Diccionari biogràfic

Mestra a Lilla (1881-1892).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Representant de Montblanc a les corts catalanes de 1333 celebrades a la Vila sota la presidència del rei Alfons III, el Benigne. Les corts començaren vuit dies després de la Pasqua de Resurrecció, foren interrompudes per malaltia del rei, i continuaren fins el mes d’agost.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'.

Instituí un benefici a l’església de Santa Maria de Montblanc sota l’advocació de l’Ascensió de Nostre Senyor (1349). Sembla que la família Janer sufragà les despeses de construcció de la capella del mateix temple dedicada actualment a la Immaculada Concepció.

Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Jurista montblanquí, conseller de Jaume II, el Just. El rei l’anomenava 'savi en dret'. (s- XIII-XIV).

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Guerriller carlí, natural i veí de Montblanc, conegut amb els renoms de Janoiet i Hereu Català. Era membre d’una coneguda família montblanquina i drapaire de professió. Molt possiblement el seu cognom real era Català, ja que Janoi era el nom de la casa. Intervingué en la darrera guerra carlista (1872-1875) i morí en acció de guerra a la Coma del Diabló.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'. Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'

Mestra a Prenafeta (1893).

ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-1276). Nasqué a Montpeller l´1 de febrer de 1208 i era fill del rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. D’infant fou ostatge de Simó de Montfort fins l’any 1214, que fou retornat a Catalunya per ordre del papa Innocenci III. Aquell mateix any les Corts de Lleida el juraren com a rei. Va contreure matrimoni amb Elionor de Castella (1221) i, en segones núpcies, amb Violant d’Hongria (1235). Amb un nombrós exèrcit, en el qual hi figuraven molts montblanquins, va conquerir Mallorca (1229) i València (1238). Ajudà al seu gendre Alfons X, el Savi, de Castella, en la lluita contra els sarraïns i conquerí Múrcia (1266). La vinculació de Jaume I amb Montblanc fou molt intensa. A la tornada de Mallorca, després de la conquesta, el rei fou rebut amb entusiasme pels montblanquins (novembre de 1230). En la Crònica o Llibre dels Feyts el propi monarca ho confirma dient: 'E quan haguem estat en Tarragona anam-nos-en a Montblanc [...] e si nenguns hòmens del món podien bé accollir llur senyor ab professons e ab alegria, e ab gran plaer, per tot lloc on passàvem, ells ho feien a nos, e graïen Déu tot lo bé que Déu nos havia feit.' Lluís París ha constatat també la presència del rei a la vila el mes de gener de 1236, l’11 de maig de 1260 i els dies que van del 18 al 28 de juliol de 1261. En el repartiment de les terres de Mallorca als participants a la conquesta, Montblanc fou una de les viles més beneficiades i consta que als homes de Montblanc els foren repartits, entre altres propietats, tres obradors a la ciutat de Mallorca, una granja en el propi terme i cinc en el de Petra. D’altra banda, remarca Lluís París que la importància del contingent o host de Montblanc que participà a la conquesta de València ve revelada pel fet que dels quatre documents atorgats per Jaume I en lúltim mes del setge, un d’ells és un privilegi concedit a Montblanc in obsidione Valentia el 28 d’agost de 1238, així com que després de la conquesta es donés el nom de Montblanc a un carrer o barri de València, honor només concedit a les poblacions que més contribuïren a la campanya. Jaume I, confirmà la concessió de l’escrivania de la vila a l’església de Santa Maria (1250), protegí els jueus montblanquins als quals concedí el lliure comerç de blat, oli i altres mercaderies (1260), i a la vegada els atorgà el dret de no poder ésser retinguts a les seves sinagogues (1265). Entre altres nombrosos documents de Jaume I referents a Montblanc, Lluís París cita el que assenyalava la vila com a esponsalici en desposar-se amb Elionor de Castella (1222) i de la seva altra muller Violant d’Hongria (1251); la intervenció del rei en qüestions del primer clos emmurallat de la vila (1258) i la prohibició encaminada a evitar que quedessin exempts de la jurisdicció reial i local els béns radicats a Montblanc. Jaume I morí a València el 27 de juliol de 1276. S’imposa una nova cita de Lluís París per remarcar que el record i l’afecte de la vila pel rei conqueridor han perdurat. Els actes celebrats, amb assistència multitudinària, a Montblanc per commemorar el setè centenari del naixement del monarca (1908) i el pas de les seves despulles camí de Poblet (1952) en poden ser un bon testimoni.

