Francesca

Abadessa del monestir de la Serra (1754-1756). El segon cognom podria ser de Foraster.

Alba i Milà, Salvador

Advocat (1819). Estava casat amb Maria Guasc.

Alba i Molins, Salvador

Notari de la vila (1778 a 1807). Nascut a Montblanc d’una nissaga de notaris. Fou també notari públic d’Ulldemolins (1758 a 1778) i actuà a Prades, Cornudella, la Pobla de Cèrvoles, Juncosa, Albarca, Vilanova de Prades i altres poblacions. En la relació dels membres de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc (1819-1824) figura un notari amb el nom de Josep Alba Molins.

Alba, Jeroni

Notari de Montblanc (1654-1699) i cònsol de la Vila (1661).

Alba, Joan

Escrivà de Montblanc (1623-1645) i de la Casa del Consell (1637) i cònsol de la vila.

Alba, Josep

Benefactor del santurari de la Serra (1769). Era rector de Sant Martí de Maldà i després fou prebender de Reus.

Alba, Josep Ramon

Notari de la vila (1789-1820). Casat amb Maria Francesca Milà, de Reus.

Alba, Maria Elisabet

Abadessa del monestir de la Serra (1710).

Alba, Salvador

Notari de la vila (1691-1751).

Alba, Salvador

Regidor degà de la vila. Fou elegit el 13 de setembre de 1818, però no entrà en funcions fins el 12 de març de 1819. L'any 1820 fou de nou elegit.

Albert Cantó, Àngela

Albert Cantó, Àngela

Albert Carlomagno, Gaietà

Alcalde pedani de Lilla durant la II República. Nat el 1893. Acabada la Guerra Civil fou empresonat (1939-1941).

Albertí Rodon, Farraria d’

Fundador d’un benifet sota l’advocació de l’Ascensió de Nostre Senyor a la capella de l’Ascensió de l’església de Santa Maria (10 de Novembre de 1390).

Albinyana i Arandes, Marià Guadalupe

Notari de Montblanc (1888-1898). Anteriorment havia exercit a la ciutat de Tarragona (1871-1887). El 1899 tornà a Tarragona .

Albinyana i Pastor, Francesc de Paula

Notari de Tarragona (1788-1840). A causa de la invasió francesa, dels mesos de novembre del 1812 a l’agost de 1813 residí a Montblanc on formalitzà escriptures.

Albinyana, Joan

Plebà de Montblanc (1608). Doctor en teologia.

Albiols, Joan

Pintor nascut a Montblanc. Era fill de Gabriel Albiols i la seva esposa Blanca. L’any 1500 estava establert a Tarragona. Entre les seves obres figuren un retaule per a la catedral de Tarragona (1500) i les pintures de les portes d’un retaule de la mateixa catedral que es portava en processó (1502). Restaurà una imatge de Santa Tecla (1500) i una imatge de la Mare de Déu (1502). Junt amb el pintor de Tarragona Pere Homdedéu renovà la pintura de la bandera de la confraria dels Hortolans de Tarragona i, junt amb el mateix pintor tarragoní i altres, pintà la de la confraria de San Lluís de la mateixa ciutat. Es dedicà també a la il•lustració de llibres.

Alcarràs, Guillem d’

Castlà de Montblanc (s. XII), fill de Guerau de Jorba.

Alegre, Bertomeu. Prevere

L’any 1327 instituí el benefici de Sant Nicolau a l’església de Santa Maria.

Alemany de Cervelló, Guerau

Governador de Catalunya després de la mort del rei Martí I, l’Humà. Convocà Corts a Montblanc (1411).

Alemany, Tomàs

Prevere de la vila, beneficiat de l’església de Santa Maria (1805).

Alenyà, Berenguer

Nebot de Macià Alenyà. Canonge (1377). Succentor del Capítol de Tarragona (1359 a 1371). Morí l’any 1386.

Alenyà, Ramon

Vicari general i procurador del bisbe de Tortosa que participà a les Corts de 1478.

Alenyà, Ramon

Vicari general i procurador del bisbe de Tortosa que participà a les Corts de 1478.

Alenyà, Arnau d’

Disposà la construcció d’una capella a l’església de Santa Maria de Montblanc, que seria posada sota l’advocació dels sants Felip i Jaume. En testament de 8 de maig de 1334 fundà un benifet sota la mateixa advocació. Fundà també un altre benifet a l’església del convent de Sant Francesc de Montblanc sota l’advocació de les santes Tecla i Santa Bàrbara.

Alenyà, Bernat

Mercader. Fill de Bernat Alenyà, el Franc o el Generós. Casat amb Elionor de Vilafranca, de la família montblanquina del mateix nom, de la qual tingué un fill anomenat Bernat, mort per efectes de la pesta l’any 1348 i enterrat a Poblet. Persona influent que tenia relacions amb la cort de Jaume II. En testament atorgat l’any 1338 fundà un benefici dedicat a Sant Bernat en la capella, aleshores encara no construïda, de Sant Bernat i Sant Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Alenyà, Blanca d’

Abadessa del monestir de la Serra (1396). El seu ossari es conserva a l’església del mateix monestir.

Alenyà, Elionor d’

Vegeu “Elionor de Vilafranca”.

Alenyà, Francesc d’

De la família montblanquina del mateix nom. Posseïdor de moltes propietats i senyories. La seva filla Isabel es casà amb Joan Dalmau de Montsuar. Senyor dels castells de Llorac i de la Cirera (1342) i del castell de Robinat (1362), sobre els quals posseïa tota la jurisdicció civil i criminal, per cessió del rei Pere III. Junt amb Guillem Janer i Guillem d’Anglesola, actuà com a àrbitre en la concòrdia formalitzada per dirimir qüestions sorgides entre el municipi i la parròquia de la vila (1330).

