noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Fàbregues, Antoni

Ecònom i vicari de Lilla (1837-1855 ...). Fou el primer ecònom i qui més temps estigué al front de la parròquia. Li tocà assumir les conseqüències de la desamortització. Regent de la parròquia de Prenafeta (1825-1826) i ecònom de la mateixa parròquia (1844-1845).

Fàbregues, Josep Maria

Rector de la Guàrdia dels Prats (1810-1816) i plebà de Montblanc (1816-1834). Vivia al carrer dels Solans. Deixà anotades les malvestats comeses per les tropes franceses que ocuparen la Guàrdia. A la vila ducal afrontà les persecucions dels ordes conventuals (1820-1823). Desenvolupà una gran activitat pastoral. El 22 de juny del 1827 l’arquebisbe confirmà a l’església de Santa Maria a 1.029 persones. El 1830 suprimí les reixes de ferro de les capelles laterals. Fou el darrer degà. Traspassà el 1834.

Falcó, Pere

Organista de l’església de Santa Maria (1704-1707). Prengué possessió el 17 d’octubre de 1704.

Farnós, Andreu

Doctor en dret, veí de Montblanc. Intervingué en el procés contra el bandoler Gabriel Olivé celebrat a Sarral l’any 1628.

Farràs, Pere

Militar. Capità, cap de les forces enviades a Montblanc com a guarnició per defensar la vila dels atacs dels carlins (1872).

Farré i Magre, Lluís

Filòsof. Franciscà secularitzat. Nascut a la vila el 14 de gener 1902. Fill d‘Iu Carles Farré i Farré, comerciant i Rosa Magre i Claresó, ambdós de Sarral. Ingressà al convent dels franciscans de Vic, estudià filosofia i teologia a Barcelona i Madrid. Celebrà la primera missa l’any 1932. Col•laborador de publicacions montblanquines. Missioner en terres americanes (1935). El 1944 aconseguí el doctorat de filosofia amb la tesi Teoría de los valores y filosofia antigua a la Universidad americana de Còrdoba. Professor de les Universitats de Tucumán i la Plata (República Argentina) d’Història de la filosofia antiga, medieval i contemporània, Estètica, antropologia i filosofia de la religió. Féu aportacions importants al camp de l’Estètica. Autor de Estética (1950), El espíritu de la filosofia inglesa (1952), Lucrecio, filósofo y poeta (1958), etc. Morí a Buenos Aires el 1997. APM. Baptismes, vol. 6, (1890-1904).

Farré i Carreras, Lluís

Impressor i més tard empleat de banca. Nascut a Montblanc l’any 1919. Escriptor i corresponsal de la premsa diària barcelonina (El Noticiero Universal, El Correo Catalán) a Montblanc en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat. També col•laborà al Butlletí Montblanch.

Farré i Ferrando, Ramon

Alcalde pedani de Prenafeta. Acabada la guerra civil fou empresonat (1939-1941).

Farré i Fortuny, Josep

Prevere. Plebà de Montblanc (1956-1968). Promogué la restauració de l’orgue barroc del temple de Santa Maria, de la imatge de la Verge de la Serra (1957) i reformes del mateix santuari (1957). Celebrà una gran Missió a la vila (novembre de 1959). Durant el seu plebanat fou inaugurat el monument al bisbe Dr. Borràs (1959), s’edità el primer disc amb l’Himne a la Verge de la Serra (1960), va ser reposada una de les campanes de l’església de Sant Miquel (1961) i obert el finestral de la capella de la Verge del Roser de l’església de Santa Maria (1962). Féu la primera instal•lació megafònica al mateix temple (1962) i inicià els concerts d’orgue (8 d’abril de 1962). Cessà l’any 1968 en ser nomenat rector de la parròquia de Sant Joan de Tarragona. Morí a Tarragona l’any 1968.

Farré i Solanes, Gabriel

Geganter, conegut com Biel, que actuà durant la segona dècada del s. XX.

Farriol i Abelló, Josep

Geganter, conegut amb el sobrenom de Moret. Actuà durant la segona dècada i possiblement a l’inici de la tercera, del segle XX.

Farriol i Bertran Josep

Manescal de Montblanc (1930).

Farriol i Porta, Maria

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 24 de març de 1872, filla de Francesc Farriol i Vallvé i Teresa Porta i Garriga. Ingressà a la comunitat el 1894. Morí a Vilafranca del Penedès el 29 de setembre del 1922.

