Diccionari biogràfic

Mestre de cases de Sarral. Construí les anomenades mesures del pallol de Montblanc (1752).

Josep Guarro Figuerola,'Conveni per a la construcció de les mesures del pallol'. La Conca de Barbarà. Montblanc, 216 (1907) pàg. 1-2.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Plebà de Montblanc (1632). El 1638 apareix com a simple beneficiat de la comunitat de preveres.

APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

(Madrid 1920-2002). Editor i polític. Senador a les corts espanyoles per Osca (1977-1982) i ambaixador d’Espanya davant el Consell d’Europa (1983-1987). La seva vinculació amb Montblanc prové per part de la seva esposa, Maria Giralt, d’ascendència montblanquina. Ambdós passaven temporades a la vila ducal. Un any després de la seva mort el Museu-Arxiu de Montblanc li tributà un homenatge amb el nomenament de soci d’honor i la celebració d’ un cicle de conferències, els textos de les quals foren editats en forma de llibre el 2004 amb el títol Fernando Baeza. Un humanista a Montblanc.

Prevere de la vila (1581). Fou apoderat del noble Vidal de Blanes, hereu de Joan de Conesa, per liquidar béns de la família montblanquina dels Conesa.

Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal ...

Alcalde major de Montblanc i tinent de corregidor del partit (1721-1724). Natural de Tarragona i doctor en Drets. L’any 1720 ja actua interinament, però és nomenat pel càrrec el 21 d’octubre de 1721. Anteriorment havia estat alcalde major de Vic. El 13 d’agost del 1723 la Reial Audiència de Barcelona el nomenà segrestador de la jurisdicció civil i criminal de Rocafort.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona ...'.

Cònsol de la vila (1628).

La Conca de Barbarà, 10 de maig de1903.

Filòleg i traductor. Nat a Montblanc el 2 de Març de 1956. Llicenciat en Filosofia Germànica per la Universitat de Barcelona (1979). Traduí nombroses obres al català. Morí d’accident el 28 de novembre de 1987.

[Redacció], 'In memoriam'. Espitllera 71-72 (1987), pàg. 26-27.

Pintor i decorador. Nasqué a Montblanc el 27 d’agost del 1890, fill d’Isidre i Dolors. Fou fundador i director de l’Estudi de Dibuix de Montblanc (1932-1936) i promotor de diverses activitats artístiques. Com a escenògraf realitzà els decorats de les obres de teatre de la Joventut Nacionalista i del Centre Parroquial. Durant la Guerra Civil (1936-1939) fou delegat local de Patrimoni de la Generalitat. També es dedicà al pessebrisme. Morí a Montblanc el 8 de gener de 1966 .

APM. Òbits (1955-1976) .

Pintor, grafista i professor de l’Escola Massana de Barcelona. Nasqué a Montblanc el 25 de febrer de 1921. De jove, junt amb el seu pare i el seu germà Josep Maria, decorà diverses esglésies de la Conca, com les de la Guàrdia dels Prats, Blancafort, Solivella, etc. i l’interior d’algunes cases particulars de la vila. Durant la guerra civil va escriure i dibuixar el Llibre Verd de Montblanc. L’any 1939 pintà els frescos de les capelles dels barris de Sant Roc, Sant Cristòfol i de la Mare de Deú dels Àngels. Es traslladà a París i a la capital francesa estudià a l’École des Beaux Arts i mantingué contactes amb els més famosos pintors de l’època. Tornà a Catalunya l’any 1948. Fou professor de dibuix, pintura i procediments murals, tasca que alternà amb la realització de nombroses obres que exposà a diverses ciutats de Catalunya i Alemanya. L’any 1956 pintà el mural de l’altar major del santuari de la Serra i, més tard, altres murals a Montblanc, Montserrat, Poblet, etc. Són seves també les pintures de l’entrada de l’edifici de l’Ajuntament de Montblanc, absis de l’església de Rojals, presbiteri del temple de Prenafeta i les de la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà que, per mort de l’artista, acabà el seu nebot Ismael Porta Balanyà. Fou autor de nombrosos dibuixos i il.lustracions de cartells i llibres. El 1992 el Centre d’Estudis de la Conca junt amb el setmanari El Pati edità el manuscrit Llibre verd de Montblanc, realitzat el 1937, amb dibuix de les festes populars de la vila en aquell temps. Morí a Prenafeta el 5 de gener de 2000. L’Ajuntament de Montblanc li concedí la Medalla d’or de la vila (1991) i fou nomenat fill predilecte de Montblanc (6 de gener de 2000). El setembre del 2002 el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li dedicà un sentit homenatge, en el qual assistí la seva vídua i família en ple. Part del seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Montblanc (Col•lecció I. Balanyà), bàsicament fotos de les seves obres, catàlegs d’exposicions, notes de premsa,etc.

'Ismael Balanyà artista montblanquí', Espitllera 17 (1983) pàg. 36-39Josep M. Porta i Ismael Porta, 'Ismael Balanyà'.

Prevere. Vicari de Prenafeta (1844). S’exclaustrà del convent de la Mercè de Montblanc segurament com a conseqüència de les lleis desamortitzadores de 1835.

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta'.

Fundador d’un benifet sota l’advocació de Sant Miquel a l’església montblanquina del mateix nom (1327).

Ramon Sabaté, Panegíric ...Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria'.

Veure Nen de Prades

Nat a la vila. Casat amb Mercè Sabaté i Gaya. Instal.là i regentà el primer bar a Montblanc (vers 1920) al carrer Riber, cantonada amb la Placeta dels Àngels. Més tard es dedicà professionalment a recader tasca que exercí durant molts anys a satisfacció de tothom. Acostumava portar a Montblanc les darreres novetats que veia a Barcelona. Promogué la primera audició o demostració de la ràdio en local públic al centre de l’Associació Catalanista (1925 o 1926) Membre actiu de la Congregació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist, fou, portador de la imatge del Sant Crist durant més de 50 anys i rebé, per aquest motiu, un homenatge de la Congregació (1955). Enamorat de la vila, va escriure Facècies poètiques. Montblanc vell i Montblanc nou (1967); Vells costums montblanquins (1970) i Breu història de Montblanc amb preguntes i respostes' (1973). Morí a Montblanc el 9 d’abril del 1973 als 88 anys.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, Història de la Congregació ...Francesc Badia, 'Apunts per a una història de la ràdio a Montblanc'. Aplec de Treballs. Montblanc, 6 (1984) pàg. 199 i seg.

Religiosa. Carmelita vedruna. Nascuda a Montblanc el 5 de novembre del 1878. Ingressà a la comunitat el 1900 i morí a Vic el 10 de febrer de 1952.