E. Liaño, 'Contribución al estudio del gótico ...'.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Comte de Barcelona i rei d’ Aragó (1291-1327). Nasqué a València l’any 1277 i era fill de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. Conquerí Alacant, Elx i Múrcia (1296) i Sardenya (1324). Durant el seu regnat tingué lloc l’expedició catalanoaragonesa a Orient sota el comandament de Roger de Flor (1302). Segons Lluís París, fou el monarca més addicte a la vila, on es constata documentalment la seva presència el 31 de juliol de 1303, el 27 d’abril de 1304, l’abril i maig de 1307, els últims dies de gener de 1309, el 14 de setembre de 1314, els dies 6 i 7 de juny i tot el mes de juliol de 1316, del 3 al 19 d’abril i del 4 al 9 de maig de 1320, del 26 al 30 d’agost de 1322, del 29 de juny al 8 de juliol de 1323 i el 9 de novembre de 1325. Jaume II concedí a la vila autorització per celebrar una segona fira tres dies després de la celebració de la Pasqua (1297) i establí que no es fessin altres fires a menys de tres llegües de Montblanc (vers 1321). L’any 1307 convocà i celebrà corts a l’església de Sant Miquel per aconseguir els mitjans econòmics que necessitava per a la conquesta de Sardenya. Durant el regnat de Jaume II es produí l’arribada a Montblanc de la venerada imatge de la Mare de Déu de la Serra portada, segons la tradició, per la princesa Irene Làscaris, i la creació del Deganat de Montblanc, erigit per l’arquebisbe Roderic de Tello (1299).Jaume Ii fou molt devot de la Mare de Déu de la Serra i protegí el seu santuari. Diu París que sis documents de 1296, 1311, 1313, 1322 i 1323 són prova de l’esplendidesa reial vers el santuari i monestir. El mateix autor remarca altres fets del mateix monarca en relació a la vila, com la confirmació dels privilegis de l’església de Santa Maria (1322 i 1326), la protecció dels drets de l’Hospital de pobres de Montblanc (1291), el nomenament de Guillem Arnau de Montecarballo per ensenyar gramàtica i lògica a l’Estudi de Montblanc (1293), i els privilegis de no disminuir la vegueria de Montblanc (1320) i de no separar mai la vila de la jurisdicció dels monarques (1321). El rei comptava entre els seus homes de confiança amb els montblanquins Berenguer de Vilafranca, castlà, el jurista Nicolau Janer i Bernat d’Alenyà. Jaume II morí a Barcelona l’any 1327.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Alcalde de la vila, des del 8 de juliol de 1931 al 17 de febrer de 1932, data en la qual cessà per dimissió.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Escriptor i meteoròleg. Nasqué a la vila el 10 de novembre del 1919. Fill de Pau Jàvega i Martorell, comerciant natural de Tarragona i Maria Rosselló i Pedrol, de Montblanc. Treballà al Banc de Valls. Cofundador del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca i del Casal Montblanquí'. Organitzador dels Aplecs de Sardanes de la Vall celebrats els anys cinquanta, i fundador i primer col•laborador del Butlletí Montblanch, que es publicà des de 1950 fins a 1962, i de la revista Espitllera. Creà una estació de meteorologia i facilità durant anys tota la informació meteorològica de Montblanc a diversos mitjans de comunicació catalans. Col•laborador assidu de la Parròquia de Santa Maria i altres entitats locals. Morí a Montblanc el dia 22 d’octubre de 1989.L’any 2009 el Centre d’Estudis de la Conca i el Museu Comarcal coeditaren les seves memòries com a soldat republicà al front de guerra amb el títol La Guerra que vaig viure.

