noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Hereu Casanoves

Veg. “Llauner”.

Hereu Català

Veg. “Janoi, Pere”.

Hereu Cendrós

Veg. “Montserrat, Josep”.

Hereu Solanes

Veg. “General”.

Hernández i Martín, Jesús

Alcalde de la vila des de l'11 d'octubre de 1925 al 26 de febrer de 1930; i des del 12 de gener al 7 de juny de 1939. En ocupar els nacionals la vila, l’auditoria de guerra de l’exèrcit nomenà en un primer moment com a regidors de la junta gestora de l’Ajuntament Ramon Palau Sans, Josep Foguet Mir, Antoni Moix Toses i Eusebi Campdepadrós Puig. El secretari era Daniel José Palau.

Hinojosa, Marquès de la

Vegeu “Ramírez de Arellano y Manrique de Lara, Juan”.

Hongria, Violant d’

Senyora de Montblanc. Segona esposa del rei Jaume I, filla del rei Andreu II i néta de l’emperador llatí de Constantinoble, Pere de Courtenay. El matrimoni fou contret l’any 1235. El rei li donà la vila el dia 5 de febrer de 1246. Les seves despulles estan enterrades en una tomba del presbiteri de l’església del monestir de Vallbona de les Monges.

Hornillos i González, Pelai.

Notari de Montblanc (1944-1948).

Hortoneda, Acaci

Pintor montblanquí. Era fill del també pintor Cristòfor Hortoneda.

Hortoneda, Cristòfor

Pintor natural i resident a Montblanc, vila en la qual tenia el seu taller. Entre les seves obres figuren el retaule dels Sants Cosme i Damià per a l’església d’Alcover, contractat l’any 1586 i avui desaparegut; el de Sant Llorenç per a l’església de Rocallaura, avui al Museu Diocesà de Tarragona, i el de Santa Anna (1603) destinat a una capella lateral de l’església de l’hospital de Santa Magdalena de Montblanc, guardat avui a la capella del Baptisteri de l’església de Santa Maria. Aquest darrer retaule, del qual falta la taula superior, no consta signat per Hortoneda però la paternitat de l’escultor montblanquí sembla del tot certa. Creu versemblantment Jaume Felip que la taula que falta al retaule és la que es conserva a la Plebania i que representa la Transfiguració del Senyor. L’any 1602 Hortoneda pintà, per a l’església de Santa Maria el retaule del Sant Nom de Jesús, que fou desmuntat en el curs del segle XIX i del qual se’n conserven tres taules dipositades avui al Museu-Arxiu, que reflecteixen escenes de la infància de Jesús, l’adoració dels Reis, la presentació al temple i la fugida a Egipte. L’any 1608 pintà també un retaule del Sant Nom de Jesús per a l’església de Vallmoll, del qual es conserva al Museu Diocesà de Tarragona una taula que representa la fugida a Egipte, estudiada per Sofia Mata que n’ha remarcat les semblances amb la corresponent del retaule montblanquí de Santa Anna. La mateixa autora ha descobert una altra obra d’Hortoneda, un retaule per a la Confraria del Roser de Vallmoll (1623-1628)) que fou destruït l’any 1936. Segons Mata, l’estil d’Hortoneda és una barreja d’un substrat gòtic encara molt potent amb inclusió d’elements vistos als gravats d’origen italià que utilitzava; el dibuix és elemental i una característica de l’autor és l’allargament de les extremitats de les figures que representa. Jaume Felip assenyala com a caràcters més evidents de la pintura d’Hortoneda, el cànon allargat, colors irisats, rostres dolços, tan proper al manierisme del moment, però amb característiques que el diferencien de la resta de pintors coetanis.

Hortoneda, Cristòfor

Pintor natural i resident a Montblanc, vila en la qual tenia el seu taller. Entre les seves obres figuren el retaule dels Sants Cosme i Damià per a l’església d’Alcover, contractat l’any 1586 i avui desaparegut; el de Sant Llorenç per a l’església de Rocallaura, avui al Museu Diocesà de Tarragona, i el de Santa Anna (1603) destinat a una capella lateral de l’església de l’hospital de Santa Magdalena de Montblanc, guardat avui a la capella del Baptisteri de l’església de Santa Maria. Aquest darrer retaule, del qual falta la taula superior, no consta signat per Hortoneda però la paternitat de l’escultor montblanquí sembla del tot certa. Creu versemblantment Jaume Felip que la taula que falta al retaule és la que es conserva a la Plebania i que representa la Transfiguració del Senyor. L’any 1602 Hortoneda pintà, per a l’església de Santa Maria el retaule del Sant Nom de Jesús, que fou desmuntat en el curs del segle XIX i del qual se’n conserven tres taules dipositades avui al Museu-Arxiu, que reflecteixen escenes de la infància de Jesús, l’adoració dels Reis, la presentació al temple i la fugida a Egipte. L’any 1608 pintà també un retaule del Sant Nom de Jesús per a l’església de Vallmoll, del qual es conserva al Museu Diocesà de Tarragona una taula que representa la fugida a Egipte, estudiada per Sofia Mata que n’ha remarcat les semblances amb la corresponent del retaule montblanquí de Santa Anna. La mateixa autora ha descobert una altra obra d’Hortoneda, un retaule per a la Confraria del Roser de Vallmoll (1623-1628)) que fou destruït l’any 1936. Segons Mata, l’estil d’Hortoneda és una barreja d’un substrat gòtic encara molt potent amb inclusió d’elements vistos als gravats d’origen italià que utilitzava; el dibuix és elemental i una característica de l’autor és l’allargament de les extremitats de les figures que representa. Jaume Felip assenyala com a caràcters més evidents de la pintura d’Hortoneda, el cànon allargat, colors irisats, rostres dolços, tan proper al manierisme del moment, però amb característiques que el diferencien de la resta de pintors coetanis.

Hortoneda, Francesc

Rector de la Guàrdia dels Prats (1747 a 1768). Constata Mn. Albert Palacín que malgrat que Hortoneda constés com a rector oficial durant el llarg període de temps esmentat, la majoria de sagraments són administrats en la mateixa època per religiosos mercedaris i franciscans de Montblanc.

Huguet i Bonastre, Ramon

Prevere. El gener de 1939 tingué cura de restablir el culte a Montblanc i s’encarregà provisionalment de la parròquia de Santa Maria.

Huguet i Roselló, Josep

Beneficiat de la Comunitat de Santa Maria (1929-1939).