noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Sabartés, Agustí

Religiós mercedari de la comunitat de Montblanc que fou regent de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1829).

Sabaté i Alfonso, Bonaventura

Confiter i xocolater. L’any 1880 era regidor.

Sabaté i Balcells, Lluís

Procurador dels Tribunals (1932).

Sabaté i Balcells, Ramon

Prevere, jurista i historiador. Nasqué a Montblanc (1877) i féu els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona. Ja advocat ingressà al Seminari de Tarragona. Es graduà en filosofia i lletres. Ordenat sacerdot, exercí el ministeri pastoral en diferents parròquies de la diòcesi. Fou canonge de la seu de Tarragona, professor del Seminari i catedràtic de dret romà. Vocal del Patronat del monestir de Poblet. Home d’extraordinària cultura escriví multitud d’articles i treballs, molts sobre temes montblanquins, entre ells Novena a la Mare de Déu de la Serra (1922), Resum de les principals efemèrides pertanyents al Santuari i Monestir de la Mare de Déu de la Serra, Panegíric pronunciat a la iglesia de la Mare de Déu de la Serra lo dia de sa festa titular, 8 de setembre de 1904, que fou el primer llibre imprès a Montblanc (1905), Fabricació del vidre a la Conca al segle XII (1907), Donació dels Molins de Llorach al Monestir de Poblet per Alfons I en 1191 (1907), etc. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Montblanc (1917); col•laborador de La Nova Conca i de la Revista Jurídica de Catalunya, i ingressà a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Morí a Tarragona l’any 1934. El text del Panegíric fou reeditat a Montblanc el 1996 en el llibre, Biografia de la fundadora i altres treballs històrics del Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.

Sabaté i Calvet, Ramon

Veí de la vila, conegut amb el sobrenom de Ramonet del Mas. Cap d’una partida de guerrillers carlins, que actuava sota les ordres de Joan Baró i que el 4 de setembre de 1873, portà a l’Ajuntament de Montblanc el requeriment del seu superior exigint el lliurament de les armes que els liberals posseïen a la vila.

Sabaté i Casas, Jaume

Farmacèutic (1915). Tenia l’oficina de farmàcia a la plaça Major, 4.

Sabaté i Civit, Josep

Alcalde de Montblanc des del 17 de març de 1877 al 23 de juliol de 1879 i del 13 de gener de 1894 al primer de juliol de 1895. Era natural de la vila, de la família de cal Francisquet del Mas. Prengué possessió de l’Alcaldia l’1 de març de 1887 i cessà l’1 de juliol de 1889. Durant el seu mandat van ser aprovades les primeres ordenances de la Germandat de Socors Mutus de la Germandat del Pendó del Santíssim Sagrament (31 de maig de 1877) fundada per 53 montblanquins. L’any 1878 els pobles de Lilla i Prenafeta foren agregats a Montblanc. Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament (1887-1893) i segon tinent d’alcalde (1884-1885).

Sabaté i Claret, Salvador

Farmacèutic (1879). Casat amb Manuela Sanromà i Que ralt. L’any 1889 tenia l’edat de 38 anys.

Sabaté i Farriol, Josep

Alcalde de la vila des del primer de juliol de 1883 al 20 de març de 1884, data en la qual cessà per dimissió. De nou fou alcalde, des del 20 de març de 1884 al 14 de maig de 1885.

Sabaté i Garmèndia, Maria

Bibliotecària. Religiosa del Cister. Procuradora del monestir de Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges). Nasqué a Montblanc el 18 de febrer de 1909 i era filla dels consorts Josep Maria Sabaté i Poblet i Maria Garmèndia i Revuelta, de la família de cal Francisquet del Mas. Morí el 5 de setembre de 1977.

Sabaté i Marsal, Magí

Vicari i organista de l’església de Santa Maria (1959-1966). Director de l’Orfeó Parroquial (1961). Rector de Prenafeta (1959-1962).

Sabaté i Monné, Matilde

Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 13 de gener de 1882. Filla d’Agustí Sabaté i Pedrol, comerciant i Maria. Ingressà a la congregació l’any 1882. Morí a Sallent (Bages) el 19 de setembre de 1906.

Sabaté i Poblet, Jaume

Prevere i escriptor. Nasqué a Montblanc el 21 de gener de 1888, fill de Josep Sabaté i Civit i de Filomena Poblet. Estudià a la vila i al Seminari de Tarragona, sent ordenat sacerdot el 15 d’octubre de 1911. Doctor en filosofia i en teologia (1912). Canonge magistral de la seu tarragonina des del 1922, i posteriorment arxiprest (1952). Catedràtic de teologia a la Universitat Pontifícia (1914). Creador i animador de la secció de joves de l’Associació Catalanista de Montblanc. Prefecte de la Congregació de la Puríssima Sang, de Tarragona. Immediatament després de la guerra civil tingué cura del restabliment del culte a Montblanc com a encarregat de la parròquia de Santa Maria (gener de 1939). Morí a Tarragona l’11 de maig de 1962.

Sabaté i Poblet, Josep Maria

Hisendat. De la casa Francisquet del Mas. Estava casat amb Maria Garmèndia Revuelta, de Burgos.

