noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Gallart i Magarolas, Francesc

Encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1963-1965).

Garau i Mut, Antoni de P

President del C.D. Montblanc (1943).

Garau i Mut, Antoni de P

President del C.D. Montblanc (1943).

Garay Otañez y Rada, Juan de

(1586-1650) Marqués de Villarrubia de Langre, i cavaller de l’hàbit de Santiago. Militar des dels 11 anys, fou capità a Flandes (1621-1632) i mestre de camp a Itàlia (1635-1636). S’assenyalà en la campanya de Luecata (1637), gràcies a la qual recuperà el favor reial, i més tard rebé el càrrec de general de l’artilleria de Llombardia. Traslladat a Catalunya, prengué part en els primers compassos de la guerra de Separació. L’any 1640 fou nomenat governador del Rosselló i mestre de camp general de l’exèrcit de Felip IV. Novament caigut en desgràcia, fou enviat al front de Portugal, i entre 1641 i 1645 exercí de governador de les Armes d’Extremadura, després fou general en cap de Cantàbria (1645). Retornà finalment a Catalunya, per comandar les campanyes de 1648 i 1649, en les quals obrí el camí definitiu cap a Barcelona dos anys més tard, quan ell ja no hi era. En la darrera campanya militar de 1649, derrotà la cavalleria francesa en dues ocasions, la segona, el 14 de novembre, prop de Montblanc, vila en la qual havia entrat el 29 de setembre anterior després d’expulsar les forces contràries que defensaven l’església de Santa Maria, recuperant, a més, tota la Conca de Barberà per a Felip IV.

Garcia, Teresa

Mestra de l’escola pública a la vila (1890).

Garcia-Tornel i Florensa, Llorenç

Notari de Montblanc (1948-1955) i escriptor. Col•laborà assiduament al Boletín Montblanch. Autor d’Una conferència diplomàtica en Montblanc, en el siglo XIV (1950), Sobre literatura histórica catalana (1950) i altres treballs de temàtica històrica, religiosa o literària. Donà fe, en la seva condició de notari, de la reintegració a les tombes reials de Poblet de les despulles dels reis catalans (4 de juny de 1952). L’any 1955 deixà la notaria de Montblanc i es traslladà a Rubí i després a Barcelona. Morí en aquesta darrera ciutat.

Garret, Margarida

Religiosa clarissa del convent de la Serra. Mestra de novícies. Gaudi de fama per les seves virtuts. Morí el 5 de desembre de 1597.

Garriga i Pons, Josep

Alcalde de la Vila. Prengué possessió l’1 de gener de 1904 i cessà el mateix dia de 1906. Durant el seu mandat la Corporació deixà de vestir la franja roja dita gramalla (reminiscència de la vella toga que s’abandonà el 1716) per derivar d’un manament del rei Felip V. Pel contrari els regidors continuaren portant l’espasí i l’escut de la vila, segons acord de 30 de gener de 1904. Per segona vegada prengué possessió de l’Alcaldia el 2 de febrer de 1910 presidint l’Ajuntament nomenat pel governador civil en cessar els consellers de la corporació anterior per anul•lació de la proclamació de la Junta Municipal del Cens de 5 de desembre de 1909, i continuà al front de l’Alcaldia fins el primer d’agost de 1911 (o 1910?). Per tercera vegada fou alcalde des del 9 de novembre de 1924 fins el 2 de març de 1925.

Garzón, Lorenzo Naya.

Notari de Montblanc (1905). Anteriorment havia treballat a la notaria de Lloret de Mar (1889-1904).

Gassió

Bandoler del Montserrat i Muntanyes de Prades del final del segle XVI. Assaltà Rojals i el veguer de Montblanc alçà el sometent per a perseguir-lo. Morí el 1592.

Gassol i Ortiz, Josep Maria

Alcalde de la vila. Prengué possessió de l’Alcaldia l’1 de gener de 1863 i cessà el mateix dia de l’any 1865. Durant el seu mandat acabà de construir-se la línia del ferrocarril Reus-Montblanc. El 3 de maig de 1863 arribà per primera vegada el tren a Montblanc. En sessió de 8 de març de 1864 l’Ajuntament acordà l’adquisició dels actuals gegants (vells) de la Vila. Notari de Montblanc (1849-1872). Comprador de finques eclesiàstiques procedents de la de la desamortització .