Alenyà, Francesc o Francí d’

Donzell i militar. Nebot de Joan Alenyà. Juntament amb Joan de Vilafranca i Francesc de Conesa, representà la vegueria de Montblanc a les Corts de Barcelona (1460) convocades i presidides per Joan II. La seva filla Elionor contragué matrimoni amb Guillem de Llordat.

Alenyà, Guillem

Germà de Macià Alenyà i possiblement fill de Francesc d’Alenyà. Posseïa el domini sobre 44 focs a la vegueria de Montblanc (1358). Senyor dels castells de Llorac i de la Cirera (1361) i, juntament amb Guillem de Prat, del castell de Rubinat.

Alenyà, Guillem Ramon d’

Prevere de la vila (1474).

Alenyà, Joan d’

Doctor en lleis i síndic de la vila (1382). Participà en representació de la vila a les Corts de Montsó entre els anys 1382 i 1384.

Alenyà, Joanot d’

Lloctinent del veguer de Montblanc (1503).

Alenyà, Macià d’

Nat a Montblanc. Capellà del papa Urbà V (1361-1370), abat del monestir de Mont-Aragó i hospitaler de la seu de Tortosa. Paborde de Tarragona (1361. Dirigí la construcció de les muralles de la vila de la Selva del Camp. Amic i col•laborador del duc de Girona, que després fou Joan I. Devot de la Mare de Déu de la Serra i fundador del benifet de Sant Macià al santuari montblanquí (1360). Morí amb anterioritat a l’any 1364.

Alenyà, Pere d’

Síndic de la vila (1330 i 1344).

Alenyà, Pericó d’

Fill de Pere d’Alenyà. En el seu testament féu una deixa al convent de Santa Maria del Miracle per construir un arc de pedra a l’església. El comanador del convent reclamà l’efectivitat del llegat (1374).

Aleu, Joan

Metge de Montblanc. Entre el 1524 i 1540 va ser contractat per l’Ajuntament de Reus .

Alfons

Príncep. Fill de Pere III i de la seva tercera muller Leonor de Sicília. Morí a Montblanc l’any 1362.

Alfons I, el Cast

Fundador de Montblanc. Rei d’Aragó, comte de Barcelona i Provença (1162-1196), fill de Ramon Berenguer IV. Nasqué sembla a Sant Pere de Vilamajor el mes de març de 1152. Era alt i magre, culte, inspirat trovador, esforçat guerrer i bon polític. Devot de Santa Maria de Poblet i molt fidel a la Santa Seu. Reconquerí les terres de Terol i ajudà Alfons VIII de Castella en el setge i conquesta de Conca. El seu regnat coincideix amb el punt àlgid de la dominació dels comtes de Barcelona al nord del Pirineu (Lluís. París). En el primer document que signà va fundar Montblanc en manar a Pere Berenguer de Vilafranca que traslladés la població de Vilasalva al lloc anomenat Muntblanc (1163). Seguint Lluís París, es constata que l’any 1176 Alfons I enfeudà el castell de Montblanc a Guerau de Jorba, un dels seus més adictes consellers, molt vinculat a la vila, i al fill de l’últim Guillem d’Alcarraç. L’any 1174, en casar-se amb Sança de Castella, li donà Montblanc i el seu territori. L’octubre de 1178 atorgava a Montblanc la Carta albergae i l’exempció de certs tributs, i l’any 1194 concedí l’escrivania pública de Montblanc al rector i església de Santa Maria de Montblanc (1194). El mateix autor, que ha constatat documentalment la presència d’Alfons I a Montblanc el setembre de 1186 i el mateix mes de 1187, remarca que mercès a la protecció d’Alfons I Montblanc, en finir el segle XII, era ja una població important com ho acredita la Butlla del papa Celestí III, de 1194, en la qual s’esmenta l’església de Montblanc i les seves sufragànies. El rei morí a Perpinyà el 25 d’abril de 1196 i fou sepultat al monestir de Poblet.

Alfons II, el Franc

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1285-1291). Nasqué a València el 4 de novembre de 1265. Era fill de Pere II i de la reina Constança de Sicília. En la guerra contra el seu germà Jaume II reconquerí Mallorca. Guerrejà contra els sarraïns i conquerí Múrcia. Les relacions d’Alfons Ii amb la vila foren intenses. Remarca Lluís París que el rei es trobava a Montblanc el mes de març de 1286 i el febrer de 1290 i que el 28 de febrer de 1288 aprovà la donació que Montblanc havia fet a l’Orde de la Mercè del lloc o església de Santa Maria del Miracle, i afegeix que en firmar-se els tractats d’Oleron (1287) i de Campfranc (1288), Montblanc va ser una de les cinc poblacions catalanes que afiançaren el comte-rei. El 30 de desembre de 1288 es va celebrar consell a l’església de Sant Miquel de Montblanc en el qual la vila va prometre complir les clàusules dels tractats esmentats. Els tractats d’Oleron i de Campfranc van ser establerts per acabar les guerres començades per Pere II. L’autor citat constata també que el batlle de Montblanc, Joan Pere Sabata, era un dels acompanyants d’Alfons II, i que els síndics montblanquins assistiren a les primeres Corts Generals dels regnes de la Corona d’Aragó celebrades a Montçó (1289). Alfons II morí a Barcelona el 18 de juny de 1291.