Sabaté i Poblet, Nativitat

Nascuda a Montblanc. Esposa de Josep Maria Rendé i Ventosa. Donà la torre del portal de Bové, del clos emmurallat de Montblanc, a la Mancomunitat de Catalunya per evitar la ruïna o l’enderrocament del monument. La Mancomunitat acceptà la donació el febrer de 1922 i féu la restauració el juny de 1925.

Sabaté i Poblet, Ramon

Hisendat. Casat amb Antònia Ciré, de Reus. El 1889 tenia 40 anys.

Sabaté i Rosselló, Josep

Regidor degà de la vila. Exercí el càrrec des del 14 de setembre de 1829 a l’11 de juny de 1830. El 1847 era el segon contribuent de la vila.

Sabaté i Vilella, Josepa

Mestra a Prenafeta (1900-1901).

Sabaté, Agustí

President de l’associació Juventud Montblanquense (1884). Aquell any el sots-president era Josep Alfonso i el tresorer Joan Fort.

Sabaté, Josep

Regidor degà de Montblanc (1840).

Sabaté, Josep

Guerriller carlí, fill de la vila. Era conegut amb el nom d’Hereu Monger. Morí durant l’assalt a Valls el dia 3 d’octubre de 1873.

Sabaté, Josep Maria

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1905-1908).

Sabaté, Josepa

Mestra a Lilla (1910).

Sabaté, Josepa Maria

Abadessa del monestir de la Serra (1897).

Sabaté, Ramon

Músic, nat a la vila, que tocà amb l’orquestra La Nova (1910-1911).

Sabaté, Salvador

Rector de la Parròquia de Rojals (1861-1863).

Sabater, Antoni

Escrivà de la vegueria de Montblanc, segons concessió que li atorgà a ell i al seu pare, Joan Sabater, el rei Jaume II l’any 1297.

Sabater, Arnau

Notari de Montblanc (1342).

Sabater, Ermengol

Escrivà de Montblanc (1399).

Sabater, Francesc

Comerciant de la vila (s. XVIII). Fundà i construí l’ermita de Sant Josep en terres de la seva propietat (primer terç del segle XVIII). Disposà que l’ermità seria nomenat per ell mateix amb el consentiment de l’arquebisbe de Tarragona. Durant la guerra civil (1936-1939) fou destruït l’interior i l’ermita restà abandonada. Jaume Civit i Solé en promogué la restauració (1957-1958).

Sabater, Ignasi

Rector de Rojals (1791-1794). Comprà a l’església d’Alcover el retaule de Sant Isidre amb una despesa de 60 lliures.

Sabater, Joan

Escrivà de la vegueria de Montblanc, per concessió atorgada a ell i al seu fill Antoni Sabater, pel rei Jaume II l’any 1297.

Sabater, Pere

Notari de Montblanc (1423).

Sabater, Pere

Organista de l’església de Santa Maria (1682). Fou contractat el 7 de desembre de 1682 per 6 anys i 60 lliures anuals de sou.

Sabau, Agustí

Alcalde de la vila. Fou assassinat durant l’ocupació de la vila per les tropes de Napoleó (1808).

Sacés, Ramon

Síndic representant de la vila a les Corts catalanes celebrades a Barcelona l’11 de gener de 1283.

Sadurní, Antoni

Brodador nascut a Montblanc (s. XV) conegut amb el nom de Mestre Sadurní. Era fill de Miquel Sadurní i germà d’Antoni Sadurní. Treballà a Barcelona pel bisbe d’Urgell, la seu de Tortosa i la casa reial. L’any 1403 ja era a Barcelona. Feinejà amb els seus fills Antoni i Francesc. És autor del frontal o pal•li de Sant Jordi, guardat antigament al Museu de la Ciutadella i actualment conservat a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya.

Sagristà, Jaume

Regent de la Parròquia de Rojals (1863-1864).

Sahuix, Francesc-Joan

Veí de Montblanc que feu declaració en la nova informació practicada sobre els fets prodigiosos de la Serra (22 d’octubre de 1576).

Saint Colombe, Mariscal de

Militar francès que, durant la guerra dels segadors, operà per terres de la Conca de Barberà sota les ordres del virrei Harcourt, i contribuí a la defensa de Montblanc contra els assalts de les forces castellanes del rei Felip IV (maig de 1646).

Sala i Sentenà, Josep

Notari de l’Auditoria General de Guerra de Catalunya, veí de la vila (s. XVIII).

Sala, Ramon

Benefactor dels hospitals de Santa Magdalena i Sant Bartomeu de Montblanc, a favor dels quals féu un llegat en testament atorgat el novembre de 1266. Benefactor de l’església de Santa Maria del Miracle de Montblanc.

Saladié i Llaberia, Francesca

Llevadora de Montblanc (1952-1978).Filla de Jaume i Filomena,pagesos de Vandellós. Casada amb el metge Joan Guarro Arenas (mort el 1942).

Saladie i Llaveria, Francesca

Llevadora de Montblanc (1953).

Saladrigues i Martí, Francesc d’Assís

Prevere. Nascut a Bellpuig d’Urgell (1885). Ecònom i rector de l’església de la Parròquia de Sant Miquel (1925-1931). Fou el darrer rector de la parròquia. Després regí la de l’Espluga de Francolí (1932-1936). Morí assassinat prop d’aquesta darrera població el 24 de juliol de 1936.

