noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Talavera i Bonet, Albert

Nat a Montblanc. Locutor de ràdio que utilitzava el pseudònim d’Albert Marconi. El dia 21 d’abril de 1961 va batre el curiós rècord de parlar, pels micròfons de Ràdio Montblanc, Emissora de la Conca, durant 24 hores seguides sense llegir cap text ni mantenir conversa amb cap altra persona. El fet fou acreditat per acta notarial formalitzada pel notari Agustí Altés i Vilafranca.

Talavera i Sabater, Albert

Advocat, natural de Sarral (1889), casat amb Antònia Bonet i Puig, de la mateixa vila. Alcalde de Montblanc des del 4 de febrer al 14 d’abril de 1931. Propulsor del cooperativisme a la Conca. Fundador del Sindicat Agrícola de Sarral (1909). Membre del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1931). Comissari de la Generalitat (8 de gener a 16 de febrer de 1936).

Tallada i Forcadell, Francesc

Militar carlí, nascut a Alacant (1824). Fou un dels comandants de les forces que entraren a Montblanc el 17 de novembre de 1872. Morí en acció de guerra prop de la Pobla de la Granadella (1873).

Tàpies, Baltasar de

Veí de la vila que acollí a casa seva les 18 monges de la comunitat de la Serra que no podien tornar al monestir destruït durant la guerra napoleònica (1813).

Tàpies, Bernat

Daurador de la vila. Treballà en l’antic altar de la Puríssima Concepció de l’església de Santa Maria (1638-1639).

Tardà, Matilde

Mestra a Prenafeta (1890-1892).

Targa, Jaume

Cònsol de la vila (1510).

Tarragó, Jeroni

Rector de Rojals. N’exercí les funcions entre 1830 i 1833.

Tarragó, Llorenç

Bastoner (1925), conegut com Llorenç de Rocallaura.

Tàrrega, Andreu

Rector de la Guàrdia dels Prats (1619-1622).

Tàrrega, Berenguer de

Rector de Montblanc que regí durant més de 40 anys la parròquia de Santa Maria (1194-1236). Primer escrivà de Montblanc. L’any 1194 aconseguí del rei Alfons I el privilegi de l’Escrivania del qual gaudí la Parròquia fins l’any 1850. Durant el seu mandat s’edificaren l’església de Sant Miquel i els Hospitals de Pobres i de Sant Bartomeu. Gaudí de la confiança dels reis Alfons I, Pere I i Jaume I, dels abats de Poblet i dels vescomtes de Cardona. “Davant de la feligresia de la vila, el dia 1 de novembre de 1930, rebé en processó i lloant Déu Jaume I, al tornar de la conquesta de Mallorca”. Un germà seu, Pere, fou prior de Poblet.

Tarrida, Bonaventura

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1819-1824).

Tarroja

Muller de Jaume de Sanjoan. Instituí un benefici sota l’advocació dels sants Simó i Judes a la capella de l’Església de Santa Maria dedicada després a la Pietat.

Teixidor, Felip

Advocat de la vila (1845).

Teixidor, Jaume

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1612).

Teixidor, Marià

Religiós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc. Gran orador i protector de les arts. Reconstruí el convent després dels saqueigs i destruccions de 1822.

Teixidor, Pere

Pintor de Lleida. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església de Sant Francesc de Montblanc (1438). Aquest retaule va ser destruït l’any 1809 o el 1822.

Teixidor, Ramon

Doctor en drets, alcalde major i tinent corregidor de Montblanc (1776-1780). Abans havia estat a Granollers i després passà a dirigir les alcaldies majors de Morella (1780), Balaguer (1783) i Tarragona (1793). Es jubilà en aquesta darrera ciutat.

Tello, Roderic de

Arquebisbe de Tarragona. Nasqué a Sevilla. Regí l’arxidiòcesi tarragonina de 1288 a 1308, succeint l’arquebisbe Ramon Coll. Eregí el Deganat de Montblanc, vicariat general forani, que tenia jurisdicció sobre 54 parròquies. Féu la primera concessió d’indulgències que es coneix al santuari de la Serra.