Farriol i Sabaté, Joan

Natural i veí de la vila. Beneficiat de la comunitat de Santa Maria de Montblanc. El 1910 tenia 42 anys. Fou assassinat a les rodalies de Tarragona el 22 d'agost de 1936.

Farriol, Salvador (o Maties)

Perruquer de senyores establert a Odessa (Rússia) en temps dels Tsars quan a dita ciutat hi acudia la Cort a estiuejar i les dames portaven grans pentinats. En triomfar la revolució marxà de Rússia i cap als anys vint del segle passat s’establí a Montblanc al Carrer Major, núm. 40.

Fayel, Duc de

Vegeu “Mothe-Houdancourt, Philippe de la ».

Feix, Bonaventura

Frare caputxí del convent de Valls que exercí, sembla per poc temps, les funcions de rector a la parròquia de Rojals (1731).

Felip i Huguet, Ramon

Rector de Rojals (1864-1878).

Fenya, Joan

Cònsol de la Vila (1702).

Ferigola, Josep

Mestre d’obres que treballà en l’acabament de la construcció de l’església de Santa Maria (1632).

Ferran

Monjo de Poblet, fill del fundador de Montblanc Alfons I, el Cast.

Ferran I, d’Antequera

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1412-1416) Duc de Montblanc. Nasqué a Medina del Campo (Castella) el 30 de novembre de 1380. Era fill segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó. En morir Martí I, es celebrà Parlament a Montblanc per designar el successor reunint-se a l’església de Sant Miquel de l’11 d’agost al 10 de setembre de 1410. Per a l’elecció del nou monarca es celebrà l’anomenat Compromís de Casp en el qual els compromissaris elegiren rei a Ferran (1412). Aquest per posar fi a la pugna que sostenia amb el comte d’Urgell li oferí el ducat de Montblanc, però no hi hagué entesa i s’inicià la guerra que acabà amb la rendició del comte d’Urgell a Balaguer. Ferran convocà Corts a Montblanc que se celebraren al refetor del convent de Sant Francesc i s’obriren el vespre del dia 17 d’octubre de 1414. En el curs de les sessions, que duraren fins el dia 3 de setembre, hi hagué una forta discussió entre el monarca i Ramon Desplà, conseller en cap de Barcelona, a causa de no accedir el rei a certes pretensions oligàrquiques de les classes dirigents de l’època. Morí a Igualada el 2 d’abril de 1416. En testament de 1415 el rei Ferran deixà el ducat de Montblanc al seu fill Joan.

Ferran II, el Catòlic

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1479-1516). Duc de Montblanc. Nasqué a Sos (Aragó) el 10 de març de 1452. Era fill de Joan II i Joana Enríquez. Casat amb Isabel de Castella (1469) i, en segones núpcies, amb Germana de Foix (1506). Durant el seu regnat es produïren fets tan importants com la conquesta de Granada (1492), el descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom (1492) i el recobrament del Rosselló (1493). Sent príncep s’entrevistà el dia primer de maig de 1466 a Montblanc amb l’abat de Poblet per intentar posar fi a la guerra entre el monarca i Pere de Portugal. De nou es trobava a la vila el 3 de novembre de 1493 de pas cap a Poblet. Nomenà ambaixador seu a la cort pontifícia el plebà de Montblanc i després cardenal Francesc Remolins. Era capellà dels reis catòlics el sacerdot montblanquí Pere Deguí. Ferran II morí a Madrigalejos (Castella) el 23 de gener de 1516. El seu cos fou sepultat a Granada.

Ferrant i Vázquez, Alexandre

Arquitecte Conservador de Monuments del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic de Catalunya i Llevant depenent del Ministeri d’Educació Nacional. Nascut a Madrid. Tingué al seu càrrec la conservació dels monuments de Montblanc. Enamorat de la Vila, col•laborà amb Lluís Monreal i Tejada i portà a terme la seva missió amb encert i dedicació exemplars. Visità Montblanc per primera vegada l’any 1947 per reconèixer el teginat del sostre de l’església de Sant Miquel. En dirigí la primera restauració així com l’embelliment del temple amb l’enderroc total de la volta de guix i maons que el cobria interiorment. Més tard dirigí la rehabilitació del clos emmurallat. La seva dedicació i afecte a la vila motivà que l’Ajuntament el nomenés fill adoptiu de Montblanc (gener de 1961). Col•laborador del Museu Arxiu al que donà uns vitralls col•locats a la façana posterior de l’edifici. Soci honorari del mateix Museu Arxiu.

