noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Rafeguera, Oller de la

Vegeu Oller de la Rafeguera.

Rafí, Ramon

Músic, nat a Montblanc, que tocà amb la Música del Coleto (1844).

Ramírez de Arellano y Manrique de Lara, Juan

Marquès (consort) de la Hinojosa i comte d’Aguilar. Virrei interí de Catalunya, per Felip IV, entre finals de 1641 i 1642. Derrotà els francesos a la batalla de Paret Delgada (gener de 1642) i prengué part a la campanya per terres de la Conca de Barberà el setembre de 1642, en el decurs de la qual ocupà i incendià la vila en els fets coneguts per “la general crema de Montblanc”. Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. Manel Güell, “La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642”.

Ramon Berenguer IV, el Sant

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1131-1162). Nasqué vers l’any 1113. L’11 d’agost de 1137 es comprometé a Barbastre el matrimoni amb l’infanta Peronella, filla de Ramir II d’Aragó i d’Agnès d’Aquitània-Poitou. Amb aquest matrimoni quedà establerta la unió dels regnes de Catalunya i Aragó. Com a primer pas per a la reconquesta del territori de la Conca, establí els Templers a Barberà (1134-1143) aconseguint el domini definitiu de l’actual Conca de Barberà vers l’any 1145 després de la conquesta dels castells sarraïns de Pira i Prenafeta. Sis anys després quedava totalment reconquerit l’ampli territori comprès entre Lleida i Tortosa. Vers l’any 1150 cridà l’orde del Cister i fundà el monestir de Poblet. Constata Lluís París que el març de 1155 (còmput de l’Encarnació) erigia des de Narbona la batllia i la vegueria que donarien lloc la capitalitat d’aquestes comarques, nomenant pels esmentats càrrecs el cavaller Pere Berenguer de Vilafranca –que probablement l’havia ajudat en l’empresa reconqueridora d’aquest territori– i que havia bastit sobre l’antiga Duas Aquas la població de Vilasalva. Ramon Berenguer IV morí a Borgo San Dalmazzo (Piemont), el 6 d’agost de 1162. Fou sepultat al monestir de Ripoll.

Ramon i Vidales, Jaume

Notari de Montblanc (1884-1888) i escriptor. Nasqué al Vendrell el 30 de novembre de 1847. Exercí les funcions notarials a la vila ducal del 1884 al 1888 i abans a Sarral (1872-1884). Morí a la seva vila nadiua el 1900. Participà en el moviment literari de la Renaixença. Entre els seus nombrosos escrits cal remarcar Per què estan escapçades les torres de les muralles de Montblanc i Per una càrrega de llenya, inclosos en el llibre Narracions i llegendes de Poblet. Recopilació de verídics datos sobre la vida conventual de tan celebrat Monestir. Fou amic íntim d’Àngel Guimerà.

Ramon, Bartomeu

Argenter de Mont-blanc. Autor d’una creu de plata amb esmalts per a l’església de Granyena de les Garrigues (1407).

Ramon, Ramon

President de la coral Lira Montblanquense (1886). En aquell any el sots-president era Antoni Llopis, el secretari Joan Serra i el tresorer Alfons Rodon.

Ramonat, Berenguer de

Rector de la Guàrdia dels Prats (1374-1376).

Ranis, Arnau

Rector de la Guàrdia dels Prats (1347-1348).

Raventós i Domènech, Manuel

Propietari, escriptor i industrial. Nasqué a Sant Sadurní d’Anoia l’any 1862. En les eleccions de 21 d’abril de 1907 fou elegit diputat de Solidaritat Catalana pel districte electoral Valls-Montblanc. President de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1903) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1907). Governador civil de Barcelona (1922). Col•laborador de La Veu de Catalunya i fundador de diverses publicacions periòdiques agrícoles. Morí l’any 1930.

Recasens i Baldrich, Josep

Plebà de Montblanc. (1714-1725). Doctor en drets (civil i canònic). Segons Gabriel Serra, prengué possessió de la Plebania el 28 d’agost de 1702. El 23 d’agost de 1714 fou detingut pels miquelets que havien entrat a la vila. Al morir féu llegats al santuari de la Mare de Déu de la Serra.

