Diccionari biogràfic

Religiós mercedari. Comanador del convent de la Mercè (1493).

Jaume Felip, 'El convent de la Mercè...'.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, 'El convent de la Mercè...'.

Plebà de Mont-blanc (des de 1998). Rector de la parròquia de Lilla (1964-1965), la Guàrdia dels Prats, Rojals i Prenafeta. Anteriorment havia estat vicari de l’Espluga de Francolí i rector de Senan, Forès, Blancafort i Belltall. L’ajuntament de Montblanc, coincidint amb les festes del centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra, en sessió del 30 de juny del 2006, acordà nomenar-lo fill adoptiu de la vila.

Josep M. Grau, 'Perfil biogràfic del prevere, mestre i investigador'.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Ernestina Vallverdú, 'Mn. Albert Palacín, la persona', Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005), pàg. 13-16.

Sastre. El 1915 sol•licita l’autorització per a fundar a Montblanc la revista La Flauta, de la qual seria el director.

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1542.18.1.

Mort el 13 de setembre de 1893 als 27 anys per trets de la Guàrdia Civil arran les protestes de la població per la supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc.

Josep M. Porta, 'La supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i les seves conseqüències' (2), Espitllera (Montblanc) 2 (1982), pàg. 40.

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Nasqué a Montblanc el 20 de desembre de 1867, a la casa dels seus pares Antoni Palau i Tecla Dulcet, que vivien a la Plaça Major. La família era humil, el pare fuster i músic i, per millorar la situació familiar, es traslladaren tots a Barcelona. Aprenent de llibreter als 13 anys, es despertà aviat la seva vocació bibliogràfica. Obrí llibreria pròpia especialitzada en llibres antics (1899), que Palau convertí en un centre de recerca i orientació bibliogràfica. Malgrat viure apartat de Montblanc no oblidà mai la seva vila natal per a la qual sentia una forta i particular atracció i afecte. La visità reiteradament i estudià les fonts històriques de la comarca. D’aquests estudis nasqué la primera obra seva La Conca de Barbarà, monografia que després amplià i de la qual sorgiren Guia de Montblanc (1931), Guia de Poblet (1931) i Guia de la Conca de Barbarà (1932). La primera ha constituït una obra fonamental i indispensable pels estudiosos locals. La seva dedicació a Montblanc i a la Conca de Barberà donà més fruits amb la publicació de treballs com La Setmana Santa a Montblanc (1928), La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927), Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornés. 1459 (1930), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), etc. En el camp dels estudis històrics montblanquins excel•lí en multitud de treballs que publicà en els setmanaris locals. La seva tasca bibliogràfica fou molt extensa i els seus treballs de recerca i investigació publicats en opuscles molt nombrosos. Cal remarcar Bibliografia cronològica de Balmes (1915), Corona d’Aragó. Catàleg (1915), Bibliografia de Cervantes (1924), La Biblioteca del marquès de Llió (1909). Publicà també El año literario y artístico en Barcelona (1895) i Memòries d’un llibreter català (1935) del que se’n féu posteriorment una edició castellana (1949). Fou director del periòdic mensual Los amichs tintorers (1890-1893) en el qual col•laborà profusament. Traduí l’Art del comediant, de Coquelin, i La vaga dels forjadors, de Copée. Però l’obra fonamental de Palau i la que li donà prestigi internacional fou el Manual del librero hispano-americano (1923-1927), originàriament en 7 volums i que recull la producció bibliogràfica en qualsevol llengua d’autors nascuts a la península ibèrica i a hispanoamèrica. És una obra monumental i no superada. Una segona edició (1948-1976), ampliada, en la que Palau treballà fins a la mort i en la qual col•laborà el seu fill Agustí, fou completada per aquest darrer i publicada en 27 volums.Fou un home honest i treballador. Excursionista coratjós i constant recorregué tots els camins i racons de la Conca de Barberà. Era president de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, membre de la Societat Arqueològica Tarraconense i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. L’ajuntament de Montblanc en sessió del 14 de maig del 1948 el nomenà fill predilecte i li concedí la medalla de plata. Morí a Barcelona el 30 de novembre de 1954.

ACCB. FMM. cultura, sig. 1540.1.1.Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història en la premsa...Antoni Palau i Dulcet, Memorias de un librero...Roser Puig i Tàrrech, 'Montblanquins il•lustres. Antoni Palau i Dulcet', El Foradot (Montblanc) 23 (2004), pàg. 15-16.[Redacció], 'Don Antoni Palau i Dulcet', Montblanch. Boletín de cultura e información local, novembre-desembre de 1954.DD.AA. Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionsts pels llibres. Montblanc, 2007.

Músic de l’orquestra La Vella (1853 i 1867). Havia nascut a Montblanc el 10 de febrer de 1930.

Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 233.

Pintor i ceramista. Nasqué a Montblanc el 24 d’agost de 1921. La seva afecció a la pintura el portà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. L’any 1951 participà a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Fou becat pel govern francès per estudiar a l’Escola de Belles Arts de París (1957), estudis que continuà a l’Escola Italiana d’Art de Roma (1961). A la capital francesa fou deixeble de l’escultor rus Zbo. Exposà les seves obres en moltes ciutats europees i americanes. Conreador del figurativisme expressionista i constructiu. La tipologia de la seva obra beu de fonts estilístiques molt diverses, des del cubisme fins al fauve, ratllant a vegades les referències al simbolisme o a l’art naïf (Josep Vallvé). Les seves figures apareixen estàtiques, fixes, amb els ulls immensament oberts, amb l’avidesa de copsar tot el que succeeix al seu entorn (Joan Gich). Enamorat de la seva vila. 'Resta aferrat al seu poble, Montblanc; se sent del poble, plenament identificat amb la seva gent, el seu entorn i esperit' (Josep Vallvé). I no menys enamorat de la Conca de Barberà. 'El millor de la Conca –deia– són els seus capvespres de tardor. És un dels millors espectacles del món. Els canvis de color, la peculiaritat de la seva llum,... és quelcom indescriptible. [...] La Conca conserva força bé el caràcter de Catalunya, jo sóc d’aquí, d’aquesta terra, d’aquesta gent'. Morí el primer de gener del 2000. L’endemà fou nomenat fill predilecte de la vila. La Fundació Maties Palau Farré manté obert a Montblanc des de l’any 2001 un Museu amb obres de l’artista. En sessió del 29 de juliol del 2004 l’ajuntament acordà dedicar-li un carrer de la vila.

Josep M. Porta, Montblanc...Josep Vallvé Rovira, 'Maties Palau Farré'. Diccionari Ràfols. Barcelona, 1997.

