Diccionari biogràfic
Diccionari Biogràfic
There are currently 45 names in this directory beginning with the letter D.
Dalmau i Murtra, Joan
Comerciant, nat a Montblanc, fill de Joan i Gertrudis. Casat amb Teresa Sabaté i Pedrol. Alcalde de Montblanc. Prengué possessió el primer de juliol de 1895 i cessà el mateix mes de 1899. Durant el seu mandat fou restablert el Jutjat de 1ª instància i instrucció. Aconseguí el retorn dels religiosos franciscans a Montblanc que obriren escola a l’antic convent de la Mercè. Deixà escrit un diari personal (1863-1895). Fou president del Monte-Piu del Pendó del Santíssim Sagrament (1887-1889) i vocal de la Cambra Agrícola de Montblanc i la Conca. Era conegut com Joanet Murtra. Morí a Montblanc el 7 d’agost de 1906 als 64 anys d’edat.
APM. Òbits 9, Santa Maria (1904-1929). Josep M. Contijoch, 'Renoms'.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Josep M. Porta ,'La supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i les seves conseqüències' (3).Josep M. Porta , 'La Germandat de socors ...'.
Dalmau i Miret, Salvador
Pagès. Casat amb Elvira Dalmau. El febrer de 1930 fou elegit president de la Sociedad Agricola Montblanquense. Els seus companys de la junta de govern eren: Josep Folch i Folch (sots-president), Ramon Porté i Dalmau (secretari), Miquel Olivé i Porté (sots-secretari), Martí Cartañà (tresorer), Josep Sanahuja (comptador), Ramon Agustí (primer vocal), Ramon Gay (segon vocal), Josep Folch i Ortal (tercer vocal). El 1932 era president de l’Associació Laica de Montblanc. Acabada la guerra fou empresonat (1939-1941).
ACCB. FMM. Cultura, exp. 1594.3.5. Josep M. Grau i Roser Puig, 'Els empresonats polítics de la Conca de Barberà a Tarragona, a finals de l’any 1940', Aplec de Treballs. Montblanc, 12 (1994), pàg.138.Josep Recasens, La represió franquista a la Josep Conca de Barberà ...
Dalmau i Marsal, Eloi
Músic. Nasqué a Montblanc el 4 de juny de 1894. Tocava el contrabaix. Formà part de les orquestres La Vella, cobla-orquestra Els Montblanquins, Amorós, The yankis boys, Maseras i España. Morí a Montblanc el 26 d’agost de 1978.
Informació de la família.Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.
Dalmau i Mulet, Josep
Vicari de Santa Maria (1945-1946).
Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.
Dalmau i Sabaté, Gertrudis
Carmelita vedruna. Nasqué a Montblanc el 2 de gener de 1881. Ingressà a la congregació el 1898. Fou superiora de la comunitat de Manresa. Morí en aquesta darrera ciutat el dia 25 de febrer de 1963.
Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites Vedrunes a Montblanc.
Dalmau i Sabaté, Joan
Alcalde de la vila, on nasqué el 1870, fill del també alcalde Joan Dalmau Murtra. Es casà amb Magdalena Català i Timoneda, de Llorenç de Vallbona (l’Urgell). Prengué possessió de l’alcaldia el 7 d’agost de 1909. Cessà l’1 de gener de 1910. Fou regidor en altres ajuntaments. Polític tradicionalista, fundador de la Joventut Jaumista de la Vila. President del Montepiu del Santíssim Sagrament (1920-1922). Morí a Montblanc el 30 de gener de 1951.
APM , Òbits Santa Maria (1930-1954).ACCB. FMM. Població. Padró 1930.1437.3.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Josep Maria Porta, 'La Germandat de Socors...'.Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria ' ...
Dalmau i Sabaté, Josep
Poeta. Nat a Montblanc el 7 de maig de 1873. Fill de Joan Dalmau Murtra, traginer, i Teresa Sabaté Pedrol, de la vila. Publicà en castellà un volum de poesia titulat Capullos poèticos (1897). Publicà també moltes poesies al Butlletí de l´Ateneu Obrer de Tarragona i era gran amic de Cosme Vidal (Josep Aladern). Utilitzà el pseudònim Nuño Núñez. Morí a Barcelona (1906) als 30 anys d´edat, víctima de tuberculosi.
