Diccionari biogràfic

Diccionari Biogràfic

A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X Y Z
There are currently 247 names in this directory beginning with the letter M.
Macià i Serret, Joaquim
Religiós franciscà. Rector del Col•legi Seràfic establert al convent de la Mercè de Montblanc (1934). Havia nascut al Poal el 17 d’abril de 1884. L’any 1936 era guardià del convent franciscà d’Alcalá de Xivert (Baix Maestrat). Morí assassinat a Alcora el dia 5 d’octubre del mateix any.
J. Trepat, Los mártires franciscanos de Cataluña.

Macies, Tomàs
Clergue de la vila, beneficiat de la Comunitat de Preveres de Santa Maria (1805).
Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria ...'.

Macip i Gomà, Gabriel
Industrial. Es dedicava a la fabricació de sabó (la fàbrica tenia una capacitat de 200 litres) i alcohol. Impulsor de la societat L’Assutzena (1869). President de l’associació mútua Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1900-1906).
ACCB. FMM. Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà...'Josep M. Porta, 'La Germandat de Socors ...'.

Magadins, Bernat de
Prevere de Montblanc, copista de llibres (segle XII). Podria ser el rector de la vila.
Jaume Felip. 'Copistes ...'.

Magraner, Pere
Propietari del Mas d’en Magraner, de Prenafeta (1561). Junt amb la seva família emigrà l’any 1586, però el fill i la seva muller tornaren al mas l’any 1596.
Jaume Teixidó, 'Els combregants de Prenafeta'. Aplec de Treballs. Montblanc, 13 (1995

Magriñà i Batet, Aleix
Propietari i alcalde de Montblanc. Nascut a Lilla l’any 1825. Casat amb Rosa Pedrol i Boada. Prengué possessió el 18 de febrer de 1873 junt amb el seu Ajuntament nomenat per substituir el que havia dimitit. Cessà el 24 de setembre de 1873, però el mateix dia prengué nova possessió de l’Alcaldia presidint l’Ajuntament següent sortit de les eleccions. L’any 1874 fou segrestat per una partida carlista a les ordres d’en Baró que entrà a Montblanc. Uns dies després retornà sa i estalvi havent pagat el rescat. Cessà en l’alcaldia per dimissió l’1 de febrer de 1884. Anteriorment havia estat alcalde de Lilla i Prenafeta (1857). President del Centre Republicà (1887) . En aquesta data l’acompanyaven en la junta de govern: Macià Guarro i Ribé (sots-president), Ramon Riba (tresorer), Ramon Robuster (secretari primer) i Bonaventura Viñes i Tous (secretari segon).
ACCB. FMM. Cultura,exp.1595.1.1. Població. Padró 1889.1434.5.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà...'

Magrinyà i Cendra, Magí
Comerciant, nat a Lilla. El 1889 tenia 22 anys i consta com a resident a l’Havana (Cuba). És un exponent del corrent migratori a Amèrica per cercar fortuna.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5

Magrinyà i Veciana, Francesc (1827)
Hostaler de Lilla.
Josep Maria Grau, 'La indústria tradicional ...'.

Magrinyà i Vidal, Francesc
Prevere. Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1913-1915).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Magrinyà, Francesc
Alcalde del municipi de Lilla (1823).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Magrinyà, Jaume
Prevere de la comunitat de Santa Maria de Montblanc (1638-43).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII, ..'.

Magrinyà, Jerònima
Abadessa del monestir de la Serra (1685 a 1688). Ho fou de nou l’any 1700).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Magrinyà, Josep
Cònsol de la Vila (1660).
Pau Queralt, 'De què i com feia despeses...'

Magrinyà, Llorenç
Prevere de la vila (1731-1739).
APM. Actes comunitat 1739.3.2.8.Gabriel Serra, 'Notes sobre l’arxiu de la Comunitat ...'.

Magrinyà, Pau
Alcalde de Lilla i Prenafeta (1866).

Magrinyà, Pere
Vicari encarregat de l’església de Lilla (1751-1767).
Josep M. Grau i i Roser Puig, Lilla.

Magrinyà, Ramon
Alcalde del municipi de Lilla (1844).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Magrinyà, Salvador
Físic i militar, nat a la vila. Tinent del Batalló de Montblanc que lluità contra les forces napoleòniques. Professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Josep Maria Porta, Montblanc.

Maimó, Bernat
Argenter de Tarragona. Autor de la creu de plata de la Confraria de Santa Llúcia establerta al santuari de la Serra de Montblanc (21 de maig de 1628). La creu es conserva actualment a l’església de Santa Maria.
Ramon Sabaté, 'Resum ...'.J. Sánchez Real, 'La creu de la Confraria ...'.

Malet i Arnaldo, Melcior
Advocat. El 1889 tenia 73 anys.
ACCB. FMM. Població. Padró habitants 1889 .1434.5

Malet i Borràs, Melcior
Advocat. El 1910 tenia 52 anys. President del Circulo Católico (1883) i de la Congregació de la Sang (1880). Regidor de l’Ajuntament (1888-1890).
ACCB. FMM. Cultura, exp.1542.12.1. Població. Padró 1910,1435.3.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà....'.

Malet i Isanda, Assumpció
Donà a la vila els baixos de la Plaça Major-Carrer Regina, per restablir els arcs i millorar l’estètica de la Plaça (3 d’octubre de 1935).
[Redacció], Aires de la Conca. Montblanc, 19 d’octubre de1935.

Malet, Baltasar
Natural de Biure. Plebà de Montblanc (1662-1681 Segons Gabriel Serra, prengué possessió de la Plebania el 27 d’abril de 1655 per mitjà del seu procurador Josep Viladot, rector de Cambrils, de mans de Josep Iborra, procurador de la Comunitat de preveres. El 10 de juny de 1668 posà la primera pedra de la façana barroca de l’església de Santa Maria que substituí l’anterior gòtica destruïda l’any 1651. L’any 1676 la vila féu el vot de poble de celebrar la festa de Sant Macià (el mes de febrer).
Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.Jaume Felip, 'L’actual portada de l’església i una nova hipòtesi d’Agustí Pujol'. Foradot. Montblanc, (2001), pàg. 15-17.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.Gabriel Serra, 'Els Plebans de Montblanc durant la segona meitat....'.

Malet, Jaume
Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1638).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1

Malet, Joan
Xocolater de Montblanc. El 1731 residia a Barcelona .
Josep Maria Porta. La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Mallafré i Vallvè, Magí
Mestre. Director del col•legi públic Arce Ochotorena (1951-1967). Inicià la docència a la vila el 1934. L’Ajuntament ha donat el seu nom a un carrer de Montblanc.
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.16.Josep M. Tarragó, '50 anys del col•legi públic Les Muralles '

Mallat, Benet
Prevere. Vicari de Santa Maria de Montblanc (1771-1772). Vicari encarregat de l’església de Lilla (1774 i 1775). En aquesta època encara no estava creada la parròquia de Lilla i un vicari tenia cura de la comunitat del poble.
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla. Roser Puig, 'Vicaris i preveres dela parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'

Mallol, Guillem
Síndic de la vila (1330).
Jaume Felip, 'El primer quart del segle XIV ...'.

Mañé, Josep
Rector de la parròquia de Lilla (1905-1912).
Josep M.T. Grau i Roser Puig, Lilla.

Manresa, Josep
Rector de la parròquia de Lilla (1939-1945). Fou el primer rector de la parròquia després de la guerra civil i li correspongué la tasca d’iniciar la rehabilitació del temple parroquial. El 24 de juny i el 3 de setembre de 1944 foren beneïdes i col•locades les dues noves campanes. Simultàniament regia també la parròquia de Prenafeta (1939-1945).
Josep M.T. Grau i Roser Puig, Lilla. Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'

Manresa, Ramon
Prevere. Vicari de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1798-1799).
Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'

Manyero de Mora
Cognom o renom d’un guerriller carlí que junt amb un dels germans Cendrós, de la Guàrdia dels Prats, entrà a la vila el 17 de juliol de 1872.
Robert Vallverdú, La defensa de Montblanc durant la tercera calinada.

Marañón, Antoni
Guerriller carlista, conegut pel Trapense. Era religiós de la comunitat de Maella i es refugià a Poblet. L’any 1822 es sollevà i atacà Montblanc alliberant els detinguts a la presó de la vila. Lluità per terres catalanes i conquerí la Seu d’Urgell.
Emili Morera, Notícia històrica ...

Mararnau, Jacint
Prevere de la comunitat de Santa Maria de Montblanc (1643).
Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'

Marçal, Berenguer
Nebot del prohom Jaume Marçal. Instituí a l’església de Sant Marçal un benefici sota l’advocació del sant titular (1348).
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Marçal, Guillem
Instituí, junt amb la seva esposa Blanca, un benefici a l’església de Sant Marçal sota l’advocació de la Santíssima Trinitat (1357).
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'

Marçal, Jaume
Comerciant draper de la Vila. Fundador i protector de l’església-hospital de Sant Marçal. Morí l’any 1339. En el seu testament atorgat davant del notari de Lleida, Bertran de Filach, atorgat el 25 d’agost de 1339, disposà la construcció a Montblanc d’un hospital i església dedicat als Sants Jaume i Marçal. Deixà també 200 sous en censals anuals per a la construcció de la capella i retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé de l’església de Santa Maria.
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.Emma Liaño, 'Sant Marçal de Montblanc,...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Marçal, Pere
Escrivà de Montblanc (1295).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

March, Berenguer
Jurisconsult, fill de Montblanc. Síndic de la Vila que, junt amb Mateu Benancasa, Jaume de Conflent i Bernat Peyronet, síndics, signà l’escriptura de cessió de terrenys per edificar el monestir de la Serra (20 de gener de 1295). L’any 1306 intervingué, com a jurista, en una qüestió sobre el castell, lloc i terme de Vallverd.
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc. A. Palau i Dulcet, Guia de la Conca.

