Diccionari biogràfic

Militar català del s. XVII. Creà i organitzà una companyia de voluntaris que lluità contra les tropes castellanes durant la guerra dels segadors per Montblanc i rodalies (1641).

Gran Enciclopèdia Catalana.Josep M. Porta, Montblanc.

Notari de Montblanc (1706-1753).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Inventari dels testaments ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc. A. Palau i Dulcet, 'Notes d’Arxiu', Aires de la Conca, 20 de juliol de 1929.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Notari de la vila (1754 a 1763).

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Cònsol de Montblanc (1660) i notari de la vila (1643-1691).

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.Pau Queralt, 'De què i com feia les despeses ...'.

Alcalde de la vila, des del 12 de novembre de 1955 al 3 de febrer de 1957, data en la qual li fou acceptada la dimissió.

[Redacció], 'Antonio Cabeza Civit, nuevo alcalde de nuestra villa', Montblanch. Boletin de cultura e información local, 68 (1955), pàg. 2.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Alcalde de la vila. Prengué possessió del càrrec el 10 de gener de 1910, presidint l’Ajuntament resultant de la proclamació de consellers feta el 5 de desembre de l’any anterior per la Junta Municipal del Cens Electoral. Cessà el 2 de febrer de 1910 en haver estat anul•lada per la Comissió Provincial la proclamació de consellers del 5 de desembre de 1910. Novament elegit en les eleccions municipals de 12 de novembre de 1911 com a representant del partit jaumista, tornà a presidir l’Ajuntament. Sent alcalde morí a Montblanc el 14 d’abril de 1912.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Hisendat. El 1910 tenia 45 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1910,1435.3.

Alcalde de la vila. Prengué possessió l’1 de juliol de 1881. Cessà el mateix dia de l’any 1883. Anteriorment havia estat regidor (1880-1881).

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Gabriel Serra, La Conca de Barberà...

El 1879 tenia un forn de teules i rajoles. En el segle anterior ja es documenta una teuleria al terme però en els comptes d’obra de les esglésies es constata que les bòbiles més importants del segle XVIII eren a l’Espluga de Francolí, en una zona argilosa i amb aigua.

ACCB. FMM. Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.Josep M. Grau, 'La indústria ...'.

Notari de la vila (1727).

J.M. Grau, 'La indústria ...'.

Cònsol de la vila (1712).

Abadessa del monestir de la Serra (1939-1942). Li correspongué la tasca de rehabilitar el convent després de les destruccions sofertes durant la guerra civil. Fou també elegida abadessa pel període 1948 a 1951) i de nou l’any 1955.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Mestre. Nasqué a Tivissa el 29 de maig del 1883. Exercí la seva professió a Reus, on tingué com alumnes els doctors Vilaseca i Sabater. El 1913 abandonà el magisteri privat per haver aprovat les oposicions públiques. Fou destinat a Clariana, Freginals, Vandellós, Montblanc i finalment a Reus, on es jubilà el 1953. Dirigí amb gran dedicació i encert durant molts anys l’Escola del Pla (coneguda popularment com l’Estudi del Pla) de Montblanc tot i les pèssimes condicions del local. Deixà un gran record entre els seus alumnes que li oferiren un gran homenatge molts anys després (1950) . El setembre del 1976 se li dedicà un carrer. Morí a Tarragona el 23 de juny de 1962. Sobre ell Josep M. Poblet va escriure: ' Possiblement el (mestre) qui ha deixat més solc entre les generacions de la seva època. També de bona mida i rialla franca, feia menys vida de café, car la seva preocupació consistia en els deixebles; per aquest motiu sempre se’l veia com la viva representació del mestre d’estudi. I no és que fos tancat, sinó que el seu ideal es concentrava en la formació d’un alumnat pel qual es desvivia '.

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1540.7.5.Josep M. Poblet, Memòries d’un rodamón, pàg. 97.

Vegeu 'Simon, Joan.

Renom d’un guerriller carlí montblanquí que combaté en la darrera guerra carlista (1872-1875) i morí en acció de guerra a Prats de Lluçanés (Osona).

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1338 a 1340).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Prevere de la parròquia de Santa Maria (1782).

Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc'.

Cònsol de la vila (1618).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Cònsol de la vila (1671).

J. Sànchez Real, 'Dades sobre les campanes ...'.

Degà de Montblanc (1496).

Josep Iglésies, La població de les Vegueries ....

Prevere de la comunitat de Santa Maria de Montblanc (1638-43).

APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII, ...'

Notari de la vila (1584 a 1614).

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Beneficiat de Montblanc (1497).

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Castlà de Montblanc. Casat amb Teresa Desbosc. Donà al Comú de la vila els terrenys per construir la bassa de Vinyols (31 d’octubre de 1628). Residia habitualment a Barcelona.

Joan Poblet, La Conca de Barbarà, 10.maig.1903.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...

Renom d’un bandoler del segle XVIII que actuava al Coll de Lilla exigint peatge als transeünts per assegurar-los la immunitat des de Valls al Coll de Tarrés. Fou mort pels Mossos d’Esquadra a Masmolets. En l’acció perderen la vida 3 mossos i 11 lladres.

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1373 a 1377).

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Prevere. Primer director de Col•legi Episcopal de la Mare de Déu de la Mercè (1953). Rector de la parròquia de Lilla (1953-1963).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè ....

Daurador. Natural de Reus i veí de la vila (1820). Casat amb Maria Amat.

Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Alcalde accidental de la vila (octubre de 1904). Nat a Montblanc l’any 1872. Enginyer agrònom per la Universitat de Montpeller (França). President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1916-1918). Morí a Barcelona l’any 1948.

[Redacció], La Conca de Barbarà, Montblanc, 8 d’octubre de 1904Josep M. Porta, 'La Germandat de Socors ...'.

Músic. Nat a Montblanc el 19 de juny del 1896, fill de Baldomer Campdepadrós i Puig, de Montblanc, i Maria Puig i Jofré, de Reus. Casat amb Concepció Nogué i Ciurana, del Vilosell (les Garrigues). Agent comercial. Féu estudis al seminari de Tarragona (1907-1916) i fou organista a Tarragona (1913-1914) i a la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Organista de l’església de Santa Maria durant els anys 1941, 1948 i 1956 a 1983). Fundador de les Conferències de Sant Vicenç de Paül a Montblanc. Obrer de la Serra i home bondadós i caritatiu. Durant la persecució religiosa de 1936-1939 va assegurar el culte clandestí a la vila, junt amb Mn. Ramon Vall que aleshores era soldat. Morí a Montblanc l’any 1983.APM. Baptismes, vol. 16 (1891-1904).

Lluís Saragossa i Pallarés, Records de la meva vida.

Alcalde de la vila (2005-2006). Nascut a Montblanc el 12 d’octubre de 1955.

Mercedari. Comanador del convent de la Mare de Déu de la Mercè (1643).

Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII, ...'.

Escultor. Nasqué a Barcelona l’any 1879. Estudià amb el pintor Ramon Martí i Alsina, amb Pere Carbonell a l’Escola de Belles Arts, al Cercle Artístic de Sant Lluc i amb l’escultor Agapit Vallmitjana. Fou el primer col•laborador de l’arquitecte Antoni Gaudí, fundador del Foment Gracienc de les Arts i president de la Congregació Mariana dels Lluïsos de Gràcia. Autor del primer projecte d’altar i retaule major per a l’església de Santa Maria (1950) i del projecte definitiu (1956) per substituir el retaule barroc destruït durant la guerra civil (1936). Autor també de les imatges del Sagrat Cor, Sant Maties, Verge del Roser, Verge del Carme, Sagrada Família, Sant Tarsici i altres de la mateixa església. Fora de la vila, realitzà l’altar de Sant Josep del monestir de Montserrat i restaurà l’altar major de l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Té obres a Madrid, València, Vic i altres poblacions. Morí a l’edat de 89 anys.

Josep Maria Grau, 'El retaule major de Santa Maria ...' (II).Ramon Ribera, 'Josep M. Camps i Arnau'.

Escriptor i polític. Nascut a San Juan de Puerto Rico l’any 1867. Diputat provincial pel districte electoral Valls-Montblanc, elegit en les eleccions de 10 de setembre de 1906. President del Certamen literari celebrat en ocasió de les festes de la coronació de la Mare de Déu de la Serra (1906). Morí a Barcelona l’any 1938.

Josep Maria Poblet, Montblanc a començaments de segle.

Advocat per la Universitat de Sigüenza (1744), natural de Cuenca. Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1756-1761). Abandonà Catalunya per ocupar altres càrrecs a Castella i Andalusia.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...'.

Noble originari de la vila. L’any 1731 residia a Barcelona. Part del seu arxiu patrimonial es conserva a l’Arxiu Comarcal de Reus .

Josep Maria Porta, 'La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII'.

Picapedrer nat a Alcover (1874) casat amb Maria Cortés i habitant a Montblanc (1930).

ACCB. FMM. Població. Padró 1930.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1786).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari del Miracle ...'.

Poeta, fill de la vila. Es conserva impresa una poesia seva sobre l’Orfeó Montblanquí (1925).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Religiosa, carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 19 d’abril del 1836. Filla de Mateu, marxant, i Magdalena. La seva àvia paterna era de Blancafort i el seu avi matern de Solivella. Entrà a la Congregació el 1858. Morí a Beneixama (Alcoià) el 4 de març del 1886.

APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840). Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Mestre i historiador, nat a Montblanc el 27 de juliol de 1844. Cronista de la vila. L’any 1877 deixà Montblanc i es traslladà a Barcelona. Escriví la Història de la Il•lustre i Reial Vila Ducal de Montblanc, en cinc volums, encara inèdita, el manuscrit de la qual es conserva al Museu Comarcal. És autor de les Conferències sobre la Història de Montblanc, donades al Centre Excursionista de Catalunya i publicades a La Conca de Barbarà i de Passatemps que no es passa temps sinó desengany forçós. Morí a Barcelona el 1907.

