Diccionari biogràfic

Ferroviari nat a la vila el 1878. El pas del ferrocarril i la seva estació donava feina a moltes persones. Sovint els empleats eren forasters, sigui de llocs propers (Garrigues o Camp de Tarragona) o de la resta de l´Estat. La professió de ferroviari era, pels habituals canvis de destinació, una de les ocupacions amb més mobilitat. Succeïa el mateix amb el personal de l´administració de correus i telègrafs.

ACCB. FMM. Població. Padró 1930. 1437.3.

Empleat de banca. President del grup Fra Magí Català de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1935). Alcalde de la vila, des del 27 de desembre de 1943 al 27 de juliol de 1955. Durant el seu mandat es féu el primer eixample de Montblanc amb la construcció del Grup Vilasalva; l’enllaç de les carreteres de Reus i Lleida, l’establiment del nou Col•legi de la Mercè, el Col•legi públic Arce Ochotorena i la primera reconstrucció de l’església de Sant Francesc i s’inicià la rehabilitació del clos emmurallat. L’any 1947 es publicà el decret de 24 de desembre que declarà la vila Conjunt Monumental i Artístic. President del Casal Montblanquí (1962-1963). Junt amb la seva esposa, Àngela Cabestany, donà al santuari de la Serra unes corones per a la imatge de la patrona de la vila. Morí a Montblanc el 9 de març de 1999.

Josep M. Porta, El Casal Montblanquí.

Nascut a Montblanc. Delegat de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis. Promogué els primers actes d´homenatge a la gent gran de la vila. President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament. (1924-26).

Josep M. Porta, La Germandat de Socors....

Religiosa. Carmelita vedruna, nascuda a la vila. El 1889 tenia 32 anys i en feia sis que servia a l’Hospital.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5

Metge. Nat a Montblanc el 13 d’agost del 1893. Fill de Mateu Abelló i Capdevila, moliner de Cabra del Camp, i de Teresa Roset i Sabaté, de Montblanc, ambdós residents a Tarragona. Llicenciat en Medicina el 1916 i metge ajudant del Dr. Botey. Treballà a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (director del servei d’ORL durant el període 1954-1963; abans havia estat director de la sala d’ORL els anys 1948-1954), a la clínica L’Aliança (1931) i al manicomi de Sant Boi de Llobregat (1932). Va col•laborar amb la creació del Sindicat de Metges de Catalunya (1919). President i fundador de l’Atlàntida Mèdica d’Especialitats i membre de la junta directiva de la Mutual Mèdica de Catalunya. Repressaliat i empresonat (1939). Destacà pels seus estudis sobre la síndrome de Costen, de la qual publicà nombrosos articles en revistes mèdiques especialitzades.

APM. Baptismes, vol.16 (1891-1904). Josep M. Calbet-Jacint Corbella, Diccionari biogràfic de metges catalans. 3r. vol., Barcelona, 1983.

Mestre a l´escola pública de Montblanc (1934).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.13.

Mestre de cases originari d´Almoster (Baix Camp) amb residència a Montblanc l´any 1793 quan, juntament amb Aleix Tomàs, veí de l´Espluga de Francolí, edificava el nou temple parroquial de Blancafort.

Josep Recasens, Blancafort. Aproximació geogràfico-històrica.

Muller de Berenguer Bonfill. Ambdós eren d’Olèrdola (Alt Penedès) i foren els pares de Pere Berenguer de Vilafranca, fundador de Montblanc i primer batlle i veguer de la vila. Altres fills del matrimoni foren Dalmau, Bertran, Oller (anomenat de la Rafeguera), Arnau Berenguer, Guisla i Ermessenda.

Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura de Pere Berenguer de Vilafranca'.

Batlle de Montblanc. La Batllia li fou atorgada pel rei Jaume I l’any 1260.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1591-1592).

Albert Palacín Artiga, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Benefactor de l’església de Sant Francesc de Montblanc. En testament de 21 de maig de 1238 féu un llegat per a l’obra de l’església.

Lluís París, 'Sant Francesc d’Assís i Montblanc. L’església i convent de Montblanc'

Organista de l’església de Santa Maria (1642).

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria de Montblanc ...

Religiós agustinià i biblista, nascut a la Vila (s. XVI). Catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior del convent de Sant Agustí. Escriví Indulgencias y gracias concedidas por los sumos pontífices a los cofrades de la correa de N. P. San Agustín. Barcelona, 1584.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Castlana de Montblanc (1725). Era vídua de Jaume de Copons i tenia el títol de baronesa de Segur. Prengué possessió de les propietats i drets de la castlania el dia primer de novembre de 1725.

Jaume Felip, 'Possessió de la Castlania ...'. Josep M. Grau, 'El castlà de Montblanc'.

Era fill de Josep d´Aguiló. Es casà amb Maria Josa i Dalmau i, en segones núpcies, amb Guialmar Marañosa (1753). Morí l´any 1787.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Advocat i regidor degà de la vila (1785-1786). Fill de Josep d’Aguiló i Tudela i Engràcia Batlle i Folc i nét de Felicià Aguiló. Segons G. Serra, J.M. Porta i J. Felip, fou un personatge omnipresent en el Montblanc de la segona meitat del segle XVIII. Va ser l’advocat principal de l’Ajuntament de la vila i contribuí a resoldre les diferències que el mateix Ajuntament tenía amb les Clarisses de la Serra. Morí l’any 1788. El patrimoni familiar passà al seu fill Francesc d’Aguiló i Marañosa. L’any 1772, un llamp provocà l’incendi parcial de la seva casa pairal, l’avui anomenat Palau Alenyà.

Salvador J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ... Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Advocat. Fill d’Antoni d’Aguiló i Guiamar Marañosa. Nasqué a la vila el 18 de juny de 1754. Casat amb Gertrudis Molins i Josa. Representà el cantó de Montblanc en la constitució de la Junta General del Sometent del corregiment de Tarragona i en fou elegit vocal (9 de juny de 1794). Quan es produí la invasió napoleònica, formà part de la Junta Corregimental (1808) i portà la bandera de Montblanc durant el setge de Tarragona (1811). Fou elegit diputat al Congrès (1811). L’any 1822 les tropes constitucionals incendiaren la casa pairal dels Aguiló. Afavorí la comunitat de Sant Francesc de la vila.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes económics de Montblanc .....'.Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.Salvador J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Prevere, natural de la vila i resident a Torres de Segre (Segrià). Era fill de Francesc d’Aguiló i Francesca Jori Desclergue (1680).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Doctor en lleis. Membre de la Confraria del Santíssim Sagrament de la vila. Fill de Francesc d’Aguiló i de Francesca Jori, casat amb Teresa Tudela (1688).

Salvador J. Rovira, La baixa noblesa dela Conca ... Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Plebà de la vila (1798) i beneficiat de l’església de Santa Maria (1805). Era fill d’Antoni d’Aguiló i Batlle.

Salvador J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers del segle XIX'.Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Era fill d’Onofre Aguiló, ciutadà honrat de Lleida, i es casà amb la montblanquina Francesca Jori, establint a la vila el llinatge dels Aguiló. Assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 27 d’agost de 1647. Veguer de Montblanc (1653-1654).

Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Era el major hisendat de la vila en la seva època. Fou impulsor de la creació del cos de voluntaris realistes constituït a la vila i a la vegada en va ser el primer tinent. (1830).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ...

Militar. Nascut a la vila. Fill segon de Francesc d’Aguiló i Marañosa. Brigadier i gentilhome de la reina Isabel II d’Espanya. Guardonat amb la Gran Creu de Carles III. Vengué la casa pairal dels Aguiló, Palau Alenyà.

Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal.Joan Foguet, Panegíric ...Josep M. Porta, Montblanc. Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Germà de l’anterior. Era conegut com el Pepillo. Se li atribueix la redacció d’una petita història de la vila, actualment desapareguda, que fou utilitzada per altres historiadors. Participà en la defensa de Tarragona contra l’exèrcit de Napoleó (1811).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Regidor primer (1721) i portaveu i tinent de corregidor de Montblanc.

Josep Maria Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.Salvador J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Primer contribuent de la vila l’any 1845. En aquell any a Montblanc hi havia 836 veïns (caps de casa) dels quals solament eren electors 135 (16 %).

ACCB. FMM. Eleccions, Cens electoral (1845).1501.

Durant la guerra amb França, participà en la Junta General del Sometent (1794) i en la reunió general del Sometent celebrada el mateix any.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Regidor primer de la vila. Prengué possessió el 17 de març de 1825i exercí les seves funcions fins el 1 de gener de 1826.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Doctor en Dret. Nat a Montblanc a la segona meitat del segle XVI. Casat amb Francesca Jori i Desclergue, de la qual tingué els fills Francesc, Felicià i Antoni. Ciutadà honrat de Barcelona. Assessor del General de Catalunya, doctor del Reial Consell, membre del braç reial a les Corts i conseller de la ciutat de Barcelona. Tingué especial intervenció en l’expulsió dels inquisidors de Catalunya. Secretari i assessor jurídic de la Comissió que tingué cura de l’afer. Vers l’any 1611 publicà el Memorial en el cual se justifica la queja que dan a S.M. los diputados del General de Cataluña por el perjuicio grande que resulta a las Constituciones y otras leyes de dicho Principado de no ponerse en ejecución la sentencia promulgada contra los Inquisidores de dicho principado por el Lugarteniente de S.M. y real Consejo, a instancia del fisco real y del Síndico de la Ciudad de Barcelona. És autor també d’un memorial sobre el dret dels cavallers a portar armes de foc, que porta per títol Memorial en el cual se justifica el perjuycio que resulta a las Constituciones de Cataluña de que se ponga en execución la pragmática que su majestad mandó publicar en el Principado de Cataluña, prohibiendo en ella el uso de arcabuces pedreñales con penas pecuniarias.

A.Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Escultor, nat a la vila. Tenia l’estudi a la casa pairal dels Belart, al carrer Major. Autor dels monuments al ball de bastons (1981) i a la pagesia (1984). Obtingué el Premi Provincial d’Escultura (1974) i més endavant la menció honorífica Julio Antonio. El 1986 obrà el monument a Agustina d’Aragó pel poble de Fulleda (les Garrigues). Morí d’accident el dia 16 de juny de 1995 als 38 anys d’edat. L’Ajuntament de Montblanc posà el seu nom a un dels carrers de l’eixample de la vila.

APM. Òbits. XII (1977-1987).[Redacció ]' Artistes de casa. Avui: Josep Agustí Feliu '. Espitllera. 32 (1984) pàg. 26-27.

Prevere a Montblanc (1497).

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1911-1914). Per ampliar la tasca assistencial i benèfica que els franciscans portaven a terme, el gener de 1912 creà al convent L’almoyna de la V.O.T. de Sant Francesch en la qual participaven religiosos i laics de la vila.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè.

Religiós franciscà i historiador, nascut a la Vila. Fou lector de Filosofia al Convent de Girona i examinador sinodal del bisbat gironí. Autor, entre altres obres, de Vida portentosa [...] el molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo [...]. (Girona, 1757), El místico serafín de la menor regular clerecía [...] (Barcelona, 1770) i Novena de Nostra Senyora de la Serra, publicada abans de 1831.

Montserrat Jiménez Sureda, Diccionari d’historiografia catalana, pàg. 49-50. Pere Sanahuja, El P. Magín Català.

Abadessa del Monestir de la Serra (1798-1813). El seu abadiat fou atzarós. El santuari i la comunitat sofriren les tràgiques vicissituds de les guerres napoleòniques. Les monges abandonaren el convent el 24 de febrer de 1809 per mor dels francesos però hi retornaren el 4 d’octubre del mateix any. A finals de març de 1810 les monges es dispersaren. Més tard la imatge gran de la Verge fou baixada al temple de Santa Maria (2 de maig de 1811) i l’edifici del convent fou enderrocat (desembre de 1811). La comunitat constava de 18 monges que hagueren de refugiar-se a casa del veí Baltasar de Tàpies (21 de febrer de 1813). Morí a Reus.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Notari de la vila (1733-1763).

Josep M. Grau, 'La indústria ...'Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.J. Sánchez Real,'Dades sobre les campanes ...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1754-1756). El segon cognom podria ser de Foraster.

. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Advocat (1819). Estava casat amb Maria Guasc.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes ecopnómics de Montblanc .....'

Notari de la vila (1778 a 1807). Nascut a Montblanc d’una nissaga de notaris. Fou també notari públic d’Ulldemolins (1758 a 1778) i actuà a Prades, Cornudella, la Pobla de Cèrvoles, Juncosa, Albarca, Vilanova de Prades i altres poblacions. En la relació dels membres de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc (1819-1824) figura un notari amb el nom de Josep Alba Molins.

Josep Maria Grau, 'La indústria ...'.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Inventari dels testaments...'.Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes ecopnómics de Montblanc .....'A.Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.Roser Puig, 'Catàleg dels protocols notarials ...'.

Nascuda a Montblanc i casada amb Francesc Claveria, doctor en drets d'Alcover. El 1768 una filla seva, Jerònima es casà a Reus.

Roser Puig Tàrrech.`Mobilitat demogràfica de la Cona de Barberà i la Baixa Segarra via Reus (segle XVIII)`

Notari de Montblanc (1654-1699) i cònsol de la Vila (1661).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Escrivà de Montblanc (1623-1645) i de la Casa del Consell (1637) i cònsol de la vila.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...

Benefactor del santurari de la Serra (1769). Era rector de Sant Martí de Maldà i després fou prebender de Reus.

R. Sabaté, 'Resum ...'.

Notari de la vila (1789-1820). Casat amb Maria Francesca Milà, de Reus.

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Abadessa del monestir de la Serra (1710).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Notari de la vila (1691-1751).

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Albert Cantó, Àngela

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Alcalde pedani de Lilla durant la II República. Nat el 1893. Acabada la Guerra Civil fou empresonat (1939-1941).

Josep Recasens, La repressió franquista a la Conca de Barberà.

Fundador d’un benifet sota l’advocació de l’Ascensió de Nostre Senyor a la capella de l’Ascensió de l’església de Santa Maria (10 de Novembre de 1390).

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Notari de Montblanc (1888-1898). Anteriorment havia exercit a la ciutat de Tarragona (1871-1887). El 1899 tornà a Tarragona .

Isabel Companys Farrerons, Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899). Josep Maria Porta 'El retorn de protocols'.

Notari de Tarragona (1788-1840). A causa de la invasió francesa, dels mesos de novembre del 1812 a l’agost de 1813 residí a Montblanc on formalitzà escriptures.

Isabel Companys Farrerons, Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899). Josep Maria Grau,'Montblanc refugi d’un notari tarragoní durant la Guerra del Francès'.

Plebà de Montblanc (1608). Doctor en teologia.

Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Santa Maria'.

Pintor nascut a Montblanc. Era fill de Gabriel Albiols i la seva esposa Blanca. L’any 1500 estava establert a Tarragona. Entre les seves obres figuren un retaule per a la catedral de Tarragona (1500) i les pintures de les portes d’un retaule de la mateixa catedral que es portava en processó (1502). Restaurà una imatge de Santa Tecla (1500) i una imatge de la Mare de Déu (1502). Junt amb el pintor de Tarragona Pere Homdedéu renovà la pintura de la bandera de la confraria dels Hortolans de Tarragona i, junt amb el mateix pintor tarragoní i altres, pintà la de la confraria de San Lluís de la mateixa ciutat. Es dedicà també a la il•lustració de llibres.

