noticies

 

   Autors: Josep Ma Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla

   Personatges disponibles al nostre diccionari biogràfic llistats per ordre alfabètic.

   Les biografies es troben ordenades alfabèticament pel primer cognom del personatge.

 

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

 

Valero, Llorenç

Fundador d’una causa pia (1638) que tenia per finalitat afavorir els estudis de nois amb pocs recursos econòmics i el matrimoni de noies en la mateixa situació.

Vall, Guillem de la

Religiós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc (1315). Ambaixador del rei Jaume II enviat a la viuda d’Ermengol X de Cabrera, comte d’Urgell i vescomte d’Àger, i a Elisenda de Muntanyana (19 de novembre de 1315). En aquella època dos dels fills de Jaume II s’educaren al convent montblanquí.

Vallbona i Moncusí, Teresa

Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 4 de març del 1884. Entrà a la congregació l’any 1905. Morí a Manlleu (Osona) el 9 d’abril de 1959. Fou superiora.

Vallbona i Sanahuja, Carles

Alcalde de la vila, des del 5 de desembre de 1917 al primer de gener de 1918. El 1908 era president de la Sociedad Agrícola Montblanquense. En aquella data la resta de membres de la junta directiva eren Salvador Pallisé i Cantó (sots-president), Antoni Amorós i Sugrañes (tresorer), Joan Dalmau i Sabaté (sots-tresorer). Joan Vega i Folch (secretari), Ramon Munt i Cortés (sots-secretari) i els vocals Andreu Girons i Magriñà i Macià Bertran i Folch.

Vallclara, Grau de

Senyor de la Guàrdia (1238). A la seva mort, la vídua llegà tots els drets senyorials al monestir de Santes Creus.

Vallespinosa i Pàmies, Rosa

Mestra a Lilla.

Vallossera, Maria Caterina

Abadessa del monestir de la Serra (1789 a 1791).

Valls i Contijoch, Maria Lourdes

Mestra a l’escola pública (1951). Nascuda a Montblanc.

Valls, Filomena

Abadessa del monestir de la Serra (1909 a 1915).

Valls, Francesc de

Llicenciat. Rector de la Guàrdia dels Prats (1630-1638).

Vallterra, Ènnec de

Arquebisbe de Tarragona (1387-1407). Concedí indulgències als devots de la Mare de Déu de la Serra (1 d’abril de 1394).

Vallvé i Folch, Jaume

Beneficiat de Montblanc. El 1910 tenia 68 anys.

Vallvé i Iborra, Josep

Músic. Nasqué a Montblanc l’11 de novembre de 1846. Tocà amb La Vella (1867). Morí a la vila el 7 de desembre de 1895.

Vallvé i Pedrol, Lluís

Hisendat. L’any 1910 tenia 90 anys.

Vallvé i Pinyol, Josep Maria

Religiós carmelita descalç. Nasqué a la vila el 15 de novembre de 1886. Ingressà a l’orde carmelitana i féu la professió al Desert de les Palmes (Castelló). Acabats els estudis i ordenat sacerdot (1909) s’incorporà a la comunitat de Badalona. Morí el 7 d’abril de 1934.

Vallvé, Jaume

Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1891).

Vallvé, Josep

Ecònom de la Parròquia de Rojals (1856-1858).

Vallvé, Josep

President de l’associació La Estrella o La Juventud (1885). En aquell any el secretari de l’entitat era Florentí Argota.

Vallverdú i Boquer, Rafael

Batlle de Rojals (1789).

Vallverdú i Vendrell, Joan

Alcalde de Rojals (1894-1896, 1905).

Van-Hallen Sarti, Juan

Militar d’origen flamenc nat a San Fernando (Cadis) el 1788. El 1835 era cap d’Estat Major i el 1840 governador militar de Tarragona. S’interessà pels problemes de Montblanc. Per iniciativa pròpia, el primer de novembre de 1840 disposà que les monges de la Serra, expulsades del seu convent l’any 1835 pels militars que volien convertir el santuari en fortalesa, retornessin a la seva residència. La tornada s’efectuà efectivament el 8 de desembre del mateix any. L’endemà, les religioses, per mediació de Mn. Josep Escoda, capellà ecònom, li feren present en un escrit la seva gratitud. Morí a Cadis el 1864.