Gassol i Andreu, Joan

Banquer, natural de Cervera. El 1910 tenia 46 anys. Havia arribat a la vila l’any 1870.

Gassol i Borrell, Isidre

Hisendat. L’any 1882 tenia un cafè amb billar a la plaça major.

Gassol i Millé, Josep

Advocat i hisendat. Regidor de l’Ajuntament (1880-1881). Comprador de finques procedents de la desamortització de Madoz.

Gassol, Josep

Regidor degà de la vila. Exercí les funcions del càrrec des del 12 de gener de 1827 al 18 de març del mateix any.

Gassol, Macià

Organista de l’església de Santa Maria (1740-1742). Prengué possessió el 27 de novembre de 1740. Autor d’unes cançons de Nadal publicades l’any 174. El 8 de novembre de 1742 ingressà a la comunitat del Cister de Poblet.

Gassol, Sebastià

Vicari i ecònom de Lilla (1811-1814).

Gassull, Antoni

Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1878-1880) i rector de Prenafeta (1886).

Gasull, Arnau

Fundador del benifet de la Immaculada Concepció a l’església de Santa Maria de Montblanc (24 de setembre de 1404).

Gaulip

Argenter jueu de Montblanc (1377).

Gavaldà i Martí, Antoni

Militar. Subtinent que comandava la companyia de la Milícia nacional que fou atacada per les forces carlistes de la partida de Manuel Ibàñez, Llarg de Copons. Morí en la defensa de la presó instal•lada a l’edifici del palau del Castlà.

Gavaldà, Francesc

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).

Gavaldà, Joan

Cirurgià (s. XVIII). Possiblement és el Joan Gavaldà que el 23 de maig de 1723 era Obrer de la Serra.

Gavaldà, Nicolau

Notari de la vila (1587-1597). Fou elegit síndic administrador del convent de Sant Francesc per acord de la comunitat de 13 d’agost de 1597.

Gavaldà, Pere

Notari de Montblanc (1622).

Gavarré, Manuel

Prevere. Rector de Prenafeta (1874-1877).

Gavarró i Ravell, Pau

Paperer de Rojals (1889). És un exemple de l’activitat industrial, desenvolupada en el terme en els segles XVIIII-XIX, que aprofitava els corrents d’aigua. Consta que l’any 1876 hi havien a Rojals 3 molins de paper d’estrassa i un de fariner.

Gay i Escoté, Ramon

Pagès. Membre del Comité Antifeixista de Montblanc en representació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (1936). El 26 d’octubre del mateix any fou nomenat president de la comissió d’incautacions de l’Ajuntament de Montblanc (1936). Durant la repressió posterior a la guerra civil fou afusellat a Tarragona (19 d’octubre de 1939).

Gay i Ribè, Joan

Geganter montblanquí. L’any 1949 començà les seves actuacions que prosseguí durant molts anys. Havia nascut el 22 de juliol de 1923. Morí el 15 de desembre de 1990.

Gay i Ribé, Josep Maria

President del club de futbol F.J. Montblanch.

Gay, Joan

Organista de l’església de Santa Maria (1756). Nomenat unilateralment per l’Ajuntament de la vila el 8 d’abril de 1756. Cessà el 21 de juliol següent.

Gay, Joan

Propietari nat a Montblanc. El 1844 residia a Valls i tenia 65 anys.

Gay, Josep

Alcalde de la vila. Prengué possessió el 18 de febrer de 1836 i cessà el 26 d'abril del mateix any. Apareix de nou com a alcalde els anys 1839 i 1840. El 1845 consta com a procurador .

Gay, Josep

Alcalde de la vila. Prengué possessió el 18 de febrer de 1836 i cessà el 26 d'abril del mateix any. Apareix de nou com a alcalde els anys 1839 i 1840. El 1845 consta com a procurador .

Gaya i Cendra, Josep

Prevere i escriptor. Nasqué a la vila el 19 de juliol de 1881. Fill de Pau Gaya i Torruella, traginer, i de Dolors Cendra i Avià, ambdós de Montblanc. Féu els estudis primaris a l’escola del Sr. Paulí Bayer. Cursà estudis a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Llicenciat i doctor en Teologia. Ordenat sacerdot, fou beneficiat de la comunitat de preveres de Santa Maria. Canonge arxiver de la Seu de Lleida (18 de juliol de 1908). Orador brillant. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre de la Junta Provincial de Museus. Autor d’una biografia de Sant Raimon de Penyafort (1911) escrita a instància del Col•legi d’Advocats de Barcelona, Sant Vicens Ferrer (1913) i El Patronato del mártir San Anastasio sobre la ciudad de Lérida (1915). Promotor de la restauració de la seu vella de Lleida (1915) tasca en la qual col•laborà amb Francesc Macià, aleshores diputat de les Borges Blanques (1915). Morí a Lleida, als 40 anys d’edat, el 27 de març de 1922.