Salceda, Joan-Francesc

Rector de la Guàrdia dels Prats (1528-1552).

Salgueda, Francesc

Eclesiàstic resident a Montblanc (1497).

Salgueda, Joan

Cònsol de la vila (1462).

Salvador, Simó

Rector i degà de Montblanc (1403-1416). Nat a la Selva del Camp. Beneficiat de la Selva, canonge de Lleida (1418?), ardiaca de València (1423) i bisbe de Barcelona (1433-1445). Intervingué en les corts de Montsó (1435), Barcelona (1436), Lleida (1441) i Ulldecona-Tortosa (1442-1443). Gran diplomàtic. Morí a Roma l’any 1445. Les seves despulles foren traslladades a la catedral de Barcelona (1447).

Salvat i Boada, Joan

Fou el darrer nunci o pregoner públic de la vila, funcions que deixà l’any 1969. En el darrer pregó s’acomiadà professionalment dels veïns de la vila.

Sanahuja i Folch, Antònia

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 4 de juny del 1921. Entrà a la comunitat el 1945. Morí a Tarragona el 2 d’agost del 2001.

Sanahuja i Folch, Tomàs

Agricultor. De jove havia estat bastoner (1925) i era conegut com Tomàs Güins. Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de la vila. President de la Germandat Sindical d’Agricultors i Ramaders. President de la Cooperativa de Viticultors. Pel seu seny, sentit de justícia i esperit conciliador era cridat sovint a fer d’home bo i d’àrbitre en qüestions de veïnatge.

Sanahuja i Gatell, Presentació

Abadessa del monestir de la Serra (1942 a 1948). Més endavant fou elegida de nou pel període 1951-1955. Morí el 9 de febrer de 1955 després de 43 anys de vida religiosa. Havia estat també mestressa de novícies.

Sanahuja i Prats, Josep Maria.

Rector de la parròquia de Lilla (1926-1927).

Sanahuja i Queralt, Maties

Alcalde de la vila des del 29 de gener del 1986 al 6 de febrer de 1990. Nasqué a Montblanc el 3 de febrer de 1936.

Sanahuja i Vallverdú, Pere

Religiós franciscà i historiador. Nasqué a Montblanc el 9 de març de 1882. Professà a l’orde franciscà el 24 de setembre de 1899; estudià filosofia i teologia, sent ordenat sacerdot el 12 d’octubre de 1906. Completà els seus estudis al Col•legi Franciscà Internacional de Roma, en el qual obtingué el títol de lector general. Ocupà la càtedra de filosofia en els Seminaris majors franciscans de Balaguer i de Vic, des del 1913 al 1926. En aquesta data fou enviat al convent de Lleida i es dedicà plenament a l’estudi i a la investigació històrica. Treballà especialment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als arxius municipals de Balaguer i Lleida i als diocesans de Solsona, la Seu d’Urgell i Vic. Durant molts anys fou cronista de la Província franciscana de Catalunya i era membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En reconeixement de la seva tasca l’Ajuntament de Balaguer el nomenà fill adoptiu de la ciutat i donà el seu nom a un dels carrers. Entre les obres que publicà poden assenyalar-se La antigua ciudad de Balaguer en sus luchas por la fe, Historia de la Seráfica provincia de Cataluña, Don Gaspar de Portolá, gobernador de la Alta California i La Universidad de Lérida y los franciscanos. Traduí de l’anglès el llibre del P. Ceferí Enhardt Un misionero santo o Vida, virtudes y milagros del Padre Magí Català, obra bàsica per a l’estudi de la biografia del missioner montblanquí. Dedicà molts articles a la història de Montblanc que foren publicats en els periòdics locals, entre ells El P. Magí Català Guasch (1957), Vilasalva y el término municipal de Montblanc (1959), La Conca de Barberá hacia fines de la Reconquista (1959), El Montblanc primitivo en marcha (1959), Cortes y parlamentos catalanes en Montblanc (1960), Jurisdicción real, feudataria, feudal o alodial y definitivamente real de Montblanch, Estadístiques de la vegueria de Montblanc segons les Corts de Cervera de 1359, etc. Fou col•laborador de la Revista de Catalunya i altres publicacions. Pronuncià nombroses conferències sobre temes històrics. Fou un franciscà exemplar. Morí a Lleida el 24 de desembre de 1959. En sessió del 29 de juliol de 2004 l’ajuntament de Montblanc acordà dedicar-li un carrer de la vila.

Sanahuja, Antoni

Prevere. Rector de Prenafeta (1933).

Sanahuja, Joan

Alcalde de la vila (1903).

Sanahuja, Josep-Miquel

Mestre de Lilla. Natural de Vila-rodona. El 1889 tenia 65 anys. Casat amb Dolors Gavaldà Robert.

Sanahuja, Ramon

Religiós mercedari, fill de la vila. Secretari de la comunitat del convent de la Mercè (1826).

Sánchez i Fontrodona, Clara

Mestra a la Guàrdia dels Prats (1901).