Josep M.Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Rellotger i fotògraf. Reuní un important arxiu fotogràfic que reflecteix els monuments i la vida de Montblanc durant la major part del segle XX. Era fill de Joan Baldrich i Llort. Morí a la vila l’any 2005. L’any 2006 la seva vídua donà el fons fotogràfic a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

Comerciant d’alcohols. Nat a Blancafort, el 1910 tenia 68 anys, estava casat amb Isabel Pasqual, de Reus.Tenia un fill, Ramon, de 18 anys en el mateix ram.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1683). Prevere de Vilafranca del Penedès. Titular del benefici de Sant Andreu (1682). El 1690 encara era a la comunitat.

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1683). Prevere de Vilafranca del Penedès. Titular del benefici de Sant Andreu (1682). El 1690 encara era a la comunitat.

Argenter natural de Lilla i veí de Lleida. Impulsor de les obres de l’església del seu poble natal. Fundà un benefici a la capella del Sant Nom de Jesús, actual capella del Santíssim.

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Guerriller carlista, natural de la vila. Morí el 26 de maig de 1835 a Montblanc en ocasió de l’assalt a la presó –aleshores situada al palau del Castlà– per alliberar els companys presos. Les forces atacants estaven sota el comandament del Llarg de Copons i de Griset de Cabra.

Gregorio Doménech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación .....

Religiós franciscà de Montblanc que regí provisionalment l’església de Lilla en absència de vicari resident ( gener de 1892).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1638).

APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.

Fundador del benifet de Santa Llúcia a l’església de la Serra (1383).

Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Natural de la Selva del Camp. Abadessa de la Serra (1903-1906).

[Redacció], La Conca de Barbarà, 28 d’Abril de1906.

Prevere. El 1497 residia a Montblanc.

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Cap militar carlí, nascut a Maspujols (Baix Camp) l’any 1818. Aixecà una partida carlina el 4 de març del 1872, pagant a sou als seus integrants. Fou tinent coronel i comandant militar del cantó de Reus i del Priorat. Al front del seu escamot, integrat per 80 homes i reforçat per altres 25 comandats pel Guerxo de la Ratera, entrà a Montblanc el 17 de maig de 1872, sense lluita i en sortí a la nit després de tallar els fils del telégraf. Novament Barenys penetrà a la vila amb el seu escamot el 3 de juny del mateix any. Durant l’any 1872 les partides carlines entraren sis vegades a Montblanc provocant la curiositat dels veïns. La passivitat i la tolerància dels veïns de la vila enfront de les incursions carlines molestaren les autoritats de Tarragona que ordenaren refer la muralla i tapiar les finestres i portes particulars que donaven a l’exterior. El 17 de març de 1873, Barenys, que es trobava a Bràfim, exigí de l’ajuntament de Montblanc l’import d’un trimestre de la contribució que l’ajuntament havia recaptat per lliurar-lo al govern liberal. L’any 1875 Josep Maria Barenys s’exilià a França però després retornà. Morí l’any 1893 a Maspujols (Baix Camp).

Robert Vallverdú, El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya (1872-1876). Barcelona,1997, pàg. 398.Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Prevere. Rector de la parròquia de Lilla (1925-1926).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Mestre a la Guàrdia dels Prats (1889-1892).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Mestra de l’escola pública (1881-1901). Natural de Reus. Havia arribat a Montblanc el 1862. El 1889 tenia 54 anys. El 1910 consta com a jubilada.

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.3 i 4. i Població .1434.5 i 1435.3.

Religiós mercedari. Comanador dels convents de Santa Maria del Miracle i de Santa Maria dels Prats (1337 i 1343).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè ...'.

Cap d’un escamot carlí que el 18 de setembre de 1874 en una incursió a la vila segrestà l’alcalde de Montblanc Aleix Magriñà i Batet i un grup de propietaris de la vila exigint el pagament d’un rescat. Els segrestats foren posats en llibertat després de pagar la quantitat de 1600 duros.

Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Pintor montblanquí del segle XVI. La historiadora de l’art tarragonina Sofia Mata el relaciona per raons estilístiques amb el retaule de Santa Maria Magdalena de l’hospital de Montblanc del mateix nom. De l’obra desmuntada el 1936 es conserven onze taules al Museu Diocesà de Tarragona. En una d’aquestes taules hi ha dibuixat l’escut de la vila ducal. Vers el 1564 i 1566 pinta al tremp un retaule al mur de l’absis del santuari de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll, avui encara conservat en el mateix lloc. El 1566 contracta un retaule de Sant Cristòfor amb el Comú de Puigpelat (Alt Camp). Aquest mateix any realitza un nou retaule per la Confraria del Roser de Valls. Vers el 1571 el trobem executant una altra obra similar pels confrares de la mateixa advocació de Vinaixa (les Garrigues). L’autora citada considera Barrai com a un pintor prolífic, però de limitades aptituds, molt proper encara als esquemes gòtics, amb un dibuix previ elemental que utilitza una línia fosca per delimitar els contorns i que compensa la pobresa de les seves composicions amb l’ús abundant de l’or.

Sofia Mata de la Cruz, La pintura del cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620).Sofia Mata de la Cruz, 'Pintors montblanquins del cinc-cents ...'.

Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1883).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

Guerriller. Nasqué a Blancafort. Lluità per terres de Montblanc i de la Conca de Barberà contra les forces de Felip V.

Diccionari Albertí.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1426-1431).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Notari de la vila (1325).

Eufemià Fort i Cogul, El senyoriu de Santes Creus. Barcelona, 1972, pàg. 326

Escrivà de Montblanc (1432).

Escrivà de Montblanc (1432).

Prevere i degà de Montblanc (1578)

Jaume Felip, 'Taula pintada ...'.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc (1317). En el capítol que havia de decidir sobre el caràcter clerical o laic que havia de tenir l’orde, el convent montblanquí es decidí a favor de la primera opció.

Jaume Felip, El convent de la Mercè.

Apotecari de Montblanc (1723-31).

Jordi González, 'Noticias...'.Josep M. Porta, 'La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII'.

Apotecari (1824). Estava casat amb Maria Antònia Dalmases i tenia la casa al barri de Sant Roc.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Mestre d’obres o arquitecte del segle XIV originari de Montblanc. Autor del projecte de la capella del palau episcopal de Tortosa (vers 1345). El canonge tortosí Josep Matamoros l’anomena Benet Basques, i el fa autor de la traça de la reforma de la catedral de Tortosa, la qual encara es conservava a l’arxiu de la catedral de Tortosa abans de la darrera guerra civil. La seva actuació a Tortosa coincideix en el temps amb la la prelatura del bisbe montblanquí Arnau de Llordat, que segurament el cridà.

Francesca Español, Guillem Seguer .....José Matamoros, La Catedral de Tortosa. Tortosa, 1932, pàg. 33-34 i 66 .