President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1906-1908). Un germà seu, Josep Maria, morí a la Guerra civil.

Josep M. Porta, 'La Germandat de Socors...'.Pallarés, Francesc. Apotecari de Montblanc (1640). Jordi González , 'Noticias...'.

Rector de la Guàrdia dels Prats juntament amb Ramon Berenguer (1300-1305).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Abadessa de la Serra (1615). Tornà a ser abadessa els anys 1623, 1626-1629, i 1636-1637.

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Pintor establert a la Selva del Camp entre 1582 i 1622. Se’l documenta treballant a Montblanc l’any 1612.

Sofia Mata de la Cruz, La pintura del cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620).Joan Pié, Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona, pàg. 456 i 465.Joan Serra Vilaró, 'Notas de archivo sobre cosas de arte (pintores, escultores, plateros)', Boletín Arqueológico (Tarragona) època IV, 29 (1950), pàg. 137-153.

Nasqué a Montblanc el 9 de gener de 1914. Tocà amb les orquestres Amorós, The Yanquis Boys i España. Morí a la vila el 4 de març de 1987.

Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 233.

Músic (Montblanc, 1914-1987). Tocava el trombó i el contrabaix. Formà part de les orquestres Amorós, The Yanki Boys i España.

Núria Medrano, Músics i ball...

Militar d’ascendència italiana que serví a les ordres de Felip lV, fill de Tobías Pallaviccino i Ana Ramírez de Haro Guevara. Governador militar de Tarragona (1648-1650), exercí el càrrec arbitràriament i amb duresa. Fou cap de les tropes castellanes que atacaren i ocuparen Montblanc el març de 1651. En abandonar-la, la nit del 16 de juliol del mateix any enderrocaren, amb voladures, part de l’església de Santa Maria destruint la façana del temple. Destruí també part de les torres i trams de muralla. La vila quedà amb moltes cases enderrocades i el veïnat en la més absoluta misèria. En el record dels montblanquins aquell dia fou qualificat com a 'jorn tràgic'. Posteriorment participà en el setge de Barcelona (1651-1652), com a capità general de l’artilleria.

Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. Manel Güell, 'Juan de Pallavicino i la destrucció de Montblanc el 1651', Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005), pàg. 57-70.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep M. Porta, Montblanc.

Professor de l’Escola Municipal de Dibuix (1949-1951). Ebenista. Nasqué l’1 de gener de 1917 a Barcelona, on el seu pare, un mosso d’Esquadra nat a Passanant, treballava. Als set anys es traslladà a Montblanc. Col•laborà en la restauració de l’església de Sant Miquel i en l’organització de les primeres biennals d’art dels anys cinquanta; confeccionà moltes raquetes de tennis i pales de tennis taula. Un cop jubilat reobrí privadament una escola de dibuix al carrer Regina. Morí a Montblanc el 25 de novembre de 1997.

ACCB. FMM. sig. 1514.

Polític nat a Montblanc el 1951. Fou regidor de l’ajuntament de Terrassa (1999-2002), director del Servei de Meteorologia de Catalunya i més endavant director general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2006).

Músic. Sembla que va néixer a Montblanc. El seu primer cognom podria ser Pallissé. Tocà amb l’orquestra La Vella (1853 i 1867).

Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 233.

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 19 de juny del 1881. Entrà a la comunitat el 1902. Morí a l’Hospital de Granollers el 9 de febrer de 1964.

Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Mestre de la vila. El 1889 tenia 46 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889, sig. 1434.5.

Notari de Montblanc (1922-1926).

Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Religiós franciscà. Vice-rector del Col•legi Seràfic ubicat al convent de la Mercè de Montblanc (1934). Havia nascut a Cornudella del Montsant el 15 de juny de 1897. Morí assassinat prop de Menàrguens (La Noguera) el dia 11 d’agost de 1936.

J. Trepat, Los mártires franciscanos de Cataluña.

Nat a la Canonja (1867). Plebà de Montblanc (1924-1935). Prengué possessió de la Plebania l’1 d’agost de 1924. El 1926 commemorà el 20è aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra. Celebrà una Missió general a la vila del 24 de març al 7 d’abril de 1931. Continuà la reconstrucció del temple amb l’obertura dels dos finestrals de la filera inferior situats un a cada costat de l’altar major i la col•locació de dos vitralls representant l’anunciació a la Verge i l’oració de Jesús a Getsemaní. Cessà a la Plebania el setembre de 1935. De 1932 a 1935 fou també regent de la parròquia de Sant Miquel. Canonge de la seu de Tarragona. Morí a aquesta darrera ciutat el 6 de juny de 1952.

ACCB. FMM. Població. Padró 1930.Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc...' .Lluís París, Assaig...Lluís París i Josep M. Porta, 'La institució del Plebà'.Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.'El 20è aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra a la dictadura de Primo de Rivera (1926)', El centenari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc (1906-2006), pàg. 123-128.

Pagès natural de Rojals, fill de Joan i Tecla, habitant a Reus. Hi morí el 1941 en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. Membre de la banda del Patacó. Alguns historiadors el consideren guerriller antifranquista. Carles Llauradó, 'El maquis a la demarcació (1939-1952)'.

Josep Recasens, La repressió franquista a la ciutat de Reus...

Pagès, natural de Rojals i veí de Reus. Germà de l’anterior. Ferit per la guàrdia civil ingressà a la presó de Reus el 1941 Aconseguí la llibertat condicional el 1946. Membre de la banda del Patacó.

Carles Llauradó, 'El maquis a la demarcació (1939-1952)'. Josep Recasens, La repressió franquista a la ciutat de Reus...

Alcalde de Rojals (1883-1889).

ACCB. FM Rojals, sig. 1579.

Pagès, germà dels anteriors. Morí el 1941 en un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Membre de l’anomenada banda del Patacó.

Carles Llauradó, 'El maquis a la demarcació (1939-1952)'. Josep Recasens, La repressió franquista a la ciutat de Reus...

Carter de Rojals (1939).

Roser Puig, 'El despoblament de Rojals (segles XIX-XX).

Miner de Rojals (1889). L’any 1931 al terme de Rojals s’explotaven cinc mines.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet'. Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. Poblet, 2004, pàg. 262.

Alcalde de Rojals (1923).

ACCB. FM Rojals, sig. 1579.

Alcalde de Rojals (1879).

ACCB. FM. Rojals, sig. 1579.

Alcalde de Rojals (1876).

Josep M. Grau, 'Notícies documentals de Rojals a finals del segle XIX', El Foradot (Montblanc), 17 (2003), pàg. 13-14.