Sánchez Real, José

Químic i historiador. Nat a Gaucín (Màlaga). El 1943 es traslladà a Tarragona per ocupar la càtedra de Química de l’Institut de secundària de l’esmentada ciutat. Ha participat activament a l’Institut d’Estudis Tarraconenses i a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, col•laborant en les seves revistes, Quaderns d’Història Tarraconense i Butlletí Arqueològic. La seva vinculació amb Montblanc sorgí amb el casament de la seva germana Maria amb el farmacèutic Josep Felip Torrents (1952) . El 1974 publicà la monografia, La casa Desclergues de Montblanc. Per la difusió de les seves investigacions d’arxiu ha utilitzat preferentment la premsa diària (Diari de Tarragona) i local (revista Espitllera). Des del 1988 ha col•laborat periòdicament amb la revista Aplec de Treballs. La temàtica dels seus estudis es centra en la història de l’art i la història de l’església. El 2001 el Centre d’Estudis de la Conca l’homenatjà públicament. Morí a València el 25 d’abril del 2008.

Sancho i Fonoll, Ferran

Metge de la vila (1956).

Sanfeliu i Sanromà, Joan

Industrial. Nascut a Lleida el 1875 i mort a Montblanc el 1941. Estudià als jesuïtes de Saragossa. L’any 1899 es casà amb Dolors Brufau i Mullerat, de Santa Coloma de Queralt. Diputat provincial pel districte de Montblanc, elegit en les eleccions de 12 de març de 1905 fins el 12 de desembre de 1909. Era segon tinent d’Alcalde de l’Ajuntament i renuncià al càrrec per incompatibilitat. Tresorer de la Cambra Agrícola de Montblanc i comarca. L’any 1906 modernitzà el molí d’oli instal•lat pel seu avi, situat darrera del temple de Sant Miquel. També negociava amb vi i el mateix any amplià la producció amb dos grans cups, al carrer Fusteria. Per aquella activitat el 1916 obtingué un diploma d’honor en el concurs nacional agrícola i industrial celebrat a Barcelona, amb la presentació de diversos envasos d’oli. Associat amb Sebastià Xalapeira, fundà la Fàbrica de goma (1925), les instal•lacions de la qual foren traslladades després (1930) a l’actual muralla Santa Tecla, núm. 12. L’any 1909, contractat per la Catalana General de Crèdit, obrí la primera agència bancària de Montblanc (a l’entresol de casa seva, al carrer Major, núm. 23). L’any següent era traspassada al Banco di Roma i posteriorment absorbida pel Banco Español de Crédito. Fou president de la Germandat del Santíssim Sagrament (1908-1910).

Sanromà i Jové, Ramon

Hisendat. Casat amb Ramona Queralt i Miquel, de Cabra del Camp.

Sanromà i Òdena, Josepa

Germana de l’anterior. Carmelita vedruna. Nasqué a Montblanc el 31 de juliol del 1842, entrà a la congregació el 1861 i morí a Alfaro (la Rioja) el 3 de febrer de 1905.

Sanromà i Òdena, Llúcia

Carmelita vedruna, nascuda a Montblanc el 12 de desembre del 1844, filla de Ramon, traginer i Maria O. Biscarri. Ingressà a la congregació l’any 1864. Morí a Ripoll el 27 de novembre de 1895.

Sanromà, Antoni

Agent judicial o agutzil del jutjat de primera instància i instrucció de la vila, que exercí les seves funcions molts anys durant el primer terç del segle XX i esdevingué molt popular a la població. Era de cal Paella. Sanromà, Eloi. Nascut a Montblanc. Soldat voluntari que s’allistà per combatre en la I Guerra Mundial. Morí a la Picardia (França) el juliol de 1916.

Sanromà, Francesc

Prevere i poeta, nat a Montblanc. Beneficiat de l’església de Santa Maria. Fou rector de Vallbona de les Monges, d’Altafulla, de Valls i de la catedral de Tarragona. Morí a Tarragona l’any 1929.

Sanromà, Francesc

Prevere i poeta, nat a Montblanc. Beneficiat de l’església de Santa Maria. Fou rector de Vallbona de les Monges, d’Altafulla, de Valls i de la catedral de Tarragona. Morí a Tarragona l’any 1929.

Sans i Cugul, Joan

Alcalde de la vila des del primer de febrer de 1872 fins el 18 de febrer de 1873. Cessà per dimissió d’ell i de tot l’Ajuntament el 18 de febrer de 1873.

Sans i Figuerola, Blai

Prevere i meteoròleg. Nat a Figuerola del Camp. L’any 1910 tenia 55 anys. Rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1910-1913). Rector de la Guàrdia dels Prats i autor de la Novena del gloriós Sant Pere Armengol, impresa a Tarragona l’any 1904. Creador, instal•lador i encarregat de la primera estació meteorològica de la vila. Tenia al seu càrrec la secció Pluviometria local del periòdic Gazeta de la Conca i era col•laborador d’altre publicacions. A partir de l’any 1913 la seva estació, que continuà servint, s’integrà a la xarxa de la Societat Astronòmica de Catalunya. Col•laborador dels setmanaris La Conca de Barbarà i Gazeta de la Conca. Deixà la vila en ser nomenat rector de l’Espluga de Francolí (1915-1931).

Sans i Gassol, Joan

Metge de la vila (1879).

Sans i Gaya, Josep

Hisendat de la Guàrdia dels Prats (1889). Estava casat amb Rosa Vallvé i Folch.

Sans i Masip, Joan

Prevere. Nasqué a Montblanc el 24 d’abril de 1895. Rector de la Vilella Alta. Morí assassinat el 26 d’agost de 1936 a Juncosa de les Garrigues.