Sofia Mata de la Cruz, 'Pintors montblanquins del cinc-cents'.

Castlà de Montblanc (s. XII), fill de Guerau de Jorba.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

L’any 1327 instituí el benefici de Sant Nicolau a l’església de Santa Maria.

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Governador de Catalunya després de la mort del rei Martí I, l’Humà. Convocà Corts a Montblanc (1411).

M. Blasi, 'Les Corts de Montblanc'.

Prevere de la vila, beneficiat de l’església de Santa Maria (1805).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Disposà la construcció d’una capella a l’església de Santa Maria de Montblanc, que seria posada sota l’advocació dels sants Felip i Jaume. En testament de 8 de maig de 1334 fundà un benifet sota la mateixa advocació. Fundà també un altre benifet a l’església del convent de Sant Francesc de Montblanc sota l’advocació de les santes Tecla i Santa Bàrbara.

Pere Sanahuja, 'Convent de Sant Francesc. Capella de Santa Tecla'.Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Nebot de Macià Alenyà. Canonge (1377). Succentor del Capítol de Tarragona (1359 a 1371). Morí l´any 1386.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Mercader. Fill de Bernat Alenyà, el Franc o el Generós. Casat amb Elionor de Vilafranca, de la família montblanquina del mateix nom, de la qual tingué un fill anomenat Bernat, mort per efectes de la pesta l’any 1348 i enterrat a Poblet. Persona influent que tenia relacions amb la cort de Jaume II. En testament atorgat l’any 1338 fundà un benefici dedicat a Sant Bernat en la capella, aleshores encara no construïda, de Sant Bernat i Sant Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Jaume Felip, 'L’església gòtica...'A. Palau i Dulcet, Guia Montblanc.Ramon Sabaté, Panegíric ...Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Abadessa del monestir de la Serra (1396). El seu ossari es conserva a l’església del mateix monestir.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Vegeu 'Elionor de Vilafranca'.

De la família montblanquina del mateix nom. Posseïdor de moltes propietats i senyories. La seva filla Isabel es casà amb Joan Dalmau de Montsuar. Senyor dels castells de Llorac i de la Cirera (1342) i del castell de Robinat (1362), sobre els quals posseïa tota la jurisdicció civil i criminal, per cessió del rei Pere III. Junt amb Guillem Janer i Guillem d’Anglesola, actuà com a àrbitre en la concòrdia formalitzada per dirimir qüestions sorgides entre el municipi i la parròquia de la vila (1330).

Jaume Felip, 'El primer quart del segle XIV...'.Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Donzell i militar. Nebot de Joan Alenyà. Juntament amb Joan de Vilafranca i Francesc de Conesa, representà la vegueria de Montblanc a les Corts de Barcelona (1460) convocades i presidides per Joan II. La seva filla Elionor contragué matrimoni amb Guillem de Llordat.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Germà de Macià Alenyà i possiblement fill de Francesc d’Alenyà. Posseïa el domini sobre 44 focs a la vegueria de Montblanc (1358). Senyor dels castells de Llorac i de la Cirera (1361) i, juntament amb Guillem de Prat, del castell de Rubinat.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Prevere de la vila (1474).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Doctor en lleis i síndic de la vila (1382). Participà en representació de la vila a les Corts de Montsó entre els anys 1382 i 1384.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Lloctinent del veguer de Montblanc (1503).

Valentì Gual, Conflictes entre Poblet i Montblanc.

Nat a Montblanc. Capellà del papa Urbà V (1361-1370), abat del monestir de Mont-Aragó i hospitaler de la seu de Tortosa. Paborde de Tarragona (1361. Dirigí la construcció de les muralles de la vila de la Selva del Camp. Amic i col•laborador del duc de Girona, que després fou Joan I. Devot de la Mare de Déu de la Serra i fundador del benifet de Sant Macià al santuari montblanquí (1360). Morí amb anterioritat a l’any 1364.

F. Bofarull, Generación de Juan ..... Lluís París, Assaig ... Ramon Sabaté, Panegíric ...;Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Síndic de la vila (1330 i 1344).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics ...Jaume Felip, 'El primer quart del segle XIV'.

Fill de Pere d’Alenyà. En el seu testament féu una deixa al convent de Santa Maria del Miracle per construir un arc de pedra a l’església. El comanador del convent reclamà l’efectivitat del llegat (1374).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè'Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Vicari general i procurador del bisbe de Tortosa que participà a les Corts de 1478.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Metge de Montblanc. Entre el 1524 i 1540 va ser contractat per l’Ajuntament de Reus .

Jordi Morelló Baget, Reus en el trànsit a la modernitat: Fiscalitat i finaces d’una vila en vies de creixement.

Príncep. Fill de Pere III i de la seva tercera muller Leonor de Sicília. Morí a Montblanc l’any 1362.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'.S., 'Records funeraris'

Fundador de Montblanc. Rei d’Aragó, comte de Barcelona i Provença (1162-1196), fill de Ramon Berenguer IV. Nasqué sembla a Sant Pere de Vilamajor el mes de març de 1152. Era alt i magre, culte, inspirat trovador, esforçat guerrer i bon polític. Devot de Santa Maria de Poblet i molt fidel a la Santa Seu. Reconquerí les terres de Terol i ajudà Alfons VIII de Castella en el setge i conquesta de Conca. El seu regnat coincideix amb el punt àlgid de la dominació dels comtes de Barcelona al nord del Pirineu (Lluís. París). En el primer document que signà va fundar Montblanc en manar a Pere Berenguer de Vilafranca que traslladés la població de Vilasalva al lloc anomenat Muntblanc (1163). Seguint Lluís París, es constata que l’any 1176 Alfons I enfeudà el castell de Montblanc a Guerau de Jorba, un dels seus més adictes consellers, molt vinculat a la vila, i al fill de l’últim Guillem d’Alcarraç. L’any 1174, en casar-se amb Sança de Castella, li donà Montblanc i el seu territori. L’octubre de 1178 atorgava a Montblanc la Carta albergae i l’exempció de certs tributs, i l’any 1194 concedí l’escrivania pública de Montblanc al rector i església de Santa Maria de Montblanc (1194). El mateix autor, que ha constatat documentalment la presència d’Alfons I a Montblanc el setembre de 1186 i el mateix mes de 1187, remarca que mercès a la protecció d’Alfons I Montblanc, en finir el segle XII, era ja una població important com ho acredita la Butlla del papa Celestí III, de 1194, en la qual s’esmenta l’església de Montblanc i les seves sufragànies. El rei morí a Perpinyà el 25 d’abril de 1196 i fou sepultat al monestir de Poblet.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'.