Gaya i Jover, Ramon

Membre del Comité Antifeixista de Montblanc, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936). En la reunió del 9 d’agost del mateix any va ser delegat d’agricultura i proveïments de l’Ajuntament de Montblanc càrrec que revalidà el 26 d’octubre del mateix any i el 15 de febrer de 1937 .

Gaya, Manuel

Prevere. Vicari de la parròquia de Prenafeta (1822-1823).

Gelabert, Pere

Rector de la Guàrdia dels Prats (1654-1673). Durant el seu rectorat fou canonitzat Sant Pere Ermengol.

Gelambí i Barberà, Joan

Músic. Nat a Alcover (Alt Camp) el 12 d’octubre de 1869. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1876-1893 i 1896 ). Havia estat organista d’Arbeca. L’any 1893 prengué possessió del benefici de Tots els Sants i cessà com a organista. Director de l’orquestra La Nova (1903-1906), director del Cor del Centre Moral (1905) i fundador director de l’agrupació coral El Agricultor (1906) que, l’any següent, adoptà el nom de Cor Tradicionalista. A Valls dirigí La Principal del Camp i La Lira Vallense. Morí, segons sembla, l’any 1915 als 74 anys d’edat. Pertanyia a la tercera generació de músics de la família Gelambí. Deixà un llegat per cobrir les despeses de l’obertura del finestral de la capella del baptisteri de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Gelambí i Dalmau, Francesc

Professor de música, conegut com a Cisquet Gelambí. Nasqué a Alcover (Alt Camp) el 9 de febrer de 1856. Emigrà a Montblanc l’any 1884. Reorganitzà i dirigí l’orquestra La Nova. Fou organista ocasional de Santa Maria. El 1891 l’orquestra que dirigia actuà a la festa de benedicció de la capella del Santíssim de Barberà de la Conca. Director del Cor la Lira. Després es traslladà a Lleida i dirigí l’Orfeó Lleidatà i la banda de música Santa Cecília d’aquella ciutat. Morí a Barcelona l’abril de 1914.

Gelambí i Martí, Francesc

Músic. Nat a Montblanc vers l’any 1915. Organista ocasional de Santa Maria (1830) i director de la Música del Coleto (1844). Posteriorment es traslladà a Alcover, població en la qual morí.

Gelambí i Pellicer, Francesc-Xavier

Músic, director i compositor. Fill d’una família de gran tradició musical, deixà la vila en enviudar però mantingué sempre forts vincles amb Montblanc. Estudià al Teatre Reial de Madrid. A Montblanc creà una generació d’afeccionats i deixebles, alguns de gran mèrit, i hi deixà una forta empremta de cultura musical. Reorganitzà l’orquestra La Nova (1883) que, sota la seva direcció, gaudí de gran prestigi. A Lleida, Arbeca i les Borges Blanques deixà una estela d’iniciatives musicals. Fou director de l’Orfeó Lleidatà (1903) i fundador de l’Orquestra Santa Cecília, de Lleida. Autor de valuoses composicions de música sacra i profana, entre elles l’Himne a la Mare de Déu de la Serra (1906) estrenat en ocasió de les festes de la coronació canònica de la imatge. Fou membre de diversos jurats i honorat amb moltes distincions en el món de la música. Humanament, segons la premsa local, era un home de bé a carta cabal, de caràcter franc, senzill i sempre voluntariós. Era, es deia, un bon cristià i un bon català. Morí a Barcelona, on es trobava circumstancialment, el 13 d’abril de 1914.

Gelambí i Pellicer, Joan

Prevere i músic. Organista i compositor. Nascut a Alcover (Alt Camp) vers 1841. Arribà a Montblanc l’any 1877. Reorganitzà l’orquestra La Nova (1883) i fou director d’agrupacions corals. Morí a la vila el 7 de desembre de 1915.

Gelambí i Pellicer, Macià

Músic. Casat amb Antònia Barberà i Canela d’Alcover. El 4 de febrer de 1885 van batejar una nena a Montblanc, de la qual fou padrí de fonts Francesc Gelambí, organista de les Borges Blanques.