Josep M. Grau, Diccionari d’historiografia catalana.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís Vives, Narracions històriques ...

Alcalde de la vila, des de l'11 d'octubre de 1868 fins el 29 d'abril de 1869. El 1910 tenia 80 anys. Havia estat president de la Junta provisional del govern de la vila. Fou també alcalde l'any 1869 i, de nou, des del primer de juliol de 1887 al 28 de desembre de 1890, data en la qual l'Ajuntament fou suspès pel governador civil. Encara estigué de nou al front de l'Alcaldia del 21 de gener al 17 de febrer de 1891 i del 21 de març al primer de juliol de 1891. Comprador de finques eclesiàstiques procedents de la desamortització.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Salvador-J.Rovira Gómez, La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886).

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739-54).

APM. Actes comunitat 1739.3.2.8.

Rector de Rojals (1815 a 1825).

Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'

Regidor degà de la vila. Exercí les seves funcions des de l'1 de gener de 1831 fins el mateix dia de l'any següent.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Plebà de Montblanc (1804-1816). El 24 de febrer de 1809 davant l’ocupació francesa retirà la imatge petita del Santuari de la Mare de Déu de la Serra, i més endavant el 2 de maig del 1811 traslladà a la parròquia la imatge gran de la patrona montblanquina. El 27 de juny del mateix any fou detingut pels invasors i traslladat a Tarragona on demanaren un rescat de 2.500 duros. Romangué presoner dels francesos fins el pagament de la quantitat esmentada. El 1816 fou nomenat canonge de la Seu.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Capellans,rectors i plebans de Montblanc' (8), Full Parroquial. (Montblanc). 927 (1989) pàg. 4.Lluís París, Assaig ...Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Carmelita vedruna. Nasqué a Montblanc el 2 de juliol del 1929. Entrà a la Congregació el 1949, als 19 anys professà a Vinalesa (Horta. País Valèncià) Serví als leprosos de Manila a les Filipines (1981-1990). Morí a Balaguer el 19 de juliol de 1999.

Albert Palacín 'Record de la Germana Isabel Capdevila'. Full parroquial. Montblanc, 118 (1999).Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Prevere i historiador. Nasqué a Forès el 21 de gener de 1903 i fou ordenat sacerdot el 22 de setembre de 1928. Com a vicari exercí el ministeri pastoral a les parròquies d’Altafulla, Santíssima Trinitat de Tarragona, Riudecanyes, Mont-ral i Montbrió del Camp i, com a rector, a Sarral i Conesa. Les seves obres de caràcter històric més conegudes són El monestir de Poblet, Notes històriques i descriptives, El monestir de Santes Creus i Sarreal, Notes històriques de la vila. Col•laborà als periòdics, La Cruz, de Tarragona, Catalònia, de Tarragona; Avui, de Reus i Aires de la Conca de Montblanc. En els seus escrits històrics dedicà una especial atenció als temes montblanquins. Durant la guerra civil fou assassinat a Solivella el 6 de setembre de 1936.

Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història en la premsa ...Josep M.Grau, Diccionari d’historiografia catalana.Joan Serra Vilaró, Víctimas sacerdotales...Amadeu-J. Soberanas, Index Tarraconensis.

Cònsol de la Vila (1671).

J. Sánchez Real, 'Dades sobre les campanes ...'.

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1830 a 1833).

Albert Palacín, 'Rectorologi....'

(1583-1646) Marquès de Torrecuso, militar napolità al servei de Felip IV, amb un full de serveis impresionant. Serví a ultramar –campanya contra les Illes dels Quèrquens (1616, expedició de Bahía 1625, etc.), guerres al Palatinat, Flandes, Alemanya i Itàlia, i, des de 1638, al front dels Pirineus. S’assenyalà en el socors d’Ondarríbia (1638, i també a Salses (1639) on fou mestre de camp general. El 23 de setembre de 1642, va ser un dels comandaments hispànics que saquejaren i incendiaren la vila en els fets anomenats 'la general crema de Montblanch'; vint dies abans, havia protagonitzat una matança al Pla de Santa Maria. A Montblanc, els soldats feren tota mena de malvestats amb el veïnat, entraren a l’església de Santa Maria profanant el Santíssim i perseguint les persones allí refugiades; a Sant Miquel mutilaren imatges. En els incendis foren destruïts l’Arxiu municipal, els tres arxius de la parròquia de Santa Maria i el de l’hospital de Santa Magdalena.

Josep M. Porta, Montblanc.Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època. Núria Florensa i Soler; Manel Güell: 'Pro Deo, Pro Regi, et Pro Patria'. La revolució i la campanya militar de Catalunya de 1640 a les terres de Tarragona. Manel Güell, 'La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642 '.

Mestre de cases francès, originari de Cirés, parròquia de Glanich, bisbat de Tours, que treballà l'any 1685 en la reconstrucció de l'església de Santa Maria de Montblanc.

Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.

Director o rector de l’Estudi de Gramàtica de Montblanc (1535).

Jaume Felip, 'L’Estudi de Gramàtica ...'.

Compositor. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1708-1712). Segons Francesc Bonastre fou un compositor habilíssim, del que se’n coneixen 48 obres repartides entre la Biblioteca de Catalunya, Catedral de Tarragona, arxius parroquials d’Olot i de Santa Pau. Residí després a Tremp i a Olot on morí el 27 d’octubre de 1776 .

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...Francesc Bonamusa, 'Josep Carcoler (†1776): Notícia biogràfica i compositiva', Recerca musicològica. Barcelona, 1 (1981), pàg. 113-150.Francesc Civil, 'Mestres de la Capella de Cant i organistes de la Parròquia de Sant Esteve de la vila d'Olot, segles XVII i XVIII', II Assemblea d'Estudis del Comtat de Besalú, 1973. Olot, 1978, pàg. 107-109.Francesc Civil, 'La música religiosa a Olot i Comarca corrent del segle XVIII', Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, 1 (1978), pàg. 195-212.Carme Monells, 'El fons musical de l'església de Sant Esteve d'Olot', Revista Catalana de Musicologia. Barcelona, 2 (2004), pàg. 207-213J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Castlà de Montblanc (1226-1259).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Castlà de Montblanc (1264).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Directe succesor del ducat de Montblanc, com a fill primogènit de Joan II. Aquest, però, nomenà duc de Montblanc a l’altre fill, Ferran II (1458). Morí l’any 1461. Les seves despulles reposen al monestir de Poblet.

Jaume Espelt, '1387-1987. VIè. Centenari del Ducat ...'.

Rei dels catalans (1705-1714). Nasqué a Viena el primer d’octubre de 1685. En el plet successori entre l’arxiduc i Felip V, la vila es declarà a favor del primer (1705). El nou rei Carles III féu una solemne visita a Montblanc el 5 de juliol de1706. El comte Staremberg, general de les tropes de l’arxiduc, va establir el seu quarter general a la vila (1708). Entre els montblanquins que lluitaren al seu favor cal remarcar Francesc de Castellví i Salvador Alba. L’arxiduc, ja emperador, morí a Viena el 20 d’octubre de 1740.

Director de la presó de Montblanc. Natural de Manzanares (Ciudad Real). El 1889 tenia 29 anys. És un altre exemple dels funcionaris de l’Estat que feien estades de curta durada a la vila (juntament amb personal de la Guàrdia Civil, jutges, telegrafistes o ferroviaris).

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5.

Guerriller carlí que, junt amb els caps Tallada i Basquetes, comandava els escamots que entraren a la vila el 17 de novembre de 1872.

Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc .

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Plebà de la vila (1480-1495). Durant la seva regència es promulgà l’edicte reial d’expulsió dels jueus (1492).

Lluís París Bou, 'Capellans,rectors i plebans de Montblanc'. Full Parroquial. Montblanc, 921(1989), pàg. 2.

Diputat de la Vila i de la Vegueria de Montblanc (1472).

Josep Guarro, 'Notícies històriques del clos emmurallat ...'.

Vicari regent de Lilla (1814 a 1821).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Vicari de Montblanc (1563).

Pau Queralt. 'El toc de les campanes'.

Alcalde de la vila. Prengué possessió del càrrec el dia 1 de gener de 1867. Cessà el 2 de setembre de 1867 en ser destituït tot l’Ajuntament pel comandant general de les províncies de Lleida i Tarragona a conseqüència del moviment revolucionari. Notari de Montblanc (1861-1874)ACCB.

Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Industrial que, juntament amb Manuel Arimany i Balcells, fundà la primera empresa productora i subministradora d’energia elèctrica a Montblanc (1900). Vegeu 'Arimany i Balcells, Manel'.

Josep M. Badia i Batalla, 'Notes sobre el subministrament elèctric a Montblanc'. Notes inèdites

Prevere i poeta. Nat a Montblanc. Cursà estudis al Seminari de Tarragona i exercí el ministeri pastoral en diverses poblacions de l’arxidiòcesi. Retornà a la vila l’any 1939 i fou nomenat capellà del santuari de la Mare de Déu de la Serra. Les seves obres revelen un sentiment poètic exquisit. Morí a Tarragona.

Alcalde de Montblanc, des del 14 de juny de 2003 al primer de gener de 2005. Nasqué a la vila el 8 de desembre de 1954.

[Redacció] 'Entrevista a Carles Carreras Ollé' a El Foradot. Montblanc, 20 (2003) pàg. 12-13.

Prevere, nascut a Valls. Fou professor del col.legi de la Mercè . El 1889 tenia 27 anys; havia arribat a Montblanc l’any anterior.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5

Prevere, natural de Valls. El 1910 tenia 30 anys .