Recasens i Llort, Josep

Alcalde de la vila, des del 28 d’octubre de 1980 al 23 de maig de 1983. Nasqué a Blancafort el 29 de gener de 1934.

Recasens, Gertrudis de

Abadessa del monestir de la Serra (1751 a 1753).

Rector, Vicenç

Torraire de Montblanc de finals del s. XIX.

Reguart, Salvador

Advocat (1824). Estava casat amb Antònia Mestres i tenia el domicili al carrer Major.

Remolins i Pardines, Francesc de

Plebà de Montblanc (1516-1518)), nat a Lleida el 1462. Ordenat sacerdot, fou nomenat Auditor del Tribunal de la Rota, del qual publicà moltes resolucions. Protonotari apostòlic i ambaixador del rei Ferran el Catòlic prop del pontífex Alexandre VI. Fou enviat pel papa a Florència per degradar Savonarola a l’estat laical. Governador de Roma (on morí el 1518) i virrei de Nàpols. Molts d’aquests càrrecs els exercí essent plebà de Montblanc. Fou bisbe de Lleida i cardenal de l’Església romana.

Rendé i Ventosa, Josep Maria

Nascut a l’Espluga de Francolí el 1876. Casat amb la montblanquina Nativitat Sabaté i Poblet. Estudià batxillerat al col•legi de la Mercè de Montblanc. El 1902 fundà a la seva vila nadiua l’associació Clam Catalanista. En el mateix any i a iniciativa seva es creava la Cooperativa de l’Espluga, posteriorment el 1905 participà activament en l’establiment de la Caixa Rural d’Estalvis. Sota la seva empenta el 1909 sorgí el Sindicat Agrícola local i més endavant, el 1913 el Celler Cooperatiu. El 1907 ingressà a la Federació Agrícola Catalano-Balear. A nivell comarcal impulsà la constitució de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1916) de la qual fou president. Director d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya (1923). Col•laborà de forma assídua en la premsa del moment, tant a l’àmbit local (El Francolí), com comarcal (La Conca de Barberà, Nova Conca, Aires de la Conca) i nacional (La Publicitat, Agricultura). Autor d’Organització i guiatge dels Sindicats Agrícoles (1923) i Pla d’organització social agrària. El 1918 sol•licità a l’Ajuntament de Montblanc l’autorització per a publicar la revista La Nova Conca. Morí a Cabra del Camp el 6 de juny de 1925.

Reñé, Xavier

Prevere. Rector de la parròquia de Lilla (1965-1976).

Renovau, Pere

Veguer de Montblanc (1716), addicte a Felip V. Fou Alcalde major de la vila (desembre de 1718) títol que comportava el de tinent de Corregidor i substituïa les funcions dels anteriors batlles i veguers.

Renyer, Francesc

Notari de la vila (1561-1571).

Renyer, Francesc

Vicari (1819). Vivia al carrer de Solans.

Requesens i Contijoch, Josep Maria

Impressor. Nat a Montblanc (1893), fill del claveter Josep Recasens i Roset (1851-1913) i Maria Contijoch i Budesca. Editor i impulsor de la premsa comarcal. Imprimí els periòdics Conca de Barberà (1916-1918), Lo Baluart (1917), La Nova Conca (1918-1923), Joventut, de Piera (1919), El Francolí, de l’Espluga de Francolí (1921-1926), Nova Llavor (1922-1923), Sagarra Nacionalista, de Santa Coloma de Queralt (1922-1923), Federació (1923-1927), L’Estel (1924-1926), El Seny Gros (1924), Aires de la Conca (1925-1936), La Riuada, de Móra d’Ebre (1927-1929), La Parròquia (1929-1936), L’Estel Marià, de Valls (1931-1932), Brum, de la Selva del Camp (1931-1933), La Pedregada (1932) i La Segarra, de Santa Coloma de Queralt (1932). Erudit i estudiós recollí un interessant arxiu de documents històrics. En el període de la dictadura del general Primo de Rivera (1923- 1930) edità clandestinament fulls i publicacions nacionalistes catalanes.