Gelambí i Vives, Macià

Músic. Nascut vers 1893-1896. Formava part de l’orquestra La Nova (1910-1911).

Gelonch, Maria

Mestra de l’escola pública (1921).

Gendre, Josep

Veguer arquebisbal de Tarragona (1658-1660). Veí de Montblanc i casat amb la montblanquina Isabel Ferrer i de Castellví, vídua Jaques. Segons Salvador J. Rovira Gòmez es tracta probablement del Josep Gendre, que fou capità dels Terços de cavalleria del Rosselló i que el 24 de febrer de 1661 elevà consulta al Consell d’Aragó sol•licitant el privilegi de cavaller.

Gener, Guillem

Noble. Senyor de Puiggròs i habitant a Montblanc. El 1338 comprà el senyoritiu del castell, terme i lloc de la Sala (Baixa Segarra) a Guillem de Comalats. L'any 1383 el ven al notari de Barcelona, Jaume Galliners.

Gener, Pere.

De Montblanc. El 16 de maig de 1326 comprà un castlania de Conesa als marmessors de Guillem de Cervelló.

Gener, Rafael

Cònsol de la vila (1693).

General, El

Renom d’un guerriller carlí de Montblanc que participà en la tercera guerra carlista (1872-1875) i morí en acció de guerra prop d’Igualada (Anoia) uns dies abans de l’assalt a aquesta ciutat.

Gerald, Guillem

Escrivà de la vila (1383).

Gibert i Jofre, Joan

Religiós mercedari, natural de València. Comanador del convent de la Mercè de Montblanc (1386) i gran orador. Redemptor de captius a Bujia i Granada; amic de Martí I l’Humà; company de Sant Vicenç Ferrer en els seus viatges apostòlics. Fundador dels manicomis i promotor del tractament racional dels dements.

Gibert, Antoni

Lapicida o picapedrer francès, establert a Montblanc (1593).

Gibert, Francesc

Vicari de Lilla (1835-1836).

Gibert, Pau

Franciscà del convent de Sant Francesc de Montblanc que féu ocasionalment, amb altres religiosos del mateix convent, les funcions de rector de la parròquia de Rojals (1725-1730).

Gible, Gertrudis de

Abadessa del monestir de la Serra (1712 a 1713).

Gil i Camps, Josepa

Mestra de l’escola pública. Nasqué a la vila l’11 de febrer de 1886 i morí també a Montblanc el 26 de març de 1972. Exercí la docència a Montblanc des de 1914 fins el 1934. Rebé l’estima general i el reconeixement dels montblanquins.

Gil i Martínez, Francesca

Mestra a la Guàrdia dels Prats durant els anys trenta del segle passat.

Gil, Pere

Degà de Montblanc (1361)

Giménez i Porcuna, Francesc

Vicari de Santa Maria (1972-1987). Rector de la Guàrdia dels Prats (1981 a 1987) i de Rojals (1967 a 1988).

Gimeno, Vicente

Mestre de l’escola pública (1881).

Giminella (o Giminells), Joan de

Donzell, veguer de la vila (1643).

Giné i Roselló, Josep Maria

Alcalde de la vila des del 27 de juliol al 12 de novembre de 1955. Nat a Montblanc el 30 de maig de 1925.

Giner, Guillem

Draper de Montblanc. Comerciava draps amb jueus de Santa Coloma de Queralt (1298).

Giner, Pericó

Draper de Montblanc. Venia draps a jueus colomins (1298).

Giol i Malet, Josep

Alcalde de la Vila. Prengué possessió del càrrec l’1 de gener de 1861. Dimití per raons de salut el 25 d’octubre següent.

Girona, Joaquim

Rector de Rojals (1908-1915).

Golobardes i Vila, Miquel

Professor d’ensenyament mitjà i universitari, a més d’arxiver i historiador. Nasqué a Peralada el 22 de febrer de 1909 i morí a Barcelona el 1971. Mogut per una gran vocació intel•lectual es posà a estudiar ja gran. Féu el batxiller, estudis de magisteri, llicenciatura en història antiga (1942) i doctorat en Filosofia i Lletres (1954). Exercí la docència a Montblanc (1940-1943). Persona amb vocació i dedicació extraordinàries que marcà els seus alumnes, malgrat el curt període de temps que restà a la vila i l’escassetat de mitjans de què disposava. Fou professor de llatí a Figueres (1944) des d’on passà a Girona i després a Blanes. Guanyà les oposicions a càtedra d’institut a Múrcia (1961).També fou director de les edicions del Palau de Peralada, institució amb la qual es vinculà des de 1943. A partir del 1949 s’ocupà de l’ordenació, classificació i recuperació del seu arxiu. Promotor Incansable d’activitats culturals (conferències i ponències) i docte investigador i escriptor. La seva obra més coneguda és Els remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV. (1971-1973) . És autor també d’ El convent del Carme de Perelada.