APM. Baptismes Sant Miquel, vol. 3 (1901-1924). [Redacció]. Full Parroquial. Montblanc, 5 de novembre de1989.

Vegeu 'Montblanc, Joan de'.

(1350-1396). Rei de Catalunya i Aragó. Nasqué a la ciutat de Perpinyà l’any 1350. Era fill de Pere III, el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília. Casat, en primeres núpcies, amb Mata d’Armanyac i, en segones amb Violant de Bar (1380). Abandonà la política de neutralitat del seu pare en relació amb el cisma d’Occident i donà obediència al papa d’Avinyó Climent VII. Concertà tractats de bon veïnatge amb França, Castella i Navarra i envià una gran flota a Sicília en ajuda del seu germà Martí que feia front a una forta rebel•lió. La gestió econòmica del seu regnat fou negativa. En canvi, la seva època fou d’un gran renaixement literari. Coneixia diverses llengües, era poeta, músic i lector de la Bíblia i dels clàssics. La seva Cort fou sens dubte la més culta del seu temps. D’altra banda, tenia una gran afecció a la caça. Anota Lluís París que el desembre de 1389 el monarca sojornava a Montblanc després de passar uns dies al bosc de Poblet dedicat a la caça del senglar. De nou era a Montblanc el novembre de 1391 des d’on anà a caçar en terres de Prenafeta, Cabra i Figuerola. Un montblanquí il•lustre, Pere de Benviure, gran literat i home de gran honestedat, fou secretari de Joan I, no solament quan era príncep hereu sinó quan fou rei. Afegeix el mateix autor que el fet més important de Joan I en relació a la vila, fou la creació o erecció que ell feu del ducat de Montblanc, a favor del seu germà l’infant Martí, que després seria rei, en document datat a Granollers el 16 de gener de 1387, segellat, com els de més gran relleu de la cancelleria reial, amb la bulla d’or. Joan II morí, en accident de caça, a Foixà l’any 1396.

Maria Teresa Ferrer, Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 1993. Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Duc de Montblanc. Comte de Barcelona i rei d’Aragó. Nasqué a Medina del Campo (Castella) l’any 1398. Era fill de Ferran I i d’Elionor d’Albuquerque. El seu germà Alfons IV el ratificà en la titularitat del ducat de Montblanc 'per si i per sos fills legítims i per los fills dels seus fills en ratlla directa'.La guerra de Joan II amb la Generalitat inicià la davallada política i econòmica de Montblanc. Joan II es trobava a la vila el 13 d’agost de 1464 i el 10 de març de 1965. Morí a Barcelona. El cadàver de Joan ll reposà la nit del 9 de febrer de 1479 a l’església de Santa Maria, quan la comitiva que transportava el cos del monarca, que havia sortit de Santes Creus, es dirigia a Poblet on fou sepultat definitivament.

Jaume Espelt, '1837-1987. VIè Centenari del Ducat ...'Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Mestre argenter fill de la vila (1507).

Benefactor del santuari de la Serra (1619).

R. Sabaté, 'Resum ...'.

Veg. Rosselló i Vendrell, Joan.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'. Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Fundador d’un benifet sota l’advocació de Santa Margarida en la capella de l’Ascensió de l’església de Santa Maria de Montblanc (28 de Novembre de 1390).

Jaume Felip, 'L’església gòtica ..'.

Batlle de la vila (1296).

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, Panegíric ... Ramon Sabaté, 'Resum ...'

