noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Queralt i Gaya, Pau

Prevere i historiador. Nasqué a Montblanc el 29 de juny de 1878. Fill d’Antoni Queralt i Prats, boter de Blancafort i Teresa Gaya i Torruella, de Montblanc. Cursà els primers estudis al seminari menor de Montblanc i després passà al major de Tarragona. Fou ordenat sacerdot la primavera de 1903. Exercí la seva primera missió pastoral a Montblanquet, i després al Pont d’Armentera i Montbrió del Camp. Obtingué el benifet de Sant Macià a l’església major de la seva vila natal i tingué una participació remarcable en les festes de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra celebrades el 8 de setembre de 1906 i les posteriors de 1926 i 1931. Fou coadjutor de la parròquia de Sant Miquel (1909-1924) i, quan Mn. Francesc Saladrigues fou destinat a la parròquia de l’Espluga de Francolí (1932-1936), Mn. Queralt passà a succeir-lo en qualitat de regent. En aquest període des envolupà, a més de la seva activitat pastoral, una tasca extraordinària com a escriptor i, d’una manera especial, com a investigador. Els seus treballs ompliren les pàgines dels periòdics La Conca de Barberà, El Seny Gros, La Nova Conca i Aires de la Conca. En ocasions utilitzava el pseudònim de Jordi de la Conca. El 1919 la seva germana Mercè es casà amb l’impressor Josep M. Requesens i Contijoch (1893-1967). El sentiments democràtics i catalanistes de Mn. Pau Queralt xocaren amb l’ideari de la dictadura de Primo de Rivera, enfront de la qual adoptà una actitud crítica i lluitadora que li comportà persecucions i dificultats. Durant aquell període difícil, publicà en la clandestinitat un gran nombre de fulls i periòdics clandestins com El moment històric de Catalunya, Rebel•lió catalana, Estat Català i La Cadena. Era un home de formació clàssica i amant de les arts. Per això una de les seves grans realitzacions, que portà a terme gairebé sol i sense ajudes ni subvencions, fou la restauració de l’interior de l’església de Sant Miquel, començant a treure la capa de guix i rajoles que amagava la bellesa de l’estructura gòtica del temple. La guerra civil, no solament li impedí culminar la seva obra que ja tenia molt avançada, sinó que també acabà amb la seva vida. El dia 2 d’agost de 1936 fou assassinat a la muntanya de Rojals (Mas de Mateu).

Queralt i Vallvé, Josep Maria

Professor d’educació física. De família montblanquina, nasqué a l’Havana (Cuba) l’any 1907. L’any 1922 arribà a Montblanc, treballà en la fàbrica de pastes de sopa de Francesc Molas i excel•lí en la pràctica de diversos esports. Fou porter del F. C. Montblanquí. De retorn a Cuba, fou professor d’educació física al Colegio Americano de Guantànamo. L’estiu de 1950 el passà a Montblanc i portà a terme una desinteressada promoció de la pràctica de la gimnàstica i de diversos esports, especialment el bàsquet, entre la joventut de la vila. El Casal Montblanquí li oferí un homenatge. Morí a l’Havana.

Queralt i Vinyes, Sebastiana

Impressora. Nada a Montblanc el 29 de novembre de 1875. Era filla de Macià Queralt i Pedrol i de Dolors Vinyes i Masalles. Vídua de l’impressor Artur Monmany i Pèrez (1873-1913). Impulsora de les publicacions periòdiques La Conca de Barberà, (1914-1916), L’escut (1916- 1918), La Flauta (1915), Renovación (1920), Butlletí de la Joventut Nacionalista (1923) i Aiguat de Sant Lluc (1931). Inicià una Biblioteca Montblanquina, promoguda per Joan Iborra i Farré, de la qual només fou publicada la novel•la Creus de la vida, del mateix Joan Iborra. Morí l’any 1957. Un fill seu, Artur Monmany i Queralt continuà el taller tipogràfic a la plaça Major (1902-1958) .

Queralt, Hermenegild

Rector de la parròquia de Prenafeta (1909-1917).

Queralt, Martí

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1456). Morí a Montblanc l’any 1463.

Queralt, Mateu

Alcalde del municipi de Lilla (1842-1844).

Queralt, Vicenç

Regent de la Parròquia de Rojals (1858-1861).

Queraltó i Sabater, Antoni

Notari de la vila (1858-1882).

Queraltó, Antoni

Rector de la Guàrdia dels Prats (1565-1584).