March, Jaume
Nascut a la Vila i veí d’Alcalá de Henares. Autor de Elementos teórico-prácticos de la construcción. Benefactor de l’Hospital de Montblanc (1921).
[edacció], La Conca de Barbarà, 25 d’agost de 1917.

Marcó
Vegeu 'Domingo, Josep'.

Marcos, Manuel
Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1902-1905). En aquest període foren renovats el sagrari i la mesa de l’altar major i tot el paviment del presbiteri. La comunitat estava formada per vint religiosos, dels quals deu eren sacerdots, sis coristes i quatre germans llecs. L’any 1911 es celebrà al convent de Montblanc el capítol provincial dels franciscans de Catalunya, en el curs del qual el guardià P. Manuel Marcos fou elegit provincial dels franciscans catalans. Per a substituir-lo fou designat guardià el P. Francesc Agustí.
Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè ...

Marés i Deulovol, Frederic
Escultor, professor i col•leccionista d’art. Nasqué a Port-Bou (Alt Empordà) l’any 1893. Restaurador de les tombes reials de Poblet (1946). Catedràtic i director de l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1960), de l’Acadèmia del Far de Sant Cristòfol i de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Acadèmic de Sant Fernando. Fundador del Museu Marés de Barcelona i del Museu de Montblanc que també porta el seu nom. És autor de les imatges de Sant Pere i Sant Pau (1952-1956) del retaule major de l’església de Santa Maria.El 1979 es signà un conveni amb l’arquebisbat de Tarragona, per a la instal•lació de diverses peces d’art en el que seria Museu Marés de Montblanc. L’ajuntament de Montblanc l’homenatjà públicament el 8 de setembre de 1987. És autor del llibre, Las tumbas reales de los monarcas de Cataluña y Aragón del monasterio de Santa Maria de Poblet. Barcelona 1952 (hi ha una segona edició del 1998). El Museu Marés està actualment instal•lat en l’edifici de l’antiga presó.
ACCB. FMM. Cultura, exp.1540.14.2 i 1540.4.1.

Margalef, Joan Manel
Músic i compositor. Nasqué a Benissanet el 19 de novembre de 1970. Autor de diverses sardanes i entre elles la que portà per nom L’aplec de Montblanc.
Grup Sardanista del Museu-Arxiu.

Maria
Muller de Francesc Colom. Benefactora del santuari de la Serra. Féu deixes per a ornaments de la sagristia i altres (26 de desembre de 1412).
Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Maria de Sicília
Reina de Sicília. Filla de Frederic i de Constança d’Aragó, i néta de Pere III de Catalunya. Nasqué l’any 1362. Visqué a Montblanc amb els primers ducs, Martí i Maria de Luna, amb el fill dels quals, Martí el Jove, contragué matrimoni (1392). Morí l’any 1401.
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'

Marià i Teixidó, Francesc
Pare guardià del convent de Sant Francesc que, després de la invasió francesa, portà a terme la reconstrucció del convent que havia estat cremat i parcialment enderrocat. Queda el dubte de si el cognom era Teixidó i el nom Francesc Marià.
Francesc Albin, 'Sant Francesc ...'

Mariner, Joan-Josep
Encarregat de la Parròquia de Rojals (1864).
Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'

Maroto
(No consta el nom de pila). Coronel, enviat a Montblanc el setembre de 1893, al cap de dues companyies d’infanteria i dos esquadrons de cavalleria per assegurar l’ordre públic després dels incidents ocorreguts en ocasió de la supressió del jutjat de primera instància de la vila.
Josep M. Porta, 'La supressió del Jutjat de primera instància i instrucció del partit judicial de Montblanc i les seves conseqüències socials (1893-1896)'.

Marquès, Pau
Plebà de Montblanc (1606). Sota el seu mandat s’inicià la construcció de l’orgue.
Lluís París Bou , 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.

Marrasé i Deprada, Tecla
Mestra a Montblanc (1908) i a Prenafeta (1913). Era natural de Tarragona.
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512. i Població, Padró 1910,1435.3.

Marsal i Gomà, Josep
Hisendat de la Guàrdia dels Prats. El 1889 tenia 70 anys.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5.

Marsal i Masalles, Josep Maria
Alcalde de la Vila des del 14 d'abril al 17 de juliol de 1912. Substituí l’anterior Josep Cabeza i Roselló, per mort d’aquest ocorreguda el 14 d’abril de 1912. De nou va ser alcalde, des del 5 de juliol al 4 d'agost de 1913.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Martí Alanis, Joan
Arquebisbe. Copríncep d’Andorra. Nasqué al Milà (Alt Camp) el 29 de novembre de 1928, fill de Ramon Martí Parés, enginyer industrial, i d’Emília Alanis Cuarte. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona (1939-1951) i fou ordenat sacerdot l’any 1951. Estudià a la Universitat Pontifícia de Salamanca on obtingué la llicenciatura en Humanitats clàssiques. L’any 1957 va ser nomenat professor i director del Col•legi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc on desenvolupà una intel•ligent i eficient tasca (1957-1966) que convertí aquella institució docent en una de les més prestigioses de Catalunya. Durant aquest temps s’implicà en diverses activitats culturals i religioses de Montblanc i es guanyà l’afecte de tot el poble. L’Ajuntament en reconeixement dels mèrits contrets amb la població el declarà fill adoptiu de la vila Deixà Montblanc en ser nomenat director del Col•legi Sant Pau, de Tarragona, del qual fou fundador (1966-1971). Vicari episcopal de Doctrina i Ensenyament de l’arxidiòcesi (1969-1971). Professor i director tècnic del Seminari menor de Tarragona (1968-1971) i diplomat en llengua francesa (Sorbona, 1957) i anglesa (Overseas Langage School de Londres, 1959). El 25 de novembre de 1970 fou preconitzat bisbe d’Urgell i va prendre possessió canònica d’aquella seu diocesana el 30 de gener de 1971. El dia següent va rebre l’ordenació episcopal que oficiaren a la catedral de la Seu d’Urgell el nunci Dadaglio i els arquebisbes Pont i Gol i Gonzàlez Martín, i els bisbes Iglesias, Masnou Castán, Bascunyana, Jubany, Malla, Guix Capmany, Daumal, Carles i Iguacen. El 17 de marc de 1871 féu a Andorra la Vella, davant del Consell General, el jurament com a copríncep d’Andorra. Durant el seu coprincipat, propicià les trobades dels coprínceps i lluità pel ple reconeixement dels drets humans i de la personalitat internacional del país i desenvolupà una gran tasca de modernització que culminà amb la proclamació de la Constitució, aprovada per referèndum popular el 14 de març de 1993. Durant el període 1975-1977 fou també administrador apostòlic del bisbat de Solsona. El 25 de juny de 2001 la Santa Seu li atorgà la dignitat d’arquebisbe a títol personal. El dia 12 de maig de 2005 Joan Pau II acceptà la seva renuncia al govern de la diòcesi per raons d’edat. Fou president del Consell de Cultura Catalana (1978) i del II Congrés Internacional de la Llengua Catlana (2986). Ha estat distingit amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica (1989) i és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1889). Part de la seva copiosa obra escrita esta recollida en un volum editat pel Bisbat d’Urgell l’any 2008.
'Joan Martí i Alanis. Arquebisbe-Bisbe emèrit d’Urgell. Miscel•lànea'. Bisbat d’Urgell. La Seu d’Urgell. 2008.

Martí i Anglès, Hermenegild
President de la Cooperativa Agrícola de Sant Pere Ermengol, de la Guàrdia dels Prats (1975).
ACCB. FMM. Cultura, 1594.9.3.

Martí i Civit, Ramon
Músic. Nat a Montblanc el 15 de febrer de 1919. Tocava la trompeta, el fiscorn i la guitarra i formà part de les orquestres Maseras, España i Ritmo y Melodía. Morí a la vila el 28 de novembre de 1992.
Núria Medrano, Músics i ball ......, pàg. 231.

Martí I de Sicília
Conegut amb el nom de Martí el Jove. Fill de Martí I l’Humà i de la seva muller Maria de Luna, primers ducs de Montblanc. Comte de Xèrica i de Luna. Es casà (1390) amb Maria de Sicília, que residí també a Montblanc. Amb una flota de cent vaixells partí cap a Sicília amb el propòsit de recuperar l’illa, cosa que aconseguí (1394). Esdevingut el seu pare rei de Catalunya (1396) restà sol a Sicília. Enviudà (1398) i es casà amb Blanca de Navarra (1405). Féu una expedició al nord d’Àfrica i vencé als sards en la batalla de Sanluri, prop de Càller (1409). Li pertocava el títol de duc de Montblanc però no l’ostentà. Morí el 31 de maig de 1410.
Jaume Espelt, '1387-1987, VIè. centenari del ducat ...'

Martí i Jardí, Josep
Cirurgià nat a Montblanc i establert a Reus, fill de Bernat, del mateix ofici i lloc Hipòlita. El 1728 es casa a Reus amb Teresa Peirí Pujol, de Torroja del Priorat.
Roser Puig Tàrrech, 'Mobilitat demogràfica de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra via Reus (segle XVIII)', Recull (Santa Coloma de Queralt) 10 (2007), pàg. 119-138.

Martí i Miró, Pau
Mestre d’obres i picapedrer. Documentat com a Mestre Martí. Treballà en la construcció de l’església de Santa Maria (1585, 1986, 1987) probablement en la construcció de la primitiva façana gòtica.
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'Josep M. Porta, Montblanc.