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Cònsol de la vila (1715).

Valentì Gual, 'Conflictes entre Poblet i Montblanc ...'.

Músic, fill de la vila. Tocà amb l’orquestra La Nova (1911-1912).

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Prevere. Coadjutor de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1910-1911).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

President del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Montblanc (1936). En aquella data la junta directiva la integraven: Ramon Agustí Comes (sots-president), Ramon Gaya i Jover (secretari), Martí Carreras i Porta (tresorer) i els vocals, Ramon Gay i Escoté, Josep Cartanyà i Masalies, Rafael Vilà i Saperes, i Pere Cartañà i Folch. El secretari era Josep Maseras i Bertran.

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1594.9.2. Josep Recasens, La repressió franquista a la Conca de Barberà ...

Picapedrer, originari de Vilaverd. El 1920 tenia 58 anys. Estava casat amb Coloma Avià, de Montblanc.

Escrivà de la Vila (1412).

A.Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Ecònom de Prenafeta (1851-1852).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta (s. XVIII-XX)'

Casanovas i Batlle, Josep M

ACCB. FMM. Sanitat. 829 i Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.Gabriel Serra,'La Conca de Barberà ...'.

Advocat. Nat a la vila el 1853 i hi morí el 30 d’octubre de 1920. Casat, en primeres núpcies, amb Pilar Monfar i Urréjola i, en segones, amb Concepció Ubach i Lleó, de Vilafranca del Penedès. Fiscal. Secretari del Jutjat de Montblanc. Al morir deixà una filla de la primera esposa, Rosa.

Arxiu Família Contijoch. Montblanc.La Nova Conca. Montblanc, 100 (1920).

Advocat i escriptor. Nasqué a Montblanc el 10 de juliol de 1909. Era fill de Josep Casanovas i Boada, propietari, i de Magdalena Carré i Saperas, de Vinaixa. Casat l’any 1942 amb Ascensió Cobos. Col.laborador del Butlletí Montblanch i d’altres publicacions locals i del setmanari Juventud de Valls. Utilitzà el pseudònim Licenciado Astrea.

APM. Sant Miquel. Baptismes. Vol. 3 (1901-1924).

Torraire que actuà en el darrer quart del segle XIX i que destacà per les seves aptituts i actuacions. Era conegut com Bot de la Vall.

Josep M. Porta, Els torraires de Montblanc. Aproximació històrica. Montblanc.

Propietari, impulsor de l’Ateneu (1880). Comprador de finques eclesiàstiques procedents de la de la desamortització.

Salvador-J. Rovira Gómez, La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 29 de març del 1881, filla de Ramon Casanovas i Farriol, boter, i Gertrudis Sanromà i Casanovas. Finà a l’hospital de Granollers el 22 d’octubre de 1905.

APM. Baptismes, vol. 15 (1880-1890). Josep M. Porta-Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites

Frare mercedari i literat. Nasqué a Barcelona l’any 1778. Estudià Filosofia i Teologia a Montblanc. Ingressà a l’Orde de la Mercè vers l’any 1798 i tornà a Montblanc, dedicant-se al ministeri sacerdotal i apostolat, essent conegut com l’apòstol de la Conca. De les seves obres només queda referència a una Relación de las fiestas que en los dias 10, 11, 12 y 13 de agosto de 1816 hizo la villa de Montblanc en la translación de la Imagen de su augusta patrona la Virgen Sma. de la Sierra a su renovado convento, junto con las religiosas que moran en él. En donde se da una exacta noticia de lo más substancial que pasó en esta Villa y a las mismas religiosas, en esta pasada guerra contra Francia, con algunas particularidades dignas de atención y nota. Morí a Girona l’any 1829.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Historiador, llatinista i lexicògraf. Nasqué a Valls el 25 de juliol de 1894. Estudià a Barcelona, Madrid, Bonn, Florència i Roma. Doctor en Filosfia i Lletres i Catedràtic de Llengua Llatina. Redactor literari de La Veu de Catalunya, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, assessor de l’Institut d’estudis Catalans i col•laborador de Pompeu Fabra. Traductor de les obres de Tàcit i Quintilià per a la Fundació Bernat Metge. Autor de treballs sobre lingüística i literatura medieval, com Aribau a través de su biblioteca, L’heretatge d’un mercader barceloní: darreries del catorzè segle, i El castell de Castellar l’any 1388: transcripció i estudi d’un inventari. En el camp de la historiografia, publicà Poliodorus de Johannes de Vallata (1953), Obres en prosa, de Joan de Castellnou (1969), La Gaya Ciència de P. Guillén de Segovia (1975-76), i Llibre del batlle reial de Barcelona Berenguer Morey, 1375-1378 (1976). Entre els seus treballs relacionats amb Montblanc, cal remarcar La palabra plebano (Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona, 1963), El color en la toponimia de Montblanc. Estudi etimològic (VIII Assemblea d’Estudiosos. Montblanc, 1966), Vilasauba (Montblanc, 1960). Donà una conferència a Montblanc sobre Plébano o Plebano (10 de maig de 1953). Fou membre del jurat dels Jocs Florals de les Festes del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu de la Serra (1956). Morí a Barcelona el 12 de juliol de 1979.

Bibliografia selecta de Josep M. Casas Homs, i Notes per a un fitxer: Josep Maria Casas Homs. Cultura (Valls) setembre 1979.Oriol Junqueras i Vies. Diccionari d’Historiografia Catalana.

Mestra a Prenafeta (1906-1907). Nascuda a Reus. El 1910 tenia 60 anys. Havia arribat a Montblanc el 1865.

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512. i Població, Padró 1910,1435. 3.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1809). Natural de Valls. Morí l’any 1809.

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Vicari de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1782).

Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc'.

Llevadora de Montblanc. Finà el dia 21 de novembre del 1723.

Josep M.T.Grau Pujol, Població i lluita contra la mort a Montblanc (s.XVIII).

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1768 a 1781).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari ...'.

Alcalde de la vila. Substituí a Josep Giol i Malet que dimití per motius de salut. Prengué possessió el 25 d’octubre de 1861 i cessà l’1 de gener de 1863. De nou fou nomenat alcalde i prengué possessió el 20 de març de 1884 i cessà el 14 de maig de 1885 en ser reposat els anteriors alcalde i ajuntament.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Vegeu 'Elionor de Castella'.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739).

APM. Actes comunitat 1739.3.2.8.

Alcalde de Lilla i Prenafeta (1869).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Notari de la Vila. (1753-1788).

Josep Maria Grau, 'La indústria ..'.Josep Maria Grau 'L’ermita de St. Josep'. L’Espitllera. Montblanc, agost-setembre de1986.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Inventari dels testaments ...'Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Notari de la vila (1733 a 1742).

Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.

Notari de la Vila (1690 a 1732).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Espitllera. Montblanc, setembre de 1987.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Clergue i beneficiat de la Vila (1792).

Josep Maria Grau, 'La indústria ...'.

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona.1991. Vol. II.

Advocat de Tremp. Alcalde major de Montblanc (1752-1756). Anteriorment ho havia estat de Manresa (1742-1751), després tornà a Manresa (1757) i d’allí ascendí de categoria en ser nomenat corregidor de Lleida (1764) i més endavant de Barcelona (1766). Morí l’any 1793.

Rafael Cerro, Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...

Hisendat. Natural de Valls, estava casat amb Josepa Forns Briansó, de Montblanc. El 1924 residia a la vila.

ACCB. FMM. Població. Padró 1924.1437.

Prevere. Benefactor de l’església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (1268).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Veguer de Montblanc (1287). Sembla ser el mateix personatge de Guillem de Castellvera, veguer de Montblanc i de Vilafranca (1281), lloctinent d’Arnau Roger, comte de Pallars, que es cita a Aires de la Conca (2 de novembre de 1929).

Jaume Felip i Josep Maria T. Grau, 'La Vegueria de Montblanc'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Natural de Montblanc. De la casa pairal dels Castellví. Batlle de Montblanc (1790-1802).

Fou la primera persona que circulà amb bicicleta pels carrers de la vila (1903).

J. Virolai, 'Bicicletas y automóviles'.

President del F.C. Montblanquí (1925).

Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí.

Assistí a les Corts catalanes de 1599. Posteriorment esdevingué ardiaca de la Seu d’Urgell.

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa....

Casat amb Elionor de Torrelles. Fou veguer de Montblanc. Assistí a les Corts Catalanes de 1599 i 1626.

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa....

Veguer de Montblanc (1627-1631). S’esposà el 1609 amb Anna de Regàs i de Sallà.

Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria de Montblanc'.Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...

Nat a Montblanc el 1642, fill de Joan i Lucrècia. Veguer de Montblanc (1677). Es casà en primeres núpcies amb Joana d’Obando a Barcelona l’any 1674 i en segones (a Fontscaldes el 1688) amb Maria Teresa Ferran, de Vallmoll. Cavaller de Montesa. Governador de Juneda, Arbeca i Bellpuig. Morí el 3 de març del 1707 .

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges (1701-1711), en el qual havia ingressat l’any 1644. Morí el 13 de gener de 1713.

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Alcalde major de Montblanc i tinent de corregidor (1790-1802). Nat a Tarragona l’any 1740 i casat el 1780 amb Gabriela de Bellet de Miporqué, de Tamarit de Llitera. Anteriorment havia presidit les alcaldies majors de Vilafranca del Penedès (1766), Girona (1770) i Cinco Villas (1774), a l’Aragó. En alguns llocs el segon cognom figura com a 'Pontarró'i no com 'de Pontarró'.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa....

Abadessa del monestir de la Serra (1820). Morí el 19 de desembre del mateix any. Entrà en el monestir el 1766 . Una germana seva, Ignàsia, tarragonina (1734-1806) professà a Vallbona de les Monges i un germà seu Manuel esdevingué monjo de Poblet (del 1757 fins a la seva mort l’any 1791).