Ferrater i Porta, Melcior

Rector de la Parròquia de Lilla. Nasqué a l’Espluga de Francolí el 10 de febrer de 1886. Oficià la seva primera missa al monestir de Montserrat l’any 1911. Fou nomenat rector de la parròquia de Lilla l’agost de 1930. Morí assassinat prop de Vallmoll el 2 d’agost de 1936.

Ferrater, Ambrós

Castlà de Montblanc (1722)

Ferré i Batlle, Josep

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1946-1950) i encarregat de la parròquia del Sant Salvador de Prenafeta. Nat a Calafell el 18 de febrer de 1918. Fundador a Montblanc del club de futbol F.C. Mehal•la. Fou rector de Figuerola i Masmolets i des de 1965 tenia al seu càrrec les parròquies de Fontscaldes i la Masó. Morí a Montblanc el 29 de novembre de 2005.

Ferré i Cervelló, Francesc

Músic. Nat a Montblanc el 22 de juliol de 1913. Trompetista i violinista. Formà part de les agrupacions La Vella (1929-1930), Amorós, España i Ritmo y Melodía. Morí a Barcelona el 6 de desembre de 2002.

Ferrer Bassa

Pintor i miniaturista del s. XIV, principal introductor a Catalunya dels models italianitzants. Autor de diverses decoracions amb miniatures a un llibre dels Usatges (1335), el Llibre d’Hores de Maria de Navarra (1342) i dels retaules del palau de l’Aljaferia de Saragossa (1343), capella del palau reial de Barcelona (1343), capelles reials de Mallorca i Lleida, etc. Treballà a Montblanc en una obra no determinada ja que Berenguer Marçal, germà del mercader montblanquí Jaume Marçal, contractà amb Ferrer Bassa la decoració d’un retaule (1342). Un estudi de Jaume Felip permet atribuir al pintor català la decoració del retaule de sant Bernat i sant Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc. Sembla que morí en ocasió de l’anomenada pesta negra, ja que Ferrer Bassa era mort l’any 1350.

Ferrer i Burriac, Francesc

Músic. Sembla que nasqué a Alió (Alt Camp). Tocava el clarinet. Mestre de La Vella (1902). Junt amb Gumersind Maseres i Domingo, fundà l’any 1902, el cor El Pensament. Era conegut com Cisquet d’Alió.

Ferrer i Canós, Domènec Bonaventura

Religiós franciscà. Professor de Batxillerat del Col•legi de la Mercè (1932-1935). Escriptor i poeta. Havia nascut a Vila-reial (Plana Baixa) l’1 d’octubre de 1887. Morí assassinat a Almassora (Plana Alta) el 20 d’agost de 1936.

Ferrer i Malagrida, Manuel

Sastre de professió, fou autor teatral i actor aficionat. Escriví Esclats de Joventut, obra teatral estrenada el 25 de març de 1925.

Ferrer, Agustí

Religiós franciscà que exercí les funcions de rector de la parròquia de Rojals (1731).

Ferrer, Bernat

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.

Ferrer, Jaume

Batlle de Montblanc (1635).

Ferrer, Joan

Prevere. Vicari i beneficiat de Santa Maria de Montblanc (1750-1770).

Ferrer, Macià

Organista de l’església de Santa Maria (1712-1727 i 1731-1738). Fou nomenat organista el 13 de desembre de 1712, pel termini de 3 anys i amb el sou de 60 lliures anyals, i cessà el 30 de setembre de 1727. A partir d’aleshores tingué una notable activitat com a compositor i director. És autor d’un recull de cançons de Nadal impreses els anys 1729 i 1731. El 30 d’octubre d’aquest darrer any fou contractat de nou com a organista per temps indefinit. Prèviament havia estat examinat d’orgue, composició i cant pla per Mn. Antoni Avellà, organista de Reus. Morí el 16 d’abril de 1738.

Ferrer, N

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1688).

Ferrer, Pere

Prevere montblanquí del s. XIV, copista de llibres. L’any 1331 es comprometé a fer, per a la parròquia de les Piles, un leccionari santoral il•luminat com el que hi havia a l’església de Santa Maria de Montblanc.

Ferrer, Salvador

Organista de l’església de Santa Maria, fill de la vila. Prengué possessió el dia 21 d’octubre de 1756 i cessà el 19 de març de 1757.

Ferrer, Sebastià

Vicari de la parròquia de Prenafeta (1830-1844).

Ferreter, Antoni

Rector de Prenafeta (1878-1880).