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1285-1291). Nasqué a València el 4 de novembre de 1265. Era fill de Pere II i de la reina Constança de Sicília. En la guerra contra el seu germà Jaume II reconquerí Mallorca. Guerrejà contra els sarraïns i conquerí Múrcia. Les relacions d’Alfons Ii amb la vila foren intenses. Remarca Lluís París que el rei es trobava a Montblanc el mes de març de 1286 i el febrer de 1290 i que el 28 de febrer de 1288 aprovà la donació que Montblanc havia fet a l’Orde de la Mercè del lloc o església de Santa Maria del Miracle, i afegeix que en firmar-se els tractats d’Oleron (1287) i de Campfranc (1288), Montblanc va ser una de les cinc poblacions catalanes que afiançaren el comte-rei. El 30 de desembre de 1288 es va celebrar consell a l’església de Sant Miquel de Montblanc en el qual la vila va prometre complir les clàusules dels tractats esmentats. Els tractats d’Oleron i de Campfranc van ser establerts per acabar les guerres començades per Pere II. L’autor citat constata també que el batlle de Montblanc, Joan Pere Sabata, era un dels acompanyants d’Alfons II, i que els síndics montblanquins assistiren a les primeres Corts Generals dels regnes de la Corona d’Aragó celebrades a Montçó (1289). Alfons II morí a Barcelona el 18 de juny de 1291.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Comte de Barcelona i rei d’AragóAragó (1327-1336). Nasqué a Nàpols el gener de 1299. Era fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou i va contreure matrimoni amb Teresa d’Entença i, en segones núpcies, amb Elionor de Castella. Convocà corts a Montblanc que foren celebrades a l’església de Santa Maria l’any 1333. Les corts foren obertes el dia 11 d’abril i continuaren fins el dia 20 de maig, data en què se suspengueren per malaltia del rei. Deu dies després es reobriren i continuaren fins el dia 10 d’agost, data en què foren definitivament clausurades. La vila fou representada en aquestes corts per Guillem Gener i Guillem d’Anglesola. Constata Lluís París que les corts aprovaren les forces militars i els mitjans que serien tramesos per ajudar el rei de Castella, Alfons XI, en la guerra contra els sarraïns i les que havien de lluitar contra els genovesos per a la pacificació de Sardenya. Es van acordar també trenta-sis lleis sobre Dret públic i privat, entre les quals n’hi havia de la més gran importància, com la del capítol 27 que unificava la quantia de la legítima a Catalunya, amb l’adopció del Dret romà justinianeu. Diu també l’autor citat que en el poc més de vuit anys que durà el regnat d’Alfons III, aquest rei passà molt de temps a la vila, on celebrà corts i des de la qual decidia els afers de govern dels seus regnes, dirigia els preparatius per la projectada croada contra els sarraïns granadins, i s’encomanava la Mare de Déu de la Serra per recuperar la salut (1333). Així consta documentalment que el rei era o sojornava a Montblanc del 21 de novembre al 3 de desembre de 1327, una vegada celebrades les exèquies del seu pare a Santes Creus, el 18 i 19 de novembre de 1328; el 18 i 19 de maig de1330; del 28 de juliol al 7 d’agost de 1331; de l’11 d’abril al 20 de maig de 1333, i del 30 de maig al 10 d’agost del mateix any 1333. El 3 de desembre de 1327 el rei concedí declaració d’immunitat a favor del convent de la Serra.Alfons III morí a Barcelona el 22 de gener de 1336 i el seu cos fou sepultat al convent dels franciscans de Lleida.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1416-1458). Nasqué a el 18 de desembre de 1396 a Medina del Campo (Castella) i era fill de Ferran de Trastàmara i d’Elionor d’Albuquerque. L’any 1415 es casà a València amb Maria de Castella, filla d’Enric III i de Caterina de Lancàster. Obsessionat per la conquesta de Nàpols, fracassà en un primer intent ja que la flota catalana fou derrotada a Ponça i el rei fet presoner. Alliberat després de pagar un rescat s’enfrontà amb Venècia, Florència i el papat (1436-1442), i aconseguí el tron de Nàpols. Des d’aleshores, preocupat per la defensa contra els turcs, ja no tornà més a Catalunya.Pel que fa a les seves relacions amb Montblanc, assenyala París que el rei sojornà a la vila l’abril de 1416 al començament del seu regnat. El 15 de febrer de 1417 concedí la celebració a Montblanc del mercat del divendres, que encara perdura. Durant el regnat d’Alfons IV els rectors de Montblanc començaren a anomenar-se Plebans, i Simó Salvador, rector de Santa Maria i després bisbe de Barcelona, fou nomenat ambaixador reial. Alfons IV morí a Nàpols el 27 de juny de 1458.

Maria Teresa Ferrer, Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 1993.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'

Rei d’Espanya (1886-1931). El 1922 concedí el tractament d’il.lustríssim a l’Ajuntament de Montblanc. Fins aleshores tenia el de Magnífic.

Josep M. Porta 'Dues notícies curioses referents al Montblanc de principis del segle XX'.

Procurador dels Tribunals (1930).

Advocat, nat a la vila el 1905 i veí de Barcelona. Donà l’immoble de la casa pairal dels Alfonso al Museu Arxiu de Montblanc i Comarca per a la instal•lació de la seu social (1963). Primer president del Museu-Arxiu i després president honorari (1965). L’Ajuntament el nomenà fill predilecte de la vila el 26 d’agost de 1983.

ACCB. FMM. Població.Padró 1930. 1437.3 i Cultura, exp. 1540.7.7.Josep M. Porta, Montblanc. Maties Solé Maseras, 'El Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. 25 anys de presència activa a la Conca de Barberà'.

Alcalde de la vila des del primer de juliol de 1885 al mateix dia de 1887. Prengué possessió de l’alcaldia l’1 de novembre de 1885. Nascut a Montblanc el 28 d’abril de 1832, fill de Ramon, comerciant i Antònia, aquesta de l’Espluga de Francolí. Casat amb Josepa Bové Pedrol, de Lilla. Emigrà a Amèrica –d’aquí li venia el sobrenom de Cubano– i tornà a la vila. Home de caràcter i emprenedor. Impulsor dels edificis del Jutjat i de la Plebania que foren construïts durant el seu mandat. Constructor també de l’actual cementiri (1887), de la presó, de les voravies dels principals carrers i del darrer tram de la volta del Riuot a l’antiga Font de la Vila. Per la seva obra l’anomenaren el Rius i Taulet de Montblanc. President de la Societat Artesana i regidor de l’Ajuntament (1883-1885). Devot de la Mare de Déu de la Serra, formà part durant molts anys de la Junta d’Obra del santuari. Autor de diversos treballs històrics. Havia pertangut políticament al Partit carlista. Morí a Montblanc el 12 d’octubre de 1916. L’any 1922 l’Ajuntament donà el seu nom a un dels carrers de la vila.

APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840).Joan Olivé, 'L’alcalde Miquel Alfonso (el cubano)'. Espitllera. 64 (1987) pàg. 29-30Josep Maria Poblet, La Conca de Barberà,Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.Gabriel Serra 'La construcció del cementiri de Montblanc: Record d’un episodi de la història '. Espitllera 70 (1987), pàg. 33-34.Lluís Vives, Narracions històriques ...

Advocat. El 1910 tenia 56 anys. Treballà a Arenys de Mar i el 1904 tornà a Montblanc, on morí el 14 d’agost del 1914.

ACCB. FMM. Població. Padró 1910,1435.3.

Metge. Consta que el 1889 tenia 33 anys i que residia a Barcelona .

ACCB. FMM. Població. Padró.1889.

Alcalde de la vila (1847).

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'. Judit Albalat, 'L’activitat teatral ...'.

Procurador. El 1910 tenia 58 anys. Estava casat amb Dolors Andreu Lloberes, d’Alcover (Alt Camp). Alcalde de la vila. Prengué possessió del càrrec el 26 de febrer de 1930, després de l’acabament de la dictadura de Primo de Rivera. Morí el maig de 1930.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.ACCB. FMM. Administració General. Actes.17.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.[Redacció], Aires de la Conca, 1 de Març de1930.

Pagès, de nacionalitat portuguesa i veí de Montblanc. Morí l’any 1687 i fou enterrat el 17 de febrer del mateix any a l’església del convent de la Mercè. Molt possiblement és la persona de la qual deriva a la vila la nissaga o família Alfonso coneguda com de cal Portuguès.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari del Miracle ...'.