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'

Veguer de Montblanc (1640).

Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Militar. Fill del batlle de Montblanc Josep Antoni de Castellví i Bellet. De la casa pairal dels Castellví. Nascut l’any 1840 accidentalment a Tarragona, però fortament vinculat a la vila que mai oblidà. Féu la campanya de Cuba (1864-1874) i després la del nord en la guerra carlina. Ascendí a coronel (1883) i a general de brigada (1888). Fou governador del castell de Montjuic i cap de l’Estat Major a Catalunya. Resultà ferit en l’atemptat de l’anarquista Paulí Pallàs contra el capità general de Catalunya Martínez Campos (1893). Ascendí a general de divisió i la vila de Montblanc li regalà la faixa i l’espasí. Fou promogut a tinent general (1910) i designat capità general de València. Entre les condecoracions que rebé es remarquen la gran creu blanca del Mèrit Militar i la gran creu de Sant Hermenegild. Visità freqüentment la vila i tingué cura del patrimoni familiar. Els seus bons oficis serviren per a resoldre molts problemes del municipi en relació a l’administració central. Presidí en nom del rei Alfons XIII, que el delegà especialment, la processó de les festes de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Serra (1906). Morí a Barcelona el 24 de setembre de 1918, a l’edat de 78 anys.

La Conca de Barberà. Montblanc, 28 de setembre de 1918.Josep M. Poblet, La Conca de Barberà.

Fill d’Ignasi de Castellví i Pons. Doctor en drets per la Universitat de Cervera.Tinent de corregidor i alcalde major de Montblanc (1746-1751). Traduí del francès les obres de l’abat de Saint-Real. Escriví una Vida de Jesucrist, amb textos bíblics i notes històriques. Fou autor també de l’obra Método para impugnar a los deïstas. El 1766, quan tenia 70 anys i estava malalt, se li proposà l’alcaldia major de Vilafranca del Penedès, càrrec al qual renuncià a favor del seu fill, Josep Ignasi de Castellví i Pontarró .

Rafael Cerro, Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona ...

Militar i historiador. Nasqué a Montblanc l’any 1682 i fou batejat a l’església de Santa Maria el dia 16 de febrer pel plebà Francesc Murtra. Era fill del veguer de Montblanc, Ignasi de Castellví i de Ponç i de la seva esposa Joana Obando, i germà del que després en fou corregidor, Josep de Castellví i Ferran. Estudià al Col•legi de Cavallers de la Puríssima Concepció, de la ciutat de Lleida. Fou un defensor ferm de la causa de l’arxiduc Carles d’Austria, si bé a causa de la seva joventut no pogué participar en els inicis de la guerra de successió. En les dramàtiques discussions hagudes el juliol de 1713 sobre la conveniència o no de sotmetre’s a Felip V, defensà la tesi de la resistència, com el Braç popular i especialment els representants de Barcelona, Manresa, Sabadell i Solsona propugnaven i que, a la fi s’imposà. Castellví fou conseqüent i tingué una participació activa i important en la lluita, com a capità de la Coronela. En els darrers dies de la guerra, el 12 d’agost de 1714, caigué ferit al baluard de Sant Pere. Malgrat això, la rendició de l’11 de setembre el trobà encara lluitant. Ocupada Barcelona sofrí represàlies i li foren confiscades totes les seves rendes. Iniciada l’any 1718 la guerra entre França i Espanya fou acusat de conspirador i s’amagà al monestir de Vallbona de les Monges on hi tenia unes germanes. La notícia fou coneguda i un escamot de soldats el detingué. Castellví vivia amb dificultats i resolgué emigrar. Ho aconseguí l’any 1726 i es traslladà a Viena, on escriví la seva obra més coneguda, en sis volums manuscrits i escrita en castellà com era costum en aquell temps, que d’acord amb l’ús barroc de l’època porta un títol extensíssim que diu: Narraciones històricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Motivos que precedieron a las turbaciones de España, en particular a las de Cataluña; estado, resoluciones y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra; sitios de plazas, sorpresas, defensas y condiciones, batallas, combates y reencuentros, con su resumen a la fin de cada uno de los sucesos que acaecieron en España, singularmente del último bloqueo y sitio de Barcelona en 1713 y 1714. Motivos, resoluciones, defensas, asaltos y rendiciones: abolición de los fueros, honores y antiguas leyes, plan de nuevo gobierno; confirmado todo en documentos autènticos. Precedidas de tres breves comentarios, el primero desde la población de España hasta la expulsión de los moros; el segundo, cronológico, desde el Rey Don Pelayo hasta el Rey Don Henrique IV de Castilla; el tercero, histórico y genealógico, político y militar de los Condes de Barcelona, Reyes de Aragón y después Reyes de España hasta el año 1700. Escritos por Don Francisco castellví, natural del Principado de Cathaluña, nacido en la Real Villa de Montblanch, capital del Ducado de este nombre; con cuyo título los primogénitos de los Reyes de Aragón condecoraban sus personas; colegial del Colegio de Caballeros de la Purísima Concepción de la Antiquísima Universidad de Lérida, capitán que fué en el Regimiento de los Ciudadanos de Barcelona llamado la Coronela; en los años de 1714 hasta 1725. L’obra de Castellví és de una gran probitat i rigor històric i fou redactada amb documents i testimoniatges de primera mà. Per a la seva redacció comptà amb la col•laboració de molts emigrats però d’una manera especial amb la de Nicolau de Monjo i Corbera, que havia lluitat al seu costat en la defensa de Barcelona. El manuscrit d’aquesta obra bàsica es conserva al Staats-Archiven de Viena, i una còpia feta per encàrrec de Salvador Senpere, que serví a aquest per escriure Fin de la Nación Catalana, està guardada en la Biblioteca de Cataluña. Castellví és autor també d’un Atlas Universal en dos volums i 292 mapes. Francesc de Castellví i Obando morí a Viena el 15 de setembre de 1757 i fou enterrat a l’església de Santa Maria de la capital austriaca. Montblanc li dedicà un monument a la plaça de Sant Francesc.

Francisco de Castellví, Narraciones históricas. Madrid,1997-2002. 4 vols.Joan Mercadé, Agustí Alcoberro, L’exili austriacista (1713-1747).Barcelona, 2002, 2 vols.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Pau Queralt, 'Francesc Castellví i Obando'. Nova Conca. Montblanc, 250 (1923).Salvador-J.Rovira, La baixa noblesa de la Conca...'.

Vegeu 'Castellví i de Pontarró, Josep Ignasi de'.

Veguer de Montblanc (1576). Casat amb Elionor de Peguera.

Salvador-J.Rovira, La baixa nobles de la Conca ...

Noble. L’any 1731 residia a Cervera.

Josep M. Porta Balanyà, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Músic, nat a la vila. Tocava el fiscorn a l’orquestra La Vella (1900-1903. Era conegut com el Pubill.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Religiós franciscà i missioner. Nasqué a Montblanc el 29 de gener de 1761, junt amb un altre germà bessò. Era fill dels cònjugues Macià Català i Roig, notari públic de la vila, i de la seva esposa Francesca Guasc i Burgueras. Fou batejat a l’església de Santa Maria, junt amb el seu germà Pere, el dia 31 del mateix mes de gener. Entrà com a novici al convent de Sant Francesc de Barcelona el 4 d’abril de 1777 i segurament va fer els vots el 9 d’abril de l’any següent. Cursà els estudis de filosofia, teologia i moral en algun dels convents de Catalunya en els quals s’impartien aquests estudis, molt probablement en el de Girona. En aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 19 de febrer de 1785 pel bisbe Tomàs de Lorenzana. Demanà insistentment anar a les missions americanes i no va tardar en aconseguir-ho. L’any 1786 va embarcar al port de Cadis amb destinació a Mèxic. Juntament amb ell embarcà també el P. Josep de la Creu Espí i ambdós arribaren a les costes mexicanes. Mentre el P. Espí exercí el seu ministeri com a capellà d’un dels vaixells que navegaven pel Pacífic, el P. Magí Català quedà incorporat a la comunitat del Col.legi Missioner de Sant Ferran. L’any 1793, per disposició dels seus superiors, embarcà, com a capellà, en la fragata Nuestra Señora de Aránzazu que feia la ruta fins a la badia de Nootka, en terres de l’actual Canadà, descoberta nou anys abans pel mallorquí Joan Pérez o Peres. El missioner montblanquí anhelava tornar a les missions i l’any següent fou destinat a la Missió de Santa Clara, a Califòrnia, a la qual va dedicar totes les seves energies i tota la seva vida. Gairebé mai va sortir de Santa Clara i la seva obra evangelitzadora i humanitària en favor dels més desvalguts fou extraordinària. Morí el 22 de desembre de 1830 i va ser enterrat a la mateixa Missió de Santa Clara. L’any 1884 va incoar-se el procediment canònic de beatificació per l’arquebisbe de San Francisco, el dominic català Josep Sadoc i Alemany. La persona del missioner montblanquí ha donat nom a una illa canadenca del Pacífic, al costat occidental de la gran illa de Vancouver, que fou batejada amb la denominació de Catala Island, i a un pas estret entre illes de la badia de la Reina Carlota, també al Canadà, denominat Catala Passage.

Francesc Badia, 'Català Island: .....', pàg. 127 i seg.P.Z. Engenhardt, The Holy Man of Santa Clara.

Religiós franciscà nascut a la vila el 29 de gener de 1761, fill de Maties Català i Roig, notari, i Francesca Guasch i Burgueras. Era germà bessó de fra Magí Català i Guasch.

Francesc Badia, 'Català Island: ...'.P.Z. Engenhardt, The Holy Man of Santa Clara.