Alcalde de la vila del 2 de març a 11 d’octubre de 1925, data de la seva dimissió. Nomenat regidor pel delegat governatiu, fou elegit alcalde (març de 1925) pel ple de l’Ajuntament. Cobrí la vacant produïda per la mort d’Eduard Xalapeira.

Aires de la Conca (Montblanc), 14 de març de 1925.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Escultor de Montblanc. Els jurats del municipi de Forès li encarregaren una imatge de la Mare de Déu igual a la de la Serra (1306).

Lluís París, Història de la Serra.

Síndic procurador de l’Ajuntament de la Guàrdia (1790).

Josep M. Grau, La indústria...

Advocat. Nasqué a Montblanc l’any 1917. Regidor de l’Ajuntament i fiscal municipal. President de l’Adoració Nocturna de la vila. Morí a Montblanc el 23 d’octubre de 1994.

Advocat i historiador especialitzat en l’època medieval. Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa el 1944. Membre fundador del Museu-Arxiu de Montblanc, entitat en la qual exercí el càrrec de secretari. Participà en la VIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Montblanc l’any 1966. Autor de diversos articles i de l’obra inèdita, Assaig històric de la parroquial església de Santa Maria la Major de Montblanc (1956). El 2004 el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li tributà un homenatge amb la dedicació de la revista Aplec de Treballs, núm. 22. Morí a la vila l’any 2006.

Gener Gonzalvo Bou, 'Lluís París i Bou, historiador', Aplec de Treballs (Montblanc) 22 (2004), pàg. 14-16.'Lluís París Bou, historiador', El Foradot (Montblanc) 8 (2001), pàg. 34-35.Josep M. Grau, Diccionari d’historiografia catalana.Maties Solé i Maseras , 'Lluís París Bou i el Museu Arxiu de Montblanc i comarca', Aplec de Treballs (Montblanc) 22 (2004), pàg. 7-13.

Tinent de l’exèrcit carlí, natural i veí de Montblanc. Els anys 1873 i 1874 intervingué en diverses operacions militars de la darrera guerra carlina. Acabada la guerra, fou oficial de notaria a Montblanc. L’any 1909, quan a Barcelona es produïren els fets de l’anomenada Setmana Tràgica, organitzà a la vila una xarxa de personal per a la protecció dels edificis religiosos.

Advocat. Nat a la vila el 21 d’abril del 1879, fill de Josep París i Pedrol, propietari i de Dolors Riba i Vallverdú. Estudià el batxillerat al col•legi de la Mercè, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Exercí d’advocat a Montblanc durant més de 60 anys. Alcalde de la vila, des del 23 al 31 d’agost de 1943 i del 2 de novembre al 27 de desembre del mateix any. Anteriorment (1939-1943) havia estat regidor de l’Ajuntament.

ACCB. FMM. Administració General. Actes, sig. 17.APM, Baptismes, vol. 14 (1870-1880).Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 15 d’agost del 1874. Entrà a la comunitat l’any 1903. Morí a la casa de les Germanetes dels Pobres de Barcelona el 2 de setembre de 1936.

Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Alcalde de la vila des del 23 d’agost de 1907 al 7 d’agost de 1909. L’Alcaldia havia quedat vacant per dimissió d’Agustí Foguet i Pedrol (agost de 1907). Per substituir-lo es designà el regidor Ramon Foraster i Borràs que immediatament demanà el seu relleu, sent substituït per Ramon París i Vila.La Conca de Barbarà, (Montblanc) 24 d’agost de1907.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Mestra de l’escola pública de Montblanc (1934).

ACCB. FMM. Instrucció Pública, sig. 1511.13.

Daurador de Barcelona que, junt amb l’escultor montblanquí Antoni Miró, restaurà l’altar i retaule major del santuari de la Serra (1855). Realitzà el daurat del retaule major barroc de l’església de Santa Maria (1861) i treballà en la confecció de dos dels vitralls del mateix temple.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Josep M. Grau-Roser Puig, 'El retaule major...' (II).

Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1834). Probablement fou l’últim comanador ja que l’any 1835, amb la desamortització, fou dissolta la comunitat mercedària montblanquina.

Josep M. Grau i Roser Puig, ' El convent mercedari...'.

Plebà de la vila (1622-1634). Visitador general de l’arquebisbat i gran orador. Jaume Felip parla de Pau Pasqual i Marquès, prevere i doctor en drets, com a plebà, que començà a regir la parròquia a les darreries de l’estiu de 1600.

Jaume Felip, 'Inicis de la processó de Setmana Santa...'.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, Assaig...'Capellans, rectors i plebans de Montblanc', Full Parroquial (Montblanc), 921 (1989).

Religiós mercedari. Mestre en teologia. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1463).

Cap de la força armada enviada a Montblanc per la Generalitat per defensar la vila contra les forces de Joan II (1462).

Emili Morera, 'Noticia historica...'.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Notari de la vila (1767-1798).

Josep M. Grau, La indústria...Josep M. Porta, 'El retorn de protocols...'.

Violinista nat a Montblanc. Professor de l’Escola Jordiana Orfeó Canigó (1903).

La Conca de Barbarà (Montblanc), 1 de novembre de 1903.

Farmacèutic. Casat amb Antònia Pedrol i Bellvé. Alcalde de la vila. Nasqué a Montblanc el 27 de gener de 1852. Fill de Ramon i Josepa. En el seu bateig fa de padrí Marià Belart, coronel retirat. Féu els estudis de batxillerat a Montblanc i a Tarragona després obtingué la llicenciatura de Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Regentà una farmàcia a Viladecans i més tard a Montblanc. La rebotiga de la farmàcia montblanquina es convertí en un centre propulsor del catalanisme. Foren deixebles seus Joan Poblet i Teixidó i Joan Poblet i Civit. Pertanyia al grup de la Renaixença. Fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895). President del grup conservador de la vila, un dels fundadors del casino dels senyors. Creador i director d’un grup teatral del Centro montblanquense, entitat que ell presidia i que més endavant seria anomenada Foment. Alcalde de Montblanc. Prengué possessió de l’Alcaldia el dia 27 de desembre de 1899. Alcalde i regidors van ser nomenats per suspensió governativa de l’anterior Ajuntament. El seu mandat fou breu, ja que el 21 de gener un i altres cessaren en ser reposats en llurs càrrecs l’alcalde i els regidors suspesos. Novament fou nomenat alcalde i n’exercí les funcions des del 17 de febrer de 1891 fins el 21 de març següent, també per suspensió governativa del consistori. Morí a Barcelona el 8 de setembre de 1918 a l’edat de 66 anys.