Ferriol, Maria

Mestra de nenes de la vila (1790).

Figuera, Bernat

Rector de Montblanc (1383). Consta que durant el seu rectorat l’església de Santa Maria la Major ja estava dedicada al culte.

Figuera, Joan

Titular o encarregat dels Banys de Montblanc per concessió del rei Jaume II feta el mes d’octubre de 1303.

Figueras, Joan

Rector de la Guàrdia dels Prats (1924-1930).

Figueres i Murtra, Josep

Manescal de la vila (1879-1889).

Figueres i Rossell, Josep

Hisendat de Prenafeta. El 1889 tenia 55 anys.

Figueres, Josep

Mestre de l’escola pública a Montblanc (1897-1901).

Figueres, Magdalena

Llevadora de Montblanc en el darrer quart del segle XVIII.

Figuerola i Blasi, Salvador

Industrial. President del Casal Montblanquí (1954).

Figuerola, Àngel Antoni de

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1764-1766). Anteriorment havia estat corregidor de Palència (1750), Barbastre (1760), Benavarre (1753) i Tarragona (1757-1760).

Flaugier, Josep Bernat

Pintor. Nasqué a Lo Marttegue (Provença) l’any 1757), però ja sent infant visqué a Tarragona amb els seus pares. S’establí a Barcelona cap el 1773. L’any 1790 anà a París on conegué les noves tendències aleshores imperants. Tornà a Barcelona i tingué un gran èxit professional. A Montblanc pintà, a l’església de Sant Miquel, el cambril presidit per la imatge del Sant Crist. Aquestes pintures van ser primerament cobertes per teles i després desaparegueren parcialment en enderrocar-se el cambril. Darrerament (2005) han estat redescobertes les de la cúpula. A Poblet decorà la Sagristia Nova. A Barcelona la seva obra més coneguda és la “Coronació de la Mare de Déu”, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeu. Pintà també a moltes cases particulars com les cases Vedruna, Erasme, Moià i palau de la Virreina, de Barcelona, la casa Miró a Reus i la casa Castellarnau a Tarragona. Consta que a Montblanc decorà alguna casa particular no identificada. A Poblet també sembla que intervingué en la decoració pictòrica de la sagristia nova . Durant l’ocupació francesa fou nomenat director de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, substituint Jaume Folch que s’havia negat a reconèixer el rei Josep I. El nomenament li comportà antipaties i l’hostilitat dels altres professors. En el mateix període fou encarregat de recollir les obres d’art dels convents suprimits per decret de 1809. Morí a Barcelona l’any 1813.

Florit, Joan

Mestre de cases que, junt amb Francesc Tomàs, contractà la construcció de les voltes interiors de l’església de Sant Miquel de Montblanc (1787).

Flotats, Joan

Escultor. Autor de les escultures de Rebeca, Raquel, Judit i Ester del cambril de l’església de la Mare de Déu de la Serra (finals del s. XIX). Treballà al temple de la Sagrada Família, de Barcelona, i a la Santa Cova de Manresa.

Foguet i Folch, Antoni

Alcalde de la Vila des del primer de febrer de 1874 al 5 de juliol de 1875. Nomenat per substituir l’anterior alcalde Aleix Magriñà i Batet que havia cessat per dimissió. Afrontà la tasca de la reconstrucció després de les destrosses ocasionades per l’anomenat aiguat de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874. Cessà en l’alcaldia el 5 de juliol de 1875.

Foguet i Gallissà, Enric

Advocat. Regidor degà de la vila (1818 -1819). Fou cap de la milícia voluntària de la vila.

Foguet i March, Fèlix

Pedagog. Nasqué a Montblanc l’any 1891. Amb el patrocini i ajuda de la Cambra Agrícola Oficial de Montblanc i la Conca assistí a l’Escola Catalana de Mestres de Barcelona, on sobresortí per la seva capacitat i intensa vocació. Obtingué el títol de mestre superior i continuà les seves investigacions i estudis en el camp de la pedagogia. Professor del Col•legi Mont d’Or, de Barcelona. Autor de diversos treballs pedagògics i promotor del Miting Pedagògic de Montblanc (1912). Morí a Barcelona el 21 de maig de 1913 als 22 anys d’edat.