Tèrmens, Bernat de

Primer rector de Montblanc (1170).

Tèrmens, Macià de

Fundador d’un benifet a l’església de Sant Marçal (1486).

Tèrmens, Macià de

Fundador d’un benifet a l’església de Sant Marçal (1486).

Tèrmens, Nicolau de

Síndic de la vila (1330).

Tibau i Cartanyà, Joan

Agutzil de Lilla. L’any 1889 tenia 50 anys.

Tibau, Francesc

Degà de Montblanc i rector de Vilaverd (1707). Anys abans ja era regent de l’església de Sant Martí (1677-94) en la qual construí un altar a la Mare de Déu de la Serra a més de fundar-hi un benefici del mateix nom (1694).

Tibau, Martí

Alcalde de Lilla i Prenafeta (1874).

Tilia, Antoni

Religiós mercedari, comanador del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc (1543).

Timor, Guillem de

Escultor del segle XIV, nat a Montblanc. Autor de la imatge de Sant Andreu apòstol (1341) que es conserva a l’església parroquial de la Selva del Camp, encara que malmesa per les destruccions de 1936. Alguns autors veuen analogies d’estil d’aquesta imatge amb el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Toldrà, Joan

Cònsol de la vila (1661).

Tolrà, Joan

Notari de la vila (1545-1581).

Tomàs i Alba, Josepa

Religiosa mínima natural de Montblanc que professà al convent de les Mínimes Descalces de Valls, el 16 de desembre de 1754. El mateix any es publicà a Barcelona La piedra cortada del monte que baxando a los valles derriba la estatua del mundo. Villancicos (que se cantaron) en la solemne profesión y velo de Sor Maria Josepha de la Concepción, Religiosa de Madres Mínimas Descalzas de la insigne villa de Valls, en el siglo Josepha Tomàs y Alba, natural de la ilustre Villa de Montblanch.

Tomàs i Bartolí, Joan

Rector de la parròquia de Lilla (1982-1987).

Tomàs i Coloma, Pere-Joan

Notari de la vila (1756-1761-1790). Tot i que tenia el seu domicili a Montblanc, la seva àrea de treball s’estengué a Vilaverd, Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Bràfim, Vilabella, Figuerola i Montbrió del Camp. Des del 1757 fins a 1761 actuà també a Vila-rodona. Estava casat amb Isabel Joli i Monter, filla del notari d’Alforja Pere Joli. El seu fill, Pau Tomàs i Joli, també seria després notari de Montblanc.

Tomàs i de Batlle, Domènec.

Vicari regent de Lilla (1822-1825). L’any 1822 fou saquejada la rectoria.

Tomàs i de Joli, Nicasi

Regidor degà de la vila (1824).

Tomàs i Guarro, Josep Maria

Alcalde de la vila des del 15 de maig de 1930 al 26 de gener de 1931. Aquesta data és la de la darrera sessió que presidí. Durant el seu mandat l’Ajuntament acordà, previ plebiscit popular, traslladar al dia 8 de setembre la Festa Major, que se celebrava el diumenge després de l’Ascensió. Morí a Reus el 16 d’abril de 1950 als 73 anys.

Tomàs i Joli, Pau

Notari de la vila (1789 a 1812). Germà de l’anterior. Era fill del també notari de Montblanc, Pere-Joan Tomàs i Coloma i estava casat amb Anna Maria Ràfols, de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).

Tomàs, Antoni

Doctor en ambdós drets, de Montblanc (1731).

Tomàs, Bernat

Mestre de cases, natural de Cervera, casat amb Teresa Badia, de l’Espluga de Francolí. El matrimoni tingué fills a Montblanc entre els anys 1775-1786. Autor del projecte del Cor de l’església de Santa Maria, construït entre els anys 1793 i 1796. Construí també un pont sobre el riu Francolí.