Gols Veciana, Joan

Prevere. Rector de Prenafeta (1887-1893). Nat als Pallaresos (el Tarragonès). El 1889 tenia 37 anys d’edat.

Gomar, Narcís

Mestre de minyons de la vila (1732-1734). Era originari de Palau (Bisbat de Solsona).

Gomis Domínguez, Pilar

Carmelita vedruna. Professora de música. Nasqué a la vila el 12 de juny del 1927. Ingressà a la congregació l’any 1948. Morí a Vilafranca del Penedès el 12 de maig del 2000.

Gomis i Casas, Anna

Mestra de Rojals (1944-1945). Nasqué a Reus l’any 1919.

Gomis i Domínguez, Josep

Músic. Pianista. Nat a Buenos Aires (República Argentina) el 30 de gener de 1914. Cofundador i membre de l’orquestra The Yanquis Boys (1932). Formà part també de les orquestres Maseras i España (1939-1940) i ocasionalment de l’orquestra Amorós. Morí a Montblanc el 14 de setembre de 1940.

Gomis i Martí, Josep

Nat a Montblanc el 22 de novembre de 1934. Alcalde de la vila del 2 de març de 1964 al 9 de gener de 1979; del 19 d’abril de 1979 al 28 d’octubre de 1980; i del 23 de maig al 14 de juny de 1983. President de la Diputació de Tarragona (1980 a 1982 ; i 8 de juny de 1983 a 5 de juliol de 1988). Procurador a les Corts espanyoles (1972 a 1978). Diputat a les Corts espanyoles per Convergència i Unió (legislatures de 1982 i 1986). Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya (5 de juliol de 1988 a 22 de novembre de1992) i delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (28 de desembre de 1993 a 15 de maig de 2002).

Gondolveu, Joan

Músic. Nascut als darrers anys del segle XIX. Era conegut com Joan de la Gaseta. Tocava el cornetí a l’orquestra La Vella (1918).

González, Francesc

Manescal de la vila (1820). Estava casat amb Antònia Sabater i tenia el domicili al carrer dels Solans.

Gonzalo i Lindín, Antoni

Pintor, veí de Tarragona. Guanyador del primer premi de pintura de la II Biennal de Montblanc (1956).

Gornals, Carme Maria

Mestra de l’escola pública (1951-1952).

Gosé i Blàvia, Ramon

Notari de la vila (1877-1882).

Graià, Samuel

Jueu montblanquí i important mercader draper (1326). Més tard deixà la vila i s’afincà a Prades.

Gras i Guasch, Jaume

Boter. President de la Sociedad Agrícola Montblanquense (1923). Promotor de l’Ateneu Democràtic Obrer (constituït el 1921) i del Sindicat Únic de Treballadors (1920). L’any 1931 era president del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc. En la Junta d’aquesta entitat l’acompanyaven: Josep Roselló i Folch (secretari), Antoni Casas i Gaya (comptador), Joan Bertran (tresorer), Pere Domingo (bibliotecari), Miquel Grau (vocal) i Ramon Domingo (vocal). Posteriorment ingressà al Partit Obrer d’Unificació Marxista. Durant la repressió, posterior a la guerra civil fou afusellat a Tarragona (22 d’agost 1941).

Grassa, Miquel

Organista de l’església de Santa Maria (1664). Originari de Bellpuig (Urgell). Beneficiat del títol de Santa Eulàlia i Santa Àgata a l’església de Santa Maria de Montblanc (1667).