Alcalde de la vila, de 31 de març de 1844 a primer de gener de 1846. De nou va exercir les mateixes funcions de l'Alcaldía des de l'1 de gener de 1848 al mateix dia de 1850. Particularment, l’any 1841 construí a l’església de la Serra un altar dedicat a Sant Ramon de Penyafort.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc. Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Rellotger veí dela vila, nat a Gràcia (Barcelona). Casat amb Josepa Roselló Jové. El 1889 tenia 42 anys.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5.

Comerciant. Fundador d’una causa pia (1510) destinada a afavorir noies de pocs recursos econòmics.

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Notari de la vila (1368).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ...

Benefactor de l’església i convent de Sant Francesc de Montblanc (1238).

Lluís París, 'Sant Francesc d’Assís i Montblanc'

Milicià de la Milicia Nacional del Batalló 1r. de Valls, que morí en l’assalt per forces carlines de la presó de Montblanc el dia 26 de maig de 1935. Josep Alsina estava de sentinella a l’edifici del palau del Castlà, habilitat aleshores com a presó.

Gregorio Doménech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls.

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1907-1911). Durant el seu mandat es renovà el paviment de l’església de la Mercè i es millorà el cambril posant-s’hi baranes i vitralls; l’altar de Sant Ramon fou pintat i daurat, s’adquiriren i es col•locaren les imatges de Sant Josep, Sant Pasqual i Sant Bonaventura. El cambril fou pintat i decorat pel pintor Matias Auqué i les obres s’inauguraren el 27 de setembre de 1908.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè de Montblanc.

Rector de Rojals (1934-1936). Natural de la Febró (Baix Camp). Fou el darrer rector amb residència al poble de Rojals. A l’esclatar la revolució de 1936 el comitè revolucionari li salvà la vida però el foragità del poble. Durant la guerra civil i persecució religiosa de 1936-1939 no hi hagué cap sacerdot a Rojals. De tota manera, Mn. Josep Martorell devia fer-hi alguna estada clandestina, ja que remarca Josep M. Contijoch que en els llibres parroquials, salvats per la família de cal Ros, hi consta inscrita una acta de defunció d’aquella època signada per l’esmentat clergue.

Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.

Monjo de Poblet i historiador medievalista. Nasqué a Santa Coloma de Queralt (1923); cursà els estudis de peritatge mercantil; llicenciat en Teologia (Universitat de Friburg) i doctor en Història (Universitat de Barcelona). Professor titular d’Història de la Universitat Rovira i Virgili (1976-1988) en la qual impartí també diversos cursos de doctorat. Ingressà al monestir l’any 1946 i fou el primer president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, conseller de l’Institut Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva producció literària i històrica fou extraordinària i versà sobre la història del monestir (Història de Poblet, 1974; Diplomatari de Santa Maria de Poblet, 1993; El monasterio de Poblet durante el abadiato de Estéban II, 1965; La descentralización administrativa del monasterio de Poblet en la Edad Media, 1985; L’almoina reial a la Cort de Pere el Cerimoniós. Estudi i edició dels manuscrits de l’almoiner fra Guillem Deudé, monjo de Poblet, 1969; etc.), la vida monàstica (Inteligencia y cultura en la vida espiritual según los Sermones Super Cantica de San Bernardo, 1961; Para la historia de la pobreza en las monjas cistercienses, 1973; Parábolas y alegorías de san Bernardo sobre la vida monàstica, 1960; San Bernardo, comentarista del Cantar de los Cantares, 1966; etc.),història de Catalunya (Poblet, Bernat d’Anglesola i dues expedicions militars d’Alfons el Cast, 1966; Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge, 1978; Una societat mercantil a Catalunya a darreries del segle XII, 1968; Una sentencia arbitral entre padre e hijo judíos, 1970; etc.) i particularment de la història de Montblanc (Equipament d’un molí hidràulic a Montblanc el 1686, 1972; Notícies socials i econòmiques de Montblanc, La Guàrdia dels Prats i la Riba, pels voltants del 1200, en els documents de Poblet, 1966; etc.); de l’Espluga de Francolí (Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, 1966; Un segell hebraic trobat a l’Espluga de Francolí i els jueus i conversos de la vora de Poblet, 1966; etc.) o Vimbodí (Una comunitat femenina a Vimbodí, depenent de Poblet, 1974), etc. També conreà el tema de l’assaig i publicà nombrosos treballs periodístics a La Vanguardia i altres periódics, alguns recollits en els llibres Reflexiones de un monje (1990) y Al caer la tarde (1966). . Morí a Poblet l’any 2004. Amb motiu de la seva jubilació l’any 1991 el Departament de Geografia, Història i Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona va promoure la preparació i edició d’una miscel.lània d’homenatge. El Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li dedicà un homenatge l’any 2003

Gener Gonzalvo, 'El Pare Agustí Altisent'.Andreu Mayayo Artal, Diccionari d’historiografia catalana, pàg. 67-68.Amadeu-J. Soberanas, Index Tarraconensis, pàg. 33-34.

Benefactor de l’església de Santa Maria de Montblanc (1265).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Prohom de la vila. Instituí un benefici sota l’advocació de les santes Eulàlia i Àgata a l’església de Santa Maria de Montblanc (1334)

Jaume Felip, 'L’església gòtica ..'..

Mestre general dels mercedaris que, en representació del seu orde, acceptà la donació dels prohoms i jurats de Montblanc de l’església i lloc de Santa Maria del Miracle (25 de febrer de 1288).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè'.

Organista de l’església de Santa Maria (1865-1872). Prengué possessió del càrrec el 6 de desembre de 1865 i renuncià el 24 de desembre de 1872.

Núria Medrano, Música i ball ....,J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ..'.

Nunci de Montblanc (1390) .

Jaume Felip, Llibre de privilegis.

Hisendat de la Guàrdia dels Prats (1889).

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5

Religiosa. Carmelita vedruna natural de la Guàrdia dels Prats. El 1889 servia l’hospital de Montblanc i tenia 32 anys (en feia sis que era a l’Hospital).

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5

Músic. Nat a Montblanc el dia 20 d’abril de 1912. Tocà a les orquestres Amorós i Ritmo y Melodia. Morí a la vila el 21 de febrer de 1978.

Músic, nat a Montblanc el 14 de gener de 1901. Era conegut com Maties o Matietes Basté. Pare de Maties i Ramon Amorós i Cervelló, ambdós també músics. Mestre de música. Tocà els instruments de piano, violí, flauta, flautí, fiscorn, plats i acordió. Començà tocant el piano en les representacions de cine mut a Montblanc. Entre 1914 i 1917 tocava a l’orquestra La Nova. Creador i director de l’orquestra Amorós. Director del cor El Pensament pels volts de la dècada de 1920. Morí a Montblanc el 7 de setembre de 1979.

Núria Medrano, Música i ball ....,

Músic. Nat a Montblanc el 26 de setembre de 1833. Membre de l’orquestra La Vella (1867). Morí a la vila el 15 de febrer de 1902.

Núria Medrano, Música i ball ...., pàg. 227.

Músic. Nat a Montblanc el 26 de novembre de 1839. Tocava a La Vella (1867). Morí a la vila el 8 de maig de 1888.

Núria Medrano, Música i ball ...., pàg. 227.

Alcalde de la vila, del 30 de novembre de 1912 al 5 de juliol de 1913. President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament. (1922-1924).

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'. Josep Maria Porta, 'La Germandat de socors ...'.