Concessionari d’una taula de carnisseria pels jueus de Montblanc, segons acord de la reina Blanca i del seu espòs Jaume II (1305).

'El call dels Jueus a Montblanc', Aires de la Conca. Montblanc, 29 de setembre de 1926.

Castlà de Montblanc (1174-1887). Nét de Guillem Dalmau i germà de Guillem de Cervera, es casà amb Saurina, de la que tingué dos fills Gueraua i Guillem, dit d’Alcarràs. Home preeminent de la cort d’Alfons el Cast i conseller del monarca. Intervingué en les grans campanyes militars de l’època i prengué part en les conquestes de Tortosa i de Lleida. Participà en l’atorgament de cartes de població i en l’obra d’organització de la Catalunya Nova, intervingué en la solució de conflictes feudals i sortí fiador en diverses ocasions de les finances reials. Afavorí amb donacions el monestir de Poblet.

Agustí Altisent, 'Seguint el rastre de Guerau de Jorba'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1899-1902). Durant el seu mandat es feren grans reformes a l’interior de l’església de la Mercè i es bastiren els altars del P. San Francesc, del Sagrat Cor i de la Immaculada.

Josep M. Porta i Gabriel Serra, 'El convent de la Mercè ...'.

Escultor, esclau de Jaume Cascalls. El 1393 esculpí una creu de terme a Montblanc (per a la Plaça de Santa Maria), el fust de la qual el fabricà el picapedrer de Girona, Francesc Joan .

Pere Beseran i Ramon, Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura catalana del segle XIV. Tarragona, 2003, pàg. 217-218.

Filla de Jacint Francesc Jori i Isabel Desclergue, casada amb Francesc d’Aguiló Mirarnau, ciutadà honrat de Lleida. Del matrimoni en nasqueren tres fills, anomenats Francesc, Felicià i Antoni.

Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà

Senyor de les Pereres, prop de Puigcerdà, i del castell de Bolet, a la vegueria de Vilafranca del Penedès. Comerciant de teles establert a Montblanc (1604), en la tenda del qual s’aprovisionaven les personalitats de la Vila. El 3 de setembre de 1627 donà al Pare vicari-guardià del convent de Sant Francesc de Montblanc, una custòdia d’argent i una imatge del Sant Crist. Probablement fou qui adquirí per compra el palau de la família Alenyà. Morí l’any 1629.

Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal...Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura de Pere Berenguer de Vilafranca'.J. Sánchez Real, La casa Desclergues ... J. Sánchez Real, 'Retaules i capelles ...'Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ...

Fill de Francesc Jori, casat amb Isabel Desclergue. Doctor en drets civil i canònic. Comerciant de teles. Morí vers l’any 1629.

Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal de la Conca...Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, Apunts històrics sobre el palau Alenyà ....

Nasqué a la vila l’any 1728. Era fill de Pere Joan Josa i de Jerònima Dalmau. Fou tinent de corregidor de Montblanc i tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Obrer de la Serra. Pagà les despeses de la gran reforma del cambril del santuari de la Serra, les obres de la qual no acabaren fins l’any 1831. En testament atorgat el mes de maig de 1798 deixà un llegat de mil lliures per a una corona de plata per la Verge de la Serra i fundà tres beneficis en el mateix santuari. Reféu part del casal que actualment acull el Museu-Arxiu. Morí l’any 1798.

Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història en la premsa ....Josep M.Grau, 'La indústria tradicional ...'.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...Gabriel Serra, 'La família Josa ...' .Gabriel Serra,'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.Lluís Vives, Narracions històriques ...

Abadessa del monestir de la Serra (1781 a 1784). Elegida novament l’any 1795.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Natural de Fulleda (les Garrigues). Ciutadà honrat de Barcelona i veí de Montblanc. Casat amb Jerònima Dalmau, de Montbrió del Camp. L’any 1699 contractà la reconstrucció del casal familiar dels Josa, actualment edifici del Museu Comarcal.