Grau i Bullich, Bernardí

Religiós franciscà, professor del Col•legi de la Mercè. Nasqué a Coll de Nargó (Alt Urgell) el 15 de febrer de 1903. Estudià Humanitats al Col•legi de Balaguer. Ingressà a l’orde franciscà (1918) i fou ordenat sacerdot el 3 d’abril de 1926. Quasi immediatament fou enviat al Col•legi de la Mercè de Montblanc, regentat aleshores pels P. Franciscans, que dirigí des de 1926 fins a 1935. Fou un professor competent i exemplar que deixà un gran record entre els seus alumnes. Ha estat un dels grans mestres de la vila. L’any 1935 deixà Montblanc quan la comunitat hagué d’abandonar el col•legi per disposició municipal. El mateix any fou nomenat rector del Col•legi Seràfic de Balaguer. En iniciar-se la revolució i la guerra civil no volgué abandonar els seus alumnes que acompanyà a llurs famílies malgrat el perill que això suposava. Al deixar l’últim estudiant a l’Escala (Baix Empordà) fou portat a Empúries i assassinat el dia 5 d’agost de 1936.

Grau i Mata, Angel de la G

Escriptor, natural de Maspujols. Col•laborador assidu dels periòdics Gazeta de la Conca i Aires de la Conca amb treballs sobre temes montblanquins. Morí el 16 d’abril de 1953.

Grau i Ciurana, Joan E

Prevere i poeta. Rector de la parròquia de Sant Miquel (1916-1922). Prengué possessió de la rectoria el 5 de juliol. Autor dels Goigs a Sant Pere Armengol. Fou premiat en els Jocs Florals de Montblanc (1917) per la seva poesia Oració del pobre.

Grau i Ciurana, Joan E

Prevere i poeta. Rector de la parròquia de Sant Miquel (1916-1922). Prengué possessió de la rectoria el 5 de juliol. Autor dels Goigs a Sant Pere Armengol. Fou premiat en els Jocs Florals de Montblanc (1917) per la seva poesia Oració del pobre.

Grau i Gili, Sebastiana

Abadessa del monestir de la Serra (1921 a 1939). Natural de Riudoms. Durant el seu abadiat la comunitat hagué d’abandonar el convent per causa de la revolució i la guerra civil (1936).

Gravolosa

Veguer de la vila. Fou un dels directors de la construcció del clos emmurallat (1366)

Grenyó, Joan-Llorenç

Plebà de Montblanc (1595-1600). Doctor en dret canònic. Durant el seu mandat s’erigí a l’església de Sant Marçal la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist.

Grimau Copons i Aguilar, Miquela de

Castlana de Montblanc. Era muller de Magí de Vilallonga i de Tamarit i prengué possessió de la castlania el 15 d’abril de 1791. En el segle XVII la castlania s’havia desnaturalitzat i només comptaven els drets econòmics que generava. Els castlans no estaven mai presents a la vila i actuaven a través de procuradors.

Griñó i Farriol, Maria Teresa

Carmelita vedruna, nada a Montblanc el 4 de novembre del 1864. Filla de Josep Griñó i Miquel i Josepa Farriol i Pedrol. Entrà a la congregació el 1885. Morí a Llers (Empordà) el 16 de novembre de 1920. APM. Baptismes, vol.13 (1859-1870).

Grinyó, Francesc

Prevere de la vila. Constructor de la bassa de Vinyols (1628) “per a subvenir –segons diu un document de l’època– als pobres i sa pàtria, mogut de la pietat dels pobres de la present Vila que, per no tenir aigua per a poder regar, patiren en dita horta”. Instituí per testament una causa pia per a ensenyament de gramàtica (1643).

Grinyó, Francesc

Eclesiàstic. L’any 1497 residia a Montblanc.

Griset de Cabra

Vegeu “Forner, Joan”.

Guàrdia, Joan de

Rector de Montblanc (1257-1278). Fou el primer que s’intitulà rector de la vila. Segons Lluís París en el seu temps s’edificaren les esglésies de Sant Francesc i del Miracle, i els preveres de l’Scriptorium de l’església de Santa Maria feien còpies dels seus llibres per a altres esglésies. És versemblant que posés la primera pedra de l’església gòtica de Santa Maria la Major.

Guàrdias i Masalles, Josep

Alcalde de la vila. Nomenat el 7 de març de 1866 per substituir l’anterior Pere Bové i Guasch. Cessà l’1 de gener de 1867.

Guarra, Bernat de la

Religiós mercedari. Comanador dels convents de Santa Maria del Miracle de Montblanc i de Santa Maria dels Prats (1325,1327).

Guarro

Pintor montblanquí del segle XIX. No consta amb certesa el nom de pila. Autor de les pintures dels salons de la casa Francisquet del Mas. Se li atribueix també la decoració de la façana de la casa Tomàs de la Plaça Major.