Requesens, Vicenç

Plebà de Montblanc (1645-1647). Havia nascut a Santa Coloma de Queralt. Prengué possessió de la Plebania el dia 6 de març de 1645 Durant el seu plebanat, soldats francesos ocuparen l’església de Santa Maria i el 16 de juliol de 1651 les tropes de Felip IV, en abandonar la vila, destruïren la façana gòtica del mateix temple. El mateix any la vila suportà l’epidèmia de la glànola que produí una gran mortaldat entre el veïnat.

Reyes, Ramon

Rector de la Guàrdia dels Prats (1386-1392). Ho fou també juntament amb Bernat Bonanat (1393-1397).

Riària, Bernat de

Escrivà de Montblanc (1264).

Riba i Borràs, Ramon

Procurador. Alcalde de la vila des del primer de juliol de 1891 al 26 de setembre de 1893. Durant el seu mandat fou construïda la font de Sant Marçal (1892).

Ribalta, Macià

Notari de Montblanc (1638).

Ribé i Labarta, Manuel

Cap de la Guàrdia urbana de Barcelona i escriptor. Nasqué a Barcelona el 16 de juny de 1878, fill dels montblanquins Ramon Ribé i Agustina Labarta. L’any 1909 ingressà per oposició a l’administració de l’Ajuntament de Barcelona. Cap de la Guàrdia urbana, organitzà el cos al qual donà un prestigi i una eficiència extraordinaris. Assumí també la direcció de l’antiga Guàrdia Municipal fins que fou refosa amb la nova Guàrdia urbana. L’any 1916 li foren confiats els serveis de la Secció de Cerimonial (protocol) de l’Ajuntament de la ciutat comtal, que convertí també en un servei modèlic. Acabada la guerra civil (1939) es reincorporà a l’Ajuntament. Quan li tocava la jubilació (1948) fou creat el càrrec de delegat de l’Alcaldia que li fou assignat i serví amb l’eficàcia i el senyoriu que li eren propis. Tingué grans qualitats humanes i de conciliació, que li per meteren tractar amb 72 alcaldes i 532 regidors de totes les tendències polítiques. Home de grans iniciatives i convençut de les possibilitats turístiques de la nostra terra, fundà la Societat per a l’atracció de Forasters (1908) i va ser un dels principals redactors del butlletí de la mateixa entitat. Col•laborà al Diario de Barcelona i al Butlletí Montblanch, entre altres periòdics i publicà l’obra de caire biogràfic Memorias de un funcionario. Estimà Montblanc, on havien nascut el seu pare i els seus avis, i passà llargues temporades a la vila amb els veïns de la qual estava totalment identificat. Ànima de les Colònies Escolars (1917-1918) que permeteren passar les vacances a Montblanc a molts infants barcelonins. President de les Comissions de les Festes de la Serra pels montblanquins de Barcelona (1955-1956) i col•laborador de multitud d’empreses i iniciatives locals en les quals la seva gestió, intervenció o assessorament podia ser convenient. Col•laborador especial de les festes del barri de Sant Roc, on residia durant les seves estades a Montblanc. Rebé multitud d’honors i condecoracions. Gentilhome del rei Alfons XIII, Medalla de la ciutat de Barcelona, Creu de la reial Orde del Mèrit de l’Àguila alemanya, Oficial de la Legió d’Honor francesa, Oficial d’Instrucció Pública de França, Medalla de la Creu Roja, Oficial de l’Orde italiana de Sant Maurici i de Sant Llàtzer (1919), Comanador de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica (1921) i Medalla del Treball (1960). L’Ajuntament de Montblanc, en sessió de 22 de juny de 1944, el nomenà fill adoptiu de la vila, i el 8 de setembre del mateix any li féu lliurament de la Medalla de Montblanc. Morí a Barcelona el 28 de febrer de 1961. El 14 de març següent es celebraren solemnes funerals a l’església de Santa Maria. Anys més tard l’Ajuntament donà al seu nom a un dels principals carrers de la vila. Des del 1980 té dedicada una placeta a Barcelona (Ciutat Vella).