Martí i Molas, Maria
Carmelita vedruna, nada a la vila el 8 d’agost del 1835, filla de Baldiri Martí i Foguet, sabater de Montblanc i Agnès Molas i Bulló. El seu avi patern era de Vic i l’àvia paterna de Pira. Entrà a la congregació el 1858 i morí a Gràcia (Barcelona) el 5 de desembre del 1907.
APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840). Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Martí I, l’Humà
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1396-1410). Primer duc de Montblanc (1387-1396). Nasqué a Perpinyà el 29 de juliol de 1356 i era fill de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília. Casat amb Maria de Luna, de la qual tingué quatre fills: Martí, Jaume, Joan i Margarida, cap dels quals el va sobreviure. En morir la seva mare (1375) Martí va heretar els drets al tron de Sicília i a la vegada Pere III li cedí els seus (1380). En accedir al tron Joan I, per mort del seu pare Pere III, va crear per al seu germà Martí el ducat de Montblanc (1387) i va nomenar-lo lloctinent seu. L’any 1392 encapçalà, junt amb Bernat de Cabrera, l’armada d’un centenar de naus que navegà vers Sicília per restablir en el tron Maria I de Sicília casada amb el seu fill Martí el Jove. Intervingué activament en la guerra de Sicília, a la qual l’acompanyaren un gran nombre de guerrers montblanquins. A la mort del seu germà Joan I (19 de maig de 1396) el succeí en el tron català. Com que el nou rei es trobava a Sicília, fou constituït un consell de regència que presidí amb gran encert i prudència Maria de Luna mentre Martí I romangué fora de Catalunya. Martí I sortí de Sicília el 10 de gener de 1397 de retorn a Catalunya, però passà per Còrsega i després, cercant solucions pel cisma d’Occident, per Marsella o Avinyó on visità el papa Benet XIII . Desembarcà a Barcelona el 22 de maig de 1397. L’any 1399 organitzà una croada contra els sarraïns en la qual participà una host montblanquina sota les ordres d’Alfons Rovira. Durant el seu regnat sanejà les finances reials i perseguí la corrupció. Convocà les corts de Perpinyà, obertes el 26 de gener de 1406, on pronuncià un discurs d’obertura que s’ha considerat una dels millors textos de l’oratòria catalana medieval. Les lluites nobiliàries que es produïen a València obligaren el rei a traslladar-se a aquella ciutat en un intent de pacificar-la (1406-1407). Mentrestant ocorregué la mort de la seva esposa Maria de Luna (1406) que produí en el rei un gran desconsol, agreujat temps després per la mort del seu fill Martí de Sicília. Aquesta darrera mort plantejava al rei el problema de la successió i es casà amb Margarida de Prades (1409) sense que d’aquest matrimoni es seguís descendència. Martí l’Humà, fou un rei pietós, culte i humanista, gran coneixedor de la cultura clàssica. Tingué relació amb Bernat Metge i Francesc Eiximenis i amb els dominics Vicenç Ferrer i Antoni Canals; maldà per crear un Estudi General a Barcelona, intent que no prosperà per l’oposició del consell municipal de la mateixa ciutat; millorà notablement els serveis d’assistència sanitària edificant l’Hospital de la Santa Creu i reorganitzà l’estudi de medicina barceloní. Fou un gran impulsor de les arts reformant el Palau Reial Major, i edificant el de Bellesguard i el de Poblet que porta el seu nom. A Montblanc projectà celebrar-hi corts els anys 1402 i 1404, protegí el monestir de la Serra i ajudà en la construcció del temple de Santa Maria. La tradició diu que va satisfer les despeses de la construcció de la desapareguda façana gòtica del temple. Protegí els jueus de la vila, tingué especial cura a evitar conversions forçades i confiscacions de béns (1390) i els concedí tota classe de drets civils (1399). L’any 1495 autoritzà un nou establiment de jueus a Montblanc. Morí al monestir de Valldonzella, de Barcelona el 31 de maig de 1410. Després de la mort de Martí, l’Humà, quan encara el monarca no tenia successor, el Parlament de Catalunya es reuní a Montblanc, però les sessions continuaren a Barcelona i més tard a Tortosa.
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.Sebastià Riera . Martí l’Humà, ...'

Martí, Bernat
Cirurgià de Montblanc (1731). En aquesta època eren barbers-cirujans.
Josep Maria Porta , La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Martí, Jaume
Músic. Natural de Montblanc. Tocà a la Música del Coleto (1844).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Martí, Joan
Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1448). Més tard ho fou del convent de Santa Eulàlia de Montpeller (1453).
Jaume Felip, 'El convent de la Mercè ...'

Martí, Josep
Autor del projecte de la Font Major de la Vila (1813).
F. Duran i Cañameras, 'La Font Major'.

Martí, Pere
Junt amb la seva esposa Raimundeta i el seu fill, Ramon Martí, prevere de la vila, instituí un benefici (1356) sota l’advocació dels beats Martí i Hilari en la capella actualment integrada en l’actual capella del Santíssim.
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Martinell i Brunet, César
Arquitecte i historiador de l’art. Nasqué a Valls l’any 1888. Membre de l’Acadèmia de Sant Ferran, de Madrid; secretari dels Amics de l’Art Vell, i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes. Construí els edificis dels Sindicats Agrícoles de Montblanc, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca i molts altres. Entre la seva copiosa producció escrita sobre temes d’art s’hi compta un estudi sobre la persona i l’obra de l’escultor montblanquí Ramon Belart i Miquel. Morí el 1973. El seu arxiu està dipositat al Col•legi d’Arquitectes de Barcelona.
Josep M. Buqueras i Bach, 'L’arquitecte Cèsar Martinell i les cooperatives agrícoles de l’Alt Camp'. Quaderns de Vilaniu (Valls) 18 (1990), pàg. 13-33.Joan Fuguet, 'El celler del sindicat agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà); Primera obra agrària de l’arquitecte Cèsar Martinell, 1918 ', Aplec de Treballs. Montblanc, 8, (1987), pàg. 39-58.

Martínez i Lozano, Josep
Pintor, nat a Barcelona el 1923. El 1954 amb motiu de la biennal de pintura visità Montblanc, atret pel concurs de pintua municipal i se n'enamorà; durant dos anys (1955-1957) va instal·lar el seu estudi artístic als baixos de l'actual Museu Comarcal sota el nom d'El Cau. El 1955 se li va encarregar la decoració de la gran sala del cafè del Casal Montblanquí; després d'un distanciament amb la vila, anys més tard va tornar-hi. L'any 2000 va pintar un oli en el mural de 21 metres quadrats de la sala de plens de l'ajuntament de Montblanc. En contrapartida, el municipi li cedia per viure la torre del Portal de Castlà, habilitada a les seves necessitats. Un grup de persones va formar l'Associació Amics Martínez Lozano, que va encarregar-se d'organitzar diverses activitats artístiques.Era membre honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, fou nomenat fill adoptiu de Montblanc. El 1999 se li concedí la medalla d'argent de Terrassa i el 2005 la mateixa ciutat li atorgà el títol de fill adoptiu. A Llançà creà el Museu d'Aquarela. Morí el 7 de juny de 2006 i fou enterrat en aquesta vila empordanesa.
Joan Fuguet Sans, 'Josep Martínez Lozano, pintor de Montblanc', Espitllera (Montblanc) 17 (1983), pàg. 48-51

Martínez i Pàmies, Josep Joan
Notari de la vila (1830-1841).
Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.

Martínez i Valdés, Miquel
President del primer club esportiu de Montblanc, l’ Sport Club de la Conca de Barberà, constituït el 23 de maig de 1914, que tenia la seu al Bar Baldrich de la vila.
Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí (en premsa).Andreu Mayayo, La Conca de Barberà ...

Martorell i de Vedruna, Trinitat
Notari de la vila (1889-1894).
Josep Maria Porta. 'El retorn de protocols'.

Martorell i Miret, Rosa
Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 3 de gener del 1832, filla de Josep, sabater, i Esperança. El seu avi patern era Pere Martorell, sabater, i el matern Joan Miret, ferrer de tall. Ingressà a la comunitat l’any 1856. Morí a Centelles el 27 de febrer de 1897.
APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840). Josep M. Porta-Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Martorell, Joan
Músic, nat a Reus. Tocà la bateria a les orquestres Maseras i The Yanquis Boys.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Marzo i Torres, Jacint
Alcalde major de la vila. Exercí les seves funcions almenys els anys 1818 i 1819.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Mas, Antoni dez
Cornamusser de Montblanc. Consta que va tocar a Tàrrega per la fira de novembre de 1360.
Ramon Miró, 'Joglars i músics de la Conca de Barberà ...'.

Mas, Joan
Escrivà de la Vila (1461).
J. Poblet, 'Un exemple de llibertat catalana'.

Masalies, Ramon
Religiós mercedari fill de la Vila. La seva casa pairal estava situada al carrer Major i barri de Sant Cristòfol, en el lloc on avui hi ha el Centre Parroquial. Ingressà al convent de la Mercè de Montblanc i fou vicari general de l’Orde de la Mercè. Morí a Roma, l’any 1859.
A. Palau i Dulcet, Guia de MontblancLluís Vives, Narracions històriques ...

Masalles i Camps, Jaume
Manescal. Fill de Ramon i Concepció. Nat a Montblanc el 1876 i jubilat el 1948. La seva muller era de Barcelona.
ACCB. FMM. Sanitat.5766 i Població. Padró 1930.

Masalles i Camps, Josep
Manescal i poeta, nascut a Montblanc. Publicà el volum Poesies i cantars (1914). Col•laborador del setmanari La Nova Conca. Morí a l’Espluga de Francolí (1920). President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1911-1914).
La Conca de Barbarà. Montblanc, 14 de març de1914.Josep Maria Porta, 'La Germandat de Socors ...'.