Vaquer, Berenguer

Cònsol de la vila (1383).

Veciana, Antoni

Escultor de Valls. Era fill de Josep Veciana, pagès, i de la seva esposa Maria, ambdós de Sarral. L’any 1697 anà a aprendre l’ofici d’ escultor a Valls i residí en aqueixa població fins que morí el 20 d’abril de 1713. Autor de la fornícula i part inferior del retaule esculturat barroc de Sant Francesc Xavier i de la imatge del mateix sant que es venerava a l’església de Santa Maria (1712) posteriorment destruïts (1936).

Vecieta, Jesús

Empresari de cinema, natural de Barcelona. El 1920 residia a la vila ducal.

Vega, Joan

President de la Cooperativa montblanquense (1908).

Vell Cisteller, Hereu

Renom d’un montblanquí que combaté en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Masroig.

Vendrell i Caballé, Josep

Músic. Pianista. Fundador i director de l’Orfeó Montblanquí (1920). El 12 de febrer de 1922 es celebrà l’acte de la benedicció de la senyera que apadrinà el president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch. El primer de febrer de 1925 actuà al Palau de la Música Catalana. Fou l’ànima de l’Orfeó i el seu mestre malgrat no ser músic professional. Director del cor El Pensament (1926-1929). Morí a la vila el 29 de maig de 1930.

Vendrell i Montseny, Josep

Llauner. L’any 1920 tenia 61 anys. En aquesta data a la vila hi havien dos llauners, l’esmentat Josep Vendrell i un altre anomenat Bartomeu Salvi i Vidal, nat a Barcelona.

Vendrell i Montseny, Ramon

Músic i compositor, nat a la vila. Conegut com a Ramonet Vendrell. Director de La Nova (1885, 1887-1904), del Cor La Lira (1926-1929), de l’Orfeó Montblanquí (1920 fins vers 1928) i anteriorment havia dirigit una Capella de Música, sota el patrocini de la societat La Artesana Montblanquense (1886). Autor de la música de Lo clarinet màgich i Los pastorets en Betlem (1905). Morí a Reus.

Vendrell i Robert, Josep

Alcalde de Rojals (1903-1904).

Vendrell i Robuster, Miquel

Pianista. President de l’associació La Unión (1884). En aquell any el sots-president era Josep Pallisé.

Vendrell, Francesc

Cònsol de la vila (1690).

Vendrell, Joan

Calderer (1820). És l’únic industrial del ram documentat de Montblanc a l’època. Treballava pels fabricants d’aiguardent de la vila.

Vendrell, Ramon

Músic i compositor, nat a la vila. Autor de la música de Lo clarinet màgich i Los pastorets en Betlem (1905). Dirigí el Cor La Lira Montblanquina i una Capella de música, sota el patrocini de la societat La Artesana Montblanquense (1886).

Ventallols, Francesc

Organista de l’església de Santa Maria (1730-1731). Fou contractat el 15 de novembre de 1730 per 4 anys i 60 lliures. Era un organista excepcional. Havia estudiat orgue i composició al monestir de Montserrat durant set anys. Això li comportà ser nomenat organista de Montblanc sense necessitat d’oposició, amb l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona (1730). Apareix en el cadastre de 1731 com a mestre [de cant i orgue].

Ventosa, Josep

Rector de la parròquia de Lilla (1865-1867).

Vergonyós, Francesc

Cònsol de Mont-blanc (1702-1715). Era mercader, el 1712 havia venut al capítol de canonges i municipi de Tarragona els pous de gel de la Pasquala.

Viana, Carles de

Vegeu Carles de Viana.

Viana, Pere

Lapicida o picapedrer de la vila (s. XVI). Molt possiblement treballà en la construcció de l’església de Santa Maria.