Alfons III, el Benigne

Comte de Barcelona i rei d’AragóAragó (1327-1336). Nasqué a Nàpols el gener de 1299. Era fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou i va contreure matrimoni amb Teresa d’Entença i, en segones núpcies, amb Elionor de Castella. Convocà corts a Montblanc que foren celebrades a l’església de Santa Maria l’any 1333. Les corts foren obertes el dia 11 d’abril i continuaren fins el dia 20 de maig, data en què se suspengueren per malaltia del rei. Deu dies després es reobriren i continuaren fins el dia 10 d’agost, data en què foren definitivament clausurades. La vila fou representada en aquestes corts per Guillem Gener i Guillem d’Anglesola. Constata Lluís París que les corts aprovaren les forces militars i els mitjans que serien tramesos per ajudar el rei de Castella, Alfons XI, en la guerra contra els sarraïns i les que havien de lluitar contra els genovesos per a la pacificació de Sardenya. Es van acordar també trenta-sis lleis sobre Dret públic i privat, entre les quals n’hi havia de la més gran importància, com la del capítol 27 que unificava la quantia de la legítima a Catalunya, amb l’adopció del Dret romà justinianeu. Diu també l’autor citat que en el poc més de vuit anys que durà el regnat d’Alfons III, aquest rei passà molt de temps a la vila, on celebrà corts i des de la qual decidia els afers de govern dels seus regnes, dirigia els preparatius per la projectada croada contra els sarraïns granadins, i s’encomanava la Mare de Déu de la Serra per recuperar la salut (1333). Així consta documentalment que el rei era o sojornava a Montblanc del 21 de novembre al 3 de desembre de 1327, una vegada celebrades les exèquies del seu pare a Santes Creus, el 18 i 19 de novembre de 1328; el 18 i 19 de maig de1330; del 28 de juliol al 7 d’agost de 1331; de l’11 d’abril al 20 de maig de 1333, i del 30 de maig al 10 d’agost del mateix any 1333. El 3 de desembre de 1327 el rei concedí declaració d’immunitat a favor del convent de la Serra. Alfons III morí a Barcelona el 22 de gener de 1336 i el seu cos fou sepultat al convent dels franciscans de Lleida.

Alfons IV, el Magnànim

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1416-1458). Nasqué a el 18 de desembre de 1396 a Medina del Campo (Castella) i era fill de Ferran de Trastàmara i d’Elionor d’Albuquerque. L’any 1415 es casà a València amb Maria de Castella, filla d’Enric III i de Caterina de Lancàster. Obsessionat per la conquesta de Nàpols, fracassà en un primer intent ja que la flota catalana fou derrotada a Ponça i el rei fet presoner. Alliberat després de pagar un rescat s’enfrontà amb Venècia, Florència i el papat (1436-1442), i aconseguí el tron de Nàpols. Des d’aleshores, preocupat per la defensa contra els turcs, ja no tornà més a Catalunya. Pel que fa a les seves relacions amb Montblanc, assenyala París que el rei sojornà a la vila l’abril de 1416 al començament del seu regnat. El 15 de febrer de 1417 concedí la celebració a Montblanc del mercat del divendres, que encara perdura. Durant el regnat d’Alfons IV els rectors de Montblanc començaren a anomenar-se Plebans, i Simó Salvador, rector de Santa Maria i després bisbe de Barcelona, fou nomenat ambaixador reial. Alfons IV morí a Nàpols el 27 de juny de 1458.

Alfons XIII

Rei d’Espanya (1886-1931). El 1922 concedí el tractament d’il.lustríssim a l’Ajuntament de Montblanc. Fins aleshores tenia el de Magnífic.

Alfonso i Andreu, Josep

Procurador dels Tribunals (1930).

Alfonso i Andreu, Lluís

Advocat, nat a la vila el 1905 i veí de Barcelona. Donà l’immoble de la casa pairal dels Alfonso al Museu Arxiu de Montblanc i Comarca per a la instal•lació de la seu social (1963). Primer president del Museu-Arxiu i després president honorari (1965). L’Ajuntament el nomenà fill predilecte de la vila el 26 d’agost de 1983.

Alfonso i Anguera, Miquel

Alcalde de la vila des del primer de juliol de 1885 al mateix dia de 1887. Prengué possessió de l’alcaldia l’1 de novembre de 1885. Nascut a Montblanc el 28 d’abril de 1832, fill de Ramon, comerciant i Antònia, aquesta de l’Espluga de Francolí. Casat amb Josepa Bové Pedrol, de Lilla. Emigrà a Amèrica –d’aquí li venia el sobrenom de Cubano– i tornà a la vila. Home de caràcter i emprenedor. Impulsor dels edificis del Jutjat i de la Plebania que foren construïts durant el seu mandat. Constructor també de l’actual cementiri (1887), de la presó, de les voravies dels principals carrers i del darrer tram de la volta del Riuot a l’antiga Font de la Vila. Per la seva obra l’anomenaren el Rius i Taulet de Montblanc. President de la Societat Artesana i regidor de l’Ajuntament (1883-1885). Devot de la Mare de Déu de la Serra, formà part durant molts anys de la Junta d’Obra del santuari. Autor de diversos treballs històrics. Havia pertangut políticament al Partit carlista. Morí a Montblanc el 12 d’octubre de 1916. L’any 1922 l’Ajuntament donà el seu nom a un dels carrers de la vila.

Alfonso i Bové, Josep M

Advocat. El 1910 tenia 56 anys. Treballà a Arenys de Mar i el 1904 tornà a Montblanc, on morí el 14 d’agost del 1914.

Alfonso i Bové, Miquel

Metge. Consta que el 1889 tenia 33 anys i que residia a Barcelona .

Alfonso i Huguet, Raimon

Alcalde de la vila (1847).

Alfonso i Pedrol, Josep

Procurador. El 1910 tenia 58 anys. Estava casat amb Dolors Andreu Lloberes, d’Alcover (Alt Camp). Alcalde de la vila. Prengué possessió del càrrec el 26 de febrer de 1930, després de l’acabament de la dictadura de Primo de Rivera. Morí el maig de 1930.

Alfonso, Francesc

Pagès, de nacionalitat portuguesa i veí de Montblanc. Morí l’any 1687 i fou enterrat el 17 de febrer del mateix any a l’església del convent de la Mercè. Molt possiblement és la persona de la qual deriva a la vila la nissaga o família Alfonso coneguda com de cal Portuguès.