Masalles, Joan
Alcalde de la Vila des del 17 de juny de 1855 al 3 d'agost de 1856. Cessà amb tot el seu Ajuntament el dia 3 d’agost de 1856, per disposició de l’autoritat militar.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Masalles, Magí
Hostaler. Tenia un hostal a Montblanc l'any 1781

Mascarell, Jeroni
Plebà de Montblanc i canonge de la seu de Lleida (1548). Construí la Plebania vella (1549-1552). Segons el fogatge de 1553 a la vila hi havia 40 preveres.
Pau Queralt, 'La Plebania vella'.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.

Mascarell, Lluc
Plebà de Montblanc (1528-1533) i canonge de la Seu d’Urgell. Era fill de Lleida.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, Assaig històric ...Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc', Pau Queralt, 'La placeta del Pes Vell'

Mascarella, Caterina
Abadessa del monestir de la Serra (1578).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Masdéu, Miquel
Governador militar de Montblanc durant la guerra dels Segadors (1650). Era natural de Perpinyà (Rosselló).
Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història a la premsa, .....

Masdéu, Rafael
Germà llec del convent franciscà de la Mercè Montblanc (1928), natural de La Mussara, conegut a la vila per la seva vida exemplar.
Lluís Saragossa, Records de la meva vida. Tarragona, 1993.

Masdovelles Berenguer de
Veguer de Montblanc (1388-1399).
Rafael Conde Delgado de Molina, 'Dades de la família dels Masdovelles'. Estudis Universitaris Catalans. Barcelona. XXV (1983) pàg. 81-96.

Masdovelles, Alamanda de
Abadessa del monestir de la Serra (1305).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Masdovelles, Aldonça de
Abadessa del monestir de la Serra (1296).
A.Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Masegosa, Andrés
Alcalde major de la vila (1825). El 5 de març de 1828 fou traslladat al corregiment d'Estepona.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Maseras i Bertran, Gumersind
Músic. Nasqué a Montblanc el 29 de setembre de 1909. Era fill dels consorts Gumersind Maseras i Domingo i Dolors Bertran i Cendrós. Alternà la música amb el seu ofici d’espardenyer i tocà el piano, el contrabaix, la trompeta, l’acordió i la tenora. Ensenyà solfeig i piano a molts infants i joves de la vila. De jove tocà molts anys la flauta i el flabiol al ball dels gegants i a la colla de bastoners. Actuà professionalment a les orquestres La Vella, Maseras, The Yanquis Boys, España i Ritmo y Melodía i a la Cobla orquestra Els Montblanquins. Morí a la vila el 25 de juny de 1954.
Informació de la família.Núria Medrano, Músics i ball .., pàg. 232.

Maseras i Bertran, Josep
Músic i compositor, nascut a Montblanc el 19 de març de 1904. Fill de Guimersind Maseras i Domingo i Dolors Bertran i Cendrós. Estava casat amb Ramona Dalmau i Solsona. Secretari de l’Ajuntament. Estudià música amb el mestre Jaume Escoté i Òdena. Tocà a la cobla Els Montblanquins i les orquestres La Vella, Maseras i Ritmo y Melodia. Director del Cor El Pensament (1935), de l’Orfeó del Casal Montblanquí (1947-50) i de la Coral Espluguina i president del Grup Sardanista del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Autor de més de 50 sardanes, entre elles, La rateta presumida (1954), Saltironant (1961), Casal Montblanquí (1962), Catalunya, Blancafortina, La vall dels lledoners, Migdia, Cant llunyà, Les bugaderetes, Montblanquina, L’aplec de la Vall, La petita Roseta, dedicada a la seva filla, El fatxenda de l’aplec i Vol d’estornells. Per la seva sardana La dama robada, obtingué el Premi Ramon Serrat del Concurs Barcino 1956. Harmonitzà cançons populars com Cançó de traginers, La filadora i El príncep mariner. L’any 1964 va ser nomenat president del Grup Sardanista del Museu-Arxiu. Morí a Montblanc el 21 de novembre de 1965. En l’homenatge que li tributà el Museu Arxiu es diu que Pep Maseras 'es dedicà incansable, tenaç i heroic, al manteniment de la música popular. Era un artista en el sentit elevat del mot. Creà art i dignitat. Interpretà, va orquestrar i va compondre. La seva extensa dedicació en l’ensenyament i direcció musicals, la seva tasca pedagògica aquí i en contrades properes, en són la millor prova.'
ACCB. FMM. Cultura, exp. 1595.7.3.APM, Baptismes (Sant Miquel) vol 3 (1901-1924).Josep M. Contijoch, 'Voltant la sardana (i IV)', El Foradot (Montblanc) 24 (2004) pàg. 20-22. Núria Medrano, Músics i ball ...., pàg. 232.Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria ...Josep Recasens, La repressió franquista a la Conca de Barberà,pàg.154.Francesc Sifre, 'El sardanisme de Montblanc'.Grup Sardanista del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, Josep Maseras i Bertran. In memoriam.

Maseras i Domingo, Gumersind
Músic. Nasqué a Montblanc el 9 de març de 1880. Pare dels músics Gumersind i Josep Maseras i Bertran. Junt amb Francesc Ferrer Burriach, fundà l’any 1902, el Cor El Pensament. Mestre de l’orquestra La Vella. Morí a la vila el 5 de desembre de 1932.
A. Mayayo, La Conca de Barberà ... Núria Medrano, Músics i ball ...., pàg. 232

Maseras i Domingo, Llorenç
Músic i compositor. Nat a Montblanc el 6 d’abril de 1883. Tocà amb l’orquestra Maseras i altres agrupacions musicals locals. Fou un dels primers saxofonistas que hi hagué a Montblanc. Morí a la vila el 23 de març de 1951. A Barcelona formà part de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i del Quartet de Corda de l’Institut Orquestral. És autor d’algunes sardanes.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 232.

Maseras i Farriol, Maties
Músic. Nasqué a Montblanc el 30 de febrer de 1904.Tocà el violí, la viola i la trompeta a l’orquestra La Vella. A Barcelona formà part de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i del Quartet de corda de l’Institut Orquestral. És autor d’algunes sardanes.
Núria Medrano, Músics i ball ...., pàg. 232.

Maseras i Ferré, Josep Maria
Músic. Nasqué a Montblanc el 8 de maig de 1909. Actuà a l’orquestra La Vella i a la cobla-orquestra Els Montblanquins.
Núria Medrano, Músics i ball ...., pàg. 232.

Maseras i Ferré, Ramon
Músic. Nasqué a Montblanc el 4 de febrer de 1913. Actuà amb algunes agrupacions musicals locals. Després de la guerra civil s’exilià França. Morí a Montpeller el 17 de juliol de 2001.
Núria Medrano, Músics i ball ...., pàg. 232.

Masip i Rovira, Francesc
Notari de Montblanc (1934-1944). L’any 1936 va concloure l’Inventari dels volums i lligalls que hi ha a l’Arxiu Notarial del Districte de Montblanc anteriors al segle XIX, expressant data, localitat, notari autoritzant i volums. Fou professor i director d’una escola de segon ensenyament, creada per un grup de pares.
Josep Maria Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Massalva, Jaume
Escultor i mestre d’obres de Manresa que, amb el seu germà Miquel, dirigí la construcció de la façana barroca de l’església de Santa Maria de Montblanc (1668-1686).
Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.Josep Maria Porta, Montblanc.

Massalva, Miquel
Mestre de cases de Manresa, que junt amb el seu germà Jaume, treballà l'any 1688 en la construcció de la portalada de Santa Maria de Montblanc. Fou també autor, junt amb l'escultor Domènec Rovira, el Jove, de la traça de la porta de l'església de Santa Maria de Poblet. S'atribueix als germans Massalva la confecció de la traça de la mateixa portada del temple.
Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.

Massot, Bonaventura
Músic. Organista de l’església de Santa Maria (1862-1865).
J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Mateo, Lope
Periodista madrileny, promotor de la rehabilitació i reconstrucció de l’església de Sant Francesc de Montblanc. Després d’una visita a la vila publicà un article titulat Historia de una chimenea (Arriba, 31 de març de 1951) que fou profusament reproduït per la premsa catalana i que provocà la restauració del campanar de l’església convertit en ximeneia. Insistí en la necessitat de la reconstrucció del temple en un altre article titulat Montblanc también vale una Misa (La Vanguardia, 5 d’abril de 1952).

Mateu i Castells, Josep
President del Casal Montblanquí (1954).
Josep M. Porta, El Casal Montblanquí.

Mateu, Antoni
Argenter de Barcelona. Artista autor del reliquiari de Sant Francesc Xavier de Santa Maria de Montblanc (1712).
Pau Queralt, 'La relíquia de sant Francesc ...'.

Mateu, Baltasar
Rector de la Guàrdia dels Prats (1581-1623).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Mateu, Magdalena
Abadessa del monestir de la Serra (1906 a 1909).
[Redacció], La Conca de Barbarà. Montblanc, 28 d’abril de 1906.J. Sánchez Real, 'Abaciologi ..'.

Mauri, Agustí
Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739). Morí el 31 d’agost del 1753.
APM. Actes comunitat 1739.3.2.8.APM. Comptes, enterraments i novenes (1752-1765) 29.2.

Mayayo i Artal, Andreu
Alcalde de Montblanc. Nascut a Samper de Calanda (Terol) el dia 10 de maig de 1959. Fou alcalde de la vila des del 15 de juny de 1991 al 13 d'abril de 1993, i del 17 de juny de 1995 al 3 de juliol de 1999.

Mediona, Jaume
Mercader de la vila (1512-22).
ACCB. Col•lecció Ismael Balanyà , pergamí Ca-23-6.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca ...

Mediona, Joan
Veguer de Montblanc i lloctinent de Maldà (1488). Batlle de la vila (1496).
Josep Iglésies, La població de les Vegueries ...Valentí Gual Vilà, Conflictes entre Poblet i Montblanc ...

