Diccionari biogràfic

Governador civil de Tarragona i cap provincial del Movimiento (1944-1950). Amb ell s’unificaren els dos càrrecs. Advocat, nat el 1917. Provenia del Govern Civil de Santander. Més obert que la resta de governadors civils, deixà un record de falangista estricte però accessible. Practicà una política de renovació de càrrecs i s’interessà per l’estat de les diferents delegacions i llurs problemàtiques en una època de crisi econòmica. Un cop cessat passà al govern civil d’Astúries. L’Ajuntament de Montblanc el nomenà fill adoptiu en sessió del 4 d’abril de 1950.

ACCB. FMM. Cultura, exp. 1540.7.1.Josep Clara Resplandís, 'Els Governadors Civils del franquisme a Catalunya: notes sociològiques'. L’època franquista, Girona. Estudis sobre les comarques gironines. Girona.1989, pàg. 36-40.

Plebà de Montblanc (1636-1644). Suportà la guerra dels segadors i el saqueig de la vila i de l’església de Santa Maria per l’exèrcit de Felip IV. El 22 de setembre va ser cremat també l’arxiu parroquial. Per haver-se manifestat contrari a l’ocupació de Catalunya, foren segrestades les rendes de la Plebania.

Lluís París, 'Capellans,rectors i plebans de Montblanc.

Vegeu 'Làscaris, Irene (o Eudòxia)'

Filla de l’emperador de Nicea, Teodor II i néta de Joan III. Malgrat que el seu nom era Eudòxia, a Catalunya fou coneguda amb el nom d’Irene. També el nom Làscaris figura en algun lloc com Làscara. Nasqué l’any 1245. Visquè a la cort de Mamfred de Sicília, que era germà de la muller de Pere el Gran, de Catalunya. Casada en primeres núpcies amb Guillem Pere, comte de Ventimiglia. Ja vídua arribà a Catalunya pels voltants de 1280 desembarcant a Salou. Continuà a Catalunya la tradició familiar dels Làscaris de protegir les arts i les lletres i, d’una manera especial, la cultura clàssica. L’any 1281 es casà en segones núpcies amb Arnau Roger, comte de Pallars, de qui tingué tres filles anomenades Sibilia, Beatriu i Joland. Enviudà de nou l’any 1288, Amb el seu patrimoni fundà el monestir de la Serra de monges clarisses (1296) construït en el lloc de Santa Maria de la Serra que li fou donat pels síndics de la Universitat de Montblanc (20 de gener de 1296) a instància del rei Jaume II. Morí al monestir de Jonqueres, de Barcelona, l’any 1311 i el seu cos fou enterrat al convent de Sant Domènec de Saragossa.

J. Baucells, 'La fundadora del monestir de la Serra, la princesa Irene Làscara'.Pau Queralt, 'La fundadora del monestir ...'.

Argenter montblanquí (s.XIV-XV), autor, entre altres obres, d’una creu processional de plata per a l’església de Montoliu (1410) i d’una altra per la confraria de Sant Francesc, de Cervera, així com de la custòdia de plata per a Granyena de Segarra. Se li atribueix també l’autoria de la creu de la Glorieta, conservada avui a la catedral de Tarragona.

Jaume Felip, 'Art religiós montblanquí'.Josep M. Llobet, 'Dos documents sobre obres d’orfebreria'.

Professor del Col•legi de la Mercè (1953).

Constructor de la volta del cor de l’església de la Serra (1750). Les obres foren sufragades per l’arquebisbe Pere Copons, el plebà Josep Montaner i el síndic Francesc Mirassó.

R. Sabaté, 'Resum ...'. Maties Solé i Maria Dolors Mestres, 'Principals restauracions del santuari ...'.

Vegeu 'Ibáñez, Manuel'.

Renom d’un guerriller carlí, veí de Montblanc, que intervingué en la darrera guerra carlina (1872-1875). Era llauner de professió. Morí en acció de guerra en l’anomenada batalla d’ Almoster.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'. Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'

Plebà de Montblanc (1935-1936). Prengué possessió el setembre de 1935. Havia nascut a Falset el 5 d’octubre de 1877. Portà a terme una gran activitat pastoral i apostòlica, malgrat el poc temps que exercí la seva missió a Montblanc. Era home d’una gran i exquisida generositat i caritat i tenia fama de sant. Compartí les funcions de plebà amb les de regent de la parròquia de Sant Miquel. Detingut a Montblanc els primers dies de la guerra civil fou assassinat a Tarragona el 22 d’agost de 1936, junt amb els beneficiats de Santa Maria Mn. Joan Farriol i Mn. Josep Rosselló, ambdós fills de la vila.

Àngel Bergadà, Martirologi ...Lluís París i Josep M. Porta, 'La institució del Plebà'.Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.

