noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Eixalà, Àngel d’

Militar. Capità del Batalló 1r. de la Milícia Nacional de Valls. Fou enviat a Montblanc (10 de febrer de 1835) davant del temor d’un atac de les forces carlistes que actuaven pel Tallat.

Elionor I de Navarra

Infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya i Aragó i de Blanca de Navarra. Nasqué l’any 1425. En morir el seu germà Carles, príncep de Viana, del qual fou hereva, pretengué el ducat de Montblanc i es titulà duquessa de la Vila. Es casà amb Gastó IV de Foix (1435). Mort el seu pare (1439) accedí al tron de Navarra, però morí quinze dies després. Els hereus d’Elionor reivindicaren, sense èxit, el seu dret al ducat de Montblanc. Això motivà que fins al segle XIX hi hagués pretendents que procedien del comte de Foix.

Elionor de Castella

Esposa de Jaume I, a favor de la qual el rei infeudà la vila de Montblanc (1221).

Elionor d’Urgell

Filla segona de Jaume II, el Dissortat, comte d’Urgell, i de la seva muller, la infanta Isabel, filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil•la de Fortià. Nasqué vers l’any 1410. Després que el seu pare fos empresonat (1413) i de veure confiscats tots els seus béns, visqué amb la seva mare al monestir de Sixena, Més tard fou portada a Balaguer, a la cort reial de València i a Castella, junt amb la seva germana gran Isabel. A la mort de Ferran I (1416), la reina Elionor d’Albuquerque s’ocupà de l’educació d’Elionor i d’Isabel. Tornà a Catalunya (1422) i visqué a Lleida, sota la tutela de l’ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, nomenat tutor d’ambdues germanes per Alfons IV, el Magnànim. Es traslladà a Montblanc (1424) on féu vida eremítica i de penitència a l’ermita de Sant Joan i, segons la tradició, a la cova de Nialó prop de l’ermita. El mot Nialó, deriva de la contracció de l’originari Na Elionor. Gaudí de fama de santedat. Visità periòdicament el venerable Fra Pere Marginet, monjo de Poblet, que feia vida de penitent a les muntanyes de la Pena i les misses del qual oïa sovint. Rebé cartes de la reina Maria pregant-li l’encomanés a les oracions de Fra Marginet (1424) i expressant-li el desig de parlar amb ella (1429). Féu testament a Montblanc. Morí, sembla, l’any 1430 i el seu cos fou enterrat a l’església de Poblet. L’Associació Catalanista de Montblanc posà a la cova de Nialó el 29 de maig de 1906 una placa de marbre amb el text: “Ací feu anys seguits dura penitència la germana [sic] de l’immortal Jaume d’Urgell, darrer hereu de la dinastia reial de Catalunya, N’Elionor d’Aragó, qui visqué a Sant Joan i hi morí santament en 1430, i fou enterrada a Poblet”.

Elisenda

Vídua de Ramon d’Oluga, de la Guàrdia dels Prats. Benefactora del santuari de la Serra (1343).

Eloi, Felip

Nascut a Montblanc. Organista de l’església de Santa Maria (1776-1777).

Eloi, Jaume

Mestre de minyons de la vila (1734-1738). Originari del Talladell [actual municipi de Tàrrega].

Enrich, Delfí

Religiós franciscà, guardià del convent de la Mercè de Montblanc (1929).

Ermengol, Pere

Nasqué a la Guàrdia dels Prats pels voltants de l’any 1220. Fill de casa noble s’afeccionà a les armes i en una discussió matà el seu contrincant. Fugint de la justícia reial es convertí en bandoler. En una batuda que el seu pare, Arnau, féu contra els malfactors per ordre del rei Jaume I, s’enfrontaren pare i fill i aquest es lliurà i demanà perdó. Obtingut l’indult reial, Pere ingressà a l’orde mercedària i entre els anys 1261 i 1264 realitzà diverses missions a Múrcia, Granada i Alger, alliberant més d’un centenar de captius. A Bugia fou condemnat a mort però miraculosament es salvà. Més tard tornà a la Guàrdia dels Prats i es dedicà totalment a la pregària i a la caritat envers els pobres. Morí a la Guàrdia dels Prats el 27 d’abril de 1304. L’any 1688 fou canonitzat . Joaquin Millan Rubio, “Sant Pere Ermengol. Àngel, dimoni, redemptor, màrtir” La Guàrdia dels Prats i la seva església. Valls, 2004, pàg. 133-144.