Mercadé i Masgoret, Ramon
Rector de la Guàrdia dels Prats (1965-1970). Durant el seu rectorat es construí l’actual urna que guarda les despulles de sant Pere Ermengol.
A. Palacín i Artiga, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, Assaig històric ...

Mercadé, Jaume
Plebà de Montblanc (1859-1870). Durant el seu mandat es daurà el retaule de l’altar major (1861) i es fundaren les Conferències de Sant Vicenç de Paül (1860).
L. París i Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc (9)' a Full Parroquial (Montblanc) 928 (1990).

Mercè i Puig, Enrica
Mestra de l’escola pública, natural de Barcelona. El 1910 tenia 46 anys. Havia arribat a Montblanc el 1905. Està documentada activa a la vila entre 1906 i 1916.
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.10.ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Merlés, Anastàsia de
Muller de Joan de Vilafranca, castlà de Montblanc i baró de Segura. Fundà un benifet al santuari de la Serra (13 de juliol de 1601)
Ramon Sabaté, 'Resum...'.

Messeguer, Trinitat
Mestra de Prenafeta (1892).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Mestre de Sant Jordi
Vegeu 'Mur, Ramon de'.

Mestre i Aubià, Maria
Llevadora a Montblanc des de 1930. Nascuda a Puipelat (Alt Camp) l’any 1909 i casada amb Josep Avià i Vega. Per la seva llarga dedicació professional l’Ajuntament li dedicà un carrer.
ACCB. FMM. Sanitat. 829.2.

Mestre i Dalmau, Antoni
Professor en drets (1762) i doctor en lleis. Natural i veí de Montblanc. Casat amb Josepa Lauretana Alba.
Jaume Felip, 'Dos abats...

Mestre i Dalmau, Josep
Abat del monestir de Santes Creus. Nasqué a Montblanc vers l’any 1730 i fou abat des de l’any 1789 al 1792.
Jaume Felip, 'Dos abats ...'.

Mestre i Serrat, Dionís
Alcalde de la Vila des del 14 de juny de 1983 al 29 de gener de 1986, data de la seva defunció. Nasqué a la Vilella Baixa (Priorat) el 24 d’agost de 1938. Pèrit agrònom i Cap del Servei d’Extensió Agrària de la Conca de Barberà. Elegit conseller en les eleccions municipals de 1983, fou nomenat Alcalde, substituint Josep Gomis i Martí, que havia estat nomenat president de la Diputació de Tarragona. A l’Ajuntament era president de la Comissió d’Urbanisme, amb plena dedicació a la tasca que li havia estat confiada. Morí el 29 de gener de 1986. El municipi li dedicà un carrer.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.[Redacció], 'Entrevista amb el nou Sr. Batlle'. Espitllera. Montblanc, 19 (1983) pàg. 18-19,26.[Redacció], 'Mor l’Alcalde de Montblanc'. Espitllera. Montblanc, febrer de 1986.

Mestre, Antoni
Advocat de Montblanc (1742).
J.M.Grau-V.Gual-R.Puig, Noms i gent de la Conca de Barberà. Barcelona, 1990.

Mestre, Jaume
Apotecari. Consta en exercici a Montblanc l'any 1670. Morí a la vila on fou enterrat l'11 de gener de 1721.
Maria Sánchez real, 'La farmàcia barroca de Montblanc', La farmàcia de Montblanc (s.XVIII).

Mestre, Macià
Prevere i beneficiat de la vila. (1792).
Josep Maria Grau, La indústria ...

Mestre, Magí
Jurisconsult i advocat, nat a la vila. Membre de la Junta Carlista de Tarragona i oficial d’estat major del Llarg de Copons.
Josep M. Porta, Montblanc.

Mestre, Maria Teresa
Abadessa del monestir de la Serra (1757-1758). Elegida de nou els anys 1777 i 1778.
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Mestre, Mònica
Abadessa del monestir de la Serra (1792).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Mestre, Ramon
Prevere de la Comunitat de Santa Maria de Montblanc (1638-43). L'any 1670 formava part de la junta d'obres per a la reconstrucció del temple de Santa Maria. Bosser de la comunitat de l’església de Santa Maria i del santuari de la Serra (1643).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1638) 3.1.1.Jaume Felip i J. Sànchez Real, 'La portada de l'església ...'.Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'.Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Mestres i Dalmau, Antoni
Nat a Montblanc. El 1763 es graduà com a batxiller en lleis a la Universitat d’Osca (Aragó). Anteriorment havia estudiat quatre anys de dret a la Universitat de Cervera.
'Graduados catalanes en las facultades de leyes y cánones de la Universidad de Huesca'. Estudis Històrics i Documents dels Protocols. Barcelona. XV (1997), pàg.167-220.

Mestres i Taverna, Pere
Impressor, nat a Montblanc el 6 de desembre de 1907. Instal•là la tercera impremta de la vila el març de 1936 al carrer Riber, núm. 8. Imprimí la segona emissió de moneda de Montblanc acordada en sessió de 7 de juny de 1937 i les emissions de Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades, Barberà i Blancafort, durant la guerra civil. Morí el 17 d’agost de 1984. Un fill seu, Pere Mestres i Domingo, continuà amb el taller (1937-2000).
Roser Puig, Josep M. Grau i Jaume Felip, La premsa i la història ...

Mestres, Adjutori
Mestre campaner o fonedor de campanes de Calaf que fongué (1793) la gran campana de l’església de Santa Maria anomenada Seny Gros. Portava el nom de Sant Francesc Xavier i era la campana més gran de tota l’arxidiòcesi de Tarragona. Fou destruïda l’any 1936.

Mestres, Jaume
Religiós franciscà. Guardià del convent de la Mercè (1905-1907).
Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè.

Mestres, Josep M
Mestre de l’escola pública (1951).
ACCB. FMM. Instrucció pública.1510.17.

Mestres, Magí
Alcalde de la Vila des del 2 d'abril de 1857 al primer de gener de 1859.
J.M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Mezquida i Gené, Lluís Maria
Periodista del Diario español de Tarragona, entre les dècades dels anys quaranta i vuitanta publicà nombrosos articles sobre Montblanc i la resta de la Conca de Barberà, tant notícies com referències a la restauració de monuments. Morí a Tarragona el 2004 als 84 anys d'edat. Utilitzava el pseudònim de Petrófilo.
Petrófilos. Índex d'articles de Lluís M.Mezquida al Diario Español (1945-1983). Tarragona, 2007. Buidatge i selecció d'articles a cura de francesc Barriach i Elena Virgili.

Miere, Mossèn
Organista de l’església de Santa Maria (1648).
Francesc. Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'

Miquel i Espoi, Francesc
Batxiller en lleis i notari de Montblanc, domiciliat a Reus en els anys 1823-1839 i actiu des del 1817-1848. Fill de Francesc Miquel Botines, carlà de l’Albió i Antònia, cònjuges residents a Santa Coloma de Queralt . Era notari públic i reial i es titulava notari de regnes, és a dir, que podia actuar en qualsevol lloc. Es qualifica substitut de Francesc Sostres, notari de Reus. L’activitat de Francesc Miquel és divideix en dos períodes: el de la seva residència a Reus (del 1823 al 1830) i el de la de Montblanc (1817-1822 i 1831-1848). És a dir, que el seu inici i final són a la Conca, per la qual cosa els protocols estan integrats a la notaria montblanquina. Atorgà testament el 23 d’agost del 1835.
APM. Testaments, vol. 68.Josep Maria T. Grau Pujol, 'Dos notaris de Reus a Montblanc'. Butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus. Reus, 2005, núm. 11, pàg. 24 Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Miquel i Fontanilles, Antoni
Músic, nat a Montblanc. Tocà a La Vella (1853).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Miquel i Galofrè, Andreu
Compositor i músic. Nasqué a Montblanc el 10 de novembre de 1826. Fundà la 'Música Nova' (1850). Tocà amb la Música del Coleto (1844) i amb La Vella (1853 i 1867). Autor d’una missa dedicada a la Mare de Déu de la Serra (1866).
Andreu Mayayo, La Conca de Barberà 1890-1939 ...Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.Josep Maria Poblet, La Conca de Barberà.

Miquel i Gelambí, Francesc
Músic. Nat a Montblanc el 24 de setembre de 1830. Tocà amb La Vella (1853).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Miquel i Pereta, Josep
Músic. Nasqué al Pla de Santa Maria vers 1807. Tocà amb la Música del Coleto (1844) i La Vella (1853). Morí a Montblanc el 21 d’octubre de 1857.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Miquel i Sanahuja, Josep
Mestre a Lilla (1881-1884).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1512.

Miquel i Torruella, Macià
Professor de música i pianista, nat a la vila. Fundador de La Música nova, lligada a sectors carlins. Fou president de la Societat Espanyola de Concerts, de París (1890). Morí a París l’any 1907.
La Conca de Barbarà. Montblanc, 18 de maig de 1907.Josep M. Poblet, La Conca de Barberà.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Miquel, Jaume
Músic, nat a Montblanc. Tocà a la Música del Coleto (1844) i a La Vella (1867).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Mir i Josa, Francesc
Religiós carmelita. Nasqué a Montblanc el 22 d’octubre de 1849. Pagès de professió, inicià de gran els estudis eclesiàstics. Ingressà a l’Orde carmelitana en la qual exercí importants càrrecs. Sobresortí pel seu zel i les seves dots d’orador. Continuà vinculat a la Vila i se li deuen les millores fetes durant la primera quinzena del segle al santuari de la Serra. Morí a Tarragona el 25 d’abril de 1916.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'L’atracció de la capital provincial ...'.[Redacció], La Conca de Barbarà. Montblanc, 29 d’abril de 1916.

Mir i Rosselló, Josep
Industrial. Junt amb el seu pare, regentà una de les dues fàbriques de begudes gaseoses que hi havia a la vila. Morí afusellat a Barcelona durant la guerra civil (1938).