APM. Baptismes, vol. 12 (1852-1858).Judit Albalat, 'L’activitat teatral...'. Josep M. Calbet - Andreu Mayayo. Homes del catalanisme.La Conca de Barbarà (Montblanc), 14 de setembre de 1918.Josep M. Grau Pujol. 'Apotecaris i farmacèutics de Montblanc (ss. XVIII-XX), La farmàcia de Montblanc (S. XVIII).Andreu Mayayo Artal. La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'. Gabriel Serra, La Conca de Barberà...

Nascut a la vila, de la casa Pere Lluís. Caporal del sometent del districte de Montblanc. Per la seva actuació en la captura de l’autor d’uns assassinats li fou concedida la Creu de 1a. classe del mèrit militar (1924). Morí assassinat els primers dies de la guerra civil de 1936.

ACCB. FMM. Administració General. Actes, sig. 17.El Seny Gros (Montblanc), 14 de juny de 1924.

Alcalde de la vila des del 5 de juliol de 1875 al primer de març de 1877. Morí a Montblanc el 8 de febrer de 1907.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Periodista. Nat a la vila el 1940, fill de Xavier Pedrol i Sabaté i de Mercè Bonet Puig, de Sarral. S’inicià en les activitats radiofòniques a l’emissora de Ràdio Montblanc. Adquirí celebritat com a locutor de Ràdio Tarragona. Morí a Tarragona el 1997 on residia. L’Ajuntament donà el nom de Xavier Pedrol a un carrer de la vila.

Josep M. Giné, 'Ràdio Montblanc en la memòria', El Foradot (Montblanc) 5 (2001), pàg. 16-17.Xavier Pedrol Bonet [Pregó de la Festa Major]. Espitllera (Montblanc) 91 (1994), pàg. 176-178.

Alcalde de la vila. Exercí les funcions de l’alcaldia des del 20 de juny de 1850 fins 13 de març de l’any següent. Posteriorment tornà a l’alcaldia el primer de gener de 1865 i cessà, per motius de salut, el 2 de juliol del mateix any.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 6 d’abril del 1871. Entra a la Congregació el 1895. Morí a Igualada (Anoia) el 9 de desembre del 1950. Fou superiora.

Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

President del Casal Montblanquí (1959-1960).

Josep M. Porta, El Casal Montblanquí.

Regidor primer de la vila. Exercí les seves funcions des del 1 de gener de 1926 fins l’11 de gener de 1827.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Hisendat. El 1889 tenia 70 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889.

President de la Cambra Agrícola de Montblanc i la Conca (1907).

Metge. El 1889 tenia 30 anys. Casat amb Carme Sabaté i Claret. Tingué conflictes amb l’Ajuntament que el cessà en el càrrec de metge titular (1924).

ACCB. FMM. Sanitat, sig. 829.1.3. i Població, sig. 1434.5.

Comerciant d’aiguardent. El 1910 tenia 41 anys.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Hisendat. El 1889 tenia 54 anys. Casat amb Josepa Vallvé Masalles.

ACCB. FMM. Població. Padró habitants 1889, sig. 1434.5.

Alcalde constitucional de la vila. Designat el 13 de gener de 1836, prengué possessió el dia 23 següent. Dies després, el 8 de febrer següent fou suspès per ordre governativa. De nou fou nomenat el 26 d’abril de 1836, prengué possessió el 29 següent i cessà el 9 de març de 1837. Altra vegada exercí les mateixes funcions des del 10 al 17 de juny de 1837.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Porrer de la Catedral de Tarragona. Nat a Montblanc i emigrat a la referida ciutat. El 1865 tenia 53 anys. Casat amb Maria Llaurador.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'L’atracció de la capital provincial...'.

Músic nat a la vila. Director i professor de l’Acadèmia de Música de Cadis. (s. XX).

Joan Foguet, Panegíric...

Regidor degà de la vila. Exercí el càrrec des de l’11 de juny de 1830 a l’1 de gener de 1831. De nou ho féu del primer de gener de 1865 al 8 de juliol del mateix any, data en la qual dimití per manca de salut.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Músic. Nasqué a Montblanc a inicis del segle XX. Tocà amb alguna orquestra de la vila i es traslladà a Barcelona on tocà amb la Banda Municipal i l’orquestra Melodians.

Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 233.

Vicari de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1766-1767).Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.

Procurador dels Tribunals (1940).

Secretari de l’Orfeó Montblanquí (1926).

ACCB. Fons Roselló. Reglaments, sig. 1531.10.11.

(Cervera 1730-1775). Advocat. Catedràtic de dret a la Universitat de Cervera.

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.

Nascuda a Montblanc el 1712, filla de Ciril i Maria Antònia. Casada amb Marià de Borràs.

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.

Doctor en dret (1663). Veguer de Montblanc (1688) i cònsol de la vila (1669). Traduí al català la coneguda obra del P. Narcís Camós, Jardín de María. Havia estat escolà de la Serra.

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La vegueria...'.Pau Queralt, 'Un manuscrit...'.J. Sánchez Real, La casa Desclergues... 'Un altre manuscrit?'.

Noble montblanquí, fill d’Antoni de Pedrolo i de Jerònima de Folcràs. Nasqué a Montblanc l’any 1694. Fou el primer Pedrolo propietari del castell de l’Aranyó. Es casà a Montblanc el 1711 amb Maria Antònia de Castellví i de Gomar. El matrimoni passà a viure a Cervera, vila d’on seria regidor degà l’any 1736. Morí en aquesta darrera ciutat l’any 1762.

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.Gener Gonzalvo, 'El llegat Pedrolo...'.

Eclesiàstic. Fill d’Antoni de Pedrolo i Ratera, veguer de Montblanc, i de la seva esposa Jerònima de Folcràs. Fou el darrer membre montblanquí de la nissaga dels Pedrolo. Deixà la vila i fou beneficiat de l’església de Sant Jaume de Montagut (1748) i rector d’Alcoletge (Segrià).

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.J. Sánchez Real, La casa Desclergues...

Nascut a Montblanc el 1659. Doctor en dret (1680), veguer de Montblanc (1683) i cònsol de la vila (1698). Casat per primera vegada amb Maria Anna de Poc i Porta i, en segones núpcies, l’any 1693, amb Jerònima de Folcràs, nascuda a Cervera (1658) i morta a Montblanc (1708). Pertanyia a la família dels senyors del castell d’Aranyó.

Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.Gener Gonzalvo, 'El llegat Pedrolo...'.J. Sánchez Real, La casa Desclergues...