Notari de la Vila (1752 a 1791). Estava casat amb Francesca Guasch i Burgueras. Els consorts eren coneguts a la vila com el doctor Macià i la senyora Francesca. Del matrimoni en van néixer una noia i cinc nois i, entre aquests darrers, els bessons Magí i Pere Català i Guasch.

Francesc Badia, 'Català Island: ...'.P.Z. Engenhardt, The Holy Man of Santa Clara.Josep Maria Grau, 'La indústria ... '.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Artista fotògraf. Nasqué a Valls el 14 de setembre de 1889 i s’establí a la mateixa ciutat com a fotògraf professional (1914). L’any 1920 obrí estudi a Montblanc, primer a la Plaça Major i després al carrer Major, i adquirí gran prestigi. Un nombre extraordinari de montblanquins de l’època passaren pel seu estudi. L’any 1937 es traslladà a Barcelona i es dedicà a la fotografia comercial i al cartellisme, aconseguint èxits internacionals. Fou promotor de les relacions Catalunya-Alguer. Morí a Barcelona el 13 de juny de 1971.

Pere Català Roca, 'El vallenc Pere Català i Pic, artífex del primer creuer a l’Alguer' (1960), XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Valls.1989, vol. II, pàg. 223-236.Elisabet Insenser Brufau, 'Pere Català Pic: Exponent de la fotografia moderna a Espanya'. Kesse. Tarragona, 25 (1998) pàg. 11-12.'Notes per a un fitxer'. Cultura. Valls, juliol-agost de1974.

Beneficiat de l’església de Santa Maria (1805).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Músic i compositor. Nasqué a Montblanc el 3 de desembre de 1881. Trombonista de l’orquestra La Nova. És autor de diverses sardanes. Morí a la vila el 29 de gener de 1949.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Músic i compositor. Nasqué a Montblanc el 2 d’octubre de 1906. Fill de Ramon Causí Cantó i Teresa Marsal Pedrol. És autor de la música d’una cinquantena de sardanes amb temes montblanquins, entre elles, Aires de la Conca (1930), Records de Montblanc (1962) dedicada a la patrona de la vila, La tia Roseta, A la Verge de la Serra, Sardana blaugrana, Recordant la mare, Les torres de Montblanc, Quan jo n’era petitet, L’aplec de Sant Josep, Novells dansaires, A la Verge de Meritxell i Els gegants de Montblanc. La sardana A la Verge de Meritxell fou guardonada amb el Premi Andorra 1967. Tocà el violoncel, el saxofon tenor i el clarinet a La Vella (1929-1930) i The Yanquis Boys (1934-1936). Segons Núria Medrano la mort ocorregué a Barcelona el 10 de maig de 1978. Altres fonts assenyalen que morí a Mollerussa el 18 de maig de 1978.

Josep M. Contijoch, 'Voltant la sardana (i IV) ', El Foradot. Montblanc, 24 (2004) pàg. 20-22. Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.

Escultor. En els documents consta com a natural de Saragossa. L’any 1786 vivia a Montblanc junt amb la seva esposa Magdalena Planes, de Mataró.

Josep M.Grau i Roser Puig, 'Immigració al Montblanc setcentista (1774-1794)'.

President de la Societat de Vaquers i Cabrers de Montblanc (1921). L’entitat es va disoldre el 30 d’abril de 1921.

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1594.5.1.

Dida, natural de la Guàrdia dels Prats. Treballava per la família de l’advocat montblanquí Melcior Foraster i Borràs (1889). L’anotem com a representativa de les dones ocupades en el servei domèstic de les classes benestants locals.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5

Popular cap dels grallers (1911). Havia nascut a la vila i era conegut com Macià Comas.

[Redacció], Gazeta de la Conca, 10 de juny de1911.

Religiosa. Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 7 de juliol de 1835, filla de Francesc Cendrós, pagès i d’Antònia Gual, de Querol. La seva àvia paterna era de Vinaixa i la materna de Montagut. Entrà a la congregació el 1862 i morí a Deusto (País Basc) el 15 de febrer del 1900. Fou superiora.

APM. Baptismes, vol. 15 (1880-1890). Josep M. Porta-Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Hisendat de la Guàrdia dels Prats. El 1889 tenia 54 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5.

Militar carlísta, nascut, com el seu germà Pere, a la Guàrdia dels Prats. Participà en diverses accions bèl•liques per la comarca. Ascendí a capità. Després de l’ocupació de Santa Coloma de Queralt pels carlins fou nomenat cap d’aquell cantó i assolí la graduació de tinent coronel. Acabada la guerra, sol•licità l’indult i es retirà a la Guàrdia dels Prats, on tenia propietats. Els dos germans participaren en les tres guerres carlines .

Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.Robert Vallverdú, La Guerra dels Matiners a Catalunya (1846-1849). Una crisi econòmica i una revolta popular.

Cap carlí, nascut a la Guàrdia dels Prats, que, comandant una partida de voluntaris, ocupà Montblanc el dia de Corpus de 1874 i presidí la processó pels carrers de la vila. El seu gendre era també oficial de l’exèrcit carlí. Un altre combatent, conegut com Hereu del Pepet Cendrós, fill del Vell, probablement també familiar, era així mateix oficial i morí en acció de guerra a Prades.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.Jordi Vallespinosa, 'Un Corpus accidentado'. Robert Vallverdú Martí, La Guerra dels Matiners a Catalunya (1846-1849). Una crisi econòmica i una revolta popular.

Notari de la vila (1926-1934).

Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc.

Notari de la Vila (1413).

Ramon Sabaté, 'Els benefactors de la Serra'.

Músic. Nasqué a Montblanc el 19 de març de 1920. Tocà la trompeta i el contrabaix a l’orquestra Amorós. Morí a la vila el 31 de desembre de 1997.

Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.

Guerriller carlí, nascut a Lilla i conegut amb el nom de Civaderes de Lilla. Participà activament en la primera guerra carlina i, amb la seva partida, operà sovint per terres de la Conca de Barberà.

Jordi Vallespinosa [Lluís Vives Poblet], 'Llarg de Copons'.

Advocat, nat a la vila. Fou un dels organitzadors de la VIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Montblanc (1966) i de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra (1970). President de l’Associació Amics de Montblanc (1984-1989), del Museu-Arxiu i del Casal Montblanquí (1954-1958).

Josep M. Porta, El Casal Montblanquí.Maties Solé, Museu Arxiu de Montblanc i Comarca.

Batlle de Lilla (1651).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Alcalde del municipi de Lilla (1847).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

El va vendre el lloc de la Guàrdia dels Prats a Guillem de Sa Guàrdia per 2.070 meravedins .

Paul Freedman, 'La condició dels pagesos en un poble català del segle XIII '. Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV). Barcelona.1988, pàg. 61-76.

Cònsol de la vila (1628).

La Conca de Barbarà. Montblanc, 10 de maig de 1903.

Prevere, natural de Santa Coloma de Queralt. Rector i plebà de Santa Maria (1426-1441). És el primer que s’intitulà Plebà. Féu moltes fundacions i deixes a causes pies en vida i en el seu testament de 9 de novembre de 1441. Sobressortí per la seva generositat i caritat. Fundà el benifet de l’Anunciació de la Beata Verge Maria i de Sant Benet a l’altar major de l’església de Santa Maria (1443).

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'. Lluís París, 'Assaig històric ...' Lluís París 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.Joan Poblet, 'Pies fundacions al segle XV', La Conca de Barbarà, 5 de gener de 1907.

Senyor del castell i de la vila de la Guàrdia dels Prats (1190).

Josep M. Porta, La Guàrdia dels Prats.

Militar, natural de Freginal de la Sierra (Bisbat de Badajoz). Cavaller de l'ordre de Sant Hermenegild i la Flor de Lis, arribà al grau de tinent coronel. El 1820 estava casat amb Maria Teresa, filla dels nobles montblanquins, Francesc-Xavier d’Aguiló Marañosa i Gertrudis Molins de Josa. Tenia la casa al carrer de Solans.

APM, llibres de Baptismes 9 (1818-1829). Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Farmacèutic nascut al Vendrell, casat amb Teresa Riera Soler. El 1910 tenia 41 anys. Alcalde de la Vila des del primer de gener de 1902 a la mateixa data de 1904. President de l’Associació Catalanista (1904), President de la Junta d’Obra del santuari de la Serra, Delegat de la Unió de vinyaters (1915, col•laborador dels periòdic locals La Conca de Barbarà (1915) i Aires de la Conca, i promotor dels interessos dels pagesos. Fou el primer president de la Lliga Regionalista, de Montblanc (1914). 'Home de criteri justicier, quasi rectilini, era de la pasta d’infant. El seu sentit instintiu de fer honor a tota jerarquia, fàcilment es lligà amb la més humil amistat, respectuós sempre i sempre guardant, en la senzillesa més democràtica, la noble senyoria de l’esperit.' Són paraules que poden llegir-se a 'Aires de la Conca' de 22 de maig de 1926. En ocasions els documents catalanitzen el seu cognom (Xaparro). Morí a la vila el 19 d’abril de 1938.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.Josep Maria Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.[Redacció] Aires de la Conca. Montblanc, 22 de maig de 1926.[Redacció] La Conca de Barbarà. Montblanc, 12 de juliol de1903.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Vegeu 'Viñas i Sanromà, Jacint

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1770-1774). Posteriorment ocupà les alcaldies de Vic (1775),Tàrrega (1778), Barcelona (1783) per acabar de corregidor de Daroca (1787).

Rafael Cerro, Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...