Rector de la parròquia de Rojals durant 16 anys (1751 a1767).

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.

Farmacèutic de la vila (1845).

ACCB. FMM. Eleccions, Cens electoral (1845).1501.

Vegeu Torroella, Pau.

Violinista. Nasqué a Montblanc el 12 de febrer de 1916. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb els professors Morera, Viscasillas i Massià. Donà el seu primer concert el 7 d’abril de 1934. Després del parèntesi de la guerra civil, reaparegué a les sales de concerts i actuà amb l’Orquestra Municipal de Barcelona, l’Orquestra de Cambra i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Fou guardonat amb el premi Manén (1950) i Premi extraordinari de violí del Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951). Donà concerts a Montblanc el 19 de març de 1961 al Casal Montblanquí i el 5 de març de 1967, junt amb Marcel•lí Bayer, al Museu-Arxiu. Morí als 54 anys d’edat el 27 d’octubre de 1970.

Jaume Espelt, 'Jaume Llecha i Sans (1916-1970) Insigne violinista montblanquí', Espitllera. Montblanc, 5 (1982 ), pàg. 26-29.

Militar. Capità del Batalló 1r. de Valls de la Milícia Nacional, enviat a Montblanc el 26 de maig de 1835 amb 220 milicians, per defensar les milícies atacades per les partides carlistes del Llarg de Copons i de Griset de Cabra.

Gregorio Doménech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación Histórica ....

Religiós mercedari i arquebisbe de Tarragona (1694-1710). Nat a Broto (Aragó). A finals del segle XVII disposà la construcció de la capella lateral de l’església de la Guàrdia dels Prats per acollir les despulles de Sant Pere Armengol (finals s. XVII). Així mateix féu fer la gran reixa de l’esmentada capella.

Joan Fuguet i Sans, 'La reixa ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Alcalde de la vila. Prengué possessió l’1 de gener de 1914 i cessà el mateix dia de 1916. Disposà que els serenos de la vila cantessin les hores en català.

La Conca de Barberà. Montblanc, 23 de febrer de 1917.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Vicari de Santa Maria (1933).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.

Frare franciscà del convent de la Mercè que dirigí la institució benèfica i assistencial Almoyna de la Venerable Orde Tercera de Sant Francesch, establerta per la Junta de terciaris de la vila de Montblanc (1912).

Josep M. Porta i Gabriel Serra, 'El convent de la Mercè ...'.

Prevere. Coadjutor de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1880).

Josep Maria Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc ...'.

Abadessa de la Serra (1349 a 1374). El capítol de la seva comunitat estava integrat per les religioses Constança de Vilafranca, Constança Domènech, Blanca de Vilafranca, Maria Portell, Margarida d’Alenyà, Blanca Alenyà, Francesca de Montornés i Clara de Tarragona. Durant el seu abadiat i a instància seva, Jaume Conesa, secretari del rei Pere III, féu una informació amb declaracions de testimonis sobre els prodigis de la Serra, que fou elevada al papa Urbà V. (22 de maig de 1359). El mateix papa, des d’Avinyó, expedí el breu Dum praecelsa atorgant indulgències al monestir (7 de novembre de 1362). També durant el mateix abadiat, va ser consagrada l’església de la Serra per Fra Pere, bisbe de Pandora (10 d’agost de 1365). A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.R. Sabaté, 'Resum ...'. J. Sánchez Real, 'Abaciologi ....'.

Cònsol de Montblanc (1660).

Pau Queralt, 'De què i com feia despeses ...'.

Cirurgià i cònsol de la Vila (1643).

Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'.

Religiós mercedari de la comunitat de Montblanc que, junt amb Josep Sellàs (o Sellés), fou regent de la parròquia de la Guàrdia dels Prats. Rector de la Guàrdia dels Prats (1747).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Veí de Montblanc, benefactor de l’església de Santa Maria. En testament atorgat l’any 1764 deixà tots els seus béns a la parròquia.

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739-54).

APM. Actes comunitat, 1739.3.2.8

Notari de la vila (1683 a 1690).

Pau Queralt, 'La Confraria de la Puríssima Sang'.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Beneficiat de Santa Maria. El 1910 tenia 33 anys d’edat.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Abadessa de la Serra (1632-1633) Tornà a ser abadessa el 1638-39 i 1652 i vicària els anys 1636 i 1637.

F. Olivé i Ollé, 'Notes a l’entorn d’un formulari notarial del segle XVII de les comarques tarragonines'. Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona,1988, pàg. 219-232.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc. Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...Ramon Sabaté, 'Resum ...'.J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...

Veguer de Montblanc (1607-1608). Morí a Barcelona l’any 1608.

Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria ...'A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Veguer de Montblanc (1559).

Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria ...'.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Noble de la vila (1548).

Pau Queralt, 'Mestre Damià Forment, Aires de la Conca, 10 de setembre de 1927.J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...