Alfonso, Ramon

Alcalde de la vila, de 31 de març de 1844 a primer de gener de 1846. De nou va exercir les mateixes funcions de l'Alcaldía des de l'1 de gener de 1848 al mateix dia de 1850. Particularment, l’any 1841 construí a l’església de la Serra un altar dedicat a Sant Ramon de Penyafort.

Alforja i Figueres, Francesc

Rellotger veí dela vila, nat a Gràcia (Barcelona). Casat amb Josepa Roselló Jové. El 1889 tenia 42 anys.

Almenara, Pere

Comerciant. Fundador d’una causa pia (1510) destinada a afavorir noies de pocs recursos econòmics.

Alòs, Pere d’

Notari de la vila (1368).

Alosa, Berenguer de l’

Benefactor de l’església i convent de Sant Francesc de Montblanc (1238).

Alsina, Josep

Milicià de la Milicia Nacional del Batalló 1r. de Valls, que morí en l’assalt per forces carlines de la presó de Montblanc el dia 26 de maig de 1935. Josep Alsina estava de sentinella a l’edifici del palau del Castlà, habilitat aleshores com a presó.

Alsina, Salvador

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1907-1911). Durant el seu mandat es renovà el paviment de l’església de la Mercè i es millorà el cambril posant-s’hi baranes i vitralls; l’altar de Sant Ramon fou pintat i daurat, s’adquiriren i es col•locaren les imatges de Sant Josep, Sant Pasqual i Sant Bonaventura. El cambril fou pintat i decorat pel pintor Matias Auqué i les obres s’inauguraren el 27 de setembre de 1908.

Altés, Benjamí

Rector de Rojals (1934-1936). Natural de la Febró (Baix Camp). Fou el darrer rector amb residència al poble de Rojals. A l’esclatar la revolució de 1936 el comitè revolucionari li salvà la vida però el foragità del poble. Durant la guerra civil i persecució religiosa de 1936-1939 no hi hagué cap sacerdot a Rojals. De tota manera, Mn. Josep Martorell devia fer-hi alguna estada clandestina, ja que remarca Josep M. Contijoch que en els llibres parroquials, salvats per la família de cal Ros, hi consta inscrita una acta de defunció d’aquella època signada per l’esmentat clergue.

Altisent i Altisent, Agustí

Monjo de Poblet i historiador medievalista. Nasqué a Santa Coloma de Queralt (1923); cursà els estudis de peritatge mercantil; llicenciat en Teologia (Universitat de Friburg) i doctor en Història (Universitat de Barcelona). Professor titular d’Història de la Universitat Rovira i Virgili (1976-1988) en la qual impartí també diversos cursos de doctorat. Ingressà al monestir l’any 1946 i fou el primer president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, conseller de l’Institut Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva producció literària i històrica fou extraordinària i versà sobre la història del monestir (Història de Poblet, 1974; Diplomatari de Santa Maria de Poblet, 1993; El monasterio de Poblet durante el abadiato de Estéban II, 1965; La descentralización administrativa del monasterio de Poblet en la Edad Media, 1985; L’almoina reial a la Cort de Pere el Cerimoniós. Estudi i edició dels manuscrits de l’almoiner fra Guillem Deudé, monjo de Poblet, 1969; etc.), la vida monàstica (Inteligencia y cultura en la vida espiritual según los Sermones Super Cantica de San Bernardo, 1961; Para la historia de la pobreza en las monjas cistercienses, 1973; Parábolas y alegorías de san Bernardo sobre la vida monàstica, 1960; San Bernardo, comentarista del Cantar de los Cantares, 1966; etc.),història de Catalunya (Poblet, Bernat d’Anglesola i dues expedicions militars d’Alfons el Cast, 1966; Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge, 1978; Una societat mercantil a Catalunya a darreries del segle XII, 1968; Una sentencia arbitral entre padre e hijo judíos, 1970; etc.) i particularment de la història de Montblanc (Equipament d’un molí hidràulic a Montblanc el 1686, 1972; Notícies socials i econòmiques de Montblanc, La Guàrdia dels Prats i la Riba, pels voltants del 1200, en els documents de Poblet, 1966; etc.); de l’Espluga de Francolí (Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, 1966; Un segell hebraic trobat a l’Espluga de Francolí i els jueus i conversos de la vora de Poblet, 1966; etc.) o Vimbodí (Una comunitat femenina a Vimbodí, depenent de Poblet, 1974), etc. També conreà el tema de l’assaig i publicà nombrosos treballs periodístics a La Vanguardia i altres periódics, alguns recollits en els llibres Reflexiones de un monje (1990) y Al caer la tarde (1966). . Morí a Poblet l’any 2004. Amb motiu de la seva jubilació l’any 1991 el Departament de Geografia, Història i Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona va promoure la preparació i edició d’una miscel.lània d’homenatge. El Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li dedicà un homenatge l’any 2003

Alugia, Pere d’

Benefactor de l’església de Santa Maria de Montblanc (1265).

Ambler, Ramon

Prohom de la vila. Instituí un benefici sota l’advocació de les santes Eulàlia i Àgata a l’església de Santa Maria de Montblanc (1334)

Amer, Pere d’

Mestre general dels mercedaris que, en representació del seu orde, acceptà la donació dels prohoms i jurats de Montblanc de l’església i lloc de Santa Maria del Miracle (25 de febrer de 1288).

Ametller, Josep

Organista de l’església de Santa Maria (1865-1872). Prengué possessió del càrrec el 6 de desembre de 1865 i renuncià el 24 de desembre de 1872.

Amic, Joan

Nunci de Montblanc (1390) .

Amill i Sugranyes, Antoni

Hisendat de la Guàrdia dels Prats (1889).

Amill i Vergé, Maria

Religiosa. Carmelita vedruna natural de la Guàrdia dels Prats. El 1889 servia l’hospital de Montblanc i tenia 32 anys (en feia sis que era a l’Hospital).