Mestre d’obres, nascut a Montblanc (s. XIV) que, com a mestre major, dirigí la construcció de l’església de Santa Maria, rebent una retribució de 60 lliures anyals (1392 i 1398). Sota la seva direcció hi treballà Pere Perull. Bastí el campanar de l’església de Conesa, segons contracte de 19 de gener de 1399 amb els jurats d’aquella població Bernat d’Oluja, Tomàs Febrer i Simó d’Almenara. Feu així mateix la reforma d’una capella de l’església de la Sang, d’Alcover, i dirigí la construcció (1368-1371) del sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí a l’església de Santa Maria de Belllloc de Santa Coloma de Queralt.

Tomàs Capdevila, 'Un mestre arquitecte quinzecentista'.Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.Emma Liaño, 'Las iglesias góticas de Santa Coloma ...,'

Veg. 'Moix Sabaté, Francesc'.

Alcalde de la vila des del 17 de març al 2 d'abril de 1857.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Renom d’un cap de les forces carlistes, natural de l’Espluga de Francolí, que intervingué i morí en l’assalt a la presó de Montblanc –aleshores situada al palau del Castlà– per alliberar els presos (26 de maig de 1835).

Gregorio Domènech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación ...

Fundador del benifet de Sant Climent i Santa Cecília al santuari de la Serra (1403).

R. Sabaté Balcells, Panegíric ..

Mestre de Montblanc. Acabada la guerra civil de 1936 fou objecte de depuració.

Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria ' a la Conca de Barberà,

President del casino El Foment (1905).

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1542.16.2.

Encarregat de la Parròquia de Rojals (1934).

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Vegeu 'Cervelló i Cartanyà, Josep'.

Religiós carmelita, nascut a Montblanc el 8 d’octubre de 1884. Fill de Salvador Civit i Pena, pagès i Maria Bulló i Agustí. Estudià al Seminari de Tarragona i al noviciat dels Carmelites Descalços del Desert de les Palmes (Castelló de la Plana) on professà el 1903. Cursà els estudis de Palmes, i Filosofia i Teologia a Burriana i València. Ordenat sacerdot (1908) celebrà la primera missa al santuari de la Serra de Montblanc. Secretari i procurador Provincial dels Carmelites. El 1911 fou destinat a la Missió de Mazatlan (Mèxic), sofrí la persecució de Calles i continuà la seva missió evangelitzadora a Tukson-Arizona el 1919. L’any 1921 retornà a Catalunya, nomenat director del noviciat de Palafrugell i i elegit provincial de l’Orde (1930). Fou reelegit els anys 1933, 1939, 1948 i 1957. El temps de la guerra civil fou empresonat durant 15 mesos a la Presó Model de Barcelona. El 1939 fou l’artífex del retorn a la normalitat conventual després de la crema de tres convents i l’assessinat de 23 religiosos. Malgrat la seva continuada absència mai es desvinculà de la vila on celebrà les noces d’or sacerdotals (1958). Morí a Barcelona el 2 d’octubre del 1964 .

Gabriel de la Creu, 'Los superiores provinciales [...] de Cataluña (1588-1951)', Monte Carmelo (Burgos) LXIII (1955), pàg. 194-195.[Redacció] 'Rdo. P. Fr. José Salvador de J.M. (1884-1964)', Boletín Informativo. Carmelitas descalzos de Cataluña y Baleares, IX (1965), 18-20.

President de la Joventut Republicana (1907). En aquest any la junta de govern la formaven: Josep Girons i Porté (sots-president), Macià Escoté i Rué (secretari), Josep Cendra i Roig (sots-secretari), Salvador Montalà i Felip (tresorer) i com a vocals, Josep Company i Contijoch, Ramon Blavi i Martí, Mateu Ollé i Poca, i Raimon Gual i Molné .

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1595.3.1.

Pagés, fill de la vila. Impulsor del cooperativisme. Promotor i fundador a Montblanc de l’Associació Agrícola (1917), predecessora del Sindicat de Vinyaters. President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1926-28).

Prevere. Doctor en teologia moral. Plebà de Montblanc (1798-1804) i rector de la Guàrdia dels Prats (1796). Havia exercit també el seu ministeri a L’Espluga de Francolí (1766-1767), Capafons, Vimbodí i Guimerà. És autor del Prontuario pràctico de las exequias funerales, imprès a Tarragona per Pere Canals l’any 1796.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Inventari dels testaments ...'.Albert Palacín, 'Rectorologi...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc' (7), Full Parroquial. Montblanc, 925 (1989) pàg. 2.Jordi Bou Simó, L’ermita de la Santíssima Trinitat ...

Polític. Diputat provincial electe pel districte de Montblanc (1878).

AHDT. Actes, 4.11.1878 (fs.101-102).

Doctor en Drets de Montblanc (1731).

Josep M. Porta Balanyà, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Prevere. Vicari de Prenafeta (1772-1773).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta (s. XVIII-XX)'.

Alcalde de la Guàrdia dels Prats (1687).

Valentí Gual, 'Llagostes i miracle'.

Vicari i beneficiat de la parròquia de Santa Maria (1766-1768).

Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc'.

Cònsol de la vila (1681)

Gabriel Serra, 'Els Plebans de Montblanc durant la segona meitat ...'.

President del Sindicat Únic de Treballadors de Montblanc (1922).

Bastoner (1925). Era conegut com Sebastià de la Sivilla.

Religiosa. Germana carmelita vedruna, natural de Granollers. Fou la primera mestra titular de nenes del col•legi que el seu institut obrí a Montblanc l’any 1853.

J.M.Porta - P.Navàs,150 anys de les Germanes Carmelites ...

Apotecari de Montblanc (1671).

Jordi González 'Noticias ...'

Plebà de Montblanc (1647-1648). Era natural de Montroig del Camp.

Gabriel Serra, 'Els Plebans de Montblanc durant la segona meitat ...'.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1437).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè, ...'.

Esposa de Francesc Climent, soldat de la Milicia Nacional que es trobava de servei a la presó de Montblanc (edifici del palau del Castlà) la nit del 15 al 26 de maig de 1835 quan una nombrosa partida de carlins, comandats pel Llarg de Copons i el Griset de Cabra, atacaren l’edific amb la finalitat d’alliberar els presos. Segons el relat oficial, Maria Climent, enmig de la lluita, anà a socórrer el sentinella greument ferit i tancà les portes de l’edifici per evitar l’entrada de reforços dels atacants. En el mateix document, el comandant de les forces defensores qualifica Maria Climent d’heroïna, 'pues a más del valor que tuvo para salir a la calle y cerrar después la puerta del cuerpo de guardia, no cesó mientras duró el fuego de exortar [sic] a los bravos defensores de aquel recinto a morir antes que rendirse.'

Gregorio Doménech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación ....

Síndic de la Vila (1295).

Lluís París, Història de la Serra.

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc (1342).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè, ...'

Comanador del convent de la Mercè (1762).

Cèsar Martinell, El escultor Luis Bonifás y Massó.1730-1786. Biografia crítica. Barcelona.1948, pàg.159.

Religiós franciscà. Autor de la 'Relación de las fiestas que a Nuestra Señora la Virgen Maria de la Sierra dedicó la real villa de Montblanch en los dias 3 y 4 de junio del presente año 1764', impresa a Barcelona el mateix any.

J. Sánchez Real: 'Un manuscrit del segle XVIII'.

Prevere i poeta. Nasqué a Súria (Bages) el 12 d’agost de 1906 però aviat amb la seva família emigrà a Casserres (Berguedà). Estudià a la Universitat Pontifícia de Tarragona i fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1931 pel cardenal Vidal i Barraquer. Exercí el ministeri a la parròquia de Bràfim (Alt Camp) i, com a vicari, a la d’Alforja (Baix Camp) Vicari de la parròquia de Santa Maria de Montblanc, des de primers d’octubre de 1935, desplegà una gran activitat apostòlica entre el jovent. Va promoure el grup montblanquí Fra Magí Català de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la que fou consiliari. Autor dels Goigs a llaor de Sant Cristòfol (1936) patró del barri montblanquí del mateix nom. La seva producció poètica, generalment de temàtica religiosa, és molt abundant i ha estat aplegada substancialment en un volum publicat l’any 1988 per la Parròquia de Santa Maria titulat Poesies de Mn. Josep Colom i Alsina, vicari màrtir de Montblanc. Es molt coneguda la poesía El temple flamejant escrita a la presó de Montblanc els dies previs a la seva mort. Morí assassinat a Vallmoll el 4 d’agost de 1936 durant la guerra civil. L’any 1988 els montblanquins li oferiren un homenatge a Casserres.

Torraire de Montblanc que fou un excel.lent anxaneta (finals s. XIX).

Josep M. Porta, Els torraires de Montblanc. Aproximació històrica.

Draper de Montblanc. Junt amb la seva esposa, Margarida, instituí un benefici sota l’advocació de la Beata Caterina, verge, a la capella de l’església de Santa Maria dedicada actualment al Sagrat Cor de Jesús (1313). Entre 1298-1299 realitzà vendes de draps francesos a jueus de Santa Coloma de Queralt.

Y. Assis, Els jueus de Santa Coloma de Queralt.Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'

Veguer de Montblanc (1284).

Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria ...'.

. (a) Teixidó. Veí de la vila mort el 13 de sembre de 1893 als 26 anys per trets de la Guàrdia Civil arran les protestes de la població per la supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc .

Josep M.Porta,'La supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i les seves conseqüències' (2).

Vegeu 'Cendrós i Casanovas, Macià'.

Veguer de Montblanc (1456).

A. Palau i Dulcet, Guia de MontblancJaume Felip i Josep Maria T. Grau, 'La Vegueria ...'.

Mestre de cases, de Barcelona, que treballà en la reconstrucció de l'església de Santa Maria de Montblanc (1675). L'any 1679 era encarregat de les obres.

Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.

Llevadora. El 1910 tenia 57 anys i era vídua .