Foguet i March, Jaume

Alcalde de Montblanc. Nat a la vila el 31 de gener del 1891, fill de Fèlix Foguet i Pons, fuster, i Carme March i Vallès, de Montblanc. La seva àvia materna (Maria Vallès) era de Vilallonga del Camp. Per primera vegada prengué possessió de l’Alcaldia l’1 d’abril de 1920. Durant el seu mandat l’Ajuntament acordà adherir-se a la campanya promoguda per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya en defensa del Dret Català (17 de maig de 1920). Cessà el primer d’abril de 1922. Inicià un segon mandat el primer de febrer de 1934 i cessà el 7 d’octubre de següent, però fou reposat el 17 de febrer de 1936 continuant fins l’11 de gener de 1939. A partir d’aquesta data s’exilià a França on morí. L’any 1922 fou nomenat president del F.C. Montblanquí, i el 1933 de la Societat de Socors Mutus La Montblanquina. El 1936 presidí també el Centre Republicà Autonomista.

Foguet i Mir, Josep

President del club de futbol F.C. Mehal•la (1951).

Foguet i Òdena, Agustí

Alcalde de la vila. Prengué possessió del càrrec l’1 de gener de 1906 al 23 d'agost de 1907. El 20 de maig del mateix any, junt amb altres regidors, representà Montblanc a la festa de Solidaritat Catalana celebrada a Barcelona. Fou president del Monte-Piu del Pendó del Santíssim Sagrament (1914-1916).

Foguet i Òdena, Bonaventura.

Carmelita vedruna. Nasqué a Montblanc el 19 d’abril del 1872. Entrà a la congregació el 1888. Morí a San Felipe (Xile) el 31 d’ctubre de 1947.

Foguet i Pere, Emili

Músic i compositor. Nasqué a la Guàrdia dels Prats el 28 de maig del 1921. Fill d’Emili Foguet i Martí i Mercè Pere i Clofent. La seva àvia materna era de l’Espluga de Francolí. Autor de nombroses sardanes, entre les quals cal remarcar Al temps de l’avi, Dança i cançó nostra, Montserratina, L’amic Manau, Solivella per molts anys, El mestre de Figueres, i Els amics de Montblanc, dedicada als montblanquins de Barcelona. Morí a la vila el 26 de juliol de 1996.

Foguet, Agustí

Torraire (finals s. XIX). Era un dels membres de la nissaga dels Foguet, integrada per l’esmentat Agustí i pels seus germans Josep, Francesc, Joan i un quart del qual no consta el nom. En alguna ocasió els cinc germans muntaren el pilar de cinc.

Foguet, Joan

Religiós franciscà. Escriptor. Autor de Panegíric de Nostra Dona de la Serra, Patrona de la Vila de Montblanc” (1935).

Foguet, Josep

Clergue de la Vila (1782).

Foguet, Josep

Clergue de la Vila (1782).

Foguet, Josep

Regidor degà de la vila (1833-1834).

Folch i Andreu, Rafael

Farmacèutic i investigador de la història de la Farmàcia. Estudià a l’escola pública amb el mestre Maties Guarro i després passà a cursar l’ensenyament secundari a la Mercè. Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1903. L’any 1904 es doctorà a Madrid amb la tesi Estudio de las glándulas suprarrenales y de su principio activo, la adrenalina. Posteriorment fou professor auxiliar de la Facultat de Farmàcia de Barcelona i exercí la professió al Masnou durant tres anys. El 1911 marxà a Madrid com a professor auxiliar numerari fins el 1915, que fou nomenat catedràtic d’Història de la Farmàcia de la Universitat de Madrid fins la seva jubilació el 1951. El 1935 ingressà a la Real Acadèmia de Medicina. Fundador i director fins el 1951 del Museo de la Farmàcia Hispana i fundador i president de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. També presidí la Unión Farmacéutica Nacional (1919 i 1935). Guardonat amb la Medalla Georg Urdang, de la Societat Internacional d’Història de la Farmàcia (1955). Fou soci d’honor de prop d’una desena d’entitats acadèmiques de l’Estat i l’estranger. L’Ajuntament de Montblanc, en sessió de 31 de gener de 1952, el nomenà fill predilecte de la vila, amb la concessió de la medalla de plata. Una de les noves avingudes de la vila porta el nom del Dr. Folch. L’any 1981 amb motiu del centenari del seu naixement la Societat Espanyola d’Història de la Farmàcia celebrà diversos actes d’homenatge a Madrid i edità una miscel•lània amb el títol: Medicamento, història y sociedad. Estudios en memoria del profesor D. Rafael Folch Andreu. Universidad Complutense. Madrid.1982. En aquella data a es col•locà una làpida a la seva casa natal del carrer Major de Montblanc.