Amorós, Bertran, Josep

Prevere nat a Montblanc. S'ordenà sacerdot l'any 1900 a Tarragona, ciutat on residiria.

Amorós, Bertran, Josep

Prevere nat a Montblanc. S'ordenà sacerdot l'any 1900 a Tarragona, ciutat on residiria.

Amorós i Abelló, Ramon

Músic. Nat a Montblanc el dia 20 d’abril de 1912. Tocà a les orquestres Amorós i Ritmo y Melodia. Morí a la vila el 21 de febrer de 1978.

Amorós i Dalmau, Maties

Músic, nat a Montblanc el 14 de gener de 1901. Era conegut com Maties o Matietes Basté. Pare de Maties i Ramon Amorós i Cervelló, ambdós també músics. Mestre de música. Tocà els instruments de piano, violí, flauta, flautí, fiscorn, plats i acordió. Començà tocant el piano en les representacions de cine mut a Montblanc. Entre 1914 i 1917 tocava a l’orquestra La Nova. Creador i director de l’orquestra Amorós. Director del cor El Pensament pels volts de la dècada de 1920. Morí a Montblanc el 7 de setembre de 1979.

Amorós i Llauradó, Antoni

Músic. Nat a Montblanc el 26 de setembre de 1833. Membre de l’orquestra La Vella (1867). Morí a la vila el 15 de febrer de 1902.

Amorós i Llauradó, Pau

Músic. Nat a Montblanc el 26 de novembre de 1839. Tocava a La Vella (1867). Morí a la vila el 8 de maig de 1888.

Amorós i Sugranyes, Antoni

Alcalde de la vila, del 30 de novembre de 1912 al 5 de juliol de 1913. President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament. (1922-1924).

Amorós i Sugranyes, Ramon

Prevere, fill de la vila. Nasqué el 9 de febrer de 1872. Beneficiat i organista de l’església de Santa Maria (1895-1947). Prengué possessió del càrrec essent sots-diaca el 7 de juny de 1895. El setembre següent tornà a Tarragona per continuar els estudis. Ordenat prevere (24 de Desembre de1896), continuà en les funcions d’organista que exercí fins a la seva mort, amb el sol parèntesi dels anys de la guerra civil (1936-1939) durant els quals romangué amagat a la vila. Morí el dia 31 de maig de 1947. APM. Òbits (1930-1955).

Amorós, Esperança

Abadessa del monestir de la Serra (1830-1833).

Amorós, Francesc

Mercader de la vila. El 30 de maig de 1628 féu un llegat a favor del santuari de la Serra (Retaule de la Confraria de Santa Llúcia).

Amorós, Joan

Guerriller. Nasqué a Pira (s. XVIII) i fou conegut amb el nom de Janet de Pira. Lluità contra les forces de Felip V en la guerra de 1718-1720. Al front de la seva partida conquerí Montblanc i destruí els arxius on constaven els noms dels contraris de Felip V. En acabar la guerra, s’exilià a França. Més tard continuà la lluita i finalment s’acollí a una amnistia.

Amorós, Miquel

Rector de la Parròquia de Rojals (1933-1934).

Amorós, Pau

President de la societat L’Assutzena (1880).

Andreu i Abelló, Antoni

Polític compromès en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Nasqué a Montblanc el 10 de març de 1905. Regidor de l’Ajuntament de Reus (1931) i vicepresident del Centre de Lectura de la mateixa ciutat (1936). Director del Diari de Catalunya, portaveu d’Estat Català (1937) i membre del Comitè Executiu d’Estat Català. Fundador del Front Nacional de Catalunya. Al final de la guerra civil s’exilià a França. La seva correspondència de l’exili ha estat recollida per Jordi Tous i Vallvè en un volum titulat Antoni Andreu i Abelló: correspondència política d’exili (1938-1939). D’Estat Català al Front Nacional de Catalunya. Tarragona, 1999. Fou un dels fundadors i, després vicepresident, del Museu-Arxiu de Montblanc. Enamorat de la seva vila i gran col•laborador i difusor del procés de restauració del patrimoni històric de Montblanc. Fundador del Front Nacional de Catalunya i d’Edicions 62. El Museu-Arxiu li tributà un gran homenatge (1983) i dedicà el seu nom a la Sala d’Art de la mateixa institució.

Andreu i Abelló, Carles

Nasqué a Reus el 15 de febrer de 1924. Senador per Convergència i Unió a les Corts espanyoles (1986-1989) i membre de la Comissió Mixta per al traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat.

Andreu i Abelló, Josep

Advocat i polític. Nasqué a Montblanc l’any 1906 però de molt jove es traslladà amb la seva família a Reus. Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Reus. Fou president del FNR de Reus (1930) i formà part de la comissió de la Generalitat que aprovà el projecte d’estatut d’autonomia presentat a les Corts constituents. Diputat al Parlament de Catalunya (1932) i president de la seva comissió de Justícia i Dret i membre de la Diputació Permanent. President de l’Audiència Territorial de Barcelona (1936) i del Tribunal de Cassació de Catalunya (1936). President de l’Ateneu Barcelonès (1936). Al final de la guerra civil s’exilià a França (1939) i més tard a Mèxic i a Tànger. Tornà a Barcelona l’any 1964. Va obrir la sessió constitutiva de l’Assemblea de Catalunya i fou diputat a Madrid (1977-1979) i senador (1979-1980), diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) pel Partit Socialista de Catalunya. Fou novament president de l’Ateneu Barcelonès (1977-1985). L’Ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila (26 d’agost de 1983).

Andreu i Cabestany, Josep

Comerciant de barita. Casat amb Josepa Abelló Pasqual, de Reus. El 1910 tenia 31 anys.

Andreu i Domingo, Josep

Alcalde de la vila (3 de juliol de 1999 a 23 d’abril de 2001). Senador (2002) i diputat a Madrid per Esquerra Republicana de Catalunya (2003).