Prevere, fill de la vila. Nasqué el 9 de febrer de 1872. Beneficiat i organista de l’església de Santa Maria (1895-1947). Prengué possessió del càrrec essent sots-diaca el 7 de juny de 1895. El setembre següent tornà a Tarragona per continuar els estudis. Ordenat prevere (24 de Desembre de1896), continuà en les funcions d’organista que exercí fins a la seva mort, amb el sol parèntesi dels anys de la guerra civil (1936-1939) durant els quals romangué amagat a la vila. Morí el dia 31 de maig de 1947. APM. Òbits (1930-1955).

Núria Medrano, Música i ball ...., pàg. 227.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Prevere nat a Montblanc. S'ordenà sacerdot l'any 1900 a Tarragona, ciutat on residiria.

ACCB. FMM. Correspondència, sig. 900.

Abadessa del monestir de la Serra (1830-1833).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Mercader de la vila. El 30 de maig de 1628 féu un llegat a favor del santuari de la Serra (Retaule de la Confraria de Santa Llúcia).

R. Sabaté, 'Resum ...'.

Guerriller. Nasqué a Pira (s. XVIII) i fou conegut amb el nom de Janet de Pira. Lluità contra les forces de Felip V en la guerra de 1718-1720. Al front de la seva partida conquerí Montblanc i destruí els arxius on constaven els noms dels contraris de Felip V. En acabar la guerra, s’exilià a França. Més tard continuà la lluita i finalment s’acollí a una amnistia.

Diccionari Biogràfic Albertí.

Rector de la Parròquia de Rojals (1933-1934).

Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

President de la societat L’Assutzena (1880).

Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà'.

Polític compromès en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Nasqué a Montblanc el 10 de març de 1905. Regidor de l’Ajuntament de Reus (1931) i vicepresident del Centre de Lectura de la mateixa ciutat (1936). Director del Diari de Catalunya, portaveu d’Estat Català (1937) i membre del Comitè Executiu d’Estat Català. Fundador del Front Nacional de Catalunya.Al final de la guerra civil s’exilià a França. La seva correspondència de l’exili ha estat recollida per Jordi Tous i Vallvè en un volum titulat Antoni Andreu i Abelló: correspondència política d’exili (1938-1939). D’Estat Català al Front Nacional de Catalunya. Tarragona, 1999. Fou un dels fundadors i, després vicepresident, del Museu-Arxiu de Montblanc. Enamorat de la seva vila i gran col•laborador i difusor del procés de restauració del patrimoni històric de Montblanc. Fundador del Front Nacional de Catalunya i d’Edicions 62. El Museu-Arxiu li tributà un gran homenatge (1983) i dedicà el seu nom a la Sala d’Art de la mateixa institució.

Lluís Farré Carreras, 'Anton Andreu Abelló, vice-president del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca '. Espitllera. 21 (1983), pàg. 35-36.Maties Solé, Museu Arxiu de Montblanc i Comarca.Jordi Tous, 'Antoni Andreu i Abelló. Un montblanquí fundador del Front Nacional de Catalunya' (I).

Nasqué a Reus el 15 de febrer de 1924. Senador per Convergència i Unió a les Corts espanyoles (1986-1989) i membre de la Comissió Mixta per al traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat.

Josep Maria Porta, El Casal Montblanquí; [Redacció] ' Entrevista amb el montblanquí Carles Andreu Abelló', Espitllera 10 (1982) pàg. 29.

Advocat i polític. Nasqué a Montblanc l’any 1906 però de molt jove es traslladà amb la seva família a Reus. Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Reus. Fou president del FNR de Reus (1930) i formà part de la comissió de la Generalitat que aprovà el projecte d’estatut d’autonomia presentat a les Corts constituents. Diputat al Parlament de Catalunya (1932) i president de la seva comissió de Justícia i Dret i membre de la Diputació Permanent. President de l’Audiència Territorial de Barcelona (1936) i del Tribunal de Cassació de Catalunya (1936). President de l’Ateneu Barcelonès (1936). Al final de la guerra civil s’exilià a França (1939) i més tard a Mèxic i a Tànger. Tornà a Barcelona l’any 1964. Va obrir la sessió constitutiva de l’Assemblea de Catalunya i fou diputat a Madrid (1977-1979) i senador (1979-1980), diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) pel Partit Socialista de Catalunya. Fou novament president de l’Ateneu Barcelonès (1977-1985). L’Ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila (26 d’agost de 1983).

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1540.7.7.Josep Maria Porta, Montblanc.

Comerciant de barita. Casat amb Josepa Abelló Pasqual, de Reus. El 1910 tenia 31 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1910,1435.3.

Alcalde de la vila (3 de juliol de 1999 a 23 d’abril de 2001). Senador (2002) i diputat a Madrid per Esquerra Republicana de Catalunya (2003).

Confiter. Nasqué a la vila el 28 de juny del 1883. Era fill de Rafael i Adela. Alcalde de la vila per poc temps (del 2 al 13 d´octubre de 1923) ja que dimití pocs dies després de prendre possessió del càrrec per pressió familiar. El 1910 es casà amb Josepa Gil Camps, mestra, natural de Barcelona. Fou administrador de la duana del tabac a Montblanc. Morí a la vila el 7 de novembre del 1969. La saga dels confiters Andreu fou iniciada a Montblanc per Rafael Andreu i Voltes, natural d´Alcover (Alt Camp) i casat amb Mercè Vilamajor, de Montblanc.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'. [Redacció] La Nova Conca. Montblanc, 6 d´octubre de 1923.

Confiter, nascut a Montblanc l’ 11 de gener de 1915, casat amb Nativitat Civit Serra, d’Hospitalet de Llobregat. Morí a la vila el 20 d’octubre de 1989. Amb el seu germà Joan, creà els populars Merlets, llaminadura feta a base d’ametlla, sucre i farina .

Mestra. Nascuda a Montblanc el 22 de desembre del 1920. Exercí la seva professió a Riudecols (Baix Camp), la Guàrdia dels Prats i Montblanc.

Francesc-Xavier Gistau,'Pepita Andreu'. El Foradot .Montblanc. 7 (2001), pàg. 10-11.

Nat a Montblanc. Metge a les mines de Fígols (Berguedà). Morí assassinat a Barcelona durant la guerra civil (1937).

Rector de la Guàrdia dels Prats (1816-1828) i vicari de Nulles. Nascut a Alcover. Morí l’any 1829.

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Mestre. Instaurador de la Festa de l’Arbre. Nasqué a Montblanc el 18 de gener de 1869, fill de Rafael Andreu, confiter. i Josepa Reñé, de Vallbona de les Monges. El seu avis paterns eren d’Alcover i Valls i els materns de Vallbona i els Omells. De ben jove sentí la vocació de l’ensenyament. Als 18 anys li fou adjudicada la primera escola i, a partir d’aleshores, es dedicà plenament a la docència que exercí durant 51 anys. El 1889 residia a Vila-seca. Entrà en contacte amb Rafael Puig i Valls que l’any 1898 havia fundat a Barcelona la Sociedad para la Fiesta del Arbol i s’animà a fer-la realitat. Essent mestre a Sant Joan de les Abadesses la celebrà, per primera vegada a Catalunya, un diumenge del mes de març de 1899, efectuant una plantada de 200 arbres en una zona que es coneguda com el bosc del Sr. Andreu. Morí el 9 d’abril de 1951. La vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) li dedicà un carrer .

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5.J. Vallespinosa [Lluís Vives Poblet], 'José M. Andreu'.

Vicari de Prenafeta (1829-1830).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'

Compositor. Mestre de capella de l’església de Santa Maria de Montblanc (vers 1615). Abans ho havia estat de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (nomenat el 9 de maig de 1611) i després ho fou de la catedral de la Seu d’Urgell (1617-1621).

Francesc Bonastre, 'Notes sobre el compositor Gaspar Andreu'.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1824 a 1828). L’any 1828 fou elegit prior de Barcelona.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari del Miracle'.