Riber

Vegeu Mir, Pere

Ribera, Serafí

Religiós franciscà de la comunitat de Montblanc. Professor del Col•legi de la Mercè (1934).

Ribes i Calbet, Josep

Ciutadà honrat de Barcelona. Fou secretari i arxiver de l’Ajuntament de Montblanc, a més de regidor degà.

Ribes i Calbet, Rafael

Notari de Mont-blanc (1761-1799). El 1800 era regidor degà de l’Ajuntament de la vila .

Ribes i Escoté, Josep

Músic. Nasqué a Montblanc el 26 d’octubre de 1855. Tocà amb La Vella (1918) i amb la cobla orquestra Els Montblanquins. Morí a la vila el 26 de desembre de 1970.

Ribes i Monfar, Josep Maria

Industrial, escriptor i poeta, nascut a Alforja de mare montblanquina (1885). Mort a Barcelona el 1972. Les seves poesies s’inspiraren sovint en temes montblanquins. Autor d’El riu Francolí, El pont vell, Roquer del París, La Mare de Déu de la Serra, Els gegants de Montblanc, Les torres del Baluard, Fent camí a Montblanc, Sardanes a la plaça el dia de la Festa Major, L’església de Sant Miquel. Encara Montblanc, etc. Escriví també obres teatrals com Mònica a Deyà (1952) i La seva setena vida (1958).

Ribes i Roset, Maties

Músic. Nat a Montblanc el 13 de febrer de 1917. Violinista i saxofonista. Tocà amb les orquestres Amorós i Ritmo y Melodía. Morí a Valls el 18 de gener de 2001.

Ribes i Soldevila, Josep

Notari de la vila. Regidor degà de l’Ajuntament (1722-1740). Casat amb Paula Calbet i Vergonyós, filla del notari de de Valls, Rafael Calbet.

Ribes, Josep

Advocat. Regidor degà de la vila (1835). Casat amb Ramona Tomàs. ACCB. FMM. Eleccions, Cens electoral (1845), sig. 1501.

Ricarda, Ramona

Abadessa de la Serra (1321).

Ricart

Veguer de Montblanc, del qual només consta el cognom. Durant la guerra dels Segadors, el maig de 1646, defensà la vila i, amb l’ajuda de forces franceses, rebutjà l’assalt de les tropes castellanes del rei Felip lV, comandades pel general Francisco de Tutavila.

Ricart, Francesc

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè. Durant el seu mandat el Postulantat o Col•legi Seràfic dels franciscans de Catalunya, que era a Balaguer, fou traslladat al convent de la Mercè de Montblanc (15 de desembre de 1934). Eren rector i vicerector del col•legi els P. Joaquim Macià i Francesc Pàmies, respectivament. L’estada a la vila durà poc temps ja que, l’any següent, el Capítol general de l’orde disposà el seu retorn a la ciutat de Balaguer (setembre de 1935).

Riera, Berenguer de la

Rector de Mont-blanc (1399).

Riquer, Alexandre

Artista barceloní autor de l’esbós de la corona de la imatge de la Mare de Déu de la Serra (1905) oferta l’any 1906 en ocasió de la coronació canònica de la mateixa imatge.

Riufret, Berenguer de

Batlle del castlà de la vila (1385).

Rius, Lluís

Rector de Rojals (1887-1899).

Rius, Pau

Prevere. Regent de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1782).

Robinat i Pau, Lluís

Plebà de Montblanc (1939-1956), anomenat el Plebà reconstructor. Nat a Arbeca. Doctor en teologia i dret canònic. Impulsor del moviment litúrgic. Portà a terme la reconstrucció dels temples de Santa Maria, Sant Miquel i dels altres de la vila després de la devastació de la guerra civil. Establí el moviment d’Acció Catòlica i restablí l’Adoració Nocturna. Cessà l’any 1956 en ser nomenat rector de la parròquia de Sant Joan de Tarragona. Montblanc li oferí un homenatge de reconeixement el 8 de juliol de 1956. Morí a Arbeca.