Eroles, Beatriu d’

Abadessa del monestir de la Serra (1535).

Escandé i Barthés, August

Comerciant francès que, en el darrer terç del segle XIX instal•là a Montblanc una central elèctrica que produí llum elèctrica per a la vila. La central estava instal•lada en un local de la Muralla de Sant Francesc.

Escayola i Blanch, Daniel

Pintor. Nat a Montblanc el 1918 i casat amb Angelina Griso. Va desaparèixer durant la darrera Guerra Civil.

Escayola i Blanch, Joan

Pintor, nat a Montblanc el 6 de març de 1908. S\'especialitzà en pintura guache i en aspectes urbans. Exposà a Barcelona a la Sala Busquets en els anys 50 del segle passat i a Montblanc, vila que inspirà molts dels seus quadres.Casat a Barcelona el 1939 amb Eulàlia Planes Duran.

Escayola i Campdepadrós. Francesc

Calderer.   Batejat a Caldes de Montbui el 12 de juny de 1850 i resident a Montblanc el 1889. Havia arribat a la vila l’any 1863 als 13 anys d’edat. Casat amb Beneta Vendrell i Montseny. Fou president de la Juventud Republicana de Montblanch (1907). En aquell any la junta directiva la formaven: Antoni Civit (sots-president), Manuel Sanahuja (secretari), Josep Llopis (sots-secretari), Josep Girons (tresorer), Salvador Tell (vocal), Macià Sigró (vocal), Josep Ribas (vocal) i Josep Company (vocal) .

Escobar i Navarro, Eugeni

Metge a Montblanc (1946).

Escoda, Josep

Ecònom de Santa Maria (1840).

Escoté i Fort, Ferran

Alcalde de Rojals, nat el 1893. Acabada la guerra civil fou empresonat (1939).

Escoté i Òdena, Jaume

Músic. Nascut a Montblanc el 24 d’abril de 1879. Fill de Jaume i Maria i casat amb Teodora Martí. Era conegut com el Coleto. Tingué un fill, Macià que també fou músic. Pianista i violinista. Dirigí l’agrupació coral El Pensament (1905) i l’orquestra La Vella (a partir de 1910). Morí a Montblanc el 14 d’octubre del 1943.

Escoté i Amorós, Jaume

Músic. Era conegut com el Coleto. Nasqué a la vila el 16 de febrer de 1849. Director de l’orquestra La Vella (1866 i 1866 i 1894). Morí a Montblanc el 12 de març de 1915.

Escoté i Escoté, Jaume

Músic. Nasqué a l’Espluga de Francolí l’any 1800 i adquirí la formació musical a l’escolania del monestir de Poblet. Subdirector, per als actes religiosos, de la Música del Coleto, La Vella. Fou el primer músic de la generació dels Coleto.

Escoté i Gelambí, Jaume

Músic. Nat a Montblanc el 5 d’agost de 1824. Violinista. Era conegut com el Coleto. Membre de l’agrupació Música del Coleto (1844), primer director de La Vella (1850) i també primer director del Cor L’Assutzena. Morí a la vila el 4 de gener de 1887.

Escoté i Gelambí, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 16 de febrer de 1827. Formà part de la Música del Coleto (1844). Morí a la vila en data no determinada anterior a 1871.

Escoté i Martí, Maties

Músic. Nasqué a Montblanc el 2 de juliol de 1922. Tocava el piano, el contrabaix, el bandoneó i l’acordió. Treballà en diferents agrupacions musicals amb Jaume Escoté i Òdena i formà part de les orquestres España i Ritmo y Melodia. Durant uns mesos dirigí l’Orfeó del Casal Montblanquí. Anys després va marxar a Andalusia. Morí a Màlaga el 22 d’agost de 1997.

Escoté i Òdena, Josep Maria

Germà de l’anterior. Sastre, músic i compositor, nat a Montblanc el primer d’octubre de 1884. Fill de Jaume Escoté i Amorós, sastre, i Maria Òdena i Martí. Estava casat amb Antònia Pérez i Fortuny. Tocava el clarinet. Dirigí la cobla La Principal del Vallès, de Sabadell (1921). Morí a Sabadell el 10 d’agost del 1966.

Escoté i Rius, Gregori

Alcalde de Rojals (1910-1916).