Josep M. Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.J. Sánchez Real, 'L’edifici del Museu'.

Fill de la vila. Alcalde de Vilafranca del Penedès. Junt amb els seus germans Miquel i Enric, oferí a la Verge de la Serra el ceptre que avui porta la imatge (1956).

J. Monmany, 'Les sortides de la Mare de Déu de la Serra ...'.

Mestre nat a la vila el 23 de maig del 1916. La seva àvia fou mestra a Lilla. Exercí des del 1936 al 1982 a les poblacions del Morell (tres mesos del 1936), Tarragona, Duesaigües (1939-1952) i Montblanc (1954-1981). És un dels professors fundadors del Col•legi de la Mercè on treballà dos cursos com a mestre (1952-1954) i més de deu donant classes de dibuix i comerç però la major part de la docència montblanquina (27 anys) la féu a l’escola pública Arce Ochotorena, de Montblanc. Després de la seva jubilació (1981), l’any 1984, rebé la medalla d’Alfons X el savi. Un germà seu Josep, nat a la vila el 1920, morí a la Serra de Pàndols, durant la batalla de l’Ebre, l’any 1938.

[Redacció] 'Entrevista al Sr. Felip Jové'. Espitllera. Montblanc, 5 (1982) pàg. 21.

Músic. Nasqué a Montblanc el 17 de juny de 1921. Actuà, tocant el clarinet, a les orquestres Amorós i Maseras.

Núria Medrano, Músics i ball ....., pàg. 231.

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila l’any 1841, filla de Gregori, pagès, i Margarida, de Figuerola del Camp. Entrà a la congregació l’any 1859 i morí a la Pobla de Lillet (Berguedà) el 26 de maig del 1900. Fou superiora.

APM. Baptismes, vol. 11 (1840-1851) .Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites Vedrunes a Montblanc.

Plebà de Montblanc (1884-1908). Nasqué a Vallbona de les Monges. Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1877-1878) i més tard plebà. Fou un dels grans plebans de Montblanc. Entre les obres que realitzà cal remarcar l’obertura i col•locació dels vitralls dels finestrals de la part superior de l’església de Santa Maria, enllosà el temple, edificà l’actual Plebania i embellí la plaça de Santa Maria. Durant el seu plebanat es celebraren les festes de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Serra (1906). Morí a Montblanc el 8 de desembre de 1909.

AHCMO, FMM. Població. Padró 1889 .1434.5.Albert Palacín, 'Rectorologi...'.Albert Palacín, 'El Plebà Ramon Jové ...'.Lluís París, Història de la Serra.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc. Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Farmacèutic, nat a Constantí l’any 1886. El 1915 es casà amb Mercè Cabeza Sabaté. Exercí a Montblanc (1915-1923) i després al Morell. Morí a Sant Miquel dels Reis (València) el 17 de setembre de 1939.

ACCB. FMM. Sanitat. 829.

Alcalde de la vila des del primer de gener de 1859 al mateix dia de l’any 1861.

Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).

APM. Capítols Comunitat de preveres (1690), 3.2.16

Prevere, natural de la vila. Reconstruí l’església i convent de la Serra, (1815) destruïts parcialment durant les guerres napoleòniques, invertint-hi 25.000 pessetes que li havien tocat de la loteria de Nadal.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Fundador del benefici de Santa Quitèria a l’església de la Serra (1381).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Sacerdot exclaustrat, a causa de les lleis desamoritzadores, del convent de Sant Francesc de Montblanc. Féu testament el 1846.

APM. Testaments. vol. 68.

Originari de Reus. Instal•là una impremta a Montblanc l’any 1873.

Josep Maria Poblet, La Conca de Barberà,

Prevere. Mestre de Gramàtica o estudis superiors a Montblanc (1660).

Pau Queralt, 'De què i com feia despeses ...'.