Roca i Espasa, Maria Celina

Abadessa del monestir de la Serra (1982-1984).

Roca i Tarruella, Ramon

President del club de futbol C.D. Montblanc (1930).

Roca, Josep

Ecònom de la Parròquia de Rojals (1915-1924).

Roca, Josep

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739).

Roca, Pere

Síndic procurador de la vila (1657). Notari de Barcelona.

Roca, Ramon

Bastoner, conegut com a Ros del Tano. Fou cap de la colla de bastoners en la dècada dels anys vint del segle passat.

Rocallaura, Pere de

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria dels Prats (1319). L’any 1343 encara exercia les mateixes funcions.

Roger de Llúria, Francesc

Veguer de Montblanc (1667-1668).

Roig i Domingo, Josep

Metge (1951).

Roig i Torroella, Andreu

Prevere i escriptor. Nasqué a Montblanc el 26 de febrer de 1886. Fill d’Ignasi Roig i Tomàs, comerciant natural d’Alcover, i de Francesca Torruella i Arnavat de Montblanc. En el seu bateig féu de padrí Isidre Roig, advocat d’Alcover. Ordenat sacerdot el 25 de novembre de 1910. El 6 d’octubre del 1934 fou ferit d’una perdigonada quan cremaven l’església del Morell. Canonge de la seu primada de Tarragona des del 1951. Morí el 17 de novembre de 1960.

Roig i Torroella, Dolors

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 7 d’octubre de 1884. Entrà a l’institut l’any 1905. Morí a Ripoll el 7 de desembre de 1961. Fou superiora.

Roig, Berenguer

Monjo cartoixà, nat a Montblanc, sense que es conegui la data del naixement. Sembla que professà a la Cartoixa de Scala Dei i després es traslladà a la de Valldemossa (Mallorca). Fou prior d’aquesta darrera comunitat (1434-1475), on portà a terme la construcció de la primera església, el primer claustre, la sacristia, el refetor, la cuina i l’hostatgeria. Comissionat del papa per refondre en un sol hospital els diversos que hi havia a l’illa. De la mateixa manera el Sant Pare el comissionà per posar pau en la lluita que hi havia a Mallorca entre ciutadans i forans. La gestió de Berenguer Roig aconseguí el perdó del rei pels forans condemnats a mort. Fou també comissionat pel rei Alfons lV per pacificar l’illa posant fi a les dissensions entre els governadors i les grans famílies mallorquines. L’any 1476 el capítol general de l’orde cartoixà el nomenà prior de la Cartoixa d’Scala Dei, on morí el gener del mateix any. És autor de Proyecto de reforma en el régimen político de Mallorca. Fou visitador general de l’orde.

Roig, Bernat

Jurisconsult de Montblanc. Pere III el nomenà jutge per dirimir una causa entre la Universitat de l’Espluga Jussana i uns homes de Blancafort (1397).

Roig, Francesc

Religiós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc de Montblanc (1739).

Roig, Joan de

Veguer de Montblanc (segle XVI).

Romeu i Badia, Josep

Músic. Nat a Montblanc el 16 de gener de 1916. Tocà amb les orquestres Amorós i The Yanquis Boys.

Romeu i Comes, Josep

Espardenyer. El 1915 sol•licità autorització per a publicar la revista L’Escut.

Romeu, Pere

Vicari encarregat de l’església de Lilla (1724).

Ros i Costa, Lluís

Metge i polític. Alcalde de la vila, des del 14 d’abril al 8 de juliol de 1931, data en la qual dimití. Fou el candidat que obtingué major nombre de vots en les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931. Prengué possessió el 14 d’abril de 1931. Fou el primer alcalde de la II República. Es jubilà de metge el 1961.

Ros, Guillem

Prohom de la vila del qual queden molt poques dades. La seva casa pairal es creu que estava situada a l’actual carrer de Guimrós, nom que deriva de la corrupció del nom i cognom de l’interessat.

Rosell i Girons, Joan

President de la Cooperativa Montblanquense (1905).