Mir i Sabaté, Bonaventura
Fabricant de gasoses de la vila. El 1920 tenia 48 anys.

Mir, Pere
Conegut amb el sobrenom de Riber. Fundador d’un benifet sota l’advocació dels Sants Innocents a la capella de l’Ascensió de l’església de Santa Maria (9 de març de 1385).
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Miralles, Guillem de
Jurista montblanquí. Síndic representant de la Vila a les corts de Barcelona (11 de gener de 1283), convocades pel rei Pere III. Fou enterrat, amb els seus dos fills a l’entrada de l’aula capitular del monestir de Santes Creus.
Lluís París, Assaig històric ...Joan Poblet, 'Lo campanar ...'Pere Sanahuja, 'Cortes y Parlamentos ...'

Miralles, Josep
Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1892-1901).
Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

Mirambell, Guilleuma de
Benefactora de l’església de Santa Maria del Miracle, de Montblanc (1269).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Mirassó, Francesc
Síndic de l’Ajuntament de Montblanc (1750). Fundador del benefici de la Puríssima Concepció de Maria a l’església de l’hospital de Santa Magdalena (1785). El beneficiat tenia l’obligació de residir a l’hospital per atendre els malalts.
Ramon Sabaté, Resum ... Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Miret i Clavé, Ramon
Músic. Nasqué a Montblanc el 26 de març de 1829 i tocà amb l’orquestra La Vella (1853 i 1867).Morí a la vila el 21 de juny de 1882.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Miret, Evarist
Rector de la parròquia de Lilla (1921-1924).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Miró i Esplugas, Manuel
Advocat i historiador, natural de Barberà de la Conca. Llicenciat en Dret (1919) i Fiscal substitut de l’Audiència de Tarragona (1924). Autor de molts treballs sobre la història de Barberà i de Montblanc. entre els quals poden senyalar-se Montblanc agrícola, industrial i comercial (1956) treball premiat als Jocs Florals de les Festes de la Serra del mateix any, Agricultura y cooperación (1959), Los castillos y la explotación agrícola en la Edad Media (1959), La Conca de Barberà en la Exposición de Castillos de Catalunya (1960), En el VIII centenario de Santes Creus (1960), El arte románico en la Conca de Barberà (1961), Montblanc al temps de la seva fundació (1962), Per i pels nostres vins (1962), La reconquesta de Ciurana i la Conca de Barberà' (1963), 'El bon parlar (1961), Sant Antoni Claret a la Conca de Barberà (1965 i La Conca de Barberà'(1966). Morí a Barcelona l’any 1984.

Miró i Martí, Antoni
Escultor, nat a la vila. Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Serra malmesa pels revolucionaris de 1835. Junt amb el daurador de Barcelona Felip Pascual, restaurà l’altar i retaule major de la Serra l’any 1855.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Miró i Palau, Joan
Procurador, natural de Barberà de la Conca. El 1910 tenia 42 anys. Residia a la vila des de 1896. President de la Societat Artesana (1905).
ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.ACCB. FMM. Cultura, exp.1542.13.2.

Miró i Pallissé, Concepció
Carmelita vedruna . Nada a la vila el 29 d’octubre del 1838, filla de Macià, pagès, i Magdalena. Morí el 8 de desembre del 1861.
APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840). Josep M.Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Miró i Roca, Maria
Natural i resident de Montblanc. Fou en el seu temps la dona més vella de la Vila. Morí als 94 anys d’edat el 21 d’abril de 1952. Era coneguda amb el nom de la Tana pobra.

Miró i Tous, Maria
Mestra a Prenafeta el 1889. Era nascuda al Pla de Santa Maria (Alt Camp). En aquella data tenia 29 anys, i feia 10 anys de la seva arribada al poble.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5.

Miró, Jaume
Prevere. Vicari encarregat de l’església de Lilla (1695) i vicari de Santa Maria de Montblanc (1771-1772). Fou també beneficiat de la mateixa església (1690).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1690) 3.2.16.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc ...'.

Miró, Marià
Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1816).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Miró, Martí
Mestre d’obres i escultor que participà en la construcció de la primitiva façana gòtica de l’església de Santa Maria (vers 1580).
Josep Maria Porta, Montblanc.

Miró, Pere
Comerciant draper de Santa Coloma de Queralt benefactor de l’església de Santa Maria de la Serra (1348).
Joan Segura, Història de Santa Coloma.

Miró, Ramon
Procurador del Barri de Sant Roc. Extraordinari promotor i organitzador de les festes anyals del Barri. En ocasió de la seva mort (1911) el barri de Sant Roc només celebrà actes religiosos.
Gazeta de la Conca, 19 d’agost de1911.

Modolell, Cels
Nat a Montblanc. Abat de Santes Creus. Fou abat de 1668 a 1672, reelegit de 1673 a 1676, i de nou des de 1680 a 1681, any en el qual morí. Excel•lent predicador. Realitzà importants obres al monestir i el reconstruí després del saqueig de les tropes castellanes en el curs de la guerra de separació. L’Ajuntament de Montblanc li dedicà un dels carrers de la Vila.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Modolell, Gabriel
Cònsol de la Vila (1618).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Mogues, Jaume
Cònsol de la vila (1681).
Gabriel Serra, 'Els Plebans de Montblanc durant la segona meitat ...'.

Moix i Cabestany, Emili
Fabricant d’escombres. El 1910 tenia 40 anys; tant ell com la seva muller eren de Valls, i havien arribat a Montblanc l’any anterior .
Sobre aquesta professió podeu veure el llibre de Maria Teresa Montaña Martí, Etnografia de l’ofici d’escombrer a Tarragona. Barcelona. 1987. ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Moix i Comas, Josep
Músic. Nat a Montblanc el primer de novembre de 1895. Tocà amb l’agrupació La Vella (1918).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 233.

Moix i Sabater, Francesc
Anomenat Cisco del Molí. Guerriller carlí montblanquí que lluità en la tercera guerra carlina.
Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Moix i Toses, Josep
Geganter. Les seves actuacions cal situar-les a la segona dècada, o inicis de la tercera, del segle XX.
Josep M. Porta i Ismael Porta, 'Els gegants i els nans de Montblanc'.

Moix i Viñas, Josep
Torraire de Montblanc que sobresortí per les seves actuacions (finals s. XIX).
Josep M. Porta, Els torraires de Montblanc. ...'

Moix, Joan
Mercader de la Vila. Disposà un llegat de 15 lliures per continuar les obres de construcció de l’església de Santa Maria (1543) i féu també una important deixa a favor del santuari de la Serra (1543).
Jaume Felip,' L’església gòtica ...'.Jaume Felip, 'El Renaixement ...'.

Moix, Pere
Mercader de la vila. Benefactor de la Confraria dels Pobres de Jesucrist (1598) que tenia la seva seu a l’Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, de la Confraria de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, amb seu a l’església de Sant Jaume i Sant Marçal, i de la qual era procurador, i de la Confraria de Sant Vicenç, totes de la vila. Morí abans de 1605.
Jaume Felip, 'Inicis de la processó...'. A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Pau Queralt, 'La confraria dels pobres ...'.

Molas i Monné, Francesc
Industrial. A primers del segle XX tenia una fàbrica de pastes de sopa, al carrer Major. Casat amb Àngela Viñes Masalles. En el segle anterior a Montblanc ja hi havia un semoler.
ACCB. FMM. Població. Padró habitants 1889.1434.5 i Hisenda. Matrícula industrial (1879). 662.2.1.J. Sánchez Real, 'Fabrica de fideos en Montblanc en 1712 ' Obra Menor IV. Tarragona, 1997.

Molas i Viñas, Àngela
Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 18 de gener del 1879. Ingressà a la Congregació el 1905. Morí a Manresa el 2 de gener de 1955.
Josep M. Porta-Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Moles, Antoni
Cònsol de la Vila (1670) i posteriorment batlle.
Pau Queralt, 'Contracta de la Universitat de Montblanc en 1670, d’un Mestre de Gramàtica'. Pau Queralt, 'La Confraria de la Puríssima Sang'

Moles, Josep
Vidrier de Reus. El 1829 contractá la vidriera de la rosassa de dalt del cor de l’església de Santa Maria de Montblanc .
Jaume Felip Sánchez, 'Notes històriques. Les reformes dels anys 1829-1831 ' a Full Parroquial Montblanc. 943 (1990) pàg. 2.

Moliner, Agnès
Abadessa del monestir de la Serra (1397 a 1399).
Lluís París, Història de la Serra. A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Molins, Francesc
Jurista montblanquí. Notari de la vila. Doctor en dret, regidor degà i regent de l’Alcaldia de la Vila (1781). Casat amb Teresa de Josa i Dalmau.
Josep Maria Grau, 'La indústria ...'.Gabriel Serra, 'La família Josa ...'.

Molins, Josep
Alferes montblanquí del Terç de la Diputació (setembre de 1639). Formava part dels cavallers que seguiren el virrei comte de Santa Coloma a la campanya de Salses. Capità de la companyia de milicians de Barcelona (mosqueters) que acomboià el cònsol en cap Lluís-Joan de Calders cap a Tortosa. Lluità al front de Tarragona (juny de 1641), però més tard fou substituït per malaltia.

Molins, Maria-Àngela
Abadessa del monestir de la Serra (1748 a 1750). Fou elegida de nou el 1760.
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Molner i Farreny, Antoni
Apotecari de Montblanc. Els anys 1793-1795 treballa a Barcelona a la casa de Joan Ametller Mestre.
Jordi González 'Noticias ...'.

Molner, Pere
Mestre de l’escola pública (1902).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.8.