Andreu i Gassol, Rafael

Confiter. Nasqué a la vila el 28 de juny del 1883. Era fill de Rafael i Adela. Alcalde de la vila per poc temps (del 2 al 13 d’octubre de 1923) ja que dimití pocs dies després de prendre possessió del càrrec per pressió familiar. El 1910 es casà amb Josepa Gil Camps, mestra, natural de Barcelona. Fou administrador de la duana del tabac a Montblanc. Morí a la vila el 7 de novembre del 1969. La saga dels confiters Andreu fou iniciada a Montblanc per Rafael Andreu i Voltes, natural d’Alcover (Alt Camp) i casat amb Mercè Vilamajor, de Montblanc.

Andreu i Gil, Lluís

Confiter, nascut a Montblanc l’ 11 de gener de 1915, casat amb Nativitat Civit Serra, d’Hospitalet de Llobregat. Morí a la vila el 20 d’octubre de 1989. Amb el seu germà Joan, creà els populars Merlets, llaminadura feta a base d’ametlla, sucre i farina .

Andreu i Gil, Pepita

Mestra. Nascuda a Montblanc el 22 de desembre del 1920. Exercí la seva professió a Riudecols (Baix Camp), la Guàrdia dels Prats i Montblanc.

Andreu i Gil, Rafael

Nat a Montblanc. Metge a les mines de Fígols (Berguedà). Morí assassinat a Barcelona durant la guerra civil (1937).

Andreu i Girona, Esteve

Rector de la Guàrdia dels Prats (1816-1828) i vicari de Nulles. Nascut a Alcover. Morí l’any 1829.

Andreu i Reñé, Josep Maria

Mestre. Instaurador de la Festa de l’Arbre. Nasqué a Montblanc el 18 de gener de 1869, fill de Rafael Andreu, confiter. i Josepa Reñé, de Vallbona de les Monges. El seu avis paterns eren d’Alcover i Valls i els materns de Vallbona i els Omells. De ben jove sentí la vocació de l’ensenyament. Als 18 anys li fou adjudicada la primera escola i, a partir d’aleshores, es dedicà plenament a la docència que exercí durant 51 anys. El 1889 residia a Vila-seca. Entrà en contacte amb Rafael Puig i Valls que l’any 1898 havia fundat a Barcelona la Sociedad para la Fiesta del Arbol i s’animà a fer-la realitat. Essent mestre a Sant Joan de les Abadesses la celebrà, per primera vegada a Catalunya, un diumenge del mes de març de 1899, efectuant una plantada de 200 arbres en una zona que es coneguda com el bosc del Sr. Andreu. Morí el 9 d’abril de 1951. La vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) li dedicà un carrer .

Andreu, Domènec

Vicari de Prenafeta (1829-1830).

Andreu, Gaspar

Compositor. Mestre de capella de l’església de Santa Maria de Montblanc (vers 1615). Abans ho havia estat de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (nomenat el 9 de maig de 1611) i després ho fou de la catedral de la Seu d’Urgell (1617-1621).

Andreu, Pau

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1824 a 1828). L’any 1828 fou elegit prior de Barcelona.

Anela, Joan Baptista

Prevere. Vicari de Prenafeta (1820-1821).

Anglès i Català, Joan

Músic. Nat a Montblanc el 22 de juny de 1898. Tocava el fiscorn a La Vella (1918). Morí a la vila el 12 de setembre de 1995

Anglada i Just, Josep Maria

Prevere. Nasqué a Riudecols (Baix Camp) l’any 1926 i fou ordenat l’any 1952. Vicari i organista de Santa Maria de Montblanc (1956- 1959). Més tard exercí el ministeri a Reus, Almoster i Castellvell del Camp (1985 a 2001). Morí a Riudecols el juliol de 2002.

Anglès i Castellet, Macià

El 1879 tenia una fàbrica de guix al terme de Montblanc. En el segle anterior l’explotació d’aquest recurs es concentrava a Vilaverd.

Anglès i Ferriol, Joan

Contratista d’obres. El 1910 tenia 32 anys.

Anglès i Segarra, Eugeni

Hisendat de la Guàrdia dels Prats (1889).

Anglès i Ventosa, Josep Maria

Prevere, nat a Tarragona. Vicari de l’església de Santa Maria de Montblanc (1940-1942). Malgrat el poc temps que exercí el seu ministeri a la vila deixà una empremta perdurable. Promotor del moviment de reforma litúrgica que anys després consagraria el Concili Vaticà II i gran impulsor dels moviments d’apostolat juvenil. Morí a Tarragona el 10 de novembre de 1972. Als vint-i-cinc anys de la seva mort un gran nombre de persones, entre elles molts montblanquins, li tributaren un homenatge a la Pobla de Mafumet (Tarragonès), la darrera parròquia que regentà.

Anglés, Josep

Rector, sembla accidental, de Rojals (1863).

Anglès, Josep

President de la Societat Artesana (1884). En aquell any el sots-president era Miquel Arnabat i el secretari Miquel Teixidó.

Anglesola, Arnau d’

Rector de la Guàrdia dels Prats (1421-1426).

Anglesola, Francesc d’

Lloctinent del veguer de Montblanc (1496).

Anglesola, Galceran d’

Rector de la Guàrdia dels Prats (1406-1418).

Anglesola, Galvany d’

Sotsveguer de Montblanc (1399).

Anglesola, Gertrudis

Religiosa cistercenca, nascuda a Montblanc. La seva vida fou glossada per Vicenç Ortí i Mayor en l’obra l’obra Vida, virtudes y prodigios de la venerable Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense, publicada a València l’any 1743.