Guarro i Figuerola, Josep

Historiador, músic i industrial, nascut a la vila el 10 de juliol de 1886, fill de Josep Guarro i Solé, boter, i de Josepa Figuerola i Dalmau. Autor de diversos treballs sobre la història de Montblanc publicats en la Secció històrica de La Conca de Barberà. Tocà la flauta travessera a l’orquestra La Vella (1918). Fou president de la Joventut Nacionalista de Montblanc (1920) i posteriorment de la Lliga Regionalista de la vila. Morí a Montblanc el 15 de gener de 1958.

Guarro i Figuerola, Macià

Mestre (jubilat l’any 1895).

Guarro i Casanovas, Macià

Mestre de l’escola pública (1881-1899).

Guarro i Cortès, Antoni

Músic. Tocava el saxofon, el clarinet i la tenora. Formà part de les agrupacions musicals Banda La Montblanquina, La Vella, Cobla orquestra Els Montblanquins, i orquestres Maseras i España.

Guarro i Cortès, Josep

Nat a Montblanc. Exercí durant molts anys –dècades de 1920 a 1950 aproximadament– de sagristà i campaner de l’església de Santa Maria. Dibuixant i escenògraf.

Guarro i Ribé, Macià

Advocat i polític. Nasqué a Montblanc el 21 de febrer de 1863. Féu els estudis primaris a l’escola del seu pare Macià Guarro i Casanovas i el batxillerat a l’institut de Tarragona. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1883). Exercí la professió d’advocat durant més de seixanta anys. Fou jutge municipal (1903), president del Centro Unión Republicana (1905), fiscal municipal i jutge de primera instància (1937). Als 25 anys fou conseller de l’Ajuntament de Montblanc. Alcalde de Montblanc des del 1 de juliol de 1899 al primer de gener de 1902. Diputat provincial (1914) i novament alcalde de la vila (1931). Conseller d’ensenyament i membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya (1919) que presidí Puig i Cadafalch. Políticament milità en el partit republicà, sent un dels que proclamaren la República a la Vila (1931).El 1930 era el president de l’Associació d’Esquerra .El secretari de l’entitat era Antoni Iborra i Farré, el tresorer Francesc Masdeu i Borràs, i els vocals Josep Folch i Folch i Ramon Porté i Dalmau. Morí a Montblanc el 17 d’agost de 1953.

Guarro i Robuster, Joan

Apoderat de Lluís Cervera Carbonell, de Tarragona (propietari de Sant Francesc). President de la societat L’Assutzena (1894). Farmacèutic, establert a Barcelona, l’any 1893 promogué una campanya d’ajuda a les víctimes dels incidents del 13 de setembre del mateix any ocasionats per les protestes contra la supressió del jutjat de primera instància i instrucció de Montblanc. La comissió d’ajuda estava integrada per Anton Malet, Sebastià Pedrol, Josep Dalmau, Joaquim Torredemer, Daniel Molner, Anton Espanyol, Joan Buada, Ramon Cantó i l’esmentat Joan Guarro.

Guarro i Sanromà, Joan

Comerciant de la vila (1889), casat amb Maria Robuster i Torrents, de Valls.

Guarro i Solé, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 20 d’agost de 1860. Tocava el clarinet a l’orquestra La Vella. Morí a la vila el 2 de març de 1938.

Guasc i Coll, Sebastià

Escultor nat a Montblanc i establert a Vilafranca del Penedès. Fill d'Ignasi, adroguer, i Maria. El 16 d'abril de 1787 es casà en aquesta darrera vila amb Maria Antònia, filla de l'escultor barceloní Francesc Gaig Baixeres. Guasc morí a Vilafranca el 5 d'Agost del 1823 als 65 anys.

Guasch i Torroella, Macià

Mestre de música. Nasqué a Montblanc el 18 de juny de 1843. Estava casat amb Magdalena Pàmies i Torroja, de Reus. En un bateig d’un fill seu fa de padrí un cunyat, Enric Pàmies, pianista de Reus. Fou organista de l’església de Santa Maria (1861). Primer president de La Vella i també primer president del Cor de L’Assutzena (1862). President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1877-1880, 1882-1887, 1889-1896). Secretari de l’Ajuntament (1870-1876).

Guerxo de la Ratera

Vegeu “Sorribes, Pere”.