Vic, Guillem de

Escrivà de Montblanc (documentat el 1359, 1362 i 1397). Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Vidal i Barraquer, Francesc

Arquebisbe de Tarragona i cardenal. Advocat. Nasqué a Cambrils el 3 d’octubre de 1868. Ordenat sacerdot el 27 de setembre de 1899 i consagrat bisbe el 26 d’abril de 1914. Bisbe de Solsona (1914), arquebisbe de Tarragona (1919) i cardenal (1921). Féu una visita pastoral a Montblanc el maig de 1932. Quatre anys més tard, als primers dies de la guerra civil, fou detingut a Poblet i empresonat a Montblanc. Salvà la vida gràcies a la intervenció del president de la Generalitat Lluís Companys i el conseller de Cultura Ventura Gassol que enviaren a Montblanc el diputat Sr. Soler i Pla i una patrulla de Mossos d’Esquadra, per rescatar-lo. A Barcelona embarcà en un vaixell que el portà a Itàlia. Després de la guerra el govern espanyol li impedí el retorn a la seva seu. Morí a l’exili el dia 12 de setembre de 1943.

Vidal i Jordana, Albert

Historiador. Religiós franciscà, batejat a Montblanc el 20 de novembre de 1743. El seu pare, Albert Vidal, era tirador d’or de Barcelona i la seva mare, Paula Jordana, era de Guissona (la Segarra). El matrimoni ja vivia a Montblanc l’any 1734 i tingueren altres fills, els padrins dels quals solien ser membres de les classes benestants locals (notaris, tinent de corregidor). Professà a l’orde de Sant Francesc el 13 d’octubre de 1759 al convent de Sant Francesc de Barcelona. Gran orador. Publicà diversos sermons (1783-1784, 1793 i 1797). Autor d’un Diccionari Català en dos volums, obra inèdita inacabada, l’original de la qual es conserva a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Morí al col•legi de Sant Bonaventura de Barcelona l’1 de novembre de 1827.

Vidal, Berenguer

Rector de la Guàrdia dels Prats (1349-1355).

Vidal, Bernat

Pintor montblanquí (1622-24). Autor de la pintura i decoració del sagrari i altar de l’església de Pont d’Armentera (1624).També realitzà ex-vots. Eufemià Fort i Cogul, El Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, pàg. 109.

Vidal, Gaietà

Cirugià (1820). Estava casat amb Maria Vidal.

Vidal, Josep

Religiós franciscà del convent de Sant Francesc. Vicari de Santa Maria (1740-1743).

Vidal, Josep

Rector de Prenafeta (1933).

Vidal, Salvador

Beneficiat i benefactor de l’església de Santa Maria. Féu construir l’antic altar de la Puríssima Concepció, obra de Bernat Tàpies, daurador de Montblanc (1638) i de Joan Oliver, pintor de Reus.

Vidal, Saül

Jueu de Montblanc que tenia un seient llogat a l’Escola Nova o Sinagoga del call sobirà de Cervera (1385).

Vilà i Garsavall, Àngela

Mestra a Lilla (1906).

Vilà i Garsavall, Àngela

Mestra a Lilla (1906).

Vilà i Pere, Josep

Rector de Blancafort. Nascut la Guàrdia dels Prats el 2 d’abril de 1878. Morí assassinat a la carretera de Sarral el 28 d’agost de 1936.

Vila, Jacint

Escultor de Valls. El 1713 l’ajuntament de Montblanc li encarrega un retaule per a l’ermita de Sant Joan. El 1725 contractà amb els administradors de la confraria de Santa Quitèria de la Guàrdia dels Prats la construcció d’un retaule de la Santa per 106 lliures.

Vilà, Josep

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1759-1767).

Vilafranca i de Calders, Joan de.

Castlà de la vila (documentat entre 1528 i 1569), Baró de Segura. Casat amb Anastàsia de Merlés. Tenia el seu domicili al carrer dels Fra menors (1549).

Vilafranca i de Merlès, Francesc

Castlà de Montblanc. Fill de Joan de Vilafranca i de Calders i de la seva esposa Anastàsia de Merlès. Es casà amb Isabel de Montserrat, natural de la Selva del Camp. L’any 1585 adquirí de Bonaventura Desclergue l’escrivania pública de la vila. Morí sense descendència.