Guerriller carlí que, amb el seu escamot i junt amb els caps Tallada i Carnicer, entrà a Montblanc el 19 de novembre de 1872.

Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'

Rector de la Guàrdia dels Prats juntament amb Bernat Roig (1261-1271)

Albert Palacin, 'Rectorologi ...'.

Encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1971-1974)).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Doctor en lleis, resident a la vila. L'any 1670 formava part de la junta d'obres per a la reconstrucció del temple de Santa Maria.

Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església de Santa Maria ...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1888).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Militar. Nat a Tarragona el 1872 i casat amb Elvira Martínez de Larrea. Fill de Domènec Batet Rosich, comerciant nat a Lilla el 1842 emigrat a Tarragona el 1863, on morí el 1916. L’àvia paterna, Ramona Rosich, també era de Lilla i això establí una forta vinculació de Domènec Batet amb el poble. Participà en la Guerra de Cuba (1895-1897). El 1925 obtingué el grau de general de brigada, el 1931 assumí el comandament del govern militar de Barcelona. El 6 d’octubre de 1934, quan Lluís Companys proclamà l’Estat Català, Batet mantingué la legalitat constitucional declarant l’estat de guerra i atacant el palau de la Generalitat. El juliol de 1936 era cap de la Divisió Orgànica de Burgos i es mantingué de nou fidel al Govern. En negar-se a secundar l’alçament militar, fou sotmès a un consell de guerra el 7 de gener de 1937 i afusellat el 18 de febrer següent.

Josep M.Grau i Roser Puig, 'L’atracció de la capital provincial'. Josep M.Grau i Roser Puig Lilla. Aproximació a la història d’un poble. pàg. 133-134. Roser Puig Tàrrech, 'Genealogia dels Batet ' a Diari de Tarragona. 23 de març de 1997. Hilari Raguer, El general Batet. Barcelona,1994.

Abadessa del monestir de la Serra (1319).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1931). Canonge de la seu tarragonina, professor del Seminari Conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona. Arqueòleg i historiador de l’art. Entre els seus articles de temàtica montblanquina poden consignar-se Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de Santa Maria de Montblanc (Santes Creus, IV, 31, 1970), i Esculturas del artista montblanquense Guillermo Seguer (Analecta Sacra Tarraconensis. Barcelona, XV, 1942). Entre les seves col.laboracions a les publicacions de la vila pot citar-se El nom del mestre de Sant Jordi és Ramon de Mur? (Aires de la Conca,1936).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.

. Beneficiat de la parròquia de Montblanc (en aquest terme tenia terres). Nasqué a Vilaverd el 1668.

Valentí Gual, Els Batlle de Vilaverd. De Tarba a ciutadans honrats de Barcelona. Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa a la Conca ...

Fill de Joan i Teresa. Noble de Vilaverd resident a Montblanc. Casat amb Anna Maria Folc. Morí l’any 1713. Aquesta família tenia pous de neu al terme de Vilaverd que subministraven gel a Montblanc i Valls. La seva tomba era davant de l’altar del Santíssim Nom de Jesús de l’església de Santa Maria de Montblanc.

Josep M.Grau, 'La indústria tradicional ...'.Valentí Gual, Els Batlle de Vilaverd. De Tarba a ciutadans honrats de Barcelona. Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa a la Conca ..

Mestre de cases de la Guàrdia dels Prats que realitzà les primeres obres de reforma i cobertura interior de l’església de Sant Miquel (1784-1785).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Reformes a l’església de Sant Miquel ....'

Mestre i poeta. Nasqué a Ossor (la Selva). Fill d´Antoni i Antònia. Exercí el professorat públic a Montblanc del 1887 al 1914, deixant un gran record entre els seus alumnes.Casat amb Teresa Gaspar Seriñana,de la mateixa professió,amb la qual tingué set fills (cinc noies i dos nois),sis dels quals arribaren a l’edat adulta. Autor de la lletra de 'Déu vos guard', himne a la Mare de Déu de la Serra que, amb música de Francesc Gelambí, va ser estrenat l´any 1906 amb motiu de les festes de la coronació de la imatge. Fou autor també de la lletra de l´himne dedicat a la Congregació del Nom de Maria, establerta a l´església de l´hospital de Santa Magdalena (1911) i de moltes poesies, entre les quals poden remarcar-se A la Verge de la Serra i La germana de la Caritat. Morí a Montblanc el 5 d´abril de 1916.Va sobreviure deu anys a un germa seu, Josep, casat amb Teresa Camps,el qual finà a la vila el 21 de juliol de 1906, a l´edat de 71 anys .

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.5. APM, òbits,vol 9 (1904-1929). Silvestre Bel, 'Recordant ...'. Josep Gaya, 'El meu mestre'. Núria Medrano Torres, 'Els cants de la Mare de Déu de la Serra'. Josep Rosselló, 'Agraïment'; 'El mestre nou', i 'A la memòria del mestre....'.

Mestra. Filla de Paulí Bayer Coll i de Teresa Gaspà Seriñana, nasqué a Montblanc, el dia 10 de desembre de 1895, i morí a Barcelona, el dia 15 de març de 1982. Es casà el 26 de gener de 1921 amb Manuel Casas Homs. Tingué vuit fills, quatre noies i quatre nois, un dels quals morí als 3 anys d´edat. Enviudà als 38 anys quan esperava el vuitè fill. Des del 1937 fins a la fi de la Guerra fou directora de la Colònia d´Ajut Infantil de Reraguarda. Exercí la docència a Barcelona, a l´Escola Lluïsa Cura, des del 1920 al 1952, i a l´Escola del Bosc, des del 1952 al 1965. D´aquesta darrera en fou la directora fins a la seva jubilació, als 70 anys. Situada a Canet de Mar, la Colònia d´Ajut Infantil de Reraguarda acollia infants refugiats, orfes, la majoria bascos. L´Escola Lluïsa Cura era una Escola Municipal de Labors i Oficis de la Dona, que havia estat fundada amb el llegat que la Sra. Cura havia deixat a la seva mort, l´any 1916, a l\'Ajuntament de Barcelona. L´Escola del Bosc, ubicada al Parc de Montjuïc, va ser una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l´Ajuntament de Barcelona i destinada a oferir un ensenyament públic de qualitat.

Músic. Compositor, violinista i saxofonista. Nasqué a Montblanc l´11 de novembre de 1898. Rebé les primeres lliçons de música de Mn. Ramon Amorós, organista de l´església de Santa Maria, i després estudià al Conservatori Superior de Música del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Professor del Conservatori de Música del Gran Teatre del Liceu i de l´Escola Municipal de Música de Barcelona. Autor de diverses sardanes sobre temes montblanquins, entre elles les que porten els noms de Pilareta, Montblanc i Montblanc joiós. Morí a Barcelona el 17 de febrer de 1977.