Tomàs, Francesc

Mestre de cases, natural de Cervera i veí de Montblanc. Junt amb Joan Florit, contractà la construcció de les voltes interiors de l’església de Sant Miquel de Montblanc (1787). Autor del projecte de la planta del campanar i portalada de l’església de Santa Maria de Barberà de la Conca (1792-1796). Segons Joan Fuguet, Francesc Tomàs no fou realment el projectista sinó l’empresari de l’obra. Junt amb Magí Veciana, mestre de cases de Sarral, assumí la construcció de l’obra nova de l’església de Barberà de la Conca (1792).

Tomàs, Magí

Regidor degà de la vila. Exercí les funcions del càrrec des del 18 de març de 1827 al 15 de febrer de 1828.

Tomàs, Nicasi

Advocat (1819).

Tomàs, Pere

Religiós franciscà del convent de Sant Francesc de Montblanc que ocasionalment, juntament amb altres frares del mateix convent, administrà els sagraments a Rojals en substitució del rector de la parròquia (1725-1730).

Tomàs, Pere

President de l’Orfeó Montblanquí (1926). En aquest any l’acompanyaven en junta Josep de Subirà (sots-president), Josep Giné (tresorer), Josep Maseras (secretari), Sebastià Pedrol (sots-secretari), Ramon Vives (bibliotecari) i els vocals Ferran Chaparro, Joan Sanfeliu i Brufau i Rafael Andreu .

Toralto, Francisco de

Militar napolità al servei de Felip IV, que durant la guerra dels Segadors fou nomenat governador de la plaça de Tarragona (1642). A finals de juliol de 1645, amb 1.200 homes i 300 cavalls, atacà per sorpresa Montblanc fent esclatar un explosiu a una de les portes de la muralla, calant-hi foc i finalment intentant obrir una bretxa a la paret de la muralla. La reacció dels montblanquins féu fracassar l’intent i les tropes atacants hagueren de retirar-se sofrint una vintena de morts, 300 ferits i uns altres 300 fugits.

Torelló, Andreu

Prevere. Ecònom de la parròquia de Lilla (1845-1848).

Torner, Magí

Prevere. Rector de Prenafeta (1894-1896).

Torra, Francesc d’Assís

Rector de la Guàrdia dels Prats (1851 a 1870).

Torra, Joan

Plebà de Montblanc (1878-1880). Quan prengué possessió del càrrec l’església de Santa Maria es trobava en mal estat de conservació a causa de la darrera guerra carlina. Per aquesta causa, del 1873 al 1876, el culte es celebrà a Sant Miquel. Finalment el 1880 es tancà el temple pel perill de caiguda de la volta. Jaume Felip Sánchez, “Notes històriques. Les obres de Santa Maria; anys 1841-1895”, Full Parroquial (Montblanc) 963 (1991), pàg. 2.

Torrecuso, Marquès de

Vegeu Caracciolo, Carlo Andrea de.

Torredemer i Torres, Ramon

Herbolari de la vila. L’any 1889 tenia 37 anys.

Torredemer, Daniel

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1877).

Torrell i Oliva, Manel

Mestre d’obres que, amb la col•laboració de Mn. Pau Queralt, realitzà les obres de restauració interior de l’església de Sant Miquel (1933-1936) que quedaren interrompudes per l’esclat de la guerra civil.

Torrent, Ferran de

Procurador dels frares mercedaris que, en representació del seu orde, acceptà la donació feta pels prohoms i jurats de Montblanc de l’església i lloc de Santa Maria del Miracle (25 de febrer de 1288).

Torres

Veguer de Montblanc (1713?).

Torres i Balcells, Jaume

Rector de Prenafeta (1934-1935). Havia nascut a l’Espluga de Francolí el 2 de setembre de 1902 i fou ordenat l’any 1925. Morí a Tarragona el 23 de febrer de 1988.

Torres i Dalmau, Maties

Músic. Nat a Montblanc el 31 de març de 1879. Era conegut com a Maties Xarré. Tocava el contrabaix a La Vella (1900-1903).

Torres i Elies, Genís

Mestre i director del Col•legi públic Arce-Ochotorena 1967-1977). Exercia la docència a la vila des de 1951. Fou secretari del Centre d’Iniciatives i Turisme (1965-1971). Morí a la vila el 30 d’abril de 1977.