Sans i Roig, Joan-Baptista

Drapaire. Natural de Mont-ral. L’any 1920 declarava tenir l’edat de 66 anys. El seu fill Josep M. Sans i Domingo, de 30 anys, nat a Montblanc, continuà l’ofici. El comerç era conegut com Cal Baptista. Segons el padró d’habitants de 1920 aleshores sols hi havia una altra família, la de Jaume Català i Santanà, que comerciava amb draps vells.

Sans i Viñas, Lluís

Rector de Prenafeta (1918). Nascut a Montblanc el 21 de juny de 1886. Fou rector de Sarral. Morí assassinat al terme de Montblanc el 10 d’agost de 1936.

Sans, Isidre

Rector de la Guàrdia dels Prats (1898 a 1905). Durant el seu rectorat es feren les grans festes del VI centenari de la mort de sant Pere Ermengol (1904).

Sans, J

Mestre de l’escola pública de Montblanc (1934).

Sans, Pau

Rector de Rojals (1833-1835).

Santgenís, Josep

Batlle de la vila (1652). Ciutadà honrat i mercader. Pertanyia a la Confraria del Cos Preciós de Jesucrist. La família Santgenís s’entroncà amb la Molner, perdent aquell nom. Pagà les despeses de construcció de la capella de Sant Josep al carrer Major (1652), avui reconvertida en sabateria.

Santgenís, Pere-Joan

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).

Santjoan, Pere de

Escrivà de Montblanc (1304). Antoni Palau i Dulcet constata l’existència d’un escrivà montblanquí del mateix nom l’any 1385.

Santjoan, Tomàs de

Fundador d’un benifet a la capella de Tots els Sants de l’església de Santa Maria (23 d’octubre de 1400).

Santpere, Berenguer de

Rector de Prenafeta (1366).

Sanvisens, Ramon

Pintor nat a Barcelona el 1917. La seva vinculació amb Montblanc vingué a través del Cau de Martínez Lozano i la seva participació en les biennals d’art, en les quals guanyà el 1r. Premi de pintura el 1958. Morí a Barcelona l’any 1987.

Saragossa i Labastida, Pere-Joan

Natural de Fulleda i veí de Montblanc (1781). Casat l’any 1772 amb Ramona Domènech i Gassull, de Fulleda. Del matrimoni en nasqueren diversos fills entre ells, Pere, batejat a l’església de Santa Maria (1781) i Agustina, nascuda a Fulleda. Aquesta darrera, coneguda popularment com Agustina Saragossa i Domènech o Agustina d’Aragó, fou la cèlebre heroïna del setge de Saragossa durant la guerra del francès. Dos altres fills moriren i foren enterrats a Montblanc (1781 i 1782). L’any 1781 van vendre des de Montblanc la casa de Fulleda a Josep Cantó.

Saragossa i Pallarès, Lluís

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1928). Nasqué a l’Espluga de Francolí el 19 de juny de 1896. Va escriure Records de la meva vida, obra editada l’any 1993 per la Diputació de Tarragona. Morí a Reus el 7 de novembre de 1975.

Saravia, Pedro-Celestino

Advocat i doctor en ambdós drets. Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1767-1770). Anteriorment havia ostentat l’alcaldia major de Manresa (1762). El seu caràcter autoritari en el govern l’enfrontà amb els regidors montblanquins. Acusà Joan Josa i Ramon Foguet, de malversació de cabals públics. Més endavant el rei el nomenà alcalde major de Barcelona. Morí l’any 1788.

Sarovira, Ramon

Rector de Montblanc (1359). Durant el seu mandat es continuà la construcció del temple de Santa Maria.

Sarral, Marquès de

Vegeu Orozco-Ribera Pereira, Francisco de.

Sarró i Bella, Manuel

Metge, natural de Barberà de la Conca. L’any 1910 tenia l’edat de 47 anys. Vivia a Montblanc des del 1890.

Sarta, Berenguer

Protonotari del duc de Montblanc que donà fe de les capitulacions signades pel rei Joan I i el primer duc, l’infant Martí, el dia 1 de febrer de 1387, establint els privilegis de la vila.

Sastre, Pere

Músic que tocà amb l’orquestra La Nova (1914-1915).

Sastre, Romà

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1802).V

Satorres, Carles

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).

Sau, Joan

Cònsol de la vila (1671).

Saumell i Estradé, Antònia

Mestra de l’escola pública de Montblanc (1880).

Saura i Dòria, Joan

Mestre de l’escola pública de Montblanc (1883-1888).

Saura i Mir, Carme

Mestra de l’escola pública de Montblanc (1883-1889).

Saurí, Antoni

Degà de Montblanc (1429).

Saurineta

Muller de Jaume Sacelada, cavaller de Valls. Benefactora del santuari de la Serra (1355).

Segarra, Jaume

Pintor montblanquí del segle XVI, que habitava al monestir de Santes Creus (1497).

Segarra, Josep

Religiós mercerdari de la comunitat de la Mercè de Montblanc que, junt amb fra Miquel de Montagut, exercí les funcions de rector de la Guàrdia dels Prats (1652).

Segrià, Joan

Eclesiàstic resident a Mont-blanc (1497).

Seguer, Guillem

Jurista montblanquí del segle XIII. Acompanyà el rei Jaume I, el Conqueridor.

