Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-1276). Nasqué a Montpeller l´1 de febrer de 1208 i era fill del rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. D’infant fou ostatge de Simó de Montfort fins l’any 1214, que fou retornat a Catalunya per ordre del papa Innocenci III. Aquell mateix any les Corts de Lleida el juraren com a rei. Va contreure matrimoni amb Elionor de Castella (1221) i, en segones núpcies, amb Violant d’Hongria (1235). Amb un nombrós exèrcit, en el qual hi figuraven molts montblanquins, va conquerir Mallorca (1229) i València (1238). Ajudà al seu gendre Alfons X, el Savi, de Castella, en la lluita contra els sarraïns i conquerí Múrcia (1266). La vinculació de Jaume I amb Montblanc fou molt intensa. A la tornada de Mallorca, després de la conquesta, el rei fou rebut amb entusiasme pels montblanquins (novembre de 1230). En la Crònica o Llibre dels Feyts el propi monarca ho confirma dient: 'E quan haguem estat en Tarragona anam-nos-en a Montblanc [...] e si nenguns hòmens del món podien bé accollir llur senyor ab professons e ab alegria, e ab gran plaer, per tot lloc on passàvem, ells ho feien a nos, e graïen Déu tot lo bé que Déu nos havia feit.' Lluís París ha constatat també la presència del rei a la vila el mes de gener de 1236, l’11 de maig de 1260 i els dies que van del 18 al 28 de juliol de 1261. En el repartiment de les terres de Mallorca als participants a la conquesta, Montblanc fou una de les viles més beneficiades i consta que als homes de Montblanc els foren repartits, entre altres propietats, tres obradors a la ciutat de Mallorca, una granja en el propi terme i cinc en el de Petra. D’altra banda, remarca Lluís París que la importància del contingent o host de Montblanc que participà a la conquesta de València ve revelada pel fet que dels quatre documents atorgats per Jaume I en lúltim mes del setge, un d’ells és un privilegi concedit a Montblanc in obsidione Valentia el 28 d’agost de 1238, així com que després de la conquesta es donés el nom de Montblanc a un carrer o barri de València, honor només concedit a les poblacions que més contribuïren a la campanya. Jaume I, confirmà la concessió de l’escrivania de la vila a l’església de Santa Maria (1250), protegí els jueus montblanquins als quals concedí el lliure comerç de blat, oli i altres mercaderies (1260), i a la vegada els atorgà el dret de no poder ésser retinguts a les seves sinagogues (1265). Entre altres nombrosos documents de Jaume I referents a Montblanc, Lluís París cita el que assenyalava la vila com a esponsalici en desposar-se amb Elionor de Castella (1222) i de la seva altra muller Violant d’Hongria (1251); la intervenció del rei en qüestions del primer clos emmurallat de la vila (1258) i la prohibició encaminada a evitar que quedessin exempts de la jurisdicció reial i local els béns radicats a Montblanc. Jaume I morí a València el 27 de juliol de 1276. S’imposa una nova cita de Lluís París per remarcar que el record i l’afecte de la vila pel rei conqueridor han perdurat. Els actes celebrats, amb assistència multitudinària, a Montblanc per commemorar el setè centenari del naixement del monarca (1908) i el pas de les seves despulles camí de Poblet (1952) en poden ser un bon testimoni.
E. Liaño, 'Contribución al estudio del gótico ...'.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.