Cavaller i notari (Valls 1602-1640). Casat en primeres núpcies l’any 1619 amb Maria de Moxó i, en segones, l’any 1639, amb Isabel Desclergue.Santiago Albertí, 'Esquema històric del llinatge Pedrolo', pàg. 49-88.

Gener Gonzalvo, 'El llegat Pedrolo...'.Salvador-J. Rovira Gómez, 'Els nobles de Valls a l’època dels Àustria', Historia et Documenta (Valls) 6 (2000), pàg. 161-198.

Veguer de Montblanc (1681-1683).

Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La vegueria...'.

Nom de casa o renom d’un guerriller carlí de Montblanc que participà en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Almoster.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Organista de l’església de Santa Maria (1686). Per acord amb els cònsols de la vila es comprometé a ensenyar cant pla i orgue als convilatans i beneficiats que ho desitgessin.

J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.

Síndic de la vila. Junt amb altres síndics signà el dia 20 de gener de 1295 l’escriptura de cessió de terrenys per edificar el monestir de la Serra.

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Beneficiat de l’església de Santa Maria (1805).

Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers...'.

Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1654).

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Bisbe de Pandora, auxiliar de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquer. El dia 10 d’agost de 1365 consagrà solemnement l’església de la Serra.

Lluís París, Història de la Serra.Ramon Sabaté, 'Resum...'.

Campaner de la Guàrdia dels Prats (1941).

Josep Prats, 'El campanar de la Guàrdia dels Prats'.

Rei de Catalunya i Aragó. Es creu, no sense fonament històric, que nasqué a Montblanc, on residia la seva mare, la reina Sança. Era fill d’Alfons I el Cast, i de Sança de Castella. A la mort del seu pare (1196) heretà els regnes d’Aragó i Catalunya, mentre el seu germà Alfons rebia les terres de Provença. Sança tingué una predilecció especial per Montblanc, vila que li fou donada en esposar-se amb el rei català. No menor fou l’afecte de Pere per la vila, on sojornà molt sovint, com resulta dels nombrosos documents que hi signà. Així consta que es trobava a Montblanc, com remarca Lluís París, el març de 1197 visitant la seva mare i rebent l’abat de Poblet Arnau d’Amalrich; l’agost de 1202, el 18 de maig de 1906 i el 14 de novembre de 1207. L’any 1202 donà al monestir de Poblet l’estany de la Pineda, però féu expressa reserva del peix que necessités la seva Cort quan ell o la seva mare fossin a Montblanc. Pere I ajudà el seu cosí Alfons IV de Castella en la lluita que aquest sostingué contra els almohades i conquerí Madrid. L’any 1204 contragué matrimoni amb Maria de Montpeller i el mateix any fou coronat a Roma pel Papa. Organitzà una campanya contra els almohades per terres de Terol (1210) i els combaté de nou, junt amb el rei de Castella, Alfons VIII, assolint una espectacular victòria en la batalla de les Naves de Tolosa (1212). L’any 1209 havia començat la croada convocada per Innocenci III contra els càtars occitans. El rei català, protector de Ramon Roger I, vescomte de Carcassona, i del comte de Foix, intentà reiteradament trobar una solució honorable, sense cap resultat positiu. Acompanyà Ramon VI a Tolosa on intentà un arranjament amb Arnau Amalric, l’abat de Poblet que havia trobat a Montblanc i que havia estat nomenat llegat pontifici. La gestió fou també infructuosa. Encara conferencià amb els llegats pontificis i amb Simó de Monfort a Narbona (1211), viatjà a Roma i esgotà tots els recursos pacífics. Al no aconseguir els resultats desitjats, prengué les armes en defensa dels seus vassalls occitans, que li juraren fidelitat (1213). El mateix any assetjà Muret on estaven reclosos els croats. Imprudentment rebutjà les proposicions de pau dels partidaris de Simó de Montfort. Amb semblant temeritat acceptà la batalla a camp obert, modalitat que convenia a Simó de Montfort, i es col•locà al front de la seva host, essent derrotat i mort a les portes de Muret el 12 de setembre de 1213. Fou enterrat al monestir de Sixena. El seu fill, el futur Jaume I, retingut pel cabdill croat, fou lliurat als templers que el custodiaren a Montsó.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.J.M. Salrach, Història dels Països Catalans.Ferran Soldevila, Història de Catalunya.Jordi Vallespinosa [Lluís Vives i Poblet], 'La Batalla de Muret'.

Rei de Catalunya i Aragó (1276-1285). Sembla que nasqué a València el juliol o agost de 1240. Es casà amb Constança de Sicília, filla de Manfred I i de Beatriu de Savoia. En guerra contra Carles d’Anjou conquerí Sicília i derrotà l’exèrcit francès al Coll de Panissars (1285), amb la participació de l’host de Montblanc, i vencé a la flota francesa en la batalla naval de les Illes Formigues (1285). Pel que fa a Montblanc, cal consignar, seguint Lluís París, que Pere II sojornà a la vila junt amb el comte de Foix el desembre de 1283; que concedí a Montblanc la celebració d’una fira anual pel dia de Sant Martí i els deu dies següents (1281) així com l’autorització per construir un pont sobre el riu Anguera en el terme de Prenafeta (1282). L’any 1285 concedí a Ramon de Montmajor l’escrivania de la cúria de la vila. Però, segons l’autor citat, l’acte més important del comte-rei en relació a Montblanc fou la reorganització del municipi, en document datat a Barcelona el gener de 1284, manant que cada any, el dia de la circumcisió del Senyor, fossin elegits a la vila 16 jurats: 6 de la mà major, 5 de la mitjana i 5 de la inferior. Pere II, el Gran, morí a Vilafranca del Penedès l’11 de novembre de 1300.

Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.Ferran Soldevila, Pere el Gran. Barcelona, 1995.