Molner, Antoni
Apotecari de la vila, fill de l'anterior. Junt amb la seva mare, Cecília Farrent, l'any 1797 lloga per quatre anys la botiga d'apotecari amb els medicaments i instruments a l'apotecari de Santa Coloma de Queralt, Marià Ballester.

Josep M. Grau. `Apotecaris i farmacèutics de Montblanc (ss.XVIII-XX)`. La farmàcia de Montblanc (s. XVIII). Maria Sánchez Real, `La farmàcia barroca de Montblanc`. La farmàcia de Montblanc (S.XVIII).


Molner, Clara
Abadessa del monestir de la Serra (1677).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Molner, Francesc
Vicari de Prenafeta (1796-1799).
Josep Maria T. Grau, Rectorologi de Prenafeta ...'

Molner, Josep
Clergue. Cònsol de la vila (1670) i Mestre de Gramàtica o ensenyament superior (1670 a 1673). Fou contractat el 3 de setembre de 1670 pels cònsols Josep Puig, Josep Montserrat i Antoni Moles.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció ...'.Pau Queralt, 'Contracta de la Universitat de Montblanc en 1670, d’un Mestre de Gramàtica'.

Moncusí, Josep
Rector de Rojals. Exercí des de l’any 1767 al 1772.
Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Monells, A. G. de
Escrivà de la Vegueria de Montblanc. L’any 1289 el rei manà restituir-li l’escrivania que li havia estat segrestada.
Escrivà de la Vegueria de Montblanc. L’any 1289 el rei manà restituir-li l’escrivania que li havia estat segrestada.

Monfar i Cantons, Carles
Notari de la vila (1856-1899). Havia nascut a Barcelona i des del 1837 residia a la vila. Comprador de finques eclesiàstiques procedents de la desamortització de Madoz.
ACCB. FMM. Població. Padró habitants 1889. 1434.5.Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.Salvador-J. Rovira Gómez, La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Tarragona, 1987. pàg, 564

Monfar i de Potau, Marià
Notari de la vila (1830-1855).
Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Monfar i Pellicer, Carles
Escriptor i poeta. Nasqué a Barberà de la Conca el 25 de juny de 1897. Malgrat no haver nascut a Montblanc, es sentí sempre montblanquí. De Montblanc 'quasi en sóc fill' escriví (La Nova Conca, 1 de desembre de 1923). Autor de moltes poesies de temes montblanquins, entre elles, la popular Trenta quatre eren les torres. Morí a Mora d’Ebre l’11 de gener de 1896.

Monfar i Pellicer, Josep
Alcalde de la vila (3 de febrer de 1957 al 25 d'octubre de 1960). Nascut l’11 d’agost de 1893. Durant el seu mandat es va fer efectiva la municipalització del servei d’aigües (1957). Continuà la rehabilitació del clos emmurallat i es realitzaren diverses obres públiques com la pavimentació del carrer de la Fusteria (1958), el nou enllumenat dels carrers del Serrallo, Font del Vall, Muralla de Jaume II i Baluard de Santa Anna (1958), ampliació de la placeta del portal de Barcelona (1958) i l’inici de la urbanització de l’ermita de Sant Josep (1958). President del F. C. Montblanquí (1923). Morí a Montblanc el 18 de setembre de 1966.
Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí (en premsa). Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'

Monfar i Voltes, Marià
Advocat. Alcalde de la vila, des del primer de gener al 21 de febrer de 1855, però no presidí cap sessió de l'Ajuntament. President del Centro Democràtico Montblanquense (1868).
ACCB. FMM. Hisenda. Matrícula industrial (1879). 662.2.1.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Monger, Hereu
Renom d’un guerriller carlí de Montblanc que intervingué en la darrera guerra carlista (1872-1875) i morí en un fet de guerra a l’entrada de Valls.
Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Monistrol, Pere
Notari de Montblanc (1232).
Eufemià Fort i Cogul, El senyoriu de Santes Creus. Barcelona, 1972, pàg. 199.

Monmany i Laurin, Josep
Escriptor i historiador. Procurador dels Tribunals. Nasqué a la vila l’any 1906. Fundador del Butlletí Montblanch i col•laborador de diverses publicacions periòdiques locals i comarcals. Col•laborador del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. Premi Extraordinari als Jocs Florals de Montblanc (1956). Premi Conca de Barberà a les Festes Literàries Pompeu Fabra de Montblanc (1970). Accèssit als Jocs Florals de la vila (1981). Morí el 2 de maig de 1985.
Josep Recasens, Guia Turística de la Conca de Barberà.

Monmany i Pérez, Artur
Impressor. Nascut a Montblanc el 16 d’agost de 1873, fou enviat a complir el servei militar a les Filipines, on aprengué l’ofici d’impressor. Establí la seva impremta a la vila l’any 1900. Autor del manuscrit De Barcelona a Manila. Diario de viaje, Manila, 1893, i fundador dels periòdics La Conca de Barbarà (1903-1908) i Gazeta de la Conca (1911-1913). Morí l’any 1913.
[Redacció], La Conca de Barbarà, 31 d’octubre de 1914.Roser Puig, Josep M. Grau i Jaume Felip, La premsa i la història ...

Monmany i Pérez, Josep
Procurador, nat a la vila (1869). Casat amb Joaquima Laurin Miralles, natural de Madrid.
ACCB. FMM. Població. Padró 1930.

Monmany i Queralt, Artur
Impressor nat a la vila el 1902, casat l’any 1928 amb Josepa Ferré. President del F.C. Montblanquí (1923).
Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí (en premsa). Roser Puig, Josep M. Grau i Jaume Felip, La premsa i la història ...

Monreal i Tejada, Lluís
Comissari de la Zona de Llevant del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Nasqué a Saragossa l’any 1912. Professor d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Per raó de les seves funcions de Comissari del Patrimoni –l’àmbit de la seva competència territorial comprenia Catalunya, Balears i València– visità Montblanc i tingué un interès personal extraordinari en la conservació i rehabilitació del patrimoni artístic de la vila que visità sovint. Promogué les obres de reconstrucció del clos emmurallat i de diversos edificis monumentals. De la mateixa manera va ser el gran promotor de la declaració de la Vila com a Conjunt Monumental i Artístic. Qualificà Montblanc de 'vila exemplar per l’interès i respecte que té pels seus monuments' (1954). Pronuncià diverses conferències, entre elles Nuestro Montblanc' (1955), El arte de nuestro tiempo (1953) i La Villa Ducal de Montblanc (1954) pronunciada, aquesta darrera a Madrid. Quan cessà en el càrrec fou objecte d’un clamorós homenatge de part dels montblanquins (5 de febrer del 1950). L’Ajuntament el declarà fill adoptiu el 31 de gener de 1948. Més tard posà el seu nom a un dels carrers de la vila (2000). Li ha estat concedida la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1999). És autor dels llibres Arte y Guerra civil (1999) i Iconografia del Cristianismo (2000).
ACCB. FMM. Cultura, exp.1540.5.X. Ayén 'Entrevista a Luis Monreal Tejada', La Vanguardia. Barcelona. 6 de desembre de 1998, pàg. 57-58.Jaume Massó, 'Manent i Monreal: episodis de la guerra i la postguerra'. El Punt (Reus) 1060, 15.08.1999, pàg. 17.

Montagut, Geralda de
Abadessa del monestir de la Serra (1344).
Ramon Sabaté, Panegíric ....

Montagut, Miquel de
Religiós mercedari de la comunitat de la Mercè de Montblanc. Exercí les funcions de rector de la Guàrdia dels Prats junt amb Fra. Josep Segarra (1652).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'.

Montalà Bertran, Isidre
Pagès natural de Rubió (Anoia), casat a Prenafeta el 1740, iniciador de la nissaga Montalà que posteriorment s'escampà per Montblanc, Lilla, Cabra del Camp i Valls.
Jaume Teixidó Montalà, `El cognom Montalà a Prenafeta`, Espitllera (Montblanc), 105 (1996), pàg. 29.

Montaldo, José
Alcalde Major interí de la vila. Fou designat el 5 d'abril de 1835 i cessà el 23 de gener de 1836.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Montaner i Murtra, Josep
Plebà de Montblanc (1730-1765). Doctor i ciutadà honrat de Barcelona. El 1759 per delegació de l’arquebisbe de Tarragona passà la visita pastoral als pobles del deganat. Construí la capella barroca del Santíssim Sacrament de Santa Maria i posà la primera pedra del cambril de la Serra el 7 de setembre de 1764.
Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc (7), Full Parroquial (Montblanc) 925 (1989)pàg. 2.

Montaner, Josep
Cònsol de la vila i apotecari (1671 i 1702).
Jordi González 'Noticias ...'.Pau Queralt, 'La Universitat de Montblanc contracta organista'.J. Sánchez Real, 'Dades sobre les campanes ...'.

Montblanc, Guillem de
Religiós mercedari, nascut a la vila. Vocal del Capítol General de l’Orde (1317).
Ramon Sabaté, 'El convent de la Mercè'.

Montblanc, Hermenegild de
Religiós franciscà caputxí del convent de Santa Eulàlia de Sarrià (1652), nascut a la vila.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Montblanc, Joan de
Militar montblanquí que lluità al servei del rei Jaume I en la conquesta de Mallorca. Fou un dels més afavorits en el repartiment de les terres conquerides.
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes-reis'.

Monter, Pere
Escrivà de Montblanc (1333).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc

Montmajó de Cervera, Ramon de
Escrivà de la Cúria de Montblanc. L’escrivania li fou concedida pel rei Jaume I l’any 1285.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Montpeó, Pere de
Veguer de Montblanc (1319).
Josep M. Llobet, 'Dues lletres ...'.

Montroig, Joan
Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc .
Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Montsarró i Moles, Antoni
Alcalde de la vila des de l'1 de gener de 1846 a l'1 de gener de 1848.
Judit Albalat , L’activitat teatral ...Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Montsarró i Molner, Salvador
Apotecari de Montblanc que en els anys 1760-1761 treballà a Barcelona a la casa de Francesc-Pau Bertran.
Jordi González 'Noticias ...'.