Vilafranca, Aldonça de

Abadessa de la Serra (1412).

Vilafranca, Berenguer de

Pare del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca. Acompanyà Sant Oleguer a l’expedició per ocupar Tarragona (1128-1129).

Vilafranca, Berenguer de

Fill del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca. Batlle i veguer de Montblanc i repoblador del Pla de Santa Maria. Acompanyà el rei Alfons I, el Cast. Josep M. Porta, “Aproximació a la figura...”. Vilafranca, Berenguer de. Nèt del fundador de la vila Pere Berenguer de Vilafranca i fill de Berenguer de Vilafranca. Acompanyà el rei Jaume I en diverses expedicions. Fundador del benifet de Sant Pere en la primitiva església de Santa Maria de Montblanc (1234).

Vilafranca, Bernat de

Fill del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i de la seva muller Arsenda. L’any 1172 donà el seu cavall, armes i part del molí que tenia a la vora del Francolí, al monestir de Poblet. Casat amb Laura, tingué una filla anomenada Arsenda, com la seva àvia.

Vilafranca, Bertran de

Castlà de Montblanc (1440). Era un dels tutors i curadors dels fills de Ramon Berenguer de Llorac, senyor de Solivella.

Vilafranca, Elionor de

Esposa del mercader Bernat Alenyà. L’any 1359 ordenà un benifet sota l’advocació de sant Bernabé a la capella de sant Bernat i Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Vilafranca, Francesc de

Castlà de Montblanc, fill de l’anterior castlà Joan de Vilafranca i de la seva esposa Anastàsia de Merlès (1608). Es casà amb Isabel de Montserrat, de la Selva del Camp.

Vilafranca, Galcerà de

Militar. El 1497 residia a Montblanc.

Vilafranca, Gregori de

Religiós cartoixà, nat a la vila. Descendent de la família dels fundadors de Montblanc i germà del també monjo cartoixà, Lluís de Vilafranca. Professà en la Cartoixa de Scala Dei el 3 d’abril de 1539. Fou un monjo virtuós. Prior del monestir de las Cuevas, de Sevilla. Morí l’any 1552 a la Cartoixa de Montsant.

Vilafranca, Joan de

Cònsol de la vila (1462). Fou nomenat capità de la fortalesa o castell de Montblanc (26 de gener de 1470).

Vilafranca, Lluís de

Religiós montblanquí de la família dels fundadors de la vila. El 27 de març de 1501 professà a la Cartoixa de Scala Dei. Fou prior de les cartoixes de Montalegre i del Paular. Morí a Scala Dei l’any 1539 deixant memòria de les seves virtuts.

Vilafranca, Pere Berenguer de

Nèt del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i fill de Berenguer. Fou acompanyant del rei Jaume I.

Vilafranca, Pere Berenguer de

Nèt del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i fill de Berenguer. Fou acompanyant del rei Jaume I.

Vilafranca, Pere Berenguer de

Nèt del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i fill de Berenguer. Fou acompanyant del rei Jaume I.

Vilafranca, Ramon Berenguer de

Castlà de Montblanc (1322).

Vilageliu, Miquel

Prevere, nat a Ripoll. Organista de l’església de Santa Maria (1816-1831). Deixà el càrrec l’any 1831 en haver aconseguit un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona.

Vilallonga, Magí

Castlà de Montblanc (1804). En aquesta època el títol de castlà era purament nominal i només interessava per les rendes econòmiques que generava.

Vilalta i Amenós, Gabriel

Notari de Montblanc (1895-1919). Formalitzà l’acta de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Serra (9 de setembre de 1906).

Vilalta i Amenós, Maria Teresa

Abadessa del monestir de la Serra. Morí el 3 de juny de 1906.

Vilalta, Maria

Mestra a la Guàrdia dels Prats (1883-1893).

Vilalta, Teresa

Abadessa del monestir de la Serra (1900 a 1903).

Vilamajor, Joan-Francesc

Plebà de Montblanc (1726-1727). Nat a Valls. L’any 1727 fou nomenat rector de l’Espluga de Francolí (1727-1766). Elaborà un rectorologi de l’Espluga.