Rei de Catalunya i Aragó (1336-1387). Nasqué a Balaguer el 5 de setembre de 1319. Ordenà la construcció del clos emmurallat de Montblanc. L’encarregat de dirigir les obres era Fra Guillem de Guimerà que s’ocupava simultàniament de la construcció de les muralles montblanquines i de les del monestir de Poblet. No consta la data del començament de les obres però seria anterior a 1366 perquè el 21 d’agost d’aquest any Pere III manava al seu veguer de Montblanc que n’activés la construcció. En una ordre donada el 19 de febrer de 1367 des de Lleida el rei disposà que les obres havien de fer-se amb la col•laboració no solament dels veïns de Montblanc sinó també amb la dels veïns dels pobles de la rodalia. Concretament deia que havien de col•laborar-hi els pobles 'dins la dita vegueria constituïts que haien acostumat recollir-se ab lurs béns dins la dita vila de Montblanc qui no haien Castell ne fortalea en la qual puxen defendre ab lurs béns.' La norma no devia aplicar-se amb massa exactitud ja que els veïns de Barberà, Pira, Vallverd, Biure, Ollers i Montbrió de la Marca, per mediació del prior dels Hospitalers de Sant Joan, es queixaren que se’ls exigia injustament la contribució per a les muralles de Montblanc, i el rei els eximí de fer-ho al•legant que els esmentats pobles tenien ja suficients fortificacions i no tindrien necessitat de refugiar-se dins el clos murallat de Montblanc que s’estava construint.Pere III escollí Montblanc com a marc d’importants esdeveniments diplomàtics, i així el mes de juny de 1341 s’hi entrevistà amb el rei de Mallorca Jaume III, i deu anys després, el juny de 1351, hi rebé el rei de Navarra Carles II. El rei es trobava també a Montblanc, segons ha constatat Lluís París, els mesos de maig i de juny de 1341, els de juny, juliol i desembre de 1347, els de maig i juny de 1351, els mesos de juny a desembre de 1347 i el 27 de juliol de 1384. El 1343 concedeix als jurats montblanquins el privilegi de marcar amb un senyal totes les obres de plata fetes a Montblanc per argenters locals.A Montblanc van morir dos fills del rei Pere III, la infanta María, finada el 3 de juny de 1348, segurament a causa de la pesta negra, i sepultada a Poblet, i l’infant Alfons, vers 1363. L’anomenada pesta negra (1348) assolà la vila que sembla que perdé gairebé la meitat dels seus habitants. Pere III convocà Corts a Montblanc que es celebraren, del juny al setembre, a l’església de Sant Miquel. Entre els prohoms que gaudien de la confiança reial s’hi comptaven, segons Lluís París, els montblanquins Jaume de Conesa, secretari i protonotari del rei, Pere de Benviure, escrivà reial, i Andreu Contijoc, jutge de la Cúria.Pere III morí a Barcelona el 5 de gener de 1387. Fou enterrat a Poblet.

Ramon Abadal, Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política a Catalunya. Barcelona, 1987.Agustí Altisent, Història de Poblet. Poblet, 1974.Jaume Felip, Llibre de privilegis... pàg. 95-209.Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Mestre de primària, nat a Rojals l’any 1907. Casat el 1917 a Ulldemolins amb Ramona Anglès Sentís. Exercí la docència a Vilanova de Prades, Juncosa de les Garrigues, Cervera i a alguna població de Navarra.

Roser Puig, 'El despoblament de Rojals (segles XIX-XX)', pàg. 359-360.Pere Sabata, Joan. Veguer de Montblanc (1290).Jaume Felip i Josep M. Grau, 'La Vegueria...'.

Batlle de Montblanc. Deixà 734 sous en préstec al rei Jaume I (27 de setembre de 1262).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Poeta. Guanyador de la Flor Natural en els Jocs Florals de Montblanc (1956) per la seva poesia 'L’amor saborosa'.

Cavaller a les ordres de Jaume d’Urgell. El gener de 1412, per manament del pretendent, féu una cavalcada davant de les muralles de Montblanc amb 400 cavallers gascons, amb armes i insignes reials, per recolzar les aspiracions del comte d’Urgell.

Emili Morera, Noticia histórica...

Organista de Santa Maria (1948-1949).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc...'.

Músic de l’orquestra La Vella (1853). Havia nascut a la vila el 5 d’agost de 1820.

Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 234.

Rellotger natural de Madrid i veí de la vila. El 1910 tenia 38 anys. S’havia domiciliat a Montblanc l’any 1903.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Mestre d’obres nascut a Montblanc. Treballà en la construcció de l’església de Santa Maria, sota la direcció de Pere Ciroll (1397). Se’l considera artífex de l’aixecament i cobriment de la volta de l’absis i de la tramada entre les capelles que actualment estant dedicades a Sant Josep i a Sant Antoni de Pàdua [on hi ha el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé]. Treballà també en el cobriment de la creueria de l’església de Santa Maria de Cervera. El documentem treballant en aquesta vila segarrenca almenys del 1401 fins el 1416. El mes de setembre de 1410 juntament amb el també mestre d’obres Pere de Vall-llebrera acceptà la construcció d’una església al poble de Miralcamp. Entre 1416 i 1423 retornà a Montblanc i deixà l’ofici de picapedrer i constructor per passar a regentar un dels hostals de la vila.

Jaume Felip, 'L’església gòtica...'. Josep M. Llobet Portella, 'Pere Perull, un dels mestres de l’obra de l’església de Santa Maria de Cervera (1401-1423)', L’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó. Lleida, 1999, pàg. 513-522. Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Prevere de la vila, membre de la Comunitat de l’església de Santa Maria (1643).

Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII...'.

Militar isabelí. Tinent coronel, cap del regiment fijo de Ceuta, que operà per Montblanc i la Conca de Barberà en la campanya contra els carlins (1874). Morí l’any 1889.

AHDT. Actes, 06-11-1889 (f. 76-77).Robert Vallverdú Martí, El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya (1872-1876). Barcelona, 1997.J. Vallespinosa [Lluís Vives Poblet] 'Un Corpus accidentado'.

Prevere i historiador nascut a la Selva del Camp el 17 de desembre de 1836. La seva mare era de Blancafort i el pare de Salomó. Rector de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1867-1897). Per raons de salut hagué de renunciar a la rectoria. Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Publicà treballs sobre la Guàrdia dels Prats al periòdic La Conca de Barbarà. La seva obra més important és la monografia Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona, publicada en fascicles a Barcelona entre 1899 i 1914. Morí a la Selva del Camp el 31 d’agost de 1919.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889, sig. 1434.5.Jaume Felip, Josep M. Grau i Roser Puig, La història en la premsa...Josep M. Grau, Diccionari d’historiografia catalana.

Donant de la imatge de la Verge, anomenada Mare de Déu del Cor, que actualment presideix l’església de Santa Maria.

Lluís París, Assaig històric...

Fuster de Reus, que construí l’estructura de fusta per a la reconstrucció de la volta de l’església de Santa Maria de Montblanc. Per aquest treball cobrà la quantitat de 200 lliures (1679).

Enterramorts de la vila (1910).

ACCB. FMM. Població, padró 1910, sig. 1435.3.

Prevere de la vila. L’any 1670 formava part de la junta d’obres per a la reconstrucció del temple de Santa Maria. En el mateix any féu una deixa de 50 lliures per a la reconstrucció de l’església.