Folch i Folch, Josep

Polític i sindicalista, fill de la vila. Durant uns mesos del 1931 fou alcalde accidental de Montblanc en substitució de Lluís Ros Costa. Alcalde de la vila des del 24 de febrer de 1932 a l'1 de febrer de 1934. El febrer de 1930 havia estat escollit sots-president de la Sociedad Agrícola Montblanquense. El 1936 formà part del Comité Antifeixista de Montblanc en representació d’Esquerra Republicana. Diputat al Parlament de Catalunya, del qual fou secretari (1938). Exiliat a Mèxic l’any 1939. Morí a Montblanc l’any 1985.

Folch de Cardona, Ramon

Senyor de Montblanc per infeudació que féu al seu favor el rei Jaume I (1226).

Folch i Andreu, Emili

Procurador. Nat a Montblanc. Diputat provincial pel districte del Vendrell (1905), població en la qual residia, elegit aquell any per 3.378 vots. Llavors tenia 34 anys. Repetí càrrec el 1911 per 4.701 vots. Era del partit conservador. Romangué a la Diputació fins el 1921, i formà part de diverses comissions (Beneficència, Hisenda, Obres del Port, Foment, Reclutament).

Folch i Janer, Maria Alberta

Abadessa del monestir de la Serra (1719-1723). Fou abadessa també els anys 1725-1726, 1728-1730, 1737-1740 i 1742-1744. El segon cognom apareix en ocasions com a Gener i Giner.

Folch i Pinyol, Josep

Alcalde-Gestor de la vila (març 1931).

Folch i Roig, Josep

Advocat i Procurador, nat a la vila. Degà del Col•legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona. Donà la torre-portal de Sant Jordi a la Vila. La donació fou formalitzada pel seu fill Albert Folch i Oromí l’11 de març de 1961. Morí a Barcelona el 17 de març de 1957.

Folch i Tomàs, Ramon

Músic. Formà part de l’orquestra La Vella (1867).

Folch i Vallvè, Ramon

Músic. Nasqué a Montblanc el 5 de febrer de 1831. Formava part de l’orquestra La Vella (1853 i 1867). Morí a la vila el primer de gener de 1889.

Folch, Carles

Cònsol de la vila (1690, 1702).

Folch, Carles

Procurador (1879).

Folch, Josep

Pintor montblanquí que realitzà la pintura de l’altar major de Sant Miquel (1880).

Folcràs, Bernat de

Veguer de Montblanc (1685).

Fonoll, Cintet del

Vegeu “Viñas i Santomà, Jacint”.

Fonoll, Reinard des

Arquitecte, escultor i mestre lapicida. Nasqué versemblament a Oxford-Shire (Anglaterra) vers l’any 1290. Fou un dels constructors del temple de Santa Maria la Major de Montblanc. Posseí una tècnica professional completa en totes les activitats de la construcció. Treballà al monestir de Pedralbes (1326) i al de Poblet (1327-1331). En aquesta època s’establí a Montblanc i contragué matrimoni sembla amb una noia de la Guàrdia dels Prats. A Poblet féu les obres de consolidació de la nau de l’epístola mitjançant les capelles laterals. Treballà també en l’acabament i la cobertura del claustre i en altres obres. A Santes Creus (1332-1336) construí el claustre, palau i refetor, convenint-se en el contracte la facultat del mestre de traslladar-se a casa seva, sens dubte a Montblanc, tots els dies de festa. Tornà a treballar a Poblet (1337-1343) i edificà el cimbori i fortificacions, alternant les obres amb altres a Lleida. Bellpuig de les Avellanes i Anglesola. Construí també el sepulcre de Ramon Folch de Cardona a Poblet. Cridat per l’arquebisbe de Tarragona, Arnau Lescomes, construí a Tarragona la capella de les Verges i altres obres, alternant amb altres que continuà fent a Poblet (1343-1347). Per causa de la pesta cercà refugi a Santes Creus (1348-1351) i treballà a les obres del nou palau reial. De nou a Montblanc (1352), participà en la construcció del temple de Santa Maria i fixà definitivament la seva residència a la vila. Se li atribueixen la decoració de la porta de la sagristia i la dels capitells dels matxons de l’absis, Començà el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabè que, a la seva mort, continuà un dels seus deixebles. Més tard marxà de la vila i visqué a Almenara i després a Santa Coloma de Queralt (1370). L’Ajuntament de la vila li dedicà un carrer al barri9 de Sant Maties. Un fill del Mestre podria ser Ferrer de Fonoll, notari reial de Montblanc (1360).