Montseny , Bartomeu
Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.
Josep Iglésies. El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Montseny, Antoni
Prevere. Vicari (1794-1795) i ecònom (1798) de Santa Maria de Montblanc.
Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.

Montserrat i Calaf, Isabel
Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 25 de novembre del 1841, filla de Josep, pagès, i d’Antònia, natural d’Anglesola. Entrà a l’institut l’any 1863. Morí a València el dia 13 de març del 1918. Fou superiora.
APM. Baptismes, vol. 11, (1840-1851). Josep M.Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Montserrat, Baltasar de
Donzell (1643).
Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'.

Montserrat, Francesc
Prevere. Coadjutor de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1902-1909).
Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel ...'.

Montserrat, Josep
Rector de Rojals durant el període 1808 a 1809. Era natural de Puigpelat (Alt Camp). Restaurà l’església parroquial de Rojals malmesa per l’exèrcit napoleònic. Atesa la data atribuïda a la restauració (1810) és possible que les obres fossin continuades pel següent rector Mn. Magí Serra que, segons Josep M. Contijoch, exercí les seves funcions de 1809 a 1815.
Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.Valentí Gual, Rojals, ...

Moret
Vegeu 'Farriol i Abelló, Josep'.

Morià, Marc
Prevere. Rector de la parròquia de Lilla (1867-1878).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Mortara, Marquès de
Vegeu 'Orozco-Ribera Pereira, Francisco de'

Mothe-Houdancourt, Philippe, de la
(1605-1657) Duc de Fayel i comte de La Mothe. Militar francès que al el seu país va intervenir en les guerres de religió. Des de 1641 era cap de l’exèrcit francès a Catalunya. Assetjà infructuosament Tarragona (1641) i Tortosa (1642), tingué alguns éxits en la campanya d’Aragó, però fou derrotat a Torres de Segre pels hispànics (1642). Operà per terres de Montblanc l’abril de 1641, el 1643 i el 1644, any en el que fou destituït. Va ser processat per corrupció i prevaricació, éssent finalment absolt. Tornà a Catalunya com a virrei per Lluís XIV el 1651, defensant heroïcament i inútil Barcelona en el setge final.
Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època. Josep M. Grau i Roser Puig, La història a la premsa, ...'. Manel Güell. El setge de Tarragona de 1641. Tarragona. 2003, pàg. 43. Sanabre, La acción de Francia ...,pàg. 155, 261 i 459.

Mundi i Codina, Santiago
Mestre de les escoles públiques de la vila (1948).

Muntada, Marc
Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.
Josep Iglésies. El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Muntaner, Joan
Apotecari de Montblanc, Casat amb Isabel Felip. Exercia a la vila l'any 1722.
Maria Sánchez Real, `La farmàcia barroca de Montblanc`. La farmàcia de Montblanc (S.XVIII)

Muntaner, Josep
Apotecari de Montblanc. Morí molt jove l'any 1716.
Maria Sánchez Real, `La farmàcia barroca de Montblanc`.

Muntaner, Josep
Consta com a apotecari de la vila en el cadastre de 1739.
Maria Sánchez Real, `La farmàcia barroca de Montblanc`.

Muntanyola i Granados, Josep
Escultor i daurador. En els llibres sacramentals consta com a nascut a Màlaga. Arribà a Montblanc l’any 1752. Durant els anys 1778-1784 batejà fills a la vila, fruit del seu matrimoni amb Teresa Vallverdú .
Josep M.Grau, Població i lluita contra la mort a Montblanc...Josep M. Grau i Roser Puig, 'Immigració al Montblanc set-centista (1774-1794)'.

Muntanyola i Llorach, Ramon
Prevere. Poeta i escriptor. Nasqué a l’Espluga de Francolí el 2 d’abril de 1917. Cursà estudis eclesiàstics, que hagué de suspendre durant la guerra civil, al seminari de Tarragona. Ordenat sacerdot (1942) fou nomenat vicari de Guimerà i encarregat de la parròquia de Ciutadilla (1942) i després vicari de Santa Maria de Montblanc (1944-1945) i encarregat de la parròquia de Prenafeta (primers de juliol de 1944). Exercí el seu ministeri a la vila fins el maig de 1945, que fou designat coadjutor d’Alcover i encarregat de les parròquies de Farena, Mont-ral i Rojals (1945-1946); ecònom dels Omells de Na Gaia i encarregat de les parròquies de Senant i Montblanquet (1946), i finalment rector de la parròquia de San Ramon de Salou. Durant la seva estada a Montblanc s’identificà plenament amb el tarannà i els sentiments dels montblanquins. Exquisit poeta, trobà a Montblanc temes abundants per a les seves poesies. És autor de l’Al•leluia a la Verge de la Serra (1965) que, amb música de Francesc Bonastre, ha esdevingut molt popular; Salutació lul•liana a la Mare de Déu de Cura (1945) i dels reculls de poesia Anima endins(1946), Infants, ocells i nadales (1948), Romiatge per la terra (1959) Exàrcia (1963) i d’alguna obra festiva com Goigs a una somera que és famosa en un llogarret de Mallorca. Col•laborà en els periòdics locals. Al Museu Arxiu pronuncià una conferència sobre Lectura i comentaris a la meva poesia (1967). És autor també d’una obra històrica molt documentada Vidal i Barraquer, Cardenal de la pau, de la que se n’han fet diverses edicions. Ferm defensor de la llengua i la cultura catalanes, en temps difícils, publicà La Veu de la Parròquia (1948-1950) i Ressò (1950-1952), activitat que li reportà contrarietats i sancions. Mestre en Gai saber (1973). Sent rector de Salou morí a Barcelona (1973).
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.Eufemià Fort, Ramon Muntanyola, ...

Muntanyola, Joan
Notari de la vila (1546-1549).
Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Mur i de Cervelló, Acard de
Senyor de l’Albi (s. XIV i XV). Fou armat cavaller pel rei Martí l’Humà (1399). A la mort del rei assistí al parlament convocat per Guerau Alemany de Cervelló. Defensà la celebració del parlament a Montblanc on havia de reunir-se i protestà pel trasllat de l’assemblea a Barcelona. Fou governador de Càller, ciutat en la qual morí l’any 1415.

Mur i Figuerola, Ramon
Rector de Rojals (1924-1931).
Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.

Mur, Ramon de
Pintor (s. XIV i XV). Possiblement nascut a Montblanc. Veí de la vila. Treballà a Tàrrega (1421) però retornà a Montblanc (1432). Contractà amb els jurats de Vinaixa i els marmessors de Guillem Singler la realització d’un retaule amb les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista (8 d’abril de 1432), avui al Museu Diocesà de Tarragona. Autor del bell retaule de Guimerà, guardat actualment al Museu Episcopal de Vic, i dels retaules de Verdú, de Sant Miquel de Guardiola i de Cervera (Museu d’Art de Catalunya). Ha estat identificat amb l’anònim Mestre de Sant Jordi, autor de la taula de Sant Jordi conservada al Museu de Xicago (EE UU).
Pere Batlle, 'El nom del Mestre de Sant Jordi ..'.

Murtra i Jové, Ramon
Beneficiat de Santa Maria. Morí a la vila el 13 de setembre de 1929.
Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.

Murtra i Magrinyà, Francesc
Prevere i jurista. Plebà de Montblanc (1681-1712). Havia nascut a la vila, fill d’un sastre montblanquí. Home de gran cultura i caritatiu fins a l’extrem. Abans de ser Plebà féu obrar un altar i una imatge de la Verge de la Serra a l’església de Vilaverd. Prengué possessió de la Plebania el 5 d’octubre de 1681. Acabà les obres de l’actual façana barroca del temple de Santa Maria, que fou beneïda el dia 2 de desembre de 1685. Pagà les despeses del retaule de Sant Francesc Xavier de l’església de Santa Maria (1686), destruït l’any 1936, i del magnífic reliquiari d’argent del mateix sant, que es conserva a l’església esmentada, obra de l’argenter de Barcelona Antoni Mateu. Se li atribueix la fundació del benifet de la Mare de Déu de la Serra al poble de Vilaverd. Morí l’any 1711 i deixà tots els seus béns a fundacions i causes pies.
P. Blanco Trias, 'Notes sobre la popularitat ...'.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc' (6) Full Parroquial. Montblanc. 924 (1989), pàg. 2.J. Sánchez Real, 'Nota històrica sobre el plebà Murtra i el reliquiari de Sant Francesc Xavier', Full Parroquial. Montblanc, 814 (1984).Gabriel Serra, 'Els Plebans de Montblanc durant ...'

Murtra, Francesc
Cònsol de la vila (1661), veguer i batlle (1652).
Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història a la premsa, .Pau Queralt, 'L’Universitat de Montblanc contracta organista'.

Murtra, Jaume
Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1690) 3.2.16.

Murtra, Josep
Beneficiat de Santa Maria (1734-54). També exercí de vicari.
APM. Actes comunitat 1739.3.2.8.

Murtra, Pere Joan
Cònsol de la vila (1690- 1693). Notari (1715).
Pau Queralt, 'La Confraria de la Puríssima Sang'Ramon Sabaté, 'Resum ..'A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Muset, Ramon
Torraire de Montblanc que destacava per la seva habilitat (finals s. XIX). Podria ser que Muset fos un sobrenom i no el cognom.
Josep M. Porta, Els torraires de Montblanc.

Musiquet
Vegeu 'Sugranyes i Espanyol, Josep'.

Musté i Vila, Miquel
Alcalde de la vila. Consta per primera vegada com a alcalde en la sessió de 3 de maig de 1869 i exerceix les funcions fins el 29 d'abril de 1869.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.