Josep M. Contijoch, 'Voltant la sardana (i IV) ', El Foradot. Montblanc, 24 (2004) pàg. 20-22. Grup Sardanista del Museu-Arxiu. Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227. Francesc Sifre, 'El sardanisme a Montblanc'.

Escriptor i poeta. Nascut a Montblanc i veí de Barcelona. Autor de la Pregària a la Mare de Déu de la Serra (1956) i de moltes poesies sobre temes montblanquins. Entre la seva obra poden remarcar-se les poesies Segadors (1909), escrita quan l’autor tenia 17 anys; Prega per nosaltres (1957), La petita pàtria, i la lletra de la sardana Angelina musicada pel mestre Vicenç Bou. Autor de treballs de divulgació com les Llegendes de les matrones (1960). Treballador i organitzador infatigable i montblanquí de cor. Ànima de la Comissió de Barcelona per a les Festes del Cinquantenari de la Coronació de la Imatge de la Mare de Déu de la Serra (1956). Va ser homenatjat pel Cercle Artístic de Barcelona (1948). Morí a Barcelona el 16 d’abril de 1972.

Alcalde major de la vila. Natural de Terol (Aragó). Fou designat pel rei Ferran VII el 2 d'abril de 1828 i prengué possessió de l’Alcaldia el 13 de maig del mateix any. Durant el seu mandat es van numerar les cases del poble, s’ordenà l’emblanquinat de totes les façanes, la neteja de carrers i altres normes d’higiene. Construí la Font del Raval i va promoire el reforçament de la nau del temple de Santa Maria. El 2 de març de 1834 fou nomenat alcalde major de Saragossa.

Jaume Felip, Història d’un alcalde singular', Espitllera. Montblanc, 110 (1997).A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Propietari, regidor (1880-1890), impulsor de l’Ateneu (1880). El 1883 era tresorer del Circulo Católico. En aquest mateix any el secretari de l’entitat era Ramon Belart Berenguer.

ACCB. FMM. Cultura, exp.1542.12.1.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Eclesiàstic i escriptor, natural de Montblanc (1882). Sacerdot de les Escoles Pies, ordenat l’any 1907. Vicerector del col•legi d’Igualada. Morí assassinat a Granollers els primers dies de la guerra civil de 1936.

Bergadà i Escrivà, Àngel. Martirologi ...

Nascut el 1775 a Montblanc, germà de l’anterior. Prior de l’església de Sant Pere de Reus. Havia arribat el 1821, als 43 anys, a Reus on conviuria amb la seva germana Rita i amb dues nebodes. El seu nomenament data del 6 d’agost del 1819. Cessà del càrrec el 1823. Amb anterioritat havia regentat les parròquies de Solivella i Pradell de la Teixeta (Priorat). Morí a Reus el 8 d’agost del 1825.

AHCR. Fons municipal de Reus, padró d’habitants de 1820, registre 1666.J.M. Domingo Blay, La prioral de Sant Pere de Reus. Reus 1977, pàg. 32.

Abat del monestir de Santes Creus. Fou batejat a la vila el primer de març de 1785 (havia nascut el dia anterior). Era fill dels consorts Josep Belart i Serra i Rita Miquel i Botines. Ingressà al monestir cistercenc els primers anys de la primera dècada del segle XIX i en fou abat durant el període 1826 a 1830. Fou l’antepenúltim abat del cenobi abans de l’exclaustració de 1835.

APM. Baptismes, vol 5 (1772-1790).Jaume Felip, 'Dos abats de Santes Creus ...'.

Escultor. Nasqué a Montblanc el 28 de juliol de 1772. Ingressà a l’escola de Belles Arts de Barcelona on guanyà una beca de l’Ajuntament barceloní per participar en un concurs convocat per la Real Academia de San Fernando, de Madrid, circumstància que l’induí a traslladar-se a la capital espanyola l’any 1805. A Madrid visqué les jornades atzaroses de la guerra napoleònica. El 24 de setembre de 1808 obtingué el primer premi d’escultura per decisió de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. L’any 1810, malgrat els precs del mateix monarca Ferran VII, admirador de l’escultor montblanquí, Belart es traslladà a la ciutat de Mallorca per treballar al costat del seu amic i mestre l’escultor Josep Folch. Ambdós construiren un gran panteó pel Marquès de la Romana. La mort del pare de Belart l’any 1814 comportà el retorn de l’escultor a la seva vila natal que ja no abandonaria més. El 12 de febrer de 1818 ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, màxim guardó que li feia una il•lusió particular. La producció artística de Ramon Belart fou especialment de caire religiós. Les seves imatges en les quals aconseguí una rara i admirable perfecció arribaren a Figueres, Valls, Reus, Poblet i altres ciutats de Catalunya. Montblanc guardava nombrosos i bells exemplars de la imatgeria de Belart. El Crist crucificat de l’església de Santa Maria, el grup de la flagel•lació de Jesús, venerat al santuari de la Serra, una imatge de Sant Jordi, una altra de Sant Ramon venerada a l’església de la Mercè, constituien entre moltes altres proves evidents del talent artistic de Belart. Malauradament totes les seves obres de Montblanc foren destruïdes l’any 1936. Ramon Belart morí a Montblanc l’any 1840, admirat i estimat pels seus convilatans.

APM. Baptismes, vol 5 (1772-1790). César Martinell, 'Un artista montblanquí'. César Martinell 'A través d’una centúria ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Monsalbus, 'Ramon Belart ...'.

Religiós franciscà, fill de la vila. Fou guardià dels convents de Vic (1925) i de Lleida (1926).

[Redacció], Aires de la Conca, 9 de maig de 1925.

Pintor i escultor. Nasqué a la vila l’any 1751. Casat amb Rita Miquel, de Santa Coloma de Queralt. Pare del també escultor montblanquí Ramon Belart i Miquel. A inicis del mil vuit-cents junt amb l’escultor sarralenc Isidre Espinalt, obrà l’altar de la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial de Barberà de la Conca (el 1802 cobraren una part del retaule).

Jaume Felip, 'Una obra desconeguda ...'; Josep Porta Blanch, Arreplec de dades per a la història de Barberà, pàg. 173.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1754).

President de l’Associació de propietaris del partit de Montblanc (1931).

Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la vila (1850).

ACCB. FMM. Administració general, Actes (1850) 9.3.4

Vicari (1785-1798) i ecònom de de Santa Maria de Montblanc (1798). Regent de Lilla (1797-1798). Beneficiat de Santa Maria (1805).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla. Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc' (1734-1800)'. Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'

Jurista montblanquí. Fundà un benifet a l’església de l’hospital de Sant Bartomeu (18 de juny de 1346).

Pau Queralt: 'L’església i hospital de Sant Bartomeu'.

Cònsol de la vila (1496).

Josep Iglesies, La població de les Vegueries...