Fonollet

No es coneix el nom de pila. Combatent carlí (1872-1875), nat a la vila, conegut amb el renom d’Hereu Fonollet, que morí en l’acció de guerra anomenada foc o batalla d’Almoster.

Font i Rovira, Camil

Notari de Montblanc (1901-1902). Després marxà a la notaria de Mataró.

Font, Antoni

Religiós franciscà. Organista de l’església de Santa Maria (1813-1815). Nomenat per la Comunitat de Santa Maria el 3 de juny de 1813.

Fontanilles Moles, Josep

Procurador (1879), secretari de la societat La Flor de Lis (1871).

Foraster i Aguiló, Maria Bàrbara

Carmelita descalça, nascuda a Montblanc el 9 de gener de 1782. Filla de Pere de Foraster, ciutadà honrat de Barcelona, i Rosa d’Aguiló, residents a la vila. El bateig l’administrà el prevere i beneficiat Francesc de Foraster. Entrà al convent de Barcelona el 10 de maig de 1830, per professar el 14 d’octubre del mateix any.

Foraster i Aldomà, Jaume

Advocat i polític. Nasqué a Montblanc el 10 d’octubre del 1881. Fill de Jaume Foraster Borràs, hisendat, i Casilda Aldomà, de Castelldans. El seu padrí de bateig fou Ramon Xamar, advocat de Juneda. Fou regidor en dues legislatures, Jutge Municipal (1928-1930), membre del Tribunal Econòmic Administratiu de Tarragona i Magistrat suplent de l’Audiència Provincial. El 1916 consta com a propietari de la revista L’Escut, quan notifica el canvi de director en la persona de Josep Griñó i Esteve. Morí a Tarragona l’11 de juny de 1962.

Foraster i Borràs, Jaume

Jutge municipal (1893). Impulsor del Centro montblanquense. President de la junta local de defensa contra la fil•loxera.

Foraster i Borràs, Melcior

Jutge de pau de Montblanc (1894).

Foraster i Borràs, Ramon

Alcalde de la vila. Havent cessat el seu predecessor fou designat alcalde, però el mateix dia renuncià al càrrec (23 d'agost de 1907).

Foraster i Mateu, Jaume

Alcalde de la vila, des de l'1 de gener de 1850 fins el 20 de juny del mateix any en què cessà per canvi de domicili.

Foraster i Montaner, Pere d’Alcàntara

Regidor degà de Montblanc (segle XVIII). Nasqué a Alcover l’any 1730. La seva mare, Francesca Montaner i Murtra (germana del plebà Josep) era de Montblanc. Morí el 1797. Es casà tres vegades, la segona amb Rosa Maria Aguiló.

Foraster i Pàmies, Jaume

Alcalde de la vila. Fou nomenat el 13 d’agost de 1856 i cessà el 13 de març de 1857. El 1865 era primer tinent d’alcalde .

Foraster, Cassimir

Síndic de l’Ajuntament de Montblanc (1807).

Foraster, Cassimir

Síndic de l’Ajuntament de Montblanc (1807).

Foraster, Francesc de

Beneficiat (1760-1766) i procurador de la Comunitat de Preveres de Santa Maria (1789).

Foraster, Ramon

Advocat. Natural del Vilosell (les Garrigues), casat amb Tecla Boquer. L’any 1785 el matrimoni ja residia a Montblanc.

Forcades, Tomàs

Clergue de la vila, beneficiat de l’església de Santa Maria (1805).

Forès, Arnau

Protector de l’església de Santa Maria, fundador del benifet de Santa Margarida (1390).

Forès, Simó de

Junt amb la seva esposa, Francesca, instituí un benefici sota l’advocació dels sants Simó i Judes Tadeu a la capella de l’església de Santa Maria dedicada actualment a la Pietat.

Forment, Damià

Escultor veí de la vila. Sembla que nasqué a València. Fou deixeble del seu pare Pau Forment i treballà a Saragossa (1509) on féu el banc del retaule de la Basílica del Pilar, els retaules majors de les esglésies de Sant Pau (1511), Santa Engràcia (1517) i Sant Miquel dels Navarresos (1518), retaule de la catedral d’Osca. Féu obres pel monestir de Sixena (1526). L’any 1527 es traslladà a Montblanc on instal•là el seu taller en vistes a la construcció del retaule major de Santa Maria de Poblet que li encarregà l’abat Caixal i que acabà cap al 1529. Jaume Felip atribueix al taller de Forment la capella del sant sepulcre del monestir de la Serra, projectada l’any 1528. Romangué a la vila fins l’any 1535. Se’l considera com un mestre de l’arquitectura renaixentista a Catalunya. Morí a Santo Domingo de la Calzada (1540).