Vilanova, Vidal de

Canceller del rei Alfons III.

Vilasalba, Antoni de

Pseudònim utilitzat per Antoni Palau i Dulcet entre 1904 i 1916 en les traduccions d’obres de teatre de F. Nietzsche, H. Ibsen, P. Giacometti, R.

Vilaseca i Anguera, Salvador

Metge i historiador. Investigador especialista en arqueologia. Nat a Reus l’any 1896. Comissari provincial d’excavacions. Redescobridor de les pintures rupestres del Mas d’en Llort (1943) i descobridor de les del Mas d’en Bessó (1950), a més de les Coves del Cartanyà, del Buldó, de les Gralles i altres de la vall del riu Brugent en col•laboració amb Josep Iglésies, i de la Cista dolmènica del bosc del Pla de la Sala de Passanant; estudiós i investigador de la Cova de la Font major de l’Espluga de Francolí. Autor d’El hombre fósil (1916), La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), Las industrias del sílex tarraconeneses (1953), Reus y su entorno en la prehistoria (1973) i altres. Entre els seus treballs sobre la Conca de Barberà i terres veïnes poden remarcar-se La Cova del Cartanyà (1926); Exploració prehistòrica a l’alta conca del Brugent. I. La cova del Buldó. II. L’Art rupestre. III La cova de les Gralles (1929-1932), en col•laboració amb Josep Iglésies, Poblet (1935); La cova de la Gorja del Gaià (1935); Más cuevas y enterramientos prehistóricos en el Bajo Brugent. Término de Vilaverd (1942); Los grabados rupestres esquemáticos de la provincia de Tarragona (1943); Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa (1944); Las pinturas rupestres naturales y esquemáticas de Mas d’en Llort (1944); El primer sepulcro megalítico de la provincia de Tarragona: la cista dolménica del Bosc del Pla de la Sala de Passanant (1949); Nuevas pinturas rupestres naturalistas en el Barranco del Llort. Rojals (1950); Nuevos hallazgos de pinturas rupestres naturalistas en el Barranco del Llort. Rojals (1950); Las industrias del sílex tarraconenses (1953); Noticia de hallazgos de objetos de bronce en la cueva de la Font Major (1959); La cova de la Font Major (1960); Notas sobre tres Abades de Poblet en el siglo XVIII, hijos de Reus (1965); Sepulcros de losas antiguos y alto medievales de las comarcas tarraconenses (1966), escrit en col•laboració amb A. Prunera; y Cueva de la Font Major (1969). Membre de la Real Academia de la Historia (Madrid), l’Institut d’Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim (València), Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luís (Saragossa), Deutsches Archäologisches Institut (secció de Madrid), Associaçao dos Arqueólogos Portugueses (Lisboa), Instituto Internazionale di Studi Liguri (Bordighera), Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), Patronato José María Quadrada de Estudios e Investigaciones locales, del CSIC, Secció Histórico-Arqueológica de l’Institut d’Estudis catalans, etc. Morí el 13 d’abril de 1975. El Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li dedicà l’Aplec de Treballs de 1996.

Vilella, Francesc

Notari de la vila (1647-1650).

Vilella, Gabriel

Rector de Rojals durant el període de 1785 a 1791. Era fill d’Alforja. Fou el promotor i autor de la primera reforma de l’església de Rojals. La reforma consistí en l’allargament de la part est del temple a fi d’aconseguir major espai per acollir l’augment demogràfic del poble en aquella època. La reforma afectà també el campanar.

Vilella, Joan

Prevere. Tingué cura de la vicaria vacant de Lilla els anys 1825 i 1834 i 1835.

Vilella, Pau

Secretari de l’Ajuntament de Lilla l’any 1809 quan es produí la invasió del poble per les tropes napoleòniques.

Viñas i Buyó, Jaume

Alcalde de la vila. Prengué possessió de l’alcaldia el juny de 1939. Els regidors que l’acompanyaven eren Josep Foguet i Mir, Joan Martorell i Roig, Antoni París i Riba i Andreu Torres i Ferrer.