Cònsol de Montblanc, junt amb Pere Grinyó (s. XVI). Morí el 2 de març de 1521.

Jaume Felip, 'L’Estudi de Gramàtica ...'.

Notari de la vila (1523 a 1553). A casa seva tenia una dispesa per als estudiants de l’Estudi de Gramàtica de la vila (1535). De l’època d’estudiant de Pere Bellisèn se’n conserven uns apunts seus de Lògica.

Jaume Felip, 'L’Estudi de Gramàtica ...'.Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.Pau Queralt, 'Una comuna escolar ...'.

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1898).

Albert Palacín, 'Rectorologi ..'.

Regidor de l’Ajuntament de Tarragona el 1734. Fill de Josep Bellver i Marquès, ciutadà honrat de Barcelona, veí de Valls i de Gertrudis. El 1714 es casà amb Gertrudis Pujol i Palau de Maspujols Baix Camp).

Anton Jordà Fernández, Poder i comerç a la ciutat de Tarragona .S.XVIII. Tarragona.1988, pàg. 285.Josep M. Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...Salvador-J. Rovira, Rics i poderosos, però no tant. La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII.

Beneficiat de l’església de Santa Maria de Montblanc. Un germà seu de nom Marià, morí a la vila l’any 1753.

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Noble. Regidor primer de l’Ajuntament de Montblanc (1744-1745, 1752) . Es casà amb Josepa Mercader de Saleta.

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca....

Prevere originari de la vila on mantenia algunes propietats. El 1731 residia a Valls.

Josep M. Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1703-1704). Havia nascut a Tortosa.

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ..J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Draper i síndic de la vila que, junt amb Jaume de Conflent, Berenguer March i Bernat Peironet, síndics, signà l’escriptura de cessió de terrenys per edificar el monestir de la Serra (1295). El 1298 efectuà venda de draps a jueus de Santa Coloma de Queralt .

Y. Assis, Els jueus de Santa Coloma de Queralt.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Arquitecte i escriptor. Nasqué a Barcelona l’any 1899. President de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Autor del projecte del nou altar i retaule major de l’església de Santa Maria de Montblanc (1951).

Antoni de Moragas i Gallissà i Montserrat Roig i Fransitorra, Gran Enciclipèdia Catalana.

Rector de Rocafort de Queralt, que promogué la restauració de l’ermita de Santa Maria dels Prats (La Guàrdia) i impulsà i dirigí les obres de rehabilitació, salvant l’edifici de la ruïna.

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.Roser Puig, 'Notes sobre l’ermita de la Mare de Déu dels Prats ...'.

Religiós mercedari. En entrar al convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc féu un llegat a favor de l’orde de dues vinyes i dues cases, que serviren per a la construcció d’un porxo davant de la porta principal del convent montblanquí.

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè ...'.

Prevere. Rector de Prenafeta (1897-1898).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'

Nat a Montblanc. Secretari del duc de Girona i després escrivà del rei Joan I. Casat amb una dama del llinatge d’Anglesola. D’ell s’ha dit que formà part d’aquell nucli d’escrivans que, amb llur culte a la forma ciceroniana, van procurar donar brillantor al nostre idioma (R. Gubern). Redactor del cèlebre Edicte donat per Joan I des de València el 14 de març de 1394 en què es manava celebrar en tota la Corona d’Aragó la festa de la Immaculada Concepció. L’edicte, redactat en llatí, constitueix una gran lloança a la Verge Maria. A demanda de Pere de Benviure, quan era secretari del duc de Girona, Pere III aprovà a Monsó (Aragó) el 16 d’agost de 1384 els capítols de la Confraria del preciós Cos de Jesucrist, de Montblanc. A la mort del rei Joan I, Pere de Benviure fou processat, junt amb altres cortesans, per la reina Maria de Luna que li ordenà, sota amenaça de mort, d’obrir el testament del rei difunt. Malgrat l’amenaça, Pere de Benviure s’hi negà en faltar la presència de la vídua Violant de Bar i altres persones que havien d’estar presents a l’acte. La reina acatà la decisió del notari reial i el nou rei Martí l’Humà perdonà tots els imputats.

Diccionari Albertí.Lluís París, Assaig ...

Vicari de Santa Maria (1950-1951).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.

Casat amb Adalendis. Ambdós eren d’Olèrdola (Alt Penedès). Pares de Pere Berenguer de Vilafranca, fundador de Montblanc i primer batlle i veguer de la vila (1163).

Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura de Pere Berenguer de Vilafranca'.

Vegeu 'Tàrrega, Berenguer de'

Notari de Montblanc (1827-1854).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Porta i Balanyà, 'El retorn de protocols'.

Fundador d’un benefici sota l’advocació de l’Expectació del part de la Verge Maria en l’altar de Sant Nicolau de l’església de Santa Maria de Montblanc (13 de novembre de1405).

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1300). Ho fou també juntament amb Jaume Palau (1300 -1305).

Albert Palacín, 'Rectorologi...'.

Junt amb la seva muller fundà un benifet sota la invocació de Sant Jordi a l’església de Sant Marçal (9 d’octubre de 1372).

Josep M. Porta i Gabriel Serra. Història de la Congregació ...Pau Queralt, 'El culte de Sant Jordi ...'.

Daurador de la vila (1820). Treballava en l’ornamentació d’esglésies. Estava casat amb Isabel Tomàs i tenia casa al carrer de Sant Marçal.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'

Plebà de Santa Maria de Montblanc (1975-1997). Historiador. Nat a Belianes (Urgell) el 5 del 12 del 1930. Rector de Vimbodí (1967-1975).

Àngel Bergadà Escrivà, Una família dels Bergadà. Amb els seus descendents i amb els nouvinguts.Tarragona, 2002, pàg. 108-113.Àngel Bergadà Escrivà, Vimbodí, núm. 136.Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.Lluís París i Josep M. Porta, 'La institució del Plebà ...'.

Notari de la vila (1883 a 1885).

Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1955-1961).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Clergue de la vila, beneficiat de l’església de Santa Maria (1796-1805).

Josep M. T. Grau i Roser Puig, 'Inventari dels testaments...'.Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1652). Durant el seu rectorat, amb la finalitat de dignificar l’església, malmesa per la guerra dels Segadors, es portà a la Guàrdia un bell retaule gòtic del monestir de Santes Creus i es féu una urna nova per a les despulles de sant Pere Ermengol.

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Plebà de Montblanc (1793-1796). Va pendre possessió del càrrec el 21 de juliol del 1793 . Aquell any es va instal•lar al cloquer la campana El seny gros, de 40 quintars de pes, la major de l’arxidiocesi tarragonina. El 1786 es bastí el cor.

Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc (7) Full Parroquial. Montblanc, 925 (1989) pàg. 2.