Anglesola, Guillem d’

Jurista. Representant de la vila de Montblanc a les Corts Catalanes de 1333 convocades per Alfons III, el Benigne, i celebrades a l’església de Sant Miquel de Montblanc. En aquestes Corts s’unificà la quantia de la llegítima a Catalunya amb l’adopció de la del Dret Romà de Justinià. El mateix Guillem d’Anglesola actuà com a àrbitre, junt amb Guillem Janer i Francesc Alenyà, en la concòrdia formalitzada per dirimir certes questions sorgides entre el municipi i la parròquia de Montblanc. En testament atorgat l’any 1334, instituí un benefici a l’església de Santa Maria.

Anglesola, Lluís d’

Prevere. L’any 1497 residia a Montblanc .

Anglesola, Pere d’

Fundador del benefici del Sant Esperit en la capella del mateix nom de l’església de Santa Maria de Montblanc (12 de juny de 1348).

Anguela, Josep

Vicari de Prenafeta (1824-1825) i ecònom de la Guàrdia dels Prats (1829 -1830).

Anguera i Rodríguez, Bernardí

Director de la companyia teatral d’afeccionats de la societat L’Assutzena, de Montblanc (1876?).

Anguera, Camil

Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1892-1896).

Anguera, Francesc

Religiós mercedari de la comunitat de Montblanc que fou regent de la Guàrdia dels Prats (1708).

Anguera, Josep

Rector de Rojals (1825 a 1830).

Angulària, Pere d’

Fundà el benefici de l’Esperit Sant a la capella de Sant Francesc Xavier de l’església de Santa Maria (1348).

Aragonès i Boada, Concepció

Donà a l’església de Santa Maria de Montblanc (1990) una imatge barroca del Sant Crist que procedia del refetor del convent de Sant Francesc i que havia heredat dels seus avantpassats.

Aragonès i Pere, Ramon

Músic. Nat a Reus l’any 1917. Tocava el violí i altres instruments a les orquestres The Yanquis Boys i España. Morí a Reus.

Arau (o Arnau), Teresa

Abadessa del monestir de la Serra (1651). Podria tractar-se de la mateixa persona de l’entrada anterior.

Arbizu i Elcarte, Gregorio

Alcalde de la vila (31 d'agost al 2 de novembre de 1943).

Arbós, Joan Baptista

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1738-1740).

Arce i Ochotorena, Manuel

Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i cardenal (des de 1945). Nat a Orobia (Navarra) el 1879. Ordenat sacerdot el 1904, el 1928 fou nomenat Bisbe de Zamora i el 1937 d’Oviedo. Quan arribà a Tarragona nomenà vicari general a Francesc Vives Recasens, que ja ho havia estat en el pontificat anterior del Dr. Francesc Vidal i Barraquer fet que motivà una política eclesiàstica prudent. Publicà el catecisme bilingüe. A Montblanc es preocupà per l’ensenyament, tant el primari com el secundari. Gràcies a les seves gestions i interès personal s’edificaren les noves instal•lacions de l’escola pública. Ell mateix en col•locà la primera pedra el 28 de desembre del 1946, però no la veié acabada a causa de la seva prematura mort. La inauguració oficial tingué lloc el 21 de gener del 1951 pel seu successor cardenal Arriba i Castro. El 1992 el col•legi passà a denominar-se Les Muralles. També es distingí per l’ afecte al Col•legi Mare de Déu de la Mercè. Morí a Tarragona el 16 de setembre de 1948.

Argany, Paula

Vídua del mercader Pere Cabrera. Deixà un llegat a favor del santuari de la Serra (1622).

Argensola, Onofre d’

Donzell, veí de la vila (1548).

Arimany i Balcells, Manuel

Industrial, natural de Balaguer. Fundador, junt amb Albert Carreres i Anglès, de la primera empresa que subministrà energia elèctrica a Montblanc (1900). Els generadors estaven instal•lats al Molí del Poca i consistien en una turbina hidràulica i una caldera amb màquina de vapor. La potència màxima conjunta era de 60 CV, sembla que eren 20 CV hidràulics i 40 CV tèrmics. La producció de la central hidràulica, no obstant, era segurament superior ja que, sense cost adicional, podia funcionar dia i nit; en canvi, la central tèrmica solament funcionava quan la demanda era molt alta o bé en èpoques de secada perquè consumia carbó i llenya, Anys més tard l’empresa fou venuda a August Escandé que la va vendre, l’any 1912, a la societat Energia Elèctrica de Catalunya.

Armand, Maria Agnès

Abadessa del monestir de la Serra (1666). Fou de nou abadessa l’any 1670 i possiblement els anys 1674, 1676 i 1678.

Armengol, Fructuós

Notari de la vila (1718-1721).

Arnabat i Miquel, Isidre

Alcalde de la Vila des del 1 d’agost de 1910 a l’1 de gener de 1912. Durant el seu mandat, es construiren les escales que des del carrer dels Hortolans condueixen a l’església de Santa Maria (setembre de 1911) i s’instal•là la primera bàscula pública de la vila (2 d’octubre de 1911. En el mateix període l’Ajuntament demanà al Govern espanyol que fes seves les Bases de la Mancomunitat de Catalunya (desembre de 1911). Fou president del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1896-1900).

Arnabat, Mercè

Carmelita Vedruna. Nasqué a la vila l’any 1880. Entrà a la comunitat el 1903. Morí a Sant Sadurní d’Anoia el 25 de setembre del 1918.

Arnau de Monte Carballo, Guillem

Mestre de gramàtica i lògica a Montblanc. La concessió la féu el rei Jaume II el 2 d’octubre de 1293.

Arnau, Berenguer

Draper de Montblanc que comerciava amb jueus de Santa Coloma de Queralt (1298).

Arnavat i Borrell, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 30 de maig de 1838. Formà part de La Vella. Morí a la vila el 13 de juny de 1918.

Arnavat i Borrell, Miquel

Músic de l’orquestra La Vella (1853 i 1867). Nasqué a Montblanc el 25 de gener de 1829 i morí també a la vila el 25 de maig de 1895.