APM. Baptismes, vol.14 (1870-1880).JMCC, 'Renoms'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep Maria Poblet, La Conca de Barberà.Lluís Vives, 'Narracions històriques ...'
Dalmau, Isidre
Prevere. Rector de la parròquia de Lilla (1903-1905) i, després, de la de Prenafeta (1905-1908).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla. Josep Maria Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.
Dalmau, Josep
Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1799). Vicari de Prenafeta (1807-1812).
Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari del Miracle ...'.Josep Maria Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.
Dalmau, Pere
Daurador veí de Barcelona. Autor del daurat de l’altar i retaule major del santuari de la Serra (vers 1855).
Dalmau, Rafel
Prevere. Beneficiat de Santa Maria de Montblanc (1739).
Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.
Dalmau, Simó
Cònsol de la Vila (1671).
Pau Queralt, 'La Universitat de Montblanc contracta organista'.
Daniel, Esperança
Abadessa del monestir de la Serra (1594 a 1599). Durant el seu abadiat es féu nova informació dels fets prodigiosos de la Serra (1576-1590) i entraren a la comunitat de la Serra quatre exemplars monges del monestir de Santa Elisabet, de Barcelona (21 de novembre de 1594). Era mestra de novícies Sor Margarida Garret. L’abadessa Esperança Daniel morí l’any 1599.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, 'Resum ...'. J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.
Darderic, Francesc
Campaner major de l’església de Santa Maria. Fou contractat pel termini de 4 anys el 23 de gener de 1563.
Pau Queralt, 'El toc de les campanes'.J. Sánchez Real, 'El campaner rebel'.
Deguí, Pere
Clergue i filòsof nascut a Montblanc (s. XV). Estudiós de la filosofia lul•liana. Després d’haver ensenyat a Barcelona regí, a partir de l’any 1481, la càtedra de filosofia lul•liana de Ciutat de Mallorca en la qual desenvolupà una extraordinària tasca científica. A Roma obtingué del papa Sixte IV l’aprovació de lestesis contingudes en la seva obra més coneguda Janua Artis Magistri Raymundi Lluli. De nou a Mallorca constituí escola a la muntanya de Randa junt amb els seus deixebles anomenats daguins o deguins. Nomenat l’any 1487 capellà de la cort dels Reis catòlics exercí la seva càtedra en totes les ciutats on la cort s’aturava, circumstància que féu possible una extraordinària difusió de la filosofia lul•liana. A mes l’obra ja esmentada Janua Artis (Barcelona, 1473), escriví, entre altres, Opus divinum, dividida en quatre parts: Metafísica, Física, Lògica i Distincions plurificables, Tractatus de diferentia (Sevilla, 1500), Formalitates brevis (Sevilla,1500), exemplars de les quals es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya. Segons Eulàlia Duran, gràcies a Deguí el lul•lisme adquirí categoria universitària. Deguí no es limità a desenvolupar els aspectes filosòfics de l’obra de Llull sinó que la continuà fins a les seves prolongacions teològiques i místiques. Pere Deguí és considerat –afegeix– el més important dels deixebles de Ramón Llull. Morí l’any 1500 a Sevilla on havia anat a fundar una càtedra de doctrina lul•liana.
Eulàlia Duran, Dicionari d’història eclesiàstica de Catalunya , vol II (D-0). Barcelona, 2000.Lluís Farré, 'Un montblanquí il•lustre'.Pedro Guirao, 'El P. Pedro Daguí'.Pau Queralt, 'A l’entorn de Pere Deguí, la grafia del seu cognom'. Aires de la Conca. Montblanc, 80 (1928).
Delgado de Torres, Manuel
Metge nat a Cadis (1895) en exercici a Montblanc (1920-1941). Posseïdor del segon aparell receptor de ràdio que hi hagué a la vila (1925?). El pioner de la radiofonia a Montblanc fou Enric Pujadas i Font (1924).