Abadessa del monestir de la Serra (1850-1853). Elegida novament l’any 1859.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Rector de Rojals durant un curt període de temps no determinat entre els anys 1830 al 1833).

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.

Mestre a la Guàrdia dels Prats. Era natural de Cartagena (Múrcia), el 1889 tenia 62 anys.Vivia a la Guàrdia des del 1872.

ACCB. FMM . Població. Padró 1889.1434.5.

Fundadora d’un benefici sota l’advocació de l’Ascensió en la capella del mateix nom de l’església de Santa Maria de Montblanc (11 de desembre de 1369).

Jaume Felip, 'L’església gòtica ....'.

Doctor en drets i plebà de Montblanc (1727-1730). El seu pare era Joan Bernarda, doctor en medicina. Durants els anys 1705-1716, coincidint amb la guerra de successió, administrà els béns (dels termes de Tàrrega i la Floresta) dels marquesos de la Floresta) quan, per la nova situació política, aquests emigraren a Madrid .

Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc (6), Full Parroquial. Montblanc, 924 (1989) pàg. 2Josep M. Grau, 'Documentació relacionada amb els Potau de Sarral a l’arxiu parroquial de Montblanc (segles XVII-XVIII)'. Recull de Treballs. Sarral, 3 (2004) pàg. 93-96 .

Vegeu 'Termens, Bernat de'.

Fundador del Casino dels senyors juntament amb Salvador Cantó i Masalles (1856).

Gabriel Serra,'La Conca de Barberà ...'.

Prevere, natural de l’Espluga de Francolí. El 1889 residia a Montblanc. Sembla que és el Mn. Joan Bernat que de 1883 a 1892 era vicari de la parròquia de Sant Miquel.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5. Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parróquia de Sant Miquel de Montblanc (s. XIX-XX)'.

Hisendat. Resident a la vila el 1889.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5.

Religiosa nascuda a Montblanc (1879). Ingressà a l’Institut de Carmelites Missioneres Terciàries Descalces. Ocupà càrrecs superiors en el seu institut. Morí a Valls l’any 1961.

Músic. Nasqué a Montblanc el 17 de febrer de 1899. Violinista de La Vella. Morí a la vila el 18 de juny de 1985.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Farmacèutic de la vila (1845).

ACCB. FMM. Eleccions, cens electoral (1845).1501.

Fundador, junt amb la seva esposa Astruga, d’un benifet a l’església de Sant Miquel (1359).

Ramon Sabaté, Panegíric ....

Fundador del benifet dels Sants Abdó i Senen al santuari de la Serra (1401).

Ramon Sabaté, Panegíric ...

Campaner de l’església de Santa Maria de Montblanc (1781)

J. Sánchez Real, 'El campaner rebel'.

Rector de Rojals (1783-1785). El 1754 es troba com a beneficiat de la Comunitat de preveres de Montblanc .

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.

Fundador d’un benifet sota l’advocació de Sant Miquel a l’església de Sant Miquel de Montblanc (1359).

Ramon Sabaté, Panegíric ....

Batlle de Prenafeta (1561). Era el propietari del mas d’en Besant o mas d’en Sabater, de Prenafeta.

Jaume Teixidó, Els combregants ...

Mestre rellotger de Tarragona, constructor del rellotge del campanar de l’església de Lilla (1892). Construí també el rellotge per a l’església de Santa Maria, segons conveni amb l’Ajuntament de Montblanc (1879).

Jaume Felip, 'El rellotge públic ...'. Josep M. Grau i i Roser Puig, Lilla.

Nom de casa d’un guerriller de Montblanc que participà en la darrera guerra carlista (1872-1875) i morí en acció de guerra a Breda (la Selva).

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1774-1776), advocat, natural de Saragossa. Provenia d’Agramunt on havia exercit el mateix càrrec (1770-1774). La seva estança a Montblanc no li provà i per motius de salut presentà la renúncia, per retirar-se a la capital aragonesa. L’any 1775 Rafael Ribes, regidor degà de la vila ducal assumí les funcions de l’alcaldia.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...

Vegeu 'Farré i Solanes, Gabriel'.

Serraller i rellotger de Montblanc. Contractà amb l’Ajuntament de la vila la construcció d’un rellotge per a l’església de Santa Maria (3 d’agost de 1760). Morí a la vila el 4 de setembre del 1761.

APM, Comptes enterraments i novenes (1752-1765). 29.2.Eduard Farré, 'Rellotges i rellotgers ...'.

Serraller i rellotger de Montblanc, fill de Llorenç Biscarri. Treballava amb el seu pare en el taller de Montblanc (segle XVIII).

Josep M. Grau i Roser Puig. 'La mesura del temps ...'.Eduard Farré, 'Rellotges i rellotgers ...'.

Nat a Montblanc (s. XIV). Secretari del rei Joan I.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Reina de Catalunya i Aragó i esposa de Jaume II. Protegí els jueus de Montblanc. Concedí a Bertran Jorba muntar una taula a la carnisseria de la vila per subministrar carn als jueus (1305). Les queixes dels altres carnissers motivaren el tancament de la carnisseria (1306), però més tard fou definitivament restablerta (1321).

A. Palau i Dulcet. Guia de Montblanc.

Reina de Catalunya i Aragó i duquessa de Montblanc. Nasqué l’any 1385, filla de Carles III el Noble i Elionor de Castella. Es casà amb Martí, el Jove, rei de Sicília (1402). Vídua, contragué noves núpcies (1420) amb l’infant Joan, fill de Ferran d’Antequera i futur Joan II, del que tingué quatre fills, entre ells Carles, príncep de Viana. Morí l’any 1441.

Doctor en ambdós drets. Hereu de Joan de Conesa. Benefactor de la Confraria de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist instituïda a l'església de Sant Marçal de Montblanc.

Pau Queralt, 'La confraria ...'.

Bastoner. Va crear una nova colla de bastoners l’any 1943. Era barber de professió.

Bastoner (1925) conegut amb el nom de Pep Victo.

Ecònom de Prenafeta (1851). Posteriorment fou regent de Barberà de la Conca (1862-1864).

Josep Porta Blanc, Arreplec de dades per a la història de Barberà de la Conca, pàg. 229.

Comanador del convent del Miracle i dels Prats (1421).

Ramon Sabaté, 'El convent de la Mercè'.

Nom, propi o atribuït, d’un guerriller de Montblanc integrant d’un escamot de partidaris del general Prim, coneguts com a sublevats, que combaté contra forces regulars de l’exèrcit prop de l’ermita de Sant Joan (1866-1867).

Joan Poblet, 'El foc de Sant Joan'.

Alcalde de la vila. Consta que exercia aquestes funcions l'1 de gener de 1843 i que cessà el dia 31 de març de 1844. De nou fou alcalde des del 3 d'agost de 1854 al primer de gener de 1855, i del 3 al 15 d'agost de 1856, data en la qual cessà per malatia.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Natural de Granollers, casat amb Manuela Bigas Rico, de València. Registrador de la propietat (1889).