Prevere. Vicari de Prenafeta (1820-1821).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Prevere. Nasqué a Riudecols (Baix Camp) l’any 1926 i fou ordenat l’any 1952. Vicari i organista de Santa Maria de Montblanc (1956- 1959). Més tard exercí el ministeri a Reus, Almoster i Castellvell del Camp (1985 a 2001). Morí a Riudecols el juliol de 2002.

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'. Josep Maria Grau, '300 aniversari de la benedicció de l’església ...'.Josep Sanahuja-Núria Medrano,'La coral Flor de Lis celebra el seu desè aniversari'. El Foradot. Montblanc. 13 (2002) pàg. 4-7.

El 1879 tenia una fàbrica de guix al terme de Montblanc. En el segle anterior l’explotació d’aquest recurs es concentrava a Vilaverd.

ACCB. FMM. Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.

Músic. Nat a Montblanc el 22 de juny de 1898. Tocava el fiscorn a La Vella (1918). Morí a la vila el 12 de setembre de 1995

Núria Medrano, Música i ball ...., pàg. 227.

Contratista d’obres. El 1910 tenia 32 anys.

ACCB. FMM.Població, Padró 1910,1435.3.

Hisendat de la Guàrdia dels Prats (1889).

ACCB. FMM . Població. Padró 1889.1434.5.

Prevere, nat a Tarragona. Vicari de l’església de Santa Maria de Montblanc (1940-1942). Malgrat el poc temps que exercí el seu ministeri a la vila deixà una empremta perdurable. Promotor del moviment de reforma litúrgica que anys després consagraria el Concili Vaticà II i gran impulsor dels moviments d’apostolat juvenil. Morí a Tarragona el 10 de novembre de 1972. Als vint-i-cinc anys de la seva mort un gran nombre de persones, entre elles molts montblanquins, li tributaren un homenatge a la Pobla de Mafumet (Tarragonès), la darrera parròquia que regentà.

Rector, sembla accidental, de Rojals (1863).

Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'

Rector de la Guàrdia dels Prats (1421-1426).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Lloctinent del veguer de Montblanc (1496).

Josep Iglesies, La població de les Vegueries.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1406-1418).

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'

Sotsveguer de Montblanc (1399).

Joan Poblet, 'Qüestions entre Blancafort i l’Espluga ...'

Religiosa cistercenca, nascuda a Montblanc. La seva vida fou glossada per Vicenç Ortí i Mayor en l’obra l’obra Vida, virtudes y prodigios de la venerable Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense, publicada a València l’any 1743.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Jurista. Representant de la vila de Montblanc a les Corts Catalanes de 1333 convocades per Alfons III, el Benigne, i celebrades a l’església de Sant Miquel de Montblanc. En aquestes Corts s’unificà la quantia de la llegítima a Catalunya amb l’adopció de la del Dret Romà de Justinià. El mateix Guillem d’Anglesola actuà com a àrbitre, junt amb Guillem Janer i Francesc Alenyà, en la concòrdia formalitzada per dirimir certes questions sorgides entre el municipi i la parròquia de Montblanc. En testament atorgat l’any 1334, instituí un benefici a l’església de Santa Maria.

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...' .Jaume Felip,'El primer quart...'.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'.

Prevere. L’any 1497 residia a Montblanc .

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Fundador del benefici del Sant Esperit en la capella del mateix nom de l’església de Santa Maria de Montblanc (12 de juny de 1348).

Jaume Felip, 'L’Església gòtica ...'.

Vicari de Prenafeta (1824-1825) i ecònom de la Guàrdia dels Prats (1829 -1830).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Director de la companyia teatral d’afeccionats de la societat L’Assutzena, de Montblanc (1876?).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà.

Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1892-1896).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

Religiós mercedari de la comunitat de Montblanc que fou regent de la Guàrdia dels Prats (1708).

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Rector de Rojals (1825 a 1830).

Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Fundà el benefici de l’Esperit Sant a la capella de Sant Francesc Xavier de l’església de Santa Maria (1348).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Donà a l’església de Santa Maria de Montblanc (1990) una imatge barroca del Sant Crist que procedia del refetor del convent de Sant Francesc i que havia heredat dels seus avantpassats.

Full Parroquial. Montblanc, 16 de setembre de1990.

Músic. Nat a Reus l’any 1917. Tocava el violí i altres instruments a les orquestres The Yanquis Boys i España. Morí a Reus.

Núria Medrano, Música i ball ...., pàg. 227.

Abadessa del monestir de la Serra (1651). Podria tractar-se de la mateixa persona de l’entrada anterior.

J. Sánchez, 'Abaciologi ...'.

Alcalde de la vila (31 d'agost al 2 de novembre de 1943).

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1738-1740).

F. Bonastre, 'L’orgue de Santa Maria ...'.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i cardenal (des de 1945). Nat a Orobia (Navarra) el 1879. Ordenat sacerdot el 1904, el 1928 fou nomenat Bisbe de Zamora i el 1937 d’Oviedo. Quan arribà a Tarragona nomenà vicari general a Francesc Vives Recasens, que ja ho havia estat en el pontificat anterior del Dr. Francesc Vidal i Barraquer fet que motivà una política eclesiàstica prudent. Publicà el catecisme bilingüe. A Montblanc es preocupà per l’ensenyament, tant el primari com el secundari. Gràcies a les seves gestions i interès personal s’edificaren les noves instal•lacions de l’escola pública. Ell mateix en col•locà la primera pedra el 28 de desembre del 1946, però no la veié acabada a causa de la seva prematura mort. La inauguració oficial tingué lloc el 21 de gener del 1951 pel seu successor cardenal Arriba i Castro. El 1992 el col•legi passà a denominar-se Les Muralles. També es distingí per l’ afecte al Col•legi Mare de Déu de la Mercè. Morí a Tarragona el 16 de setembre de 1948.

Josep Maria Tarragó, '50 anys del col.legi públic Les Muralles', Salvador Ramon Vinyes, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. vol. I. A-C. Barcelona, 1998.

Vídua del mercader Pere Cabrera. Deixà un llegat a favor del santuari de la Serra (1622).

R. Sabaté, 'Resum ...'.

Donzell, veí de la vila (1548).

Jaume Felip,'L’Estudi de Gramàtica de Montblanc'.

Industrial, natural de Balaguer. Fundador, junt amb Albert Carreres i Anglès, de la primera empresa que subministrà energia elèctrica a Montblanc (1900). Els generadors estaven instal•lats al Molí del Poca i consistien en una turbina hidràulica i una caldera amb màquina de vapor. La potència màxima conjunta era de 60 CV, sembla que eren 20 CV hidràulics i 40 CV tèrmics. La producció de la central hidràulica, no obstant, era segurament superior ja que, sense cost adicional, podia funcionar dia i nit; en canvi, la central tèrmica solament funcionava quan la demanda era molt alta o bé en èpoques de secada perquè consumia carbó i llenya, Anys més tard l’empresa fou venuda a August Escandé que la va vendre, l’any 1912, a la societat Energia Elèctrica de Catalunya.

J. M. Badia i Batalla, Notes sobre el subministrament elèctric a Montblanc. Notes inèdites. Llorenç Sànchez Capdevila, L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella. Fecsa, Barcelona, 1992, pàg. 62

Abadessa del monestir de la Serra (1666). Fou de nou abadessa l’any 1670 i possiblement els anys 1674, 1676 i 1678.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Notari de la vila (1718-1721).