Arnavat i Miquel, Miquel

Músic. Nat a Montblanc el 13 de juliol de 1853. Tocava amb La Vella (1867). Morí a la vila el 26 de novembre de 1907.

Arnavat, Francesc

Campaner (1824). Conegut com a Francisquet.

Arnavat, Pere

Campaner major de l’església de Santa Maria (1780).

Arriba i Castro, Benjamín de

Nasqué a Penamayor (Galícia) el 8 d’abril de 1886. Ordenat sacerdot el 1912, el 1935 el nomenaren bisbe de Mondoñedo (Galícia) i el 1944 d’Oviedo i després arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal (1953). El 1950 organitzà el Congrès catequístic diocesà i inaugurà la casa d’exercicis de la Selva del Camp. El 1951 a Tarragona creà el col•legi de Sant Pau per a nens pobres. Fundador del Col•legi Episcopal de la Mercè de Montblanc (1953). Davant de les dificultats econòmiques per a la seva restauració, finançà part de l’obra amb càrrec al seu peculi personal. Fruit de la seva dedicació a l’esmentada institució educativa l’Ajuntament de Montblanc en sessió del 2 de juny del 1971 el nomenà fill adoptiu. Quatre dies després el consistori municipal i el patronat del col•legi li organitzà un acte d’homenatge al Cinema del Casal Montblanquí. El 1967 obrí la residència sacerdotal Sant Fructuós i creà el Patronat diocesà de suburbis i el col•legi de formació professional de Bonavista (Tarragona). Exponent del nacionalcatolicisme del moment, suprimí La Veu de la Parròquia que editava Mn. Muntanyola als Omells de Na Gaia. Amb tot, la intervenció del vicari general Francesc Vives Recasens l’evità caure en més errors. Sentia una gran preocupació per les classes més desvalgudes a més de les marginals (gitanos). Morí a Barcelona l’any 1973.

Arrufat i Mestres, Josep

Professor d’Història, editor i llibreter de Montblanc. Tenia la llibreria a la Plaça Major. Havia nascut a Cervera (la Segarra) el 1869, fill d’un guardaagulles del ferrocarril. De jove es traslladà a Tarragona i treballà a la impremta d’ Arís i fill. El 1885 dirigia el diari tradicionalista El Restaurador. Edità i dirigí el periòdic La Comarca de Montblanch. Semanario político independiente, literario, de intereses locales, avisos, noticias y agricultura, el primer periòdic legal publicat a la vila, que aparegué el 2 d’agost de 1889 i es publicà fins l’1 de març de 1890. Durant una curta temporada visqué a Barcelona i fou redactor d’ El Correo Catalán. Publicà una comèdia en català: Qui sembra vents (Tarragona,1887). Addicte al tradicionalisme, marxà a Madrid on triomfà com a periodista. A la capital d’Espanya edità el periòdic Madrit Català. Revista mensual il•lustrada, Interessos morals i materials. Lletres i Arts. Notícies, redactat en català. Formà part del consell de redacció d’El Correo Español i redactor d‘El Movimiento Catòlico. Allà s’imprimiren diverses obres seves ( 1900-1911). Per motius de salut tornà a Cervera, ciutat en la qual morí el 4 de març del 1913.

Arrufat i Mestres, Ramon

Prevere i professor. Nat a Cervera (la Segarra), estudià la carrera eclesiàstica a Tarragona. Vicari de la parròquia de Sant Miquel (1885). Impulsor i director del col.legi institut d’ensenyament secundari de la Mercè de Montblanc. El centre, amb la col•laboració de l’Ajuntament, funcionà de 1887 a 1891. A Cervera dirigí el col•legi de l’Estudi Nou, juntament amb el seu germà Climent, també sacerdot. El 1901 passà a dirigir el col.legi provincial de Tarragona. Sobresortí com a poeta místic. Els seus amics i Pin i Soler els consideraven un digne successor de Verdaguer. Autor de diverses obres en vers i prosa, la majoria inèdites, publicà: Recull de poesies catalanes. Tarragona, 1887, La Cabeza del Conde de España. Barcelona,1923; El buen ciudadano, Cartilla de educación cívica para texto de lectura en las Escuelas de Instrucción Primaria. Barcelona, 1926. Un cop jubilat es retirà a Barcelona, on fou consiliari d’Acció Catòlica (parròquia de la Concepció) i beneficiat de la parròquia de Sant Josep Oriol. Morí assassinat el 1936.

Artigues, Isidre

Mestre de minyons originari de Cervera i veí de Montblanc (1823). Estava casat amb Francesca Rafí.

Astruga

Esposa de Domènec Bertran, fundadora a l’església de Sant Miquel d’un benifet sota l’advocació del mateix sant (1359).

Aubigny, Senyor d’

Vegeu “Stewart, George”.

Auferil i Costa, Josep

Músic i compositor, nascut a Sabadell el 16 de novembre de 1916. Director de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Entre les seves sardanes s’hi compta L’Aplec de Montblanc.

Augé i Roset, Matias

Geganter de la vila de la dècada dels anys vint del segle passat, conegut amb el nom de Manditxa.

Auqué i Masquef, Macià

Pintor i escultor de Reus (1881-1951). Autor de les pintures i decoració del cambril de l’església de la Mare de Déu de la Mercè (1908).

Avià i Vega, Josep

Músic. Nat a la vila el 22 d’agost de 1911. Tocava el saxofon alt i el clarinet a l’Orquestra Amorós. Era conegut com el Cebet. Morí a Montblanc el 15 de març de 1997.

Avià, Francesc

Notari de la vila (1793-1826). Casat amb Maria Mogues. Josep M. T. Grau, “Montblanc, refugi d’un notari tarragoní durant la Guerra del Francès (1811)”. El Foradot. Montblanc, 11 (2002).