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5.

Arxiver i historiador. Nasqué a Barcelona l’any 1843 i morí l’any 1938. Cursà estudis de Dret i a l’Escola diplomàtica. Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1893-1911), membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l’Acadèmia de la Història de Madrid. Col•laborà en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón (1910). Autor de Documentos para escribir una Monografia de la Villa de Montblanch'(1897).

Tresorer del rei Jaume II, el Just, i encarregat de la construcció dels banys i de la presó de Montblanc (1303).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Mestre de l’escola pública (1903-1908). Nascut a Girona. Promogué a la vila l’ensenyament de la llengua catalana entre els infants.

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.9.J. Maria Poblet, Montblanc a començaments de segle.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1399-1403). Ho havia estat també juntament amb Ramon Reyes (1393-1397).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Mestre a Lilla (1906-1907).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Prevere. Músic i compositor. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc. Nasqué a Valls el 30 de Novembre de 1830 i fou deixeble dels professors Fra Joan Miret i Josep Barba. Als 15 anys era organista de les esglésies de les Germanes Carmelites, de Sant Francesc i de la Verge del Carme, de Valls. Cursà estudis eclesiàstics i fou ordenat sacerdot. L’any 1857 guanyà per oposició la plaça d’organista i mestre de cant de l’església de Santa Maria de Montblanc. L’any 1860 guanyà, també per oposició, la d’organista de la seu de Tarragona. Fou membre de la Societat de Mestres Organistes Compositors de París, i de la Societat de Música Religiosa de Milà. Impulsor del moviment wagnerià i de l’estudi i difusió de la cançó popular catalana. És autor d’una col•lecció de cants populars de muntanya, de moltes peces de música religiosa i de la sarsuela Moisès i Aaron. Escriví també manuals per a l’ensenyament de solfeig i cant. Morí a Tarragona l’any 1905

J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.Jordi, 'Notes per a un fitxer'.

Prevere. Organista de l’església de Santa Maria (1659-1663). Fou contractat el 5 de juliol de 1659 amb efectes a partir del 4 de maig, amb el sou de 80 lliures anyals.

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...Pau Queralt, 'La Universitat de Montblanc contracta organista'.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Prevere. Regent de la parròquia de Lilla (1912 a 1917). Durant el seu mandat es construí i col•locà un nou retaule major, obra de l’escultor i daurador de Reus Pere Domenèch, beneït i inaugurat amb una gran festa el 31 d’agost de 1913.

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Vegeu 'Berenguer Bonfill'.

Escultor nat l’any 1730 a Valls, ciutat en la qual obrí el seu taller. Treballà a Montblanc i altres poblacions de la Conca de Barberà (L’Espluga de Francolí, Poblet, Sarral, Vimbodí). L’any 1756 obrà el sagrari pel convent montblanquí de la Mercè, l’any següent esculpia un Sant Crist, i finalment el 1762 hi construí el retaule de Sant Pere Nolasc. El 1773 dibuixà la traça del retaule major de Santa Maria de Montblanc. Morí a Valls l’any 1786.

Cèsar Martinell, El escultor Luis Bonifás y Massó.1730-1786. Biografia crítica. Barcelona.1948.

Escultor. Autor del retaule barroc dit de les ànimes existent a l’església parroquial de la Guàrdia dels Prats (1735). El retaule costà 212 lliures i fou daurat pel daurador Lletget.

Organista de l’església de Santa Maria (1948 a 1956) i encarregat de la parròquia de Rojals(1949 a 1955). Professor de música i excel•lent pedagog. Inicià i fomentà a Montblanc la formació musical de molts infants. Morí a la Canonja el 12 de desembre de 1983.

Músic. Nat a Montblanc el 17 de setembre de 1899. Violinista i trombonista de l’orquestra La Vella (1918). Tocà a la cobla-orquestra Els Montblanquins. Morí a la vila.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Alcalde de la Vila (25 d’octubre de 1960 a 2 de març de 1964).

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Torraire de Montblanc de finals del segle XIX.

Josep M. Porta, Els torraires de Montblanc. Aproximació històrica.

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Veguer de Montblanc (1461).

Prevere de la comunitat de Santa Maria de Montblanc (1638-1643).

APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII, ...'.

Escrivà de Montblanc (1358) i síndic de la Vila (1359).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Mestra a Lilla (1902).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Escultor de Barcelona al qual se li atribueix l’autoria del retaule renaixentista que presidí l’ermita de Sant Joan fins l’any 1936.

Jaume Felip, 'L’ermita i el retaule de Sant Joan Baptista de Montblanc (segle XVI)'. Aplec de Treballs, Montblanc, 17 (1994).

Mestre de cases que l'any 1685 treballà en la pavimentació de l'església de Santa Maria de Montblanc.

Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església de Santa Maria ...'.

Músic i compositor. Nasqué a Sabadell el 2 de maig de 1894. Casat amb la montblanquina Maria Escoté Ódena, tía del músic Joan Escoté. Autor de sardanes i obres simfòniques sobre temes montblanquins i catalans, malgrat residir durant molts anys als Estats Units d’Amèrica. Començà els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Sabadell. Director artístic de l’Orquestra Meyer Davis, de Wasghinton, i de la Nacional Broadcasting Simphony Orchestra (NBC). Composà música per a documentals cinematogràfics als Estats Units. Autor de la música de la Pregària a la Mare de Déu de la Serra (1956), amb lletra de Conrad Bayer. Entre les seves sardanes s’hi troben Pomell montblanquí (1956) que és un recull de melodies populars de la Vila, La font de l’ermita, inspirada en l’ermita de Sant Josep de Montblanc, Núria, Mantell blau i Per ella, guardonada amb el Premi Josep Serra de 1956. És autor també del Cant de la Senyera de l’Orfeó Montblanquí i Fogueres de Sant Joan. Morí a Barcelona l’any 1967.

Josep M. Contijoch, 'Voltant la sardana (i IV)'. El Foradot. Montblanc, 24 (2004) pàg. 20-22. Grup Sardanista del Museu Arxiu.

Pintor montblanquí del segle XVI, del que en queden poques dades documentals. L’any 1584 reclamà contra els jurats de Tarrés per incompliment del contracte formalitzar per a la construcció d’un retaule.

Sofia Mata de la Cruz, 'Pintors montblanquins del cinc-cents'.

Rector de Lilla (1865).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Rector de Lilla (1865).