Seguer, Guillem

Escultor, pintor i arquitecte del segle XIV. Originari i veí de Montblanc. Entre les obres l’autoria de les quals se li atribueix poden remarcar-se les imatges de la Mare de Déu de Nalec (1343) (destruïda), Mare de Déu del Cor de Vallbona de les Monges, Mare de Déu del Vilet, Mare de Déu de Castelldans, Mare de Déu del Museu Diocesà de Lleida, Mare de Déu de les Avellanes, Mare de Déu d’Anglesola, Mare de Déu, guardada actualment al Metropolitan Museum de Nova York, Mare de Déu del Truc, de Vinaixa, Mare de Déu del Claustre de Vallbona de les Monges, i les de Sant Joan Baptista de l’església de Vinaixa (destruïda), Sant Miquel Arcàngel de l’església de Granyena de les Garrigues, avui al Museu Diocesà de Lleida, Santa Maria Magdalena de l’Hospital de la mateixa advocació de Montblanc (1342) (desapareguda), Santa Caterina del monestir de Vallbona de les Monges, actualment a la National Galery de Victòria (Austràlia), Santa Tecla del Museu de València; el sepulcres de Pere d’Aguiló i la seva esposa, de l’església de Sant Sebastià de Talavera, de Bernat de Boixadors, de la capella de Sant Bernat de l’església de Vallsanta, avui a Guimerà, i del bisbe Ponç de Vilamur, de la catedral de Lleida, així com la clau de volta de l’Anunciació, de l’església de Santa Maria de Montblanc; unes mènsules d’una de les capelles de l’església de Sant Miquel de Montblanc, de la capella del Corpus Christi del monestir de Vallbona de les Monges i del Museu Diocesà de Lleida. També és autor de la rerataula d’altar de la Santíssima Trinitat, de Vallbona de les Monges, i del frontal de la Mare de Déu, del mateix monestir, guardats ambdós actualment al Museu d’Art Nacional de Catalunya. La imatge de Santa Maria Magdalena no solament fou treballada per l’escultor sinó que fou oferta per ell mateix a l’església de l’Hospital de Montblanc, segons constava en una inscripció de la peanya (1341). S’ha suggerit també la possibilitat que Seguer hagués intervingut directament en la direcció de les obres de construcció de l’església de Santa Maria de Montblanc. No consta la data de la mort de l’escultor. Les seves despulles les de la seva esposa foren traslladades el 28 d’agost de 1371 a la seu de Lleida. Aquest autor ha estat estudiat profundament per Francesca Espanyol a la qual es deu l’atribució de l’autoria de moltes de les obres de l’escultor montblanquí.

Seguer, Pere

Possiblement fill de l’escultor Guillem Seguer de Montblanc que hauria continuat el taller del seu pare. Se li atribueix l’autoria dels sepulcres dels Montcada a la seu vella de Lleida i el de Ramon de Peralta, avui al Museu de Glasgow, i els capitells de la porta del claustre de la mateixa catedral.

Segura i Comes, Ramon

Mestre de minyons de la vila (1765 -1792).

Segura i Torres, Josep

Notari de la vila (1789-1792). Era fill del mestre Ramon Segura i Comes. També actuà a Sarral (1783-1789) .

Segura, Caterina

Abadessa de la Serra (1599 a 1605).

Segura, Ramon

Rector de la Guàrdia dels Prats (1441-1443).

Sellés, Josep

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1756-1759 i 1767-1768). Sembla que és la mateixa persona de Josep Sellàs, frare mercedari del mateix convent montblanquí, que figura com a regent de la Guàrdia dels Prats l’any 1747.

Sentís, Baltasar

Prevere. Ecònom de la parròquia de Prenafeta (1851).

Serra i Forcades, Nativitat

Mestra de Montblanc (1934-1951). Nasqué a la vila el 19 de juliol de 1894. Morí també a Montblanc el 10 de desembre de 1985.

Serra i Legarés, Carme

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 26 d’abril del 1886. Ingressà a la congregació el 1906. Morí a Girona el 8 d’abril de 1964.

Serra i Torruella, Serafí

Empleat de banca. Nat a Montblanc el 21 de novembre de 1915. President de l’Associació de Joves d’Acció Catòlica de Montblanc (1941). Morí a la vila l’11 de març de 1998.

Serra, Andreu

Eclesiàstic resident a Montblanc (1497).

Serra, Joan

Veguer de Montblanc. Es declarà partidari de Felip V i fou assassinat el 23 d’abril de 1714.

Serra, Josep

Vicari de l’església de Lilla (1775-1776) i de la de Prenafeta (1779-1783).

Serra, Josep Maria

Rector de la parròquia de Lilla (1976-1981).

Serra, Maurici

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè. (1781-1786; 1790-1793 i 1793-1796).

Serra, Pere

Religiós i escriptor nat a Montblanc (s. XVI). Professà a l’orde de Sant Jeroni. Residí al monestir de la Vall d’Hebron (1564).

Serra, Salvador

Prevere. Organista de l’església de Santa Maria i mestre de capella (1799-1804). Natural d’Ulldemolins (Priorat). Prengué possessió el 22 de maig de 1799.