Delgado i Guasch, Pere
Prevere. Nat el 1866 a Valls. Arribat a Montblanc el 1916, fou capellà del santuari de la Serra, funció que deixà a causa de la guerra civil (1936).
ACCB. FMM. Població. Padró 1930. 1437.3.ACCB. FMM. Sanitat. 5766 i Població. Padró 1930. 1437.3.Josep Recasens, 'L’anomenat 'Año de la victòria ' ...
Desclergue i Montseny, Bonaventura de
Prevere, fill de Bonaventura I Desclergue. Fou beneficiat de l’església de Sant Miquel (1549).
Salvador-J.Rovira Gómez, La baixa noblesa de la Conca ...J. Sánchez Real, La casa Desclergue
Desclergue i Tous, Amadeu de
Doctor en dret per la Universitat de Lleida 1624), i veguer de Montblanc. Fill de Francesc Desclergue i de Caterina Tous.
Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...
Desclergue, Berenguer de
Notari de Montblanc (1440).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J.Rovira Gómez, La baixa noblesa de la Conca...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...
Desclergue, Bonaventura II de
Doctor en drets. Assessor jurídic ordinari del veguer Llordat (1603).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J.Rovira Gómez , La baixa noblesa de la Conca...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ....
Desclergue, Bonaventura I de
Notari de la vila (1546) i diputat local, pare de Bonaventura Desclergue, beneficiat de l’església de Sant Miquel, i de Francesc Desclergue. En primeres núpcies es casà amb Isabel Montseny .
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J. Rovira Gómez, La baixa noblesa de la Conca ...J. Sánchez Real, La casa Desclergues ....
Desclergue, Francesc de
Jurista de gran prestigi i personalitat, doctor en drets civil i canònic, assessor del veguer de Montblanc Francesc de Castellví (1627); assessor del batlle de Sarreal (1635) i advocat, assessor i procurador del monestir de Poblet durant molts anys (1640). Arribà a ocupar el càrrec de veguer de Montblanc (1624). En testament de 8 de febrer de 1646 disposà ser enterrat a l’església de Sant Francesc de Montblanc.
Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria ...'. Salvador-J.Rovira Gómez, La baixa noblesa de la Conca...J. Sánchez Real, La casa Desclergues de Montblanc.
Desclergue, Galzerà II de
Doctor en drets canònic i civil, veí de la vila (1502). Estudià a Lleida i a Tolosa.
J. Sánchez Real, La casa Desclergues ....
Desclergue, Lluís de
Veguer de Montblanc (1581).
Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria ...'.J. Sánchez Real, La casa Desclergues ....
Desona, Berenguer
Veí de Pontils. Fundà el benefici de Sant Sadurní a l'església de Sant Bartomeu de Montblanc (1397).
Pau Queralt, 'L'església i hospital de Sant Bartomeu'.
Dionís, Miquel
Prevere de la comunitat de Santa Maria (1638). Fou vicari de la parròquia de Montblanc i encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1640-1654). Durant el seu mandat i en ocasió de la guerra dels segadors les tropes castellanes ocuparen la Guàrdia dels Prats i incendiaren l’església.
APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII,...'.
Doltres i Escoda, Josep Maria
Natural de Poboleda. Encarregat de la parròquia de Rojals, juntament amb la de Mont-ral (1946-1949).
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.
Domènech i Bonet, Josep
Coadjutor de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1912-1915). Era natural de Valls. El 1910 tenia 31 anys.
ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3. Josep Maria Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.
Domènech i Circuns, Josep
Mestre i escriptor de Montblanc. Autor d’Elements de Gramàtica castellana-catalana. (Barcelona, 1829).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep M. Poblet, La Conca de Barberà.
Domènech i Marsal, Pere
Escultor i daurador de Reus, nat el 1864. Autor del retaule major de l’església de Sant Joan Evangelista de Lilla (1913). El 1901 realitzà l’altar del Sagrat Cor de la parròquia de Sant Francesc de Reus, el 1902 en construí un altre sota la mateixa advocació a la parròquia de Vimbodí.
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Josep Olesti i Trilles, Diccionari biogràfic de reusencs, vol. 1r. Reus,1991, pàg. 217.