Jaume Felip - J. Sànchez Real, 'La portada de l’església...'.

Polític. Membre del Comitè antifeixista de Montblanc en representació d’Esquerra Republicana (1936). En l’acta del dia 9 d’agost del mateix any va ser nomenat delegat d’incautació de béns i de comunicacions i tràfic. En la sessió del 15 de febrer de 1937 fou nomenat president de la comissió de finances. Al final de la guerra civil s’exilià a França.

ACCB. FMM. Administració general. Actes, sig. 17.

Carmelita vedruna nascuda a la vila el 24 de maig del 1845, filla de Josep Piñol, pagès de Montblanc i Maria Traver, de Solivella. La seva àvia materna era de Belltall. Ingressà a l’institut l’any 1864.

APM. Baptismes, vol. 11 (1840-1851).Josep M. Porta Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1880-1882).

Josep M. Porta , 'La Germandat de Socors...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1964 a 1973).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1877).

Albert Palacín, Rectorologi...'.

Nom de casa o renom d’un guerriller carlí de Montblanc que participà en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Prats de Lluçanès.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Plebà de Montblanc (1784-1791). Durant el seu mandat s’afermà la volta de la nau de Santa Maria i es realitzà l’artístic empedrat de la plaça.

Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc' (7).

Organista de l’església de Santa Maria. Era natural de Cornudella del Montsant (Priorat). Fou contractat el 7 de desembre de 1742 per un període de 4 anys, dispensat d’oposició a instància de l’Ajuntament de la vila, previ examen pels organistes de Poblet. Els examinadors el trobaren habilíssim i quedaren 'prendats de sa habilitat' (6 de novembre de 1742). Cessà el 9 de gener de 1745.

Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria...

Mestre de primeres lletres i organista de Montblanc (1831).

ACCB. Fons Notarial de Montblanc, vol. 7, f. 20.

Prevere, poeta i músic, natural de Vilaverd. Rector de la Guàrdia dels Prats (1931-1935). Autor de Verger de Maria. Cants i flors per als infants, obra editada a Tarragona (1922). Sent regent de la Pobla de Cérvoles, fou assassinat el 23 de juliol de 1936 durant la persecució religiosa.

Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Escrivà del jutjat. President del Casino El Foment (1910).

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1542.16.3.

Alcalde de la vila. Estigué al front de l’alcaldia en els períodes de primer de gener de 1916 a 17 de febrer de 1917; primer de gener de 1918 a primer d’abril de 1920 i finalment, de l’1 al 4 de febrer de 1931. Durant el seu mandat fou obert el portal del Castlà (1917) que fins aleshores havia romàs tapiat i es celebraren les festes del desenari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra. El febrer de 1931 s’oposà a l’enderroc del portalet de la Serra.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Les festes del 25è aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra en l’inici de la II República Espanyola'.

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.[Redacció], La Conca de Barbarà (Montblanc), 8 de gener de 1916.

Alcalde de la vila des del primer d’abril de 1922 al 23 d’octubre de 1923. Durant el seu mandat, l’Ajuntament comprà el pati del Corralot i obrí el carrer que va des del carrer de la Fusteria a la Muralla de Jaume II (1923), construí la Font de la Fruita (1923) i amplià els carrers de la Font del Vall i Guimrós (1923). Polític. Milità en organitzacions catalanistes. Havia exercit el càrrec de Jutge Municipal. Fou president de la Congregació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist, del Sindicat de Vinyaters i de la Germandat de Socors Mutus del Pendó del Santíssim Sagrament (1918-1920).

Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc' i 'La Germandat de socors...'.[Redacció], La Nova Conca (Montblanc), 1 abril 1923. [Redacció], Montblanch. Boletín de cultura e información local, març de 1952.

Rector de la parròquia de Lilla (1878-1902). Nat a Pira. El 1889 tenia 55 anys.

ACCB. FMM. Població. Padró 1889, sig. 1434.5.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Confiter i industrial. Fill de Joan, pagès de Pira, i de Francesca, de Torroja del Priorat. Nat a Montblanc el 9 de febrer de 1836. Als 15 anys emigrà a Tarragona, on es posà d’aprenent en una confiteria. El 1868 es casà a Barcelona amb Ramona Solà. Amb el temps fou propietari d’una fàbrica de xocolata. L’any 1889, fundà a Tarragona, junt amb altres socis, una societat per a l’elaboració i comerç de cànem, anomenada Agromadera catalana.

Francesc Escatllar i Torrent, 'Salvador Poblet Compte. Un montblanquí arrelat a Tarragona', Espitllera (Montblanc) 101 (1996), pàg. 31-32.