Serra, Vicenç

Rector de la Guàrdia dels Prats (1915-1923). Durant el seu mandat es construí una nova urna, la tercera, per a les despulles de sant Pere Ermengol.

Serres, Agustí

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè de Montblanc (1828-1831). L’any 1831 fou elegit prior de Barcelona.

Serres, Hilari

Religiós mercedari adscrit a la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1784).

Serret i Ribé, Antoni

Plebà de Montblanc (1852-1857). Nasqué a Picamoixons (Alt Camp) el 3 de desembre de 1804. Fou ordenat sacerdot el 18 de novembre de 1829. Rector del Pont d’Armentera i de l’Espluga de Francolí (1833-1852). En aquesta darrera població, l’any 1835 recollí i enterrà les despulles dels reis catalans enterrats a Poblet que havien estat profanades pels revolucionaris. El 23 de març de 1852 fou nomenat Plebà de Montblanc. L’any següent portà a la vila una comunitat de religioses carmelites de la caritat per establir-hi escoles públiques i fer-se càrrec de l’Hospital de pobres. Durant l’epidèmia de còlera de 1854 assistí els malalts de la vila i, per la seva heroica conducta, fou condecorat pel govern espanyol. Contribuí generosament a la construcció del sepulcre del rei Jaume I a la catedral de Tarragona on es guardaren les restes del monarca que ell havia recollit. Morí a Montblanc el 19 de desembre de 1857.

Serret, Joan

President de la primera junta de l’Associació Catalanista de Montblanc (maig de 1903).

Sesplugues, Ramon

Prevere. Director i professor del col•legi de segon ensenyament de la Mercè (1892-1897).

Sierra i Cortiella, Francesc

Alcalde de la vila. Nomenat el 28 de juliol de 1913, prengué possessió el 4 d’agost següent i cessà el 31 de desembre del mateix any.

Sigró i Escoté, Francesc

Primer president del Casal Montblanquí (1947-1950, 1954-1958). President de l’Associació de Jubilats de la vila.

Sigró i Huguet, Antoni

Pagès. L’any 1920 comunica a l’Ajuntament de Montblanc la celebració d’una reunió per a constituir la Societat Obrera d’Oficis Varis.

Sigró, Macià

Torraire de Montblanc recordat per les seves actuacions (finals s. XIX).

Simó, Salvador

Plebà de Montblanc (1403-1416 i diplomàtic. Nasqué a la Selva del Camp l’any 1369. Era fill del notari Berenguer i de la seva esposa Geraldona. Fou beneficiat de l’església de la Selva del Camp. Nomenat rector i plebà de Montblanc, impulsà la construcció de les obres de la gran església de Santa Maria que dirigien els mestres alemanys Ping d’Ulm, pare i fill. Durant el seu plebanat es bastí la façana gòtica del temple i Sant Vicenç Ferrer predicà a la vila (1412). Era doctor en dret per la Universitat de Bolonya, i fou canonge de la seu de Lleida (1418), ardiaca de València (1423). Va estar al servei de Benet XIII (papa Luna) i en deixar la seva obediència contribuí de manera decisiva a l’extinció del cisma d’Occident. Nomenat bisbe de Barcelona el 31 d’agost de 1433, prengué possessió de la seu barcelonina el 28 de novembre següent i féu entrada solemne a la diòcesi el dia 11 de desembre. De la seva activitat constructora resta a la catedral barcelonina el retaule de Sant Salvador i la capella de la Transfiguració. Home de prestigi i gran diplomàtic intervingué a les Corts de Montsó (1435) convocades per la reina Maria, esposa del magnànim, de Barcelona (1436), Lleida (1440) i Ulldecona (1442). Assistí al Concili florentí. Camí de Roma, féu testament a Cotlliure (Rosselló) l’any 1444. Morí a Roma el 4 de febrer de 1445. Les seves despulles foren traslladades a Barcelona (1447) i avui reposen a la capella de Sant Sever.

Simón i Martínez, Aquilina

Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 24 de juliol del 1900, ingressà a la Congregació l’any 1917. Morí a Múrcia el 2 de juny del 1984.

Simón, Joan

Conegut per Caixal. Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1446).

Siscart i París, Maria

Mestra de l’escola pública de Montblanc (1899-1911). Procedia de Reus.

Siurana, Joan-Pau

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739-54).

Solanes i Ferré, Josep Maria

Rector de la Guàrdia dels Prats (1974 a 1980, i 1987 a 1994).

Solcina, Bartomeu

Rector de la Guàrdia dels Prats (1358).

Soldevila, Francesc de

Veguer de Montblanc (1598).

Soldevila, Francesca

Abadessa del monestir de la Serra (1625). Tornà a ser abadessa el 1629.

Soldevila, Gil

Prevere. Regent i ecònom de Santa Maria de Montblanc (1782-1783). El 1784 se’l qualifica de vicari.

Solé i Batlle, Josep

Campaner de la Guàrdia dels Prats.

Solé i Civit, Jaume

Poeta. Nat a Montblanc el 2 de setembre de 1920. Promotor, realitzador i conservador del parc de l’ermita de Sant Josep. Morí a la vila el 25 d’octubre de 2003.

Solé i Folch, Joan-Baptista

Mestre de l’escola pública de la vila (1882-1896).