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Músic. Nasqué a Montblanc l’11 de març de 1917. Tocava el saxofon alt i tenor, el clarinet, la bateria, el tible, la guitarra i també havia actuat com a cantant i animador. Va iniciar-se musicalment amb el mestre Jaume Escoté Òdena entre el 1927 i el 1929. Des del 1929 fins el 1934 tocà amb l’Orquestra–Cobla Maseras. El 1934 fou un dels fundadors de The Yankis Boys, en la qual tocà fins a l’inici de la Guerra Civil. Durant la guerra civil tocà amb la banda de la seva divisió. Després de la guerra i fins el 1949 tocà a l’Orquesta España i del 49 al 54 amb l’Orquesta Excelsior, d’Alcover. Durant els anys 50 completà els seus estudis d’harmonia amb el montblanquí Marcel•lí Bayer, professor al Liceu. El 1954 començà a tocar amb l’orquestra del Teatre Novetats de Barcelona i el 1954 es traslladà a Barcelona, on tocà en diferents orquestres: Conjunt Miguel Duchado, Orquestra Savoy, Conjunt Joan Castillo, Orquestra Ventura... Amb el Conjunt Alfredo Domenech va estar un any fent el programa Fantasia de Radio Nacional d’Espanya. Fundà l’Orquestra Mare Nostrum. Durant tres temporades s’incorporà a l’Orquestra titular del Gran Teatre del Liceu tocant el clarinet. Morí el 17 de gener de 1990.

Informació facilitada per Núria Medrano Torres

Músic, nat a Montblanc, fill de Josep Comes i Huguet. L’any 1954 es traslladà, junt amb el seu pare, a Barcelona on tocà en diverses agrupacions musicals.

Informació facilitada per Núria Medrano Torres.

Prevere de la vila (1690).

APM. Actes comunitat 1690.3.2.16Gabriel Serra, 'Notes sobre l’arxiu de la Comunitat ...'.

Rector de la parròquia de Lilla (1930).

Josep M. Grau i i Roser Puig, Lilla.

Pintor. Nasqué a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts i celebrà la seva primera exposició a la mateixa ciutat (1929). Excel•lent muralista especialitzat en temes religiosos. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona. És autor del gran quadre de Sant Miquel que presideix l’església del mateix nom de Montblanc.

Josep Maria Contijoch, 'A propòsit del gran quadre de Sant Miquel'. El Foradot, Montblanc, 16 (2003), p. 22.

Mestra a l’escola pública (1892-1893) .

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.8.

Prevere. Vicari de Prenafeta (1822).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta (s. XVIII-XX)'.

Advocat, natural de Santa Coloma de Queralt, casat amb Dolors Fontanilles Voltes. Jutge municipal (1894). President del Círculo Católico (1880). Era d’ideologia carlina.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5 i Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà'.

Escriptor i polític. Nasqué a Montblanc el 15 de setembre de 1875. Fill d’ Antoni Conangla Balcells, advocat de Santa Coloma de Queralt i Dolors Fontanilles Voltes, de Montblanc. Estudià el batxillerat a Tarragona i cursà els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Col•laborà de jove als periòdics La Autonomia, La Renaixensa i Joventut. Quan la seva lleva fou cridada fou enviat a Cuba però no intervingué en cap acció bèl•lica. Quedà seduït per Cuba i la seva gent. Per això, ja casat amb la montblanquina María Tomàs, retornà a Cuba l’any 1902 quan la illa havia assolit ja la seva independència. Es dedicà al periodisme i fou cap de redacció dels diaris El Nuevo País i El Dia. Esdevingué un dels més ferms puntals de la revista La Nova Catalunya que havia estat fundada pel catedràtic de L’Havana Claudi Mimó l’any 1908. Fou soci actiu de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de L’Havana, i del Club Separatista Català de la mateixa ciutat, i a Barcelona fou homenatjat per la seva tasca a favor de la llengua i de l’ensenyament catalans (1920). Presidí en tres ocasions el Centre Català de la capital cubana i els Jocs Florals celebrats a la mateixa ciutat (1923) en ocasió dels quals pronuncià el Discurso y elogio del idioma catalán. Gran amic i col•laborador de Francesc Macià, junt amb ell va promoure l’Assemblea Constituent del Separatisme català celebrada a l’Havana (1928), en el curs de la qual s’aprovà el Projecte de Constitució de Catalunya, que el mateix Conangla havia redactat i que constava de 212 articles. Fou delegat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat per a l’Amèrica Central (1931) i presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’Havana (1944). Revisor d’estil del Diario de Sesiones de la Cámara de Representantes de Cuba, delegat dels periodistes parlamentaris cubans, fundador de l’Associació d’Escriptors i Artistes Americans i fundador i directiu de l’Associació Bibliogràfica Cultural de Cuba. Dissenyador de la bandera estelada de Catalunya. Escriptor fecund, montblanquí de soca-rel, no oblida mai la seva vila a la que dedicà una part selecta de la seva producció literària, entre la qual cal remarcar Estiu a Montblanc. Impressions vuitcentistes (1892), El meu pare, que al Cel sia (1920) i Montblanquines. La seva obra escrita sobre molts altres temes, generalment polítics, fou extraordinària. Sense pretensió exhaustiva es poden assenyalar El nacionalismo catalán, Evocació (1904), Elegia de la guerra (1904), La ciudadanía adoptiva (1916), Cataluña y su voluntad. Principales elementos y razones que deben tenerse en cuenta para el estudio de la cuestión catalana (1419), Catalanisme i Cuba (1921), Eternal (1921), Pasado, presente y futuro de Cataluña (1924), Engaños y errores del comunismo' (1935), Cuba y Pi i Margall (1947), Martí y Cataluña (1951), Federación y Confederalismo, Las nacionalidades ibèricas, Confederación o separatismo, Paladines catalanes en defensa de los derechos y de las libertades de Cuba, El alma de Cataluña, Conspiración y Martirio de Pintó, Pi i Margall y la independencia cubana, Humanología, Biografía de Tomás Gener i Mirador Humanista (1955). Estudiós de Maragall escriví Los otros sentidos (1957) y La palabra viva de Maragall, sobre el gran poeta català i la seva obra. Poeta inspirat evocà sovint en les seves poesies els temes montblanquins com en La visió de la ginesta, Evocacions montblanquines i Rosa mística (1917) poesía dedicada a la Verge de la Serra. Visità diverses vegades Montblanc i, en ocasió d’un dels viatges, fou nomenat soci honorari del Casal Montblanquí (9 d’octubre de 1955). L’Ajuntament de la vila posà el nom de Conangla a l’avinguda que va del Baluard de Santa Anna al santuari de la Serra en un acte públic d’homenatge del 10 de setembre del 1971. Morí a l’Havana el 15 de maig de 1965. El seu fons personal retornà a Catalunya i avui es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya .

APM, Baptismes, vol. 14 (1870-1880) .AHCMO FMM.Cultura, exp. 1540.7.4Josep Lluís Carod Rovira, 'Conangla i Fontanilles'. Josep Conangla Fontanilles, Memorias de mi juventud en Cuba.Un soldado del ejército español en la guerra separatista (1895-1898). Josep Maria Poblet, 'Semblança ...' Montblanch. Boletín de cultura e información local. [Redacció] 'Homenaje y entrega del título de socio ...', Montblanch. Boletín de cultura e información local. 67 (1955).Joaquim Roy, 'Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc 1875 - l’Havana 1965). Patriarca del nacionalisme català a Cuba'.

Escriptora. Nascuda a Montblanc el 26 de març del 1878. El seu padrí de fonts fou Ramon Conangla, notari de Cervera. Germana de Josep Conangla i Fontanilles. Col•laborà en el setmanari La Conca de Barbarà i en diverses publicacions de Barcelona amb escrits de temàtica religiosa. Morí a Montblanc el 22 d’agost del 1953 .

APM, Baptismes, vol. 14 (1870-1880).APM, Òbits, vol. 10 (1930-1955).

Nascut a la vila. Donzell. Possiblement fill de Pere-Joan de Conesa (1460).

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ....

Batlle de la Vila (1385).

Joan Poblet, Qüestions entre Blancafort i l’Espluga.

Escrivà reial i literat. Nasqué a Montblanc vers l’any 1320 i morí a Barcelona el 1375. Fou membre de la cancelleria reial (1342), secretari (1351) i protonotari (1365) del rei Pere III, a qui serví durant més de 30 anys. El Cerimoniós estructurà una nova organització dels afers públics i foren els escrivans de la seva cancelleria els que hagueren de trobar la llengüa i l’estil adequats, a la vegada que contribuïren a la unificació lingüística de la nostra prosa. Fou Jaume Conesa un dels més rellevants protagonistes d’aquesta empresa i, per això, és considerat com un dels principals renovadors de la prosa catalana. Traductor escrupulós i elegant, la prosa del qual, segons Martí de Riquer, és a la vegada clara i precisa, amb un substrat de sintaxi llatina severament mesurat. L’any 1367 acabà de traduir al català, amb el títol de Històries troianes, la Història destructionis Troiae, de Guido delle Colonne, escrit l’any 1287. La traducció fou editada per R. Miquel i Planas a Barcelona l’any 1906. D’aquesta publicació es conserva un exemplar al Museu-Arxiu de Montblanc, donatiu del llibreter Josep Porter. A Montblanc instituí el benefici de Tots els Sants (1359) a la capella dedicada actualment a la Verge de Montserrat de l’església de Santa Maria. Jaume Conesa morí a Barcelona l’any 1390.

A. Carbonell, A.M. Espadaler, J. Llovet i A. Tayadella, Literatura Catalana.Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'Lluís París, Montblanc i els seus comtes reis.M. de Riquer-A. Comas, Història de la Literatura Catalana.Rafael Tasis, Pere el Cerimoniós i els seus fills.Jaume Riera Sans, Diccionari d’historiografia catalana.