Roselló i Farré, Josep

Popular geganter de la vila, excel•lent ballador dels gegants. Era conegut amb el nom de Vell Caletros. Fill de Francesc Roselló Riba i de Margarida Farré i Foguet, de Montblanc. Era vidu en segones núpcies de Josepa Folch i Bordell. Morí als 80 anys el 30 d’agost de 1917.

Roselló i Aloy, Guillem

Capità de la Guàrdia Civil, enviat a Montblanc al front de 39 guàrdies el dia 1 de setembre de 1893 en ocasió de les protestes dels veïns contra la supressió del jutjat de primera instància i instrucció de la vila. Els incidents del dia 13 del mateix mes acabaren amb el resultat de 3 veïns morts i diversos ferits.

Roselló i Badia, Manuel

Religiós de la Companyia de Jesús. Missioner. Nasqué a Montblanc, al molí de Llorac, el 9 de novembre del 1835. Fill de Josep Roselló, moliner, natural de l’Espluga de Francolí, i de Caterina Badia, de Sarral. Cursà estudis al seminari de Tarragona i exercí de vicari a les parròquies de Miramar i Vila-seca. Ingressà a la Companyia de Jesús (1865). L’any 1879 embarcà cap a les missions de Filipines i es dedicà amb gran zel a la tasca missionera durant 20 anys, sofrint persecucions durant les quals va estar a punt de morir. Tornà a Catalunya l’any 1899 i fou destinat al monestir de Veruela (Aragó). Morí el 13 de gener de 1921. Era oncle de Mn. Josep Roselló i Sans, també prevere de Santa Maria.

Roselló i Barril, Antònia

Carmelita vedruna nascuda a Montblanc el 13 d’octubre del 1844 i batejada el dia següent. Filla de Josep, pagès, i de Francesca. La seva àvia materna era de Rocafort de Queralt. Ingressà a la comunitat el 1863. Morí a Berga el 19 de setembre 1865.

Roselló i Civit, Josep Maria

Músic. Nasqué a Montblanc el 10 de desembre de 1915. Tocà el trombó i el fiscorn amb les orquestres Amorós, Maseras i España. Morí a la vila el 29 de gener de 1977.

Roselló i Domènec, Francesc

Pagès de Montblanc. L’any 1776 juntament amb el pagès de Rojals, Isidre Llort , aconsegueixen de la Reial Intendència de Catalunya l’establiment per a construir un forn de vidre a Farena. Recordem que en aquests segle existien altres centres vidriers propers a Senan, Belltall, l’Albi, Fulleda i la Pobla de Cérvoles.

Roselló i Farriol, Macià

Alcalde de la vila, des del 17 de juliol al primer de desembre de 1912.

Roselló i Molner, Francesca

Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 16 de febrer del 1841. Filla de Joan, pagès i de Maria. Entrà a la congregació l’any 1860. Fou superiora. Morí a València el 25 de desembre del 1909.

Roselló i Olivé, Lluís

Alcalde de la vila (13 de setembre de1993 a 17 de juny de 1995). Nasqué a Montblanc l’any 1947.

Roselló i Pomés, Antoni

Industrial. L’any 1920 tenia 65 anys.

Roselló i Sans, Antoni

Fill d’ Antoni Roselló i Pomés, esparter (1855-1927) i de Raimunda Sans i Gassol (1852-1918). Nasqué a Montblanc el 16 de febrer de 1882. Esparter de professió, estudià i col•leccionà documents i publicacions de la vila i creà un important arxiu històric, que pot consultar-se avui a l’Arxiu Comarcal gràcies a la cessió que el 1992 feren Dolors Sans Roselló i Paulina Rodon Sans. El fons amida 9,5 metres lineals i la biblioteca la composen 560 llibres. Hi ha un inventari de la col•lecció. Fou obrer del santuari de la Serra. Morí a Montblanc el 3 de gener del 1964.