Viñas i Roselló, Joan

Pastisser. Nasqué a Montblanc el 22 de novembre de 1895. Era fill de Francesc Viñas i d’Angelina Roselló, de cal Moliner de la Vall. Junt amb el seu fill Joan Viñas i Gay, creà la popular llaminadura Montblanquins (1946). Morí a Montblanc el 16 de maig de 1985. Joan Viñas i Gay havia nascut el 6 d’abril de 1924 a la vila on morí el 28 de gener de 2004. Ambdós pertanyien a una antiga nissaga de pastissers de Montblanc.

Viñas i Roselló, Magdalena

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 20 de desembre de de 1879. Ingressà en la congregació l’any 1898. Fou superiora. Morí a Barcelona el 6 d’abril de 1970.

Viñas i Sanromà, Jacint

Cabdill militar i guerriller conegut com Cintet del Fonoll. Nasqué a Montblanc on treballà de fadrí de drogueria. Els seus pares eren botiguers de pesca salada. Fervent reialista s’allistà voluntari. Participà en diverses accions bèl•liques, en les quals sobresortí pel seu coratge i per la seva audàcia. Ascendí a capità. S’exilià a Perpinyà, d’on retornà en ser restablert Ferran VII com a monarca absolut. Malgrat les seves conviccions carlines, no secundà l’aixecament de 1833, segurament per creure’s postergat injustificadament. Per motivacions personals, ferit en el seu amor propi, es passà al bàndol contrari. Enemistat amb la família i els amics, tots carlins, mantingué la seva nova fidelitat. De nou sortí a relluir la seva audàcia i temeritat. Sortí il•lès d’un atemptat què fou objecte a Montblanc per un tal Josepet de l’Espluga, al que perdonà. Encerclada la seva partida per forces carlines, aconseguí fugir en una acció temerària. Fou nomenat comandant d’armes de Montblanc i, sent a la vila, els carlins rodejaren casa seva, de la qual s’escapà fent un forat a la teulada i s’amagà al Riuot d’on més tard fou rescatat per una columna amiga que arribà a Montblanc a les ordres del brigadier Colubí. Assolí el grau de tinent coronel. Segons Lluís Vives, es suposa amb fonament que, quan una tropa de miquelets procedents de Valls causaren incendis i destruccions a la vila i llençaren la imatge de la Mare de Déu de la Serra daltabaix del cambril del santuari (1835), va ser Cintet del Fonoll qui va recollir els trossos de la imatge permetent que més tard pogués ser recomposta. L’any 1836, quan operava prop de la Bisbal de Falset, fou sorprès en un pas estret per les forces carlines dirigides pel cabdill Arbonès, i morí en l’acció. La casa pairal dels Fonoll estava situada a l’antiga travessera de l’Aviram, actualment carrer del Ducat, fent cantonada amb el carrer dels Hortolans.

Viñas i Tous, Jaume

Alcalde de la vila des de 20 de febrer a 5 de maig de 1917, i del 20 d’octubre al primer de desembre del mateix any.

Viñas, Ramon

Pastisser de la vila (1824). Cap d’una llarga nissaga de pastissers montblanquins, continuada successivament pels seus descendents Francesc Viñas, Joan Viñas i Rosselló (1895-1985), Joan Viñas i Gay (1924-2004) i Joan Maria i Àngels Viñas Ibàñez.

Vinyes i Anglès, Francesc

Membre del Comitè Antifeixista de Montblanc en representació de la Confederació Nacional del Treball (1936). El 26 d’octubre de 1936 presidí la comissió de sanitat i assistència social de l’Ajuntament de Montblanc.

Vinyes i Figueres, Josep

Plebà de Mont-blanc (1910-1922). Catedràtic de filosofia. Sobresortí per la seva dedicació als pobres i persones més desvalgudes de la vila. El 1913 celebrà una missió general i les festes constantinianes. Participà en el Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Morí, sent plebà, als 56 d’anys d’edat, a la ciutat de Reus, el 28 de juliol de 1922.

Violant d’Hongria

Vegeu Hongria, Violant d’.