Guesclin, Bernat du

Militar. Cap de les anomenades Grans Companyies o Companyies Blanques, integrades per mercenaris gascons, francesos, navarresos i d’altres països, que lluitaren a favor del comte de Trastàmara i de Pere III, el Cerimoniós, contra Pere I, el Cruel, de Castella. El gener de 1366, a Montblanc, Bernat Du Guesclin, acompanyat dels seus col•laboradors Hug de Calverly i el comte de la Marca, presentà al comte Enric de Trastàmara, abans de sortir cap a l’encontre de l’exèrcit castellà, la gran força militar de les Companyies. Acabada la guerra amb Castella, després de mort de Pere I a Montiel –en la qual tingué una especial intervenció Bernat du Guesclin– i proclamat Enric de Trastàmara rei de Castella, les muralles de Montblanc serviren més d’una vegada de defensa dels habitants de la vila enfront dels atacs i violències que portaven a terme importants grups residuals de mercenaris que amb la pau havien perdut la seva manera de viure habitual.

Guifreu de la Palma, Josep

Mercedari i predicador. Lector d’arts i fliosofia del col•legi de Sant Pere Nolasc de Barcelona (1725), comanador del convent de Girona i de Barcelona (1749). El 1752 és nomenat provincial de la regió d’Aragó. Autor de nombrosos sermons publicats i de l’obra Apuntaments dels miracles de Nostra Senyora de la Serra, de la Vila de Montblanc, volum sense data coneguda que relaciona els privilegis concedits a la vila pels reis de Catalunya. L’any 1826 n’hi havia un exemplar al convent de la Mercè de Montblanc que era còpia d’un altre més antic.

Guifreu i Pujol, Pasqual

Metge nat a Cabanelles (Empordà) el 1901. Actiu a Montblanc l’any 1930.

Guillem i Miralles, Margarida de

Fundadora d’un benifet sota l’advocació de l’Esperit Sant en la capella del mateix nom de l’església de Santa Maria (30 de juliol de 1395).

Guillem, Bernat

Junt amb la seva esposa fundà un benefici a l'església de Sant Bartomeu de Montblanc (1346).

Guillem, Pere

Cunyat de Jaume Marçal, el fundador de l’església hospital de Sant Marçal. Junt amb la seva esposa Guillermoneta o Guillelma, que era germana del mecenes Marçal, sufragà les despeses de construcció de la capella de l’església de Santa Maria dedicada avui a la Pietat. L’any 1340 instituïren un benefici en la mateixa capella sota l’advocació dels sants Domènec, Pau i Pere Màrtir.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

(1584-1653). Comandant del Terç de la Vegueria de Montblanc, integrat per montblanquins, que, en la guerra de 1640 i a l’inici de les hostilitats, combaté contra les forces castellanes de Felip IV (batalla de Xerta). Era senyor de Ciutadilla i Sant Romà i baró d’Abella. Havia estat bandoler nyerro (1614) però s’acollí a l’amnistia reial de 1619. Governador del vescomtat de Castellbò (1624). Figurà en la llista negra del protonotari Jerónimo de Villanueva (1632), com un dels instigadors de les sabotejades corts de 1626 i 1632. Aprovisionador de blat de l’exèrcit reial (1638). Més tard fou acusat per no acudir a la campanya per a la reconquesta de la fortalesa de Salses (1639). Formà part de la junta secreta que negocià l’aliança de Catalunya amb França (1640) i negocià els acords de Ceret i del consell de guerra constituït per frenar l’entrada de l’exèrcit de Felip IV. Fou nomenat mestre de camp de la vegueria de Montblanc i se li encomanà la defensa de Xerta contra l’exèrcit del marquès de los Vélez (1740). Auxiliar de l’intendent francès (1641). Fou nomenat comte de Guimerà (1648). En algun lloc el seu nom apareix com a Joan.

Guimerà, Guillem de

Prior de l’Orde de l’Hospital. Dirigí les obres de construcció del recinte emmurallat de Montblanc. Les obres foren iniciades l’any 1366 per manament del rei Pere III. Dirigí també les obres de fortificació del monestir de Poblet i de Lleida.

Guimerà, Joanot de

Veguer de Montblanc (1535).

Guinovart, Bartomeu

Mestre de l’escola pública a Montblanc (1897).

Güell i Canals, Joan

Rector de Prenafeta (1926). Natural del Catllar (Tarragonès) (1890).