Roselló i Sans, Josep

Prevere i escriptor. Nat a Montblanc el 1883, fill d’Antoni Roselló Pomés, esparter, i de Raimunda Sans i Gassol, de la vila. Beneficiat de l’església de Santa Maria la Major. Cantà la seva primera missa al santuari de la Serra el 20 de setembre del 1908 i fou nomenat capellà custodi del Santuari el 1912. S’ocupà de realitzar la instal•lació elèctrica de l‘església de Santa Maria. Autor, entre altres treballs, de Les relíquies de Sant Francesc Xavier i Organistes de Montblanc. Sent responsable del santuari de la Serra i capellà de les monges, promogué i organitzà les festes del desenari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu (setembre de 1916). A iniciativa seva fou erigida la creu que hi havia al centre de la plaça de la Serra, destruïda l’any 1936. Autor dels Goigs de Sant Maties. Col•laborà al rotatiu de Tarragona La Cruz. Sots-president de la Congregació de la Sang (1913-1916). Durant la guerra civil fou empresonat i traslladat a Tarragona, on morí assassinat (22 d’agost de 1936).

Rosic, Antoni

Pintor de Reus. Autor de les primeres pintures de la paret frontal del presbiteri del santuari de la Serra després de la darrera guerra civil (1939).

Rosic, Jaume

Rector de la Guàrdia dels Prats (1690-1707). Durant el seu rectorat fou inaugurada la capella de sant Pere Ermengol.

Rosic, Josep

Vicari encarregat de Lilla (1782-1796).

Rossell i Farré, Jordi

Vicari de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1953-1956) i de la de Prenafeta (1952).

Rossell i Farriol, Macià

Alcalde de la vila. Tingué un breu mandat, iniciat el 17 de juliol de 1912 i acabat el 30 de novembre següent.

Rossell i Piqué, Cristòfor

Fundador i director de l’agrupació juvenil Estol de la Serra, dedicada a la formació i esplai de nois i adolescents. Va crear i dirigir també l’Escolania de la Serra (1933).

Rossell i Rodó, Josep

President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1910-1912).

Rossell, Macià

Campaner major de l’església de Santa Maria (1777-1783). Fill d’una tradicional família de campaners de la vila.

Rossell, Mateu

Prevere de Montblanc. El 1731 residia a la Seu d’Urgell.

Rossell, Miquel

Pare de Macià. Campaner de Santa Maria.

Rossell, Rafael

Religiós franciscà montblanquí del convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona. Home virtuós i auster que deixà un gran record a la vila (s. XVII).

Rossell, Vicenta

Mestra de minyones de la vila. Morí l’any 1740.

Rosselló i Comes, Tomàs

Montblanc (1885-1955). Músic.

Rosselló i Garriga, Josep Maria

Músic. Nat a Montblanc el 14 de febrer de 1916. Era fill de l’espardenyer i també músic montblanquí Tomàs Rosselló Comes (1885-1955). Deixeble de l’organista Mn. Ramon Amorós Sugranyes (Montblanc 1872-1947) i Jaume Escoté Òdena (Montblanc 1879-1943). Membre fundador de l’orquestra-co bla Els montblanquins on hi romangué fins la seva dissolució l’any 1933. L’any següent entrà a la formació The Yankis Boys que després de la guerra civil es convertiria en l’orquestra España. El 1951 treballà a l’orquestra Excelsior d’Alcover i, més endavant, l’any 1961, passà a l’orquestra Marabú de Valls. El 1963 traslladà el domicili a Barcelona. L’any 1964 debutà a l’orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, i l’any 1971 fundà la Cobla-orquestra Montjuïc en la qual continuà fins l’any 1980. Amb la seva jubilació retornà a Montblanc on col•laborà amb la Banda de cornetes. Rebé el premi Amics de Montblanc (1995) i l’homenatge 1998 de l’Ajuntament de la vila (1998). Morí a la vila el 4 de setembre de 2005.

Rosselló i Soberano, Pere

Músic. Nasqué a Montblanc el 26 de juliol de 1894. Violinista de l’orquestra La Nova. Morí a la vila el 21 de gener de 1993.