Formig, Pere

Primer comanador conegut del convent mercedari de Santa Maria del Miracle, de Montblanc. Més tard (1301) fou mestre general de l’orde.

Forner, Joan

Griset de Cabra. Nat a Cabra del Camp vers el 1793 i mort a Valldossera (Alt Camp) el 1848. Guerriller d’una partida carlina natural de Cabra del Camp que operà per terres de la Conca de Barberà. Entrà a Montblanc el 25 de maig de 1835 junt amb els homes del Llarg de Copons.

Forns, Joan

Religiós mercedari del convent de la Mercè de Montblanc. Vicari de la parròquia de Santa Maria (1743-1744).

Fort, Raimon

Músic, nat a la vila. Tocava el clarinet a l’orquestra La Vella (1910).

Fort, Salvador

Alcalde de Rojals (1890-1891).

Fortuny i Virgili, Josep

Vicari resident encarregat de Lilla (1796-1797). Era fill d’un espardenyer de Vilallonga del Camp. Morí un any després del seu nomenament.

Fortuny, Epifani

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1761-1764). Nascut a Balaguer (la Noguera) el 1724 en una família de notaris; el seu pare era Francesc Fortuny. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Cervera (la Segarra), on es doctorà l’any 1743. El 1751 va ser nomenat corregidor de Vilafranca del Penedès, vila de la qual fou alcalde major (1752-1757). Més tard ho fou de Lleida (1757-1760). Morí l’any 1797.

Francesc i Barbarà, Pau

Músic. Nasqué a Alcover (Alt Camp) el 6 de març de 1912. Trompetista i violoncelista de l’orquestra Amorós.

Francesc i Civit, Jaume

Hisendat de la Guàrdia dels Prats. El 1889 tenia 67 anys.

Francesc i Vilamajor, Joan

Plebà de Montblanc (1726-1727).

Francesc Joan

Mestre argenter montblanquí (s. XV).

Francesch, Francesc

Músic, nat a Alió (Alt Camp). Tocava el clarinet a l’orquestra La Nova (1910-1914).

Francí

"Vegeu Palau i Dalmau, Salvador”.

Franquès, Cristòfol

Rector de Rojals durant el període de 1772 al 1783. Josep Maria Contijoch diu que “que les seves actes són redactades amb una cal•ligrafia impecable i la primera pàgina del llibre fou ornada amb acurats dibuixos.”

Franquesa i Ferrer, Josefina.

Religiosa carmelita vedruna. Nasqué a Santa Coloma de Queralt l’any 1908. Fou mestra de multitud de nois i noies de Montblanc, on residí des de 1931 fins a 1960, amb el sol parèntesi de la guerra civil (1936-1939) quan el col•legi fou tancat. Deixà un gran record entre les famílies de la vila. Morí a Falset el 22 d’agost de 1986 als 78 anys d'edat i 57 de vida religiosa.

Freixas, Pere

Organista de l’església de Santa Maria (1728-1729), natural de les Borges Blanques. Fou contractat condicionalment el 26 de maig de 1728 i després ratificat. En el contracte s’establí l’obligació de l’organista de “compondre missa i villancicos de música nova” en “totas las festas principals de l’any, tant de la reverenda Comunitat com de la Vila”. Creu Francesc Bonastre que morí el maig de 1733.

Fresquet Bardina, Guillem

Pintor aquarel•lista, nat a Barcelona. Premi especial en la 1a. Biennal d’Art de Montblanc (1953), medalla i premi en les biennals posteriors (1956,1959,1963) i segon premi de dibuix (1966). En la seva nombrosa producció abunden els temes montblanquins.

Fuguet, Bartomeu

Rector de la Guàrdia dels Prats junt amb Pere J. Llorenç (1640 -1654).

Fusté i Olivé, Marc

Poeta popular, conegut amb el sobrenom de Marquet de la Dona. Nasqué a Valls el 20 de gener de 1801. Autor del Ball parlat de Sant Pere Ermengol que es representa a la Guàrdia dels Prats.

Fuster, Bartomeu

Rector de la Guàrdia dels Prats (1484-1496).

Fuster, Pere

Escrivà de Montblanc (1325).

Fuster, Pere

Escrivà de Montblanc (1325).