Torres i Rossell, Josep

Prevere, natural de l’Espluga de Francolí (1931), ordenat sacerdot el 1956. Vicari de Montblanc, encarregat de la parròquia de Rojals (1957-1967) i professor del Col•legi de la Mercè. Remarca Josep M. Contijoch que “propi de la seva genuïna sensibilitat espiritual fou el fet que aconseguí instaurar la bona harmonia entre totes les famílies de Rojals: si bé no eren moltes, assolí a agermanar-les fermament, fet no escaigut des de temps molt antics”. Posteriorment a la parròquia de l’Arboç del Penedès, aquí impulsà la restauració de la seva església; en destinar-lo a Reus aixecà el nou temple de Crist Rei, finalment regentà les parròquies de Tarrés i Vimbodí, on rehabilità l’ermita dels Torrents. Traspassà sobtadament el 7 de desembre de 1997. La seva família cedí en dipòsit, el novembre del 2004, la seva important col•lecció de goigs a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc).

Torres i Santanà, Joan

Prevere, nascut a Montblanc el 17 de gener de 1873. Estava adscrit a la parròquia del Serrallo de Tarragona. Morí assassinat a aquesta darrera ciutat el 27 de juliol de 1936.

Torres, Jeroni

Religiós i escriptor, fill de la vila. Entrà a la Companyia de Jesús (1551). Serví una càtedra de filosofia a Roma (1553). A Ingolstadt (Alemanya) ensenyà teologia. Es autor de Confessió Agustiniana. Morí l’any 1611.

Torres, Joan

Organista de l’església de Santa Maria (1673). Era natural de Valls. Fou contractat el 16 de gener de 1673 per tres anys. A més de tocar l’orgue es comprometé a ensenyar cant i cantar per Corpus, Mare de Déu d’agost i Tots Sants.

Torres, Joan

Folklorista, fill de la vila. Introduí el ball de bastons a l’Aleixar (1914).

Torres, Simó

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1638).

Torroella i Abellà, Francesc

Vicari de la parròquia de Rojals de 1732 a 1751.

Torroella, Bertran

Fundador d’un benifet al santuari de la Serra (1427).

Torroella, Francesc

Eclesiàstic. L’any 1497 residia a Montblanc.

Torroella, Francesc

Cònsol de la vila (1671).

Torroella, Gaspar

Veguer de Montblanc (1632).

Torroella, Vicenç

Escrivà públic de la vila per autoritat reial. Regent de l’escrivania pública i comuna de Montblanc (1592-1618).

Torruella, Pau

Bastoner (1925), fill de la vila. Era conegut com Pau Llebret.

Tosas, Josep Maria

Donant dels terrenys en els quals fou edificada la zona esportiva de la vila. L’Ajuntament donà el seu nom a un dels carrers de l’eixample.

Toses i Pomés, Hipòlita

Carmelita vedruna. Nada a Montblanc el 19 de maig del 1843, filla de Josep, tupiner, i Antònia. L’avi patern era Francesc Toses, tupiner de la Selva del Camp. Recordem que Sant Hipòlit és el patró dels terrissaires. Entrà a l’institut l’any 1861 i morí a Vic el 27 de gener de 1905. Fou superiora.

Toses i Serret, Josep

Músic. Nasqué a Montblanc el 3 d’abril de 1840. Tocava la tuba amb l’orquestra La Vella. Morí a la vila el 29 de juny de 1928.

Tous i Pedrol, Sebastià

Nat a Montblanc el 1912 i mort a la mateixa vila el 23 de novembre del 2001. President del Club Excursionista Montblanc (1958-1971). Participà en moltes proves de l’especialitat. En el XIII Rally de l’Amitié, celebrat a França, fou guardonat en reconeixement de la seva fidelitat excursionista (1984).

Tous, Francesca

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila l’any 1879, ingressà a la congregació el 1901 i morí a Vic el 10 de febrer del 1952. Fou superiora.

Trapense, El

Vegeu Marañón, Antonio.