Escoté i Rué, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 20 de febrer de 1883. Era conegut com Josepet de cal Coleto. Tocava el cornetí i la trompeta. Forma part de les agrupacions La Vella i Cobla orquestra Els Montblanquins, i Amorós. Morí a Tarragona el 4 de juliol de 1952.

Escoté i Rué, Maties

Músic. Nat a Montblanc el 6 d’agost de 1887. De professió sabater, es dedicà professionalment a la música. Trombonista. Dirigí el cor El Pensament (1922 i 1926). Formà part de l’Orquestra La Vella, Cobla Orquestra Els Montblanquins i Orquestra Amorós. Morí a Montblanc el 24 de desembre de 1935.

Escursa, Joan

Veguer de Montblanc. Assassinat pels miquelets que entraren a la vila el 23 d’abril de 1714.

Escursa, Joan

Veguer de Montblanc. Assassinat pels miquelets que entraren a la vila el 23 d’abril de 1714.

Espanyol, Guillem

Prevere. Fundà un benefici sota l’advocació de la Beata Maria a la primitiva església de Santa Maria de Montblanc (1282).

Espinac i Cantó, Macià

Impulsor del Centro montblanquense, regidor (1883-1887) i primer tinent d’alcalde (1890-1891).

Espinac i Gual, Antoni

Frare mercedari del convent de la Mercè, nascut a Montblanc l’any 1807. Després de l’exclaustració (1835) fou beneficiat de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria. És autor de Apuntes históricos y cronológicos de la Real y Ducal Villa de Montblanc, escritos por Don Antonio Espinach, Presbítero, de la Orden de la Merced, Beneficiado e hijo de dicha Villa (1869-1871), obra encara inèdita. Fou el primer president de la Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, de la vila (1859-1867), del que es té notícia documental. S’ha dit d’ell que “fou un investigador infatigable del nostre passat històric i un fidel guardià dels drets i costums montblanquins” (J. M. Porta i G. Serra). Morí l’any 1885.

Espinac i Real, Bonaventura

Enginyer nat a la vila. Cap superior de Mines del Perú.

Espinac, Bonaventura

Religiós mercedari que, després de ser abandonat el convent de la Mercè a causa de la desamortització, tingué cura temporalment de l’edifici (1835-1854) i salvà la famosa vera-creu que posseïa el convent.

Espinac, Josep Maria

Alcalde de Montblanc, de 10 de gener al 3 d'agost de 1854.

Espinalt i Serra-rica, Isidre

Escultor nat a Sant Joan d’Oló l’any 1658. Construí el retaule de la Immaculada Concepció per a la capella lateral del mateix nom de l’església de Santa Maria de Montblanc, destruït l’any 1936. L’any 1737 morí a Sarral, població on tenia instal•lat el seu taller des de l’any 1695. Era el pare d’un altre escultor homònim, mort l’any 1741.

Espinós, Josep

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1784-1792).

Esplugues i Llorens, Enric

Rector de la parròquia de Lilla (1945-1953) i vicari de la de Montblanc (1942-1944). Gran afeccionat al teatre, dirigí un grup teatral local.

Esqué i Martorell, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 10 de setembre de 1873. Era conegut com Josep de ca l’Anton Gros. Tocava el contrabaix. Formà part de la Banda La Montblanquina i fou director de La Nova.

Esquer, Jaume

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1643-1648). Després ho fou de l’església de l’Espluga de Francolí.

Estall, Victòria

Abadessa del monestir de la Serra (1665).

Estallés, Climent

Jurista. Assessor del veguer de Montblanc (1629).

Estapà, Francesc

Prevere. Natural de Reus. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1786-1798). Prengué possessió del càrrec el 26 de gener de 1788. Graduat en Filosofia, grau de Mestre en Arts, per la Universitat de Cervera.

Esteve

Plebà de Montblanc. Segons Lluís París, era capellà de la primitiva església de Santa Maria el 14 d’abril de 1172 i sembla que ho era encara el 13 de maig de 1180. Darrerament s’ha documentat ja en el maig del 1163.

Esteve, Francesc

Manescal de Montblanc(1731).

Esteve, Nicolau Maria

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1780-1783), natural de València. Es doctorà a la Universitat de Gandia. Fou també nomenat alcalde major de Morella (1776) i més tard de Puigcerdà (1783).

Esteve, Pere

Capellà de l’església de Santa Maria del Miracle, de Montblanc (1258 i 1271).

Estradé, Joan

Alcalde de la vila, des del primer de gener de 1852 al 10 de gener de 1854.