Rosselló i Vendrell, Joan

Guerriller carlí natural de la vila, conegut amb el nom de Joanet del Molí. Morí en la batalla d’Almoster el 7 de juliol de 1873. En el mateix combat moriren els seus companys montblanquins, hereus Fonollet, Pega, Torner i Xoco.

Rosselló, Josep

Manescal de la vila (1820).

Rotllan, Bernardí

Religiós franciscà de la comunitat de Montblanc. Professor de segon ensenyament del Col•legi de la Mercè (1934).

Rovira, Alfons

Cap del contingent de croats de Montblanc que participaren, durant el regnat de Martí I l’Humà, en la lluita contra els sarraïns (1399).

Rovira, Antoni

Vicari regent de Lilla (1798-1811).

Rovira, Berenguer de

Rovira, Berenguer de. Castlà de Montblanc (1240).

Rovira, Bernat

Apotecari de Montblanc (1719).

Rovira, Gregori

Plebà de Montblanc (1648).

Rovira, Joan

Natural de la vila. (s. XIV). Escriví la primera narració en català d’un peregrinatge a Terra Santa (1323). La crònica relata el viatge fet a diversos llocs de Terra Santa i al monestir de Santa Caterina del Sinaí per dotze frares franciscans, dos ciutadans de Cervera i un de Tàrrega.

Rovira, Joan

Religiós mercedari del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc que regí provisionalment l’església de Lilla en absència de vicari resident (1797).

Rovira, Josep

Prevere. Rector de la parròquia de Lilla (1964).

Rua, Jeroni

Pintor. Autor del retaule de la Mare de Déu de l’església parroquial de la Guàrdia dels Prats (1541). Segons Sofia Mata, la tasca del pintor montblanquí consistí en aixecar l’estructura del retaule i realitzar la talla, la imprimació, la preparació i el daurat d’aquest retaule, mentre que la part estrictament pictòrica quedà a càrrec del mercedari mestre Gil.

Rubió i Torné, Josep Maria

Vicari de Santa Maria (1966-1972).

Rubió, Berenguer de

Benefactor del santuari de la Serra (1343).

Rubió, Josep

Comandant militar de la vila (1840).

Rubió, Maria

Abadessa del monestir de la Serra (1880).

Rué i Montparlé, Josep

President del casino Juventud Montblanquense (1862). L’any 1862 la junta del casino la composaven el sots-president Ramon Malet, el tresorer Josep Monmany, i el secretari Carles Folch. L’any 1889 estava casat amb Teodora Balcells i Ramon. Fou músic i tocà amb l’orquestra La Vella (1853).

Rué i Perramon, Ramon

Músic. Trompetista. Nasqué a Valls el 28 de febrer de 1914. Tocà amb les orquestres The Yanquis Boys i España. Posteriorment ho feu amb les agrupacions Marabú, Solistas Club i Mocambo Cuban, de Valls, Excelsior, d’Alcover, i altres. Morí a Valls el 17 d’octubre del 2000.

Rueda, Joana de

Abadessa del monestir de la Serra (1545).

Rull i Huc, Josep

Nat el 1902 a Roda de Berà, fill de Josep i Dolors. El seu pare també era metge. El 1929 es casà a Lleida amb Modesta Castillo. Exercí la seva professió a Alcampell (Osca), Barberà de la Conca, Montblanc, per després passar a Tarragona i Barcelona, ciutats on actuà com a metge forense. Durant la darrera guerra civil fundà juntament amb els altres metges de la vila (Lluís Ros i Costa, Santiago Ibarz i Grao i Manuel Delgado de Torres) l’Institut Policlínic de Montblanc. L’any 1940 va ser nomenat metge forense del partit judicial de Montblanc. El 1941 ocupà interinament la plaça de metge d’assistència pública i l’any 1944, per defunció del metge propietari de la plaça, Lluís Balaguer, esdevingué metge titu lar. President del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca durant 6 anys. L’any 1968 l’Ajuntament intentà de retre-li un homenatge però ell no l’acceptà. Morí l’any 1991. Després de la seva mort, l’Ajuntament de la vila posà el nom del Dr. Rull a un carrer del barri de Vilasalva.