Trastàmara, Enric de

Castlà de Montblanc (1356 a 1360) per infeudació que féu Pere III. Els montblanquins la rescataren. Enric de Trastàmara, amb l’ajuda de les tropes catalanoaragoneses, comandades pel comte de Dénia, de les anomenades Companyies Blanques, grups de mercenaris guiats per Bertran Du Guesclin, Hug de Calviley i el mariscal d’Audrehem, lluità contra Pere I, el Cruel, de Castella, en l’anomenada guerra dels dos Peres. En fugir Pere I, Enric de Trastàmara fou proclamat a Burgos rei de Castella (abril de 1366), però el castellà fou reposat en el tron gràcies a l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre. L’assassinat de Pere I a Montiel (març de 1369) decidí la victòria del Trastàmara que fou coronat rei de Castella com a Enric II.

Travieso i Solé, Llorenç

Músic, natural de Vilaverd que tocà la bateria a l’orquestra Amorós fins a la dissolució de l’agrupació (1936).

Trens, Maria Clara

Abadessa del monestir de la Serra (1853).

Trullols, Amador

Mestre o batxiller de gramàtica de Montblanc, i metge. L’any 1500 negociava la contractació de mestre amb els cònsols de Reus. L’any 1530 s’oferí pel mateix càrrec un altre docent de Montblanc, Mn. Torres. Entre els anys 1500 i 1510 el consell de Reus el llogà de metge.

Trullols, Francesc

Eclesiàstic. L’any 1497 residia a Montblanc.

Trullols, Pere

Sabater. Fundador del benefici de Sant Pere Màrtir a la capella de Sant Esteve de l’església de Santa Maria.

Turmeda, Anselm

Religiós franciscà del convent de Sant Francesc. Escriptor i literat. Nasqué a Ciutat de Mallorca (1352) i estudià gramàtica i lògica a la mateixa ciutat, i física i astronomia a Lleida. Ingressà a l’orde franciscà i residí al convent de Montblanc. Estudià a les Universitats de París i de Bolonya. L’obra més famosa de Turmeda és el Llibre dels Bons Amonestaments (1398) inspirat en la Dotrina dello Schiavo de Bari, obra del segle XIII que, en part, plagià. Escriví també Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398) i Disputa de l’ase contra frare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals. A Bolonya tingué per mestre Nicolau Martel que li aconsellà fer-se mahometà. Turmeda seguí el consell i embarcà cap a Tunis on féu pública la seva apostasia. Estigué allotjat al mateix palau del soldà i fou nomenat cap de duanes i intèrpret. Més tard fou intendent del palau del soldà. La tradició montblanquina féu de Turmeda gairebé un sant, ja que fins i tot se’l considerà com a màrtir. Però la tradició no sembla ser certa, ja que Turmeda morí a Tunis, honorat pels mahometans i enterrat en un lloc preeminent.

Turmó, Joan

Porter reial de Montblanc. El 1790 creà una companyia comercial amb el francès Lluís Ros per instal•lar a la vila una fàbrica de filar cotó (indianes).

Turmó, Joan

Porter reial de Montblanc. El 1790 creà una companyia comercial amb el francès Lluís Ros per instal•lar a la vila una fàbrica de filar cotó (indianes).

Tutavila del Tufo, Francisco de

(1608-1679) Militar napolità al servei de l’exèrcit hispànic de Felip IV, en el qual aconseguí el grau de general d’artilleria. Durant la guerra dels Segadors fou nomenat governador de Tarragona (1645). L’any 1646, el virrei marquès de Leganés, li manà atacar Montblanc, pensant que la vila hauria quedat desprotegida en haver marxat cap a Lleida les tropes fran ceses que la defensaven. El fracàs de l’expedició de l’any 1645 feia extremar les precaucions dels atacants. Malgrat tot, els defensors de la vila, comandats pel veguer Ricart i ajudats per les tropes franceses del regiment de Ferrier impediren la conquesta de la vila i les forces castellanes hagueren de retirar-se novament (maig de 1646). El fracàs enfurismà els assaltants que, en revenja, saquejaren i cremaren els voltants de la vila cometent malvestats, especialment al poble de la Guàrdia dels Prats.