Virgili i Monfar, Pau

Ecònom de Santa Maria de Montblanc (1923). Nasqué a Valls el 7 d’agost de 1869. La revolució de 1936 el sorprengué sent rector del Pla de Santa Maria. Morí assassinat el 5 d’agost de 1936 al terme de Montblanc.

Viuda Molinera, Hereu de la

Nom de casa d’un guerriller de Montblanc que intervingué en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Forès. Un altre familiar, segurament germà, conegut com Cabaler de la Viuda Molinera, que també lluitava com a voluntari en la mateixa guerra, morí a la Seu d’Urgell.

Vives i Cedó, Jacinta

Mestra, natural de la Riera de Gaià. L’any 1910 tenia 30 anys. Habitava a Montblanc des de l’any 1908.

Vives i March, Matias

Diputat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya al Parlament de Catalunya (1980-1988). Primer Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1994-1999). Coordinador d’Àrea del Síndic de Greuges. Director d’Ordenament Territorial i Relacions Locals del Síndic de Greuges (2004).

Vives i Poblet, Feliu

Industrial, nascut a la vila. Director aficionat de teatre, actor i promotor de l’art escènic a la vila. L’any 1921 estrenà al teatre de la Joventut Nacionalista de Montblanc, l’obra d’Àngel Guimerà, Joan Dalla.

Vives i Poblet, Lluís

Escriptor i historiador. Nasqué a la vila l’any 1900. Fundador i redactor a Barcelona del periòdic quinzenal Icària Nacionalista. Encarregat de l’Arxiu Municipal de Montblanc i autor de l’obra inèdita Narracions històriques de la vila ducal de Montblanc fins al 1960, interessant perquè recull especialment molts fets ocorreguts durant la revolució i la guerra civil (1936-1939). L’original el conserva la família. Col•laborà en diverses publicacions locals, entre les quals Montblanch. Boletín de cultura e información local (utilitzava el pseudònim Jordi Vallespinosa). Secretari de l’Ajuntament de la vila. Al final de la guerra civil (1939) fou jutjat i empresonat fins l’any 1941 i posteriorment desterrat. Morí a la vila l’any 1974.

Vives i Poblet, Ramon

Nat a la vila el 1892, casat el 1919, treballà a l’oficina local del Banc de Valls (1921-1961). President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1928-30) i del Casal Montblanquí (1950-1951). Violinista, tocà amb la Vella (1918). Morí l’any 1985.

Vives i Sardà, Joan

Prevere de la vila. Nat a Valls. L’any 1910 tenia 51 anys. Morí el 3 de juliol de 1913.

Vives, Daniel M

Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1891-1892).

Vives, Joan

Rector de la Guàrdia dels Prats (1908-1913).

Vogué (o Vogé), Francesc

Escultor veí de Montblanc (1777) nascut a Tarragona. Autor, junt amb l’escultor berguedà Antoni Costa, del retaule major barroc de l’església de Santa Maria de Montblanc, dissenyat per l’escultor de Valls, Lluís Bonifàs, i destruït durant la guerra civil (1936). Morí a Montblanc i fou enterrat a la mateixa església el 4 d’octubre de 1779.

Voltas, Josep

Natural i veí de la vila. Sufragà les despeses de construcció del retaule i altar major de l’església de Sant Miquel, construït vers l’any 1857, daurat l’any 1929 i destruït l’any 1936.

Voltes, Tomàs

Organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria, nascut a Cornudella del Montsant. Casat amb Narcisa, de la qual tingué un fill que fou clergue i beneficiat de Montblanc. Fou nomenat, mitjançant oposició, el 15 de maig de 1745 i prengué possessió el dia 21 següent. Novament fou nomenat organista l’any 1757, encara que de manera interina, continuant fins l’11 de juny de 1776 i, des del 17 dels mateixos mes i any, fins al novembre següent. Més tard ocupà de nou el càrrec d’organista, des del 24 de març de 1777 fins al juliol de 1782.

Voltes, Tomàs

Prevere de la vila. Fill de Tomàs Voltes i Narcisa. Beneficiat de Santa Maria i encarregat de l’arxiu de la comunitat de preveres.