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Bisbe auxiliar de Tarragona. Nasqué a La Canonja el 9 de setembre de 1980. El 19 de setembre de 1903 rebé l’ordenació sacerdotal. Fou preconitzat bisbe de Bisica pel papa Pius XI i nomenat auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer. Presidí els actes de clausura de la Missió General de Montblanc (abril de 1935). Els primers dies de la guerra civil fou detingut a Poblet i portat a la presó de Montblanc (24 de juliol de 1936) on romangué pres. Fou assassinat dies després (12 d’agost) en el terme de la vila, prop de Lilla, lloc on un monument perpetua la seva memòria.

A. Bergadà. Martirologi ...

Alcalde de la vila des del 23 d’abril de 2001 al 14 de juny de 2003.

Cirurgià de la vila (1845).

ACCB. FMM. Eleccions. Cens electoral (1845).1501.

Prevere i beneficiat. Nasqué a Tarragona el 25 d’octubre de 1905. Organista de l’església de Santa Maria (1831-1855). Prengué possessió del càrrec el 5 de juny de 1831. L’any 1862 exercí novament les funcions d’organista en absència del titular Bonaventura Massot. Ho féu també ocasionalment els anys 1864 i 1867. Morí a Montblanc el 4 de febrer de 1872.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Vicari regent de Lilla (1825-1834). Organitzà una missió predicada per religiosos d’Escornalbou (1-24 de maig de 1829).També fou vicari de Prenafeta (1826-1829).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1356-1357).

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Mestre orguener de Barcelona, constructor de l’orgue de l’església de Santa Maria de Montblanc, segons contractes de 28 de febrer de 1703 i 4 d’agost de 1750.

J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Frare franciscà. Nasqué a Montblanc l’any 1590 (el seu pare era metge). Ingressà el 1606 a l’orde de Fra Menors a Barcelona. Elegit ministre provincial el 1638, càrrec al qual renuncià el 1641 amb motiu de la guerra dels segadors. Escriví una biografia de Sant Salvador d’Horta (1629). Morí al convent de Santa María de Jesús, de Barcelona, l’any 1622. La seva vida exemplar motivà que, després de la seva mort, l’Orde obrís un procés per constatar les virtuts del frare montblanquí.

Agustí Boadas-Josep Martí, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. vol. I. Barcelona, 1998.Pere Sanahuja, El P. Magí Català ...

Prevere, mestre de capella a Montblanc (1671-1672). A l’Arxiu parroquial de Verdú s’hi conserven tres partitures de la seva mà .

Josep M. Salisi Clos, 'Les partitures de la capella de música de Santa Maria de Verdú. Segles XI-XVIII ' a Urtx. Tàrrega, 11 (1998), pàg. 77.

Vegeu 'Casanovas i Casanovas, Joan'.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc (1418 i 1421).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè ...'.

Hisendat, nat a Vinaixa i casat amb Urcisina Pedrol Rossell. Alcalde de Montblanc. Fou nomenat el 2 de Juliol de 1865 per substituir Josep Pedrol i Borràs que renuncià per motius de salut. Era primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament presidit pel seu predecessor. Cessà el 7 de Març de 1866 per dimissió.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Dades de l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.

Beneficiat de l’església de Santa Maria. Havia estat rector de Tarrés. Deixà els seus béns a la parròquia de Santa Maria de la vila (1788).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ..'.

Prevere i filòsof, nascut a Montblanc. Estudiós i propagador de la filosofia lul•liana. Promotor d’una càtedra lul•liana i de l’Academia del Beat Ramon Llull (1905). Autor de La filosofia nacional de Catalunya, Homenatge al Doctor Arcangèlic i de molts altres treballs. Director de la Revista Lul•liana (1905) Publicà també Les doctrines lulianes en lo Congrès Universitari Català. Història del lulisme (1906).

Pau Queralt, 'Per la filosofia nacional'.

Metge i escriptor (Saragossa 1894-Madrid 1987) d’ascendència montblanquina. Fill de l’arquitecte Julio Bravo Folch (1862-1920) i Maria Sanfeliu i Sanromà (1873-1960). Autor de diverses novel•les, una de les quals, Maria Bellesguard (1923) ha estat traduida al català i reeditada a Tarragona el 2002. Utilitzà el pseudònim de Tristán Gay. Els estius els solia passar a Montblanc, vila que en els seus escrits és denominada Montflorit.

Prevere, natural de Blancafort. El 1910 tenia 61 anys. Residia a la vila des del 1884.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Rector substitut de la Parròquia de Rojals (1858). Era vicari de Farena.

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Jueu montblanquí, de professió draper, que comercià amb els drapers de Valls (1322).

Gabriel Secall, Notícia històrica de les jueries medievals ...

Metge. Jueu montblanquí que exercia la medicina a la vila (1381). Sembla que va procurar remeis al rei Joan I (1395) quan es trobava a Montblanc. Era conegut com a Mestre Adzai Brunell o Bonsenyor Brunell.

Gabriel Secall, Notícia històrica de les jueries medievals ...

Primer cap de l’estació de ferrocarril de Montblanc inaugurada l’any 1863. No consta el nom de pila.

Ramon Cantó, 'La via fèrria ...'.

Prestamista de Montblanc. L’any 1407 Astruc Bonafeu, jueu de Santa Coloma de Queralt li reconeix un deute de 36 sous per un prèstec que li feu el primer .

Josep M. Llobet Portella, Els jueus de Santa Coloma de Queralt segons els protocols notarials de Cervera (1341-1492).

Mestre d’obres. Nasqué a Montblanc el 28 de febrer de 1898. Tingué cura de la conservació i reparació del temple de Santa Maria la Major de Montblanc i del seu campanar durant diverses dècades. Recuperà la custòdia d’argent de Santa Maria i altres peces d’orfebreria del temple que havien estat emparedades durant la guerra civil. Féu les obres de muntatge dels actuals retaules i altar majors de Santa Maria. Morí a la vila el 26 d’abril de 1897.

J. Sánchez Real, El campaner rebel.

Cap de colla de bastoners (1943). Reorganitzà el ball de bastons acabada la guerra civil.

Ciutadà honrat de Barcelona. Notari de la vila (1783-1822). El 1781 es casà amb Magdalena Civit Alba. En diverses ocasions fou regidor primer de l’ajuntament (1784-85, 1790-1791 i 1796).

Josep Maria Grau, La indústria ...Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'. Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Notari de la Vila (1738-1785). Casat amb Ramona Castelló Huguet, filla del notari Francesc. El 1742 comprà la plaça de notari. El 1753 obtingué l’arrendament de la cúria del castlà de Montblanc.

Josep Maria Grau, La indústria ...Josep Maria Grau, 'El convent mercedari ...'.Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa ...

Mestra a l’escola pública de Montblanc (1881).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.2.

Abadessa del monestir de la Serra (1689-1690). Fou elegida de nou el 1697, 1702, 1715 i 1718.

Josep Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Organista de l’església de Santa Maria (1671-1672).

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.