Diccionari biogràfic

Notari de la vila (1955-1956).

Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Monjo del Cister, nascut a Montblanc. Abat de Poblet (1268-1276).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Monjo del monestir de Poblet, nascut a la vila (s. XIII).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Monjo del monestir de Poblet, nascut a la vila (s. XIII).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Religós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc de Montblanc (1597).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Pere Sanahuja, 'Nomenament de síndic...'.

Organista de l’església de Santa Maria. Prengué possessió el 26 de març de 1777.

J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.

Paraire i cònsol de la vila (1643).

Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII...'.

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Plebà de Montblanc. (1968-1975). Durant el mateix període exercí també les funcions de rector de Prenafeta.

Josep M. Grau. 'Rectorologi de Prenafeta...'.Lluís París i Josep M. Porta, 'La institució del Plebà'.

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1732-1745) . Natural de Barcelona, el seu pare fou filipista, per la qual cosa va ser mort pels austriacistes. El seu oncle fou abat del monestir de Santes Creus (1695-1705). Morí el 1745.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...'.

Frare mercedari. Mestre de gramàtica de la vila (1732).

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció...'.

Trinitat. Abadessa del monestir de la Serra (1961-1964).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Vicari de Prenafeta (1816-1820) i després rector de la Guàrdia dels Prats (1833-1849).

Josep M. Grau. 'Rectorologi de Prenafeta...'.Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Alcalde de la vila, des del 9 de gener al 16 d’abril de 1979. Nasqué a Montblanc l’any 1932.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Prevere, nat a Mont-blanc el 1781. Vicari de Prenafeta (1812-1816). Morí el 23 d’abril del 1847 a Constantí, on exercia de rector.

Josep M. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta...'.

Germà del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca. Fou batlle de Tarragona (s. XII).

Josep M. Porta, 'Aproximació...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1763). Elegida de nou els anys 1767 i 1773.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Prevere. Coadjutor de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1896).

Josep M. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel...'.

Regidor degà de la vila. Inicià les seves funcions el 15 de febrer de 1828.

APM. Baptismes, vol. 10 (1830-1840).Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Capità del Batalló 1r. de Valls de la Milícia Nacional que, durant la Guerra dels Set anys, fou enviat a Montblanc per evitar incursions de partides carlines (22 d’octubre de 1834 i 22 d’abril de 1836).

Gregori Domènech, 'Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación Histórica...'.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1739-1754) i vicari de Santa Maria (1735-1740).

APM. Actes comunitat (1739), sig. 3.2.8.Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.

Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1725-1729), doctor en drets per la Universitat de València (1720), natural de Benimarfull (País Valencià). A la vila ducal tingué seriosos enfrontaments amb els regidors, que l’acusaren de prepotència i corrupció, per la qual cosa fou investigat, empresonat i cessat. L’any 1732 se l’exculpà dels càrrecs, per la qual cosa volia tornar a Montblanc, cosa que no li fou permesa. Era parent del capità Onofre d’Oltra, defensor de Barcelona l’any 1714 i després exiliat.

Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...'.

Copista de llibres. L’any 1253 es comprometé a copiar un santoral prenent per model un altre santoral de l’església parroquial de Montblanc.

Jaume Felip, 'Copistes de llibres...'.

Mestre de cases, de Barcelona, que treballà en la reconstrucció de l’església de Santa Maria de Montblanc (1675).

Jaume Felip i J. Sánchez Real, 'La portada de l’església...'.

Notari de la vila ((1817-1825).

Josep M. Porta. 'El retorn de protocols'.

(1605-1669). Marquès de Mortara, d’Olías i de Sarral. Fou un dels generals que comandà l’exèrcit hispànic que el 23 de setembre de 1642 ocupà i incendià la vila. en els fets coneguts per 'la general crema de Montblanc'. La seva actuació en l’assalt i crema indiscriminada de Sarral li valgueren el títol de marquès de Sarral (1653), que comprenia la infeudació de Cabra i Sarral. Lluità a Itàlia, i a la península ibèrica des de 1637 (campanya de Leucata, i de Salses –1639–), i especialment en la guerra de Separació, com a capità general i governador del Rosselló. El 1642 rendí Cotlliure després d’una aferrissada resistència, i el 1645 fou derrotat i fet presoner a la batalla de Llorens. En el setge final de Barcelona, va ser el màxim comandament militar, i posteriorment ocupà el càrrec de virrei en dues ocasions (1652-1653, 1656-1661). Acabà de governador militar a Milà.

Joan Busquets Dalmau, La Catalunya del barroc vista des de Girona. Barcelona, 1994.Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. IV, Barcelona, 1993.Manel Güell, 'La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642', Recull (Santa Coloma de Queralt) 3 (1995), pàg. 141-153.Josep M. Porta, Montblanc.

Benefactora del santuari de la Serra. Abans de professar féu importants fundacions a favor del santuari (16 de maig de 1655).

Ramon Sabaté, 'Resum...'.

Vegeu Hortoneda, Cristòfor.

Abadessa de la Serra (1606).Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Cognom d’un militar que, amb la graduació de comandant i al front d’una unitat de l’exèrcit, combaté els carlins per terres de la Conca de Barberà. L’any 1873 entrà repetidament amb les seves forces a Montblanc.

Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc durant la tercera calinada...'.