Veguer de Montblanc (1629 i 1633-35)

J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

(o Llordat, Arnau de). Bisbe d’Urgell (1327-1341) i de Tortosa (1341-1346). Nascut a Montblanc. De la família dels Llordat. El seu nom de pila apareix en ocasions com a Arnau. Degà del capítol d’Urgell (1313). Fou elegit bisbe d’Urgell el 27 de juny de 1326. Celebrà a la Seu un Sínode diocesà (1328) i es conserven algunes constitucions establertes durant el seu pontificat. Assistí al concili de Tarragona (1330) que presidí Joan d’Aragó, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria. Defensà coratjosament la Mitra d’Urgell contra les pretensions de Roger Bernat, vescomte de Castellbó, i Arnau Roger, comte de Pallars. Fou preconitzat bisbe de Tortosa pel papa Benet XII el 2 d’octubre de 1341. El 29 d’abril de 1343 celebrà un sínode del qual es conserven les constitucions. Morí el 3 de maig de l’any 1346 i fou enterrat en una capella de la catedral de Tortosa.

Cebrià Baraut, Jesús Castells, Benigne Marquès i Enric Moliné, Episcopologi de l’Església d’Urgell. Ramon O’Callaghan, Episcopologio de la Santa Iglesia de Tortosa.Tortosa, 1896, pàg. 90-91.Ramon Sabaté, Panegíric ...

Rector de la Guàrdia dels Prats juntament amb Bartomeu Fuguet (1640-1654).

Albert Palacín, Rectorologi ...'.

Hisendat de Prenafeta. El 1889 tenia 58 anys .

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5.

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1952-1953) i, durant poc temps, regent de la Guàrdia dels Prats (1952) i de Prenafeta (1952).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'. Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Alcalde de Rojals (1922).

ACCB. FM Rojals.1579.

Prevere i vicari de Santa Maria (1632-1635). El 1638 apareix sols com a beneficiat.

APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'.

Rector de la parròquia de Sant Miquel (1880-1887). Nat a Copons (Anoia). Havia arribat a Montblanc el 1878 als 44 anys. Home de ciència i grans virtuts, propagà l’ideari catalanista per la Conca de Barberà. Impulsor de l’Ateneu, que posteriorment esdevindria Centro Montblanquense.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història a la premsa ....'Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Notari de Montblanc (1623 a 1639).

Josep Maria Porta, El retorn de protocols.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Abadessa del monestir de la Serra (1973-1981). Novament fou elegida abadessa pel període 1985-1988.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Primera duquessa de Montblanc. Reina de Catalunya i Aragó. Esposa de l’infant Martí, primer duc de Montblanc, després rei Martí I, l’Humà. Era filla de Llop de Luna i de Brianda de Got. Del seu pare heretà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb. El matrimoni amb l’infant Martí es celebrà a Barcelona (1372). Erigit el ducat de Montblanc (1387) es traslladà a la vila on residí junt amb el seu marit que havia establert la seva cort a Montblanc. Amb ells habitava a la vila llur fill, l’infant Martí el Jove i la reina Maria de Sicília que després seria l’esposa d’aquest darrer. Assenyala París que quan l’infant Martí, duc de Montblanc, deixà la vila per dirigir-se a la conquesta de Sicília (1392), la duquessa Maria de Luna regí la vila amb encert i justícia i protegí els jueus de les persecucions de què eren objecte en aquells temps. Realitzà una reforma de l’organització municipal de Montblanc, mantenint el Consell dels cinquanta, entre els quals hi havia 16 jurats i consellers, establint tres Cònsols de renovació anyal i no reelegibles. Al morir sense descendència el seu cunyat, el rei Joan I (1396), sent encara l’infant Martí absent a Sicília, Maria de Luna es féu càrrec de la regència. Amb encert i èxit defensà Catalunya de les escomeses del comte de Foix que al•legava drets en la successió de Joan I. Retornat el seu espòs de Sicília i acabada la seva funció de regència, intervingué encara en la pacificació de València (1404). Demanà la intervenció del papa Benet XIII per millorar la situació social dels remences. Bernat Metge lloà la duquessa de Montblanc dient que 'eren tantes les virtuts de la que podria llargament lloar'. Morí a Vila-reial l’any 1946.

Lluís París, Notes històriques del Santuari ... Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.J.M. Porta, '700 anys del Municipi ...'

Antipapa Benet XIII. Afavorí amb almoines i indulgències el santuari de la Serra (1393).

Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Frare de l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Aquitània) que promogué la creació a Montblanc d’un monestir dedicat a Sant Marçal a l’església del mateix nom (1391).

Josep M. Porta i Gabriel Serra Història de la Congregació ...Jaume Riera, 'La fundació del monestir de Sant Marçal ...'.