Domènech, Josep Maria
Vicari de Santa Maria (1929).
Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.
Domingo i Ardèvol, Josep
Prevere, escriptor i poeta. Nasqué a Montblanc el 22 de març de 1890. Fill de Jaume Domingo i Miret, d’ofici sabater, i Maria Ardèvol i Vallverdú, de Lloà (Priorat). Estudià al col•legi de la Mercè i fou anxaneta de la colla dels Torraires de Montblanc. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona, fou ordenat sacerdot i celebrà la primera missa a l’església de Santa Maria, quedant integrat en la comunitat de preveres del mateix temple. Vicari de Santa Maria (1903). Director de l’associació juvenil Pomells de Joventut de Montblanc i del seu butlletí Nova Llavor (1922). Els Pomells de Joventut van ser dissolts i el periòdic Nova Llavor clausurat els primers temps de la dictadura de Primo de Rivera. Director d’un grup teatral juvenil (1923). Fou també director de L’Estel. Revista mensual d’esports. Portaveu de l’Agrupació Excursionista (1924-1926). Mn. Josep Domingo tingué al seu càrrec les parròquies de Lilla (1907-1929), Blancafort, Barberà i la Guàrdia dels Prats, de la qual fou ecònom (1935 a 1951), amb el parèntesi de la guerra civil. Els veïns d’aquesta darrera parròquia li oferiren un homenatge de gratitud l’11 de març de 1951. Gran llatinista es dedicà també a l’ensenyament d’aquesta llengua. Sacerdot exemplar i prudent, conseller de tothom. Gaudí sempre d’una gran popularitat per la seva senzillesa, simpatia i bonhomia. Predicà durant més de 30 anys en la festa de Sant Roc, patró del barri del mateix nom en el qual vivia i del qual era un gran animador. Escriptor de bella i senzilla prosa, col•laborà en diverses publicacions locals i comarcals. Poeta que cultivà els temes religiosos i populars montblanquins. Autor de diversos goigs, entre ells el de Sant Roc i de Sant Joan (1906) que musicà el mestre Gelambí, i d’uns Pastorets que foren representats a Montblanc. Vocal de la Junta d’Obres del santuari de la Serra i vicepresident de la Congregació de la Puríssima Sang. Morí a Montblanc el 21 de setembre de 1951 als 72 anys.
ACCB. FMM. Cultura, exp.1542.18.6.Montblanch. Boletín de cultura e información local. (octubre de 1951).Judit Albalat, 'L’activitat teatral ...'.Josep M. Grau i Roser Puig, La història de la premsa ... Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.
Domingo i Gelambí, Llorenç
Mestre de l’escola pública de la vila. La primera referència la trobem l’any 1906. El 1910 tenia 66 anys. La seva esposa era d’Arbeca.
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.10. i Població, Padró 1910,1435.3.ACCB. FMM. Població. Padró habitants 1889.1434.5.
Domingo, Jaume
President de la Germandat de la Soledat (1880). Antoni Roselló era secretari.
ACCB. FMM. Cultura, exp. 1542.7.1.
Domingo, Joan
Eclesiàstic. Frare del convent de Sant Francesc. Mestre de gramàtica de la Vila (1747).
Domingo, Manuel
Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1782-1785). Natural de Reus. Prengué possessió el 12 de juliol de 1782, a l’església de Sant Miquel on antigament havia estat fundat el benefici de Santa Quitèria, annex a l’ofici d’organista. Cessà el 19 de novembre de 1785.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.
Domingo, Maties
Músic. Nasqué a Montblanc en data no concretada de finals del segle XIX. Trompetista. Formà part de diverses agrupacions musicals de la vila (La Vella, Amorós, Maseras). Era conegut com el Serraller. Morí a la vila.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.
Donadéu, Guillem
Notari de la vila (1383-1392).
Jaume Felip, Llibre de privilegis ...Pere Sanahuja, 'L’almoina dels sastres ...'.
Duch, Paula
Abadessa del monestir de la Serra (1846). Fou elegida de nou els anys 1858 i 1863.
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.