noticies


ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI A L'EXCEL·LÈNCIA A TERESA CERVELLÓ

 


29-11-2009


Santiago Vidal, Magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona, diu, en la glossa de la premiada, que els jutges no són ordinadors.
 
 
El dissabte 28 de novembre, a la sala noble de la seu del Consell Comarcal, plena de gom a gom, va tenir lloc l’acte de lliurament del 2on. Premi a l’Excel·lència de la Fundació Martí l’Humà. Tot Conca, a la senyora Teresa Cervelló Nadal, Magistrada de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El premi volia ser un reconeixement a les aportacions al món del dret, la justícia i la democràcia, per part de la premiada, i, al mateix temps, un estímul per a la gent de Montblanc i la Conca de Barberà.
 
En recollir el guardó, Teresa Cervelló, va parlar de les emocions de l’acte, i va afirmar que havia acceptat el premi per la seva vessant d’estima montblanquina, en un sentit homenatge al seu pare. En el camp de l’estímul als possibles futurs juristes montblanquins, va fer un crit a trobar-li gust a les lleis, al dret. Va tractar de les diferències entre quan feia d’advocat d’una part en un plet, i la seva dedicació actual quan ha de trobar el terme just, i no només el legal, entre dues parts, defensant que ambdues són imprescindibles pel funcionament d’una societat democràtica.
 
L’arrelament a Montblanc, la seva infància, els estius d’adolescent, i el fet de ser una “nena de poble”, li van servir per reivindicar com són d’importants les relacions que es teixeixen en aquelles èpoques, i que justifiquen que, encara avui, ella sigui de Montblanc, i de la Mare de Déu de la Serra, i del ball de bastons, i dels gegants i els nanus (que ara ballen!!!, va dir), i, sobretot, de la música de l’Amparitu.
 
La glossa de la premiada va anar a càrrec del senyor Santiago Vidal Marsal, Magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona. Santi Vidal va definir Teresa Cervelló com una de les millors juristes de Catalunya i gran experta en dret civil. Va afirmar, amb rotunditat, que seria molt desitjable que tots els jutges haguessin estat abans advocats i tenir una certa edat, (per garantir unes percepcions vitals mínimes, abans d’impartir justícia sobre els comportaments de terceres persones enfront d’aquelles percepcions). Va lloar, així mateix, la tasca professional i docent de la premiada.
 
Ja en el camp de la magistratura en general, va defensar que els jutges tinguin posicions pròpies sobre els conflictes socials; que un jutge no és un ordinador, ja que de ser així, els jutges serien plenament prescindibles; i que la justícia en majúscules requereix d’una anàlisi humana, amb tots els mèrits i defectes, però des de la capacitat d’interpretació de la llei que els hi pertoca.
 
Va explicar que la situació judicial a Espanya presenta un quadre de jutges/habitant molt inferior a la meitat de la mitjana europea, (que és una de les causes de la lentitud de la justícia); va descriure la situació dels nombrosos jutjats atesos per jutges substituts com de preocupant; i va lamentar els problemes derivats del poc nombre de jutges catalans, tot parlant de Teresa Cervelló com una excepció digne de lloança. Això va servir a Vidal per fer una matisada crítica al sistema d’oposicions per accedir a la carrera judicial i al llenguatge de determinades resolucions judicials, que resulten del tot incomprensibles per a la majoria de ciutadans, i molt poques es redacten en català.
 
En cloure la seva intervenció, Vidal va situar com objectiu de la justícia de Catalunya, la recuperació de la Sala de Cassació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com a peça que permetria pensar que Catalunya disposaria d’un autèntic poder judicial.
 
A la presentació de l’acte l’Andreu Mayayo, assumint les funcions de President de la Fundació, a banda de justificar la concessió del premi a la magistrada montblanquina del TSJC, va anunciar la publicació de les memòries del senyor Lluís Vives, les quals foren custodiades durant molts anys pel pare de la premiada, el qual va rebre tot el reconeixement d’Andreu Mayayo per la seva tasca com advocat, catalanista i montblanquí, i que representen una esplèndida crònica de la vida a Montblanc dels anys 50 i 60.
 
Carles Carreras, Vicepresident del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i Josep Andreu, Alcalde de Montblanc, van cloure l’acte amb un reconeixement explícit a la vàlua personal i professional de la premiada, acompanyat de records de caire personal de la seva relació amb la Teresa Cervelló i amb el seu pare.
 
  
 
Fundació Martí l’Humà. Tot Conca.
29.11.09