Solé i Griñó, Josep-Antoni

Era una de les dues persones de la vila que es dedicaven professionalment a esquilar el bestiar (1920). L’altre era Àngel Solé i Roselló. A Montblanc encara hi ha un carrer amb el nom de Xolladors.

Solé i Ivern. Núria

Nasqué a la Pobla de Montornès el 22 d’octubre de 1924. Exercí la professió a Montblanc i la Guàrdia dels Prats, entre altres poblacions. Morí a Montblanc el 9 d’agost de 2006.

Solé i Martí, Jaume

Campaner de la Guàrdia dels Prats (fins el 1936), fill de Josep Solé Batlle, també campaner.

Solé, Ramon

Bastoner de la dècada dels anys vint del s. XX, que popularment era conegut com Miam.

Soler i Bella, Pere

Alcalde de Lilla i Prenafeta (1857 i 1868). Veí de Lilla. El 1889 tenia 55 anys.

Soler i Bover, Pere

Ramader de Lilla (1879). Era un tractant de bestiar de llana que subministrava animals per les carnisseries dels pobles.

Soler i Roig, Carles

Vicari de la parròquia de Sant Miquel (1887-1891). Natural de Querol.

Soler i Soler, Andreu

President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1930-1932).

Soler i Soler, Pere

Hisendat de Lilla (1889).

Soler i Ventosa, Josep

Hisendat de Lilla. El 1889 tenia 58 anys.

Soler i Ventosa, Pere

Pere. Confiter, nat a Lilla el 6 de gener del 1842, fill de Pere S. Bover, pagès de Lilla i Rosalia V. Torrents, de Vila-rodona. Vers els anys 1863-1864 s’establí de confiter i xocolater a Tarragona. El 1873 es casà en aquesta ciutat amb Lluïsa Andreu Mallorquí (l’àvia paterna de la qual era de Montblanc). El 1894 juntament amb la seva família emigrà a Barcelona.

Soler, Jaume

Advocat de la vila (1845).

Soler, Joan

Alcalde de Lilla i Prenafeta (1852-1853 i 1867).

Soler, Joan

Mestre de l’escola pública a Montblanc (1916).

Soler, Miquel

Religiós mercedari del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc que regí provisionalment l’església de Lilla en absència de vicari resident (1797).Va estar adscrit a la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1796-1797).

Solés i Soler, Joan

Plebà de Montblanc (1847-1851). El 1846 havia vingut a la vila a predicar en la Missió del Pare Antoni M. Claret.

Solsona i Tarragó, Antoni

Vicari de Santa Maria (1939-1940).

Solsona, Ignàsia

Abadessa del monestir de la Serra (1778-1779).

Sores, Guillem de

Monjo cistercenc, nat a la vila. Fou abat de Santes Creus (s. XIII).

Sorribes, Pere

Guerriller carlí que tenia el sobrenom de Guerxo de la Ratera. Actuà per terres de la Conca de Barberà. El seu escamot, junt amb el de Barenys, entrà a Montblanc el 17 de maig de 1872. Morí pocs dies després en acció de guerra a Senan.

Sotallada, Albert

Veguer de Montblanc (1349).

Ster, Ramon

Escrivà de la vila (1418).

Stewart, George, Senyor d’Aubigny.

(1618-d.1646) Militar d’origen escocès, fill dels ducs de Lennox, al servei de Lluís XIII i Lluís XIV, i a Catalunya, ajudant de camp del virrei Harcourt. Fou dels primers assessors militars que van participar en la guerra de separació (1640). Es distingí en la defensa d’Illa i en la del fort de Salou i sobretot en la del de Montjuïc, durant la batalla del mateix nom (26 de gener de 1641). Prengué part a les victòries de Torres de Segre (1642) i Llorens (1645). El maig de 1646, acudí a Montblanc, amb 400 cavallers, per defensar la vila dels atacs de les tropes castellanes comandades per Francisco de Tutavila.

Subirà i Feliu, Josep de

Metge de Montblanc, nascut a Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà) el 1882. President de l’Orfeó Montblanquí (1926).

Subirat, Rosa

Mestra de l’escola pública (1882).

Suchet, Louis-Gabriel

(Lió, 1770-Marsella, 1826). Mariscal francès de l’exèrcit de Napoleó I. Les seves tropes van destruir gran part del convent de Sant Francesc i moltes cases de Montblanc per la negativa de col•laboració dels montblanquins (1811). Destacà a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria. A la península ibèrica participà en el setge de Saragossa, conquerí Tortosa i Tarragona (gener i juny de 1811). El 1823 intervingué en l’expedició dels cent mil fills de Sant Lluís contra Espanya. L’emperador francès el distingí amb el títol de comte.

Sugranyes i Espanyol, Josep

Dit el Musiquet. Nasqué a la vila l’11 de març de 1834. Construí un cafè teatre que regentà. Republicà i anarquista. Protagonista de l’ocupació de la casa de la vila en ocasió de la revolució de setembre de 1868. Promogué l’anomenada Comuna de Montblanc, amb la construcció d’unes cases prop de la Serra, en el barri anomenat avui del Serrallo. Morí a Barcelona l’any 1908.

Sugranyes i Miquel, Joan

Fabricant d’alcohols de la vila. L’any 1920 tenia 36 anys d’edat.

Sugranyes i Trilla, Josep

Vicari de Santa Maria (1929-30 i rector de Rojals (1931-1933).