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Alcalde de la Vila des del 1 d’agost de 1910 a l’1 de gener de 1912. Durant el seu mandat, es construiren les escales que des del carrer dels Hortolans condueixen a l’església de Santa Maria (setembre de 1911) i s’instal•là la primera bàscula pública de la vila (2 d’octubre de 1911. En el mateix període l’Ajuntament demanà al Govern espanyol que fes seves les Bases de la Mancomunitat de Catalunya (desembre de 1911). Fou president del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1896-1900).

Josep Maria Porta, 'La Germandat de Socors' i 'Els alcaldes de Montblanc'-

Carmelita Vedruna. Nasqué a la vila l’any 1880. Entrà a la comunitat el 1903. Morí a Sant Sadurní d’Anoia el 25 de setembre del 1918.

Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Mestre de gramàtica i lògica a Montblanc. La concessió la féu el rei Jaume II el 2 d’octubre de 1293.

Jaume Felip, 'L’Estudi de Gramàtica ....'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Draper de Montblanc que comerciava amb jueus de Santa Coloma de Queralt (1298).

Y. Assis, Els jueus de Santa Coloma de Queralt.

Músic. Nat a Montblanc el 30 de maig de 1838. Formà part de La Vella. Morí a la vila el 13 de juny de 1918.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Músic de l’orquestra La Vella (1853 i 1867). Nasqué a Montblanc el 25 de gener de 1829 i morí també a la vila el 25 de maig de 1895.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Músic. Nat a Montblanc el 13 de juliol de 1853. Tocava amb La Vella (1867). Morí a la vila el 26 de novembre de 1907.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Campaner (1824). Conegut com a Francisquet.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Campaner major de l’església de Santa Maria (1780).

J. Sánchez Real, 'El campaner rebel'.

Nasqué a Penamayor (Galícia) el 8 d’abril de 1886. Ordenat sacerdot el 1912, el 1935 el nomenaren bisbe de Mondoñedo (Galícia) i el 1944 d’Oviedo i després arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal (1953). El 1950 organitzà el Congrès catequístic diocesà i inaugurà la casa d’exercicis de la Selva del Camp. El 1951 a Tarragona creà el col•legi de Sant Pau per a nens pobres. Fundador del Col•legi Episcopal de la Mercè de Montblanc (1953). Davant de les dificultats econòmiques per a la seva restauració, finançà part de l’obra amb càrrec al seu peculi personal. Fruit de la seva dedicació a l’esmentada institució educativa l’Ajuntament de Montblanc en sessió del 2 de juny del 1971 el nomenà fill adoptiu. Quatre dies després el consistori municipal i el patronat del col•legi li organitzà un acte d’homenatge al Cinema del Casal Montblanquí. El 1967 obrí la residència sacerdotal Sant Fructuós i creà el Patronat diocesà de suburbis i el col•legi de formació professional de Bonavista (Tarragona). Exponent del nacionalcatolicisme del moment, suprimí La Veu de la Parròquia que editava Mn. Muntanyola als Omells de Na Gaia. Amb tot, la intervenció del vicari general Francesc Vives Recasens l’evità caure en més errors. Sentia una gran preocupació per les classes més desvalgudes a més de les marginals (gitanos). Morí a Barcelona l’any 1973.

ACCB. FMM, Cultura, 6559.3.2.Albert Manent, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. vol. I. A-C. Barcelona, 1998.

Professor d’Història, editor i llibreter de Montblanc. Tenia la llibreria a la Plaça Major. Havia nascut a Cervera (la Segarra) el 1869, fill d’un guardaagulles del ferrocarril. De jove es traslladà a Tarragona i treballà a la impremta d’ Arís i fill. El 1885 dirigia el diari tradicionalista El Restaurador. Edità i dirigí el periòdic La Comarca de Montblanch. Semanario político independiente, literario, de intereses locales, avisos, noticias y agricultura, el primer periòdic legal publicat a la vila, que aparegué el 2 d’agost de 1889 i es publicà fins l’1 de març de 1890. Durant una curta temporada visqué a Barcelona i fou redactor d’ El Correo Catalán. Publicà una comèdia en català: Qui sembra vents (Tarragona,1887). Addicte al tradicionalisme, marxà a Madrid on triomfà com a periodista. A la capital d’Espanya edità el periòdic Madrit Català. Revista mensual il•lustrada, Interessos morals i materials. Lletres i Arts. Notícies, redactat en català. Formà part del consell de redacció d’El Correo Español i redactor d‘El Movimiento Catòlico. Allà s’imprimiren diverses obres seves ( 1900-1911). Per motius de salut tornà a Cervera, ciutat en la qual morí el 4 de març del 1913.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Poblet, La Conca de Barberà.Roser Puig, Josep M. Grau i Jaume Felip, La premsa i la història a la Conca de Barberà.Josep M. Razquin, Gent de la Segarra. Barcelona,1998, pàg. 320-321.

Prevere i professor. Nat a Cervera (la Segarra), estudià la carrera eclesiàstica a Tarragona. Vicari de la parròquia de Sant Miquel (1885). Impulsor i director del col.legi institut d’ensenyament secundari de la Mercè de Montblanc. El centre, amb la col•laboració de l’Ajuntament, funcionà de 1887 a 1891. A Cervera dirigí el col•legi de l’Estudi Nou, juntament amb el seu germà Climent, també sacerdot. El 1901 passà a dirigir el col.legi provincial de Tarragona. Sobresortí com a poeta místic. Els seus amics i Pin i Soler els consideraven un digne successor de Verdaguer. Autor de diverses obres en vers i prosa, la majoria inèdites, publicà: Recull de poesies catalanes. Tarragona, 1887, La Cabeza del Conde de España. Barcelona,1923; El buen ciudadano, Cartilla de educación cívica para texto de lectura en las Escuelas de Instrucción Primaria. Barcelona, 1926. Un cop jubilat es retirà a Barcelona, on fou consiliari d’Acció Catòlica (parròquia de la Concepció) i beneficiat de la parròquia de Sant Josep Oriol. Morí assassinat el 1936.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè de Montblanc.Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel'.Josep M. Razquin Jené, Gent de la Segarra. Barcelona,1998, pàg. 324-325.

Mestre de minyons originari de Cervera i veí de Montblanc (1823). Estava casat amb Francesca Rafí.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Esposa de Domènec Bertran, fundadora a l’església de Sant Miquel d’un benifet sota l’advocació del mateix sant (1359).

Ramon Sabaté, Panegíric ...Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Vegeu 'Stewart, George'.

Músic i compositor, nascut a Sabadell el 16 de novembre de 1916. Director de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Entre les seves sardanes s’hi compta L’Aplec de Montblanc.

Grup Sardanista del Museu Arxiu.Josep Maria Contijoch, 'Voltant la sardana (i IV) '. El Foradot. Montblanc, 24 (2004) pàg. 20-22.

Geganter de la vila de la dècada dels anys vint del segle passat, conegut amb el nom de Manditxa.

Josep M. Porta i Ismael Porta, 'Els gegants i els nans de Montblanc'. La Casa de la Vila. Butlletí Municipal. Montblanc, 3 de setembre de 1992.

Pintor i escultor de Reus (1881-1951). Autor de les pintures i decoració del cambril de l’església de la Mare de Déu de la Mercè (1908).

Josep Olesti Trilles, Diccionari biogràfic de reusencs. Vol I, pàg. 69.Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè.

Músic. Nat a la vila el 22 d’agost de 1911. Tocava el saxofon alt i el clarinet a l’Orquestra Amorós. Era conegut com el Cebet. Morí a Montblanc el 15 de març de 1997.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Notari de la vila (1793-1826). Casat amb Maria Mogues.Josep M. T. Grau, 'Montblanc, refugi d’un notari tarragoní durant la Guerra del Francès (1811)'. El Foradot. Montblanc, 11 (2002).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.