Donzell. Doctor en ambdós drets. Morí l’any 1581.

Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal ...

Probable descendent de Jaume Conesa, protonotari de Pere III. Intervingué en l’arbitratge concertat per solucionar el litigi existent entre l’arquebisbe i canonges de la seu de Tarragona, d’una banda, i el paborde Macià Alenyà de l’altra.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ....

Síndic de la Vila. Junt amb els síndics Mateu Benancasa, Berenguer March i Bernat Peironet, signà l’escriptura de cessió de terrenys per edificar el monestir de la Serra (1295).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Reina de Mallorca. Filla d’Alfons el Benigne i de la seva primera muller Teresa d’Entença i germana de Pere III. Nasqué a Balaguer (vers 1330) i fou casada amb Jaume III de Mallorca (1336). En el curs de les hostilitats entre el seu germà Pere III i el seu marit Jaume III, fou retinguda pel primer i instal•lada a Montblanc. Gràcies a les gestions del papa Climent VI fou alliberada i pogué reunir-se de nou amb el seu marit a Montpeller (1345). Morí en aquesta darrera ciutat (1346).

Rector de la Guàrdia dels Prats (1996-1998).

Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Industrial. Nascut a Montblanc el 1903, estudià a Barcelona enginyeria industrial, completant la seva formació a Ginebra (Suïssa) als anys vint. Alcalde de la vila, des del 12 d'octubre de 1934 al 16 de febrer de 1936. President del club de futbol C.D. Montblanc (1931). A l’inici de la guerra civil li foren incautats els béns i es va veure obligat a fugir i durant tres anys s’amagà a Barcelona a casa d’uns amics. Aquest captiveri forçat el marcà per la resta de la seva vida; amb tot gràcies a l’ajut de la seva esposa, Rosa Casanovas i Monfar, superà el tràngol. Algun historiador ha afirmat que es refugià a les Illes Balears, fet incert. Aquesta confusió té l’origen en el trasllat durant la postguerra de Josep Contijoch a Mallorca per a instal•lar una nova fàbrica d’alcohol, en estar prohibida la seva destil•lació a la península. Morí el 1952 a la República de l’Equador.

ACCB. FMM. Administració General. Actes.17. Arxiu Família ContijochJosep M. Castellví i Tàrraga, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí. La Nova Conca, Montblanc, 2 d’octubre de 1920.Andreu Mayayo, La Conca de Barberà 1890-1939... Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Propietari i industrial nat a Montblanc el 1867, fill de Josep Contijoch i Poblet. Continuà amb el negoci familiar de destil•lació d’alcohol pur, proveïdor de la casa Domecq. Amplià el proveïment d’aigües potables a la vila amb la compra de la Vall. Diputat provincial pel partit conservador. Casat amb Coloma Carol Segura, originària de Santa Coloma de Queralt. Morí el 6 de gener de 1936.

Arxiu Família Contijoch.Aires de la Conca, 25 de gener de1936.

Hisendat i industrial. Nat el 1848, fill de Josep Contijoch, de Barberà de la Conca i d’Antònia Poblet. Casat amb Rosa Grinyó i Casanoves. Tenien un hostal a la Plaça Major número 18 (cantonada amb la Font Major), edifici que ampliarien amb la compra de la casa del costat. Home emprenedor pels negocis, adquirí a una empresa francesa la fàbrica de licors instal•lada a l’antic convent de Sant Francesc (amb la qual cosa, atenent la cronologia, no fou el culpable la crema de la seva biblioteca com alguna vegada s’ha comentat), que esdevé destil•leria d’alcohol. Promotor de la baixada d’aigües del Mas d’en Solé (1887-1888), sota el nom comercial de José Contijoch y Compañia. Comissionista de vi i carbó. Regidor de l’ajuntament (1890-1893). Morí a Barcelona.

Arxiu Família Contijoch.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Natural de Santa Coloma de Queralt. Rector i degà de Montblanc. N’exercí les funcions des de 1329 a 1356. Durant el seu temps de rector passà pels moments terribles de la gran fam de 1333 i de la pesta negra de 1348. També durant el seu rectorat es cobrí la major part de la volta de l’esglesia de Santa Maria que s’estava construint. L’any 1347 donà mil sous per a la construcció de l’església de Santa Coloma de Queralt on fundà el benifet de Sant Andreu. El 1349 signava una concòrdia amb el municipi que posava fi al plet relacionat amb els drets sobre els documents notarials que es redactaven a l’escrivania de Montblanc.

Jaume Felip, Llibre de privilegis ...Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'. Full Parroquial (Montblanc) 920 (1989), pàg. 2.Joan Segura i Valls, Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt, 1984 (3ra. edició) pàg. 289.

Jurista montblanquí (s. XIV). El rei Pere III el designà jutge per resoldre certes qüestions entre la Universitat de l´Espluga i uns homes de Blancafort (1399).

Joan Poblet, Questions entre Blancafort i l’Espluga.

Vicari de l’església de Santa Maria de Montblanc (1496).

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II. Josep Iglésies, La població de les Vegueries de ....

Castlà de Montblanc (1722) i baró de Segur. Casat amb Maria d’Aguilar. Partidari acèrrim de l’arxiduc Carles. Després de la guerra de Successió li foren segrestats tots els béns.

Jaume Felip, 'Possessió de la Castlania ...'.Josep M. Grau, 'El castlà de Montblanc, ...'.

Veg. Aguilar, Maria d’.

Castlà de Montblanc (1768). Era fill de Maria d’Aguilar i residia a Barcelona. Sembla totalment desvinculat de la vila ja que en el seu testament (1768) no esmenta per res el nom de Montblanc. Al segle XVII la castlania medieval s’havia desnaturalitzat i només es mantenien els drets i propietats que generaven una renda.

Josep Maria Grau, 'El castlà de Montblanc, ...'.

Arquebisbe de Tarragona (1729-1753). Natural de Barcelona. Col•laborà econòmicament a la construcció de la volta del cor de l’església de la Serra (1750).

Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Prevere. Vicari de Prenafeta (1844).

Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Religiós franciscà. Nat a Montblanc el 28 de febrer de 1889. Professor als col•legis de Balaguer i de la Bisbal. Morí assassinat el 15 d’octubre de 1936.

Alcalde del municipi de Lilla i Prenafeta (1877). Sembla que presidí el darrer ajuntament del municipi.

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Natural i veí de Lilla. Soldat del Regiment d’Infanteria de Tetuan, guardonat amb la creu de plata de l‘Ordre del Mèrit Militar (1880) per la seva actuació en l’acció de guerra de Monte Montaño contra forces carlines (1874).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1501-1507). El cognom correcte podría ser Contí.

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Vicari perpetu o resident de Lilla (1776 a1782).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Metge de la vila. Nasqué l’any 1680, fill de Benedicte Coscullana, pagès de l’Espluga de Francolí. Estava casat amb Francesca Arqués L’any 1720 ja exercia la medecina a l’Espluga. L’any 1723 fou contractat com a metge de Montblanc i traslladà el seu domicili a la vila, on visqué la resta de la seva vida. La seva vida professional fou llarga ja que a l’edat de 80 anys encara visitava malalts. Habitava la casa denominada actualment cal Xolis, al carrer Pere Berenguer de Vilafranca, en els balcons de la qual encara es poden veure un relleu amb la menció abreviada 'Dr. IOhan COscullanA, 1761' i un altre amb un escut i la birreta de doctor. Exercí activitats polítiques a la vila, ja que l’any 1734 figura com a regidor. Morí l’any 1776.

Josep Maria Grau. 'El creixement urbà ... (2)'.Josep Maria Grau, Població i lluita contra la mort...J. Sánchez Real, 'Bestiari Folklòric ...'.

Escultor nascut a Berga en el si d’una família d’escultors. Autor, junt amb Francesc Vogué, del gran retaule major de l’església de Santa Maria de Montblanc, dissenyat per l’escultor vallenc Lluís Bonifàs i destruït durant la guerra civil de 1936. Morí a la vila el 26 de juny de 1775.

J.M. Grau, 'El retaule major de Santa Maria ...'.Josep M.Grau i Roser Puig, 'L’última obra de l’escultor berguedà ...'.

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1935). Regia la comunitat montblanquina el 7 d’abril de 1936 quan l’Ajuntament disposà el desallotjament de l’edifici del convent.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè ....

Hostaler natural de l’Ametlla de Segarra. Havia arribat a Montblanc l’any 1869.

ACCB. Població. Padró habitants 1889.1434.5

Rector o encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1952-1963) i col•laborador de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1952-1963). Era natural de Valls.

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'. Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Natural de Riudecols (Baix Camp). Rector de Rojals. Amplià l’església aixecant les parets de la sagristia (1798) i construint la capella de Sant Antoni de Pàdua (1803) en la que s’hi col•locà un nou retaule dedicat a aquest sant (1804). Deixà escrit que a Rojals s’esperava l’entrada dels francesos i, dies més tard, deixava constància de l’afusellament d’un rojalenc al paratge denominat les Eres.

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'. Valentí Gual, 'Rojals, una ciutat ...'.

President del Casal Montblanquí (1953-1954).

Josep M. Porta, El Casal Montblanquí.

Prevere. Vicari (1896-1900), rector (1901) i ecònom (1904) de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc.

La Conca de Barbarà, 12 d’agost de 1905.Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

Ecònom, regent de la Guàrdia dels Prats (1849-1851; i 1870-1876).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Batlle de la Vila (1397).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Farmacèutic natural de Valls (1882). Llicenciat el 1910. La seva esposa Carme Milà, era de Barcelona. Residien a Montblanc des del 1920.

ACCB. FMM. Sanitat. 829 i Població. Padró 1930.