Escriptor i polític. Nasqué a la vila el 5 de novembre de 1897. Fill de Joan Poblet i Civit, confiter, i Concepció Guarro i Ribé. Cursà estudis a Montblanc i tingué una formació autodidacta. De jove sentí la vocació d’escriptor i d’autor teatral. Fervent catalanista milità en les organitzacions locals d’aquest signe i després s’afilià a Esquerra Republicana. S’exilià l’any 1939 i visqué a França, Cuba, Mèxic i Estats Units, sense que mai abandonés la seva producció literària. L’any 1954, de nou a Catalunya, continuà les seves publicacions. Recobrada l’autonomia de Catalunya fou, com a diputat de més edat, president del Parlament de Catalunya (1980) .No oblidà mai la seva vila natal que féu sovint tema de les seves obres literàries i històriques. Entre les obres de tema montblanquí poden senyalar-se Mirador montblanquí (1956), obra premiada en els Jocs Florals de les Festes de la Serra de la mateixa data, Cent anys de costums montblanquins (1960), La meva terra (1960), i Aquell Montblanc (1975), així com moltes poesies com Trenta-quatre són les torres, també premiada en els Jocs Florals de 1956, i Tríptic de l’ermita de Sant Joan (1961).Altres poesies seves de diversa temàtica mereixeren guardons en certàmens i jocs florals com Tres cançons d’enyorança, Mariner, bon mariner i Sommiant. Fou autor de reeïxides obres teatrals com Ideals que s’imposen (1920), Sorpreses de l’amor (1920), Lo que no pot recobrar-se, premiada als Jocs Florals de l’Havana (1923), Paral•lel 1934 (1953), Començar de nou (1953), Tornaran els dies clars, guardonada amb el Premi Festa 1953, L’altre amor (1955), premi Ignasi Iglésies, Glòria i Amadeu, S.L. (1957) i Crim en el teatre (1961).Escriví interessants biografies, entre elles, les de Santiago Rusiñol, Enric Borràs (1962), Josep Robreño (1962), Joan Capri (1964), Frederic Soler 'Pitarra' (1967) i Joan Prim (1975), i llibres d’assaigs com De l’art i de la bohèmia (1958), Un còmic de Barcelona (1955) i De Josep Robreño a Serafí Pitarra (1960), Premi Milà i Fontanals de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou autor també de molts llibres de viatges entre els que poden assenyalar-se Records vells i històries noves, De Barcelona a l’Havana, passant per Darnius (1942), Pobles d’Amèrica (1945), Tres mesos i un dia a Nova York (1947), El meu París (1962), Estats Units, i algunes novel•les, Retorn (1942) i llibres de memòries com Memòries d’un rodamón (1976).Morí a Barcelona, el 20 de novembre del 1980 i fou enterrat a Montblanc. Llegà la seva biblioteca personal al Museu-Arxiu de Montblanc. El 7 d’abril del 1978 és anomenat fill predilecte de la vila i se li dedica un carrer el 14 de maig. El 1981 amb motiu de les Festes del 75è. aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra li dedicà un homenatge, amb l’assistència entre d’altres de la seva germana, vídua i l’escriptor Artur Bladé Desumvila.Durant la festa major del 1997 coincidint amb el centenari del seu naixement, es portaren a termes diverses activitats commemoratives, una exposició, diverses conferències i la col•locació d’una placa a la casa nadiua del poeta a la Plaça Major. Des del 1994 té dedicada una plaça a Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1540.3.APM. Baptismes Sant Miquel, vol. 2 (1881-1900).Josep M. Carreras Vives, 'Josep M. Poblet, museïsta indefectible', Espitllera (Montblanc) 21 (1983), pàg. 37-38.Jaume Ferrer Puig, El teatre de Josep M. Poblet. Montblanc, 2003.Roser Puig Tàrrech, 'Carta d’elogi de Salvador Espriu a Josep M. Poblet el 1970', El Foradot (Montblanc) 31 (2005), pàg. 27.'Epistolari entre el montblanquí Josep M. Poblet i Josep Tarradellas en temps d’exili (1947)', Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005), pàg. 145-152.

Vicari de Santa Maria (1930-1931).

Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'.

Hisendat, natural de Pira. El 1910 tenia 58 anys i residia a Montblanc des de 1890.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Advocat i escriptor. Promotor del cooperativisme. Nasqué a Montblanc el 26 d’agost de 1877. Fill de Ramon Poblet i Compte, comerciant natural de Pira, i de Filomena Teixidó i Voltes. Cursà els primers estudis a l’escola de Paulí Bayer, i el batxillerat al Col•legi de la Mercè. Féu les carreres de dret i de filosofia i lletres a les Universitats de Barcelona i Madrid. Contragué matrimoni amb Lídia Bayer i Camps, de Granollers (1905). Home bondadós i de sentiments caritatius, company del bisbe Torras i Bages i de Joan Ventosa, amb els qui compartia sentiments de profunda catalanitat. A Barcelona fou membre actiu de la Congregació Mariana, i Vetlla Nocturna, i servidor dels malalts dels hospitals. Fou un dels fundadors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i col•laborà a La Veu de Montserrat, La Veu de Catalunya, Lo Regionalista i La Renaixensa.Enamorat de la seva vila natal no volgué deixar-la malgrat les ofertes d’Enric Prat de la Riba que volia incorporar-lo a l’equip de La Veu de Catalunya. Fou un home brillant en totes les activitats que desenvolupà. Filòleg i entusiasta seguidor de les normes de Pompeu Fabra, fou un dels delegats més actius en el primer Congrés de la Llengua catalana, celebrat a Barcelona (1906). Historiador erudit, fou premiat en els Jocs Florals de Montblanc (1906) i fou autor del treball Orígens del santuari de la Mare de Déu de la Serra, premiat en el Certament Literari d’Olot (1898). Escriví diversos treballs d’investigació sobre la història de la Conca de Barberà i deixà començada una història de la vila. Entre altres escrits cal remarcar Quatre mostres de poesia popular de Montblanc (1898), Montblanc i la Immaculada (1904), L’Exposició Comarcal d’Art Antic (1906), Assaig de monografia de l’església de Santa Maria la Major (1906), Pies fundacions del segle XV (1907), Notes inèdites del Monestir de Poblet (1915), etc. Tingué al seu càrrec la Secció històrica del setmanari local La Conca de Barbarà i també col•laborà a La Gazeta de la Conca i fundà el periòdic L’Escut. Gran conferenciant, exercia una profunda suggestió en els que l’escoltaven, no solament per les seves dots oratòries sinó també pels sentiments de bondat i sinceritat que les seves paraules traspuaven. Home arrelat a la terra i a la comarca, promogué incansablement els interessos de la pagesia, que coneixia a fons com també coneixia tota la tècnica i la problemàtica agrícola fins als més petits detalls. A ell i a Josep Maria Rendé, de l’Espluga de Francolí, hom deu el ressorgiment agrícola de la Conca amb iniciatives que ultrapassaren la comarca i arribaren a altres contrades de Catalunya. Creà la Cambra Agrícola i posà les bases que permeteren la constitució dels Sindicats Agrícoles. Exercí durant un temps el càrrec de secretari de l’Ajuntament de la vila i portà a terme una gran reorganització de les oficines i l’administració municipals. Gran coneixedor de la història de Montblanc, fou l’autor de l’actual nomenclàtor dels carrers del centre històric de la vila. Fou secretari de la Cambra Agrícola (1907) i president de la Congregació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist (1906). Publicista, fou un dels fundadors del setmanari montblanquí La Conca de Barbarà. Participà en el moviment catalanista i organitzà a Montblanc l’Associació Catalanista, de la qual fou president (1911). En aquesta entitat el 1903 creà, juntament amb Agustí Pedrol, Macià Rosell i Baldomer Campdepadrós una secció d’agricultura. A Barcelona fou membre actiu de l’ Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana. Morí a Montblanc, als 41 anys d’edat, el dia 20 d’octubre de 1918. El text de l’opuscle Origen del Santuari fou reeditat a Montblanc el 1996 en el llibre, Biografía de la fundadora i altres treballs històrics del Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.

APM, Baptismes, vol. 14 (1870-1880).ACCB. FMM. Cultura, sig. 1595.2.1 i Població, Padró 1910, sig. 1435.3.Ramon Arqués, 'Records d’en Joan Poblet'.Jaume Bofarull, 'En Joan Poblet i Teixidó', Boletín Arqueológico (Tarragona) 21 (1918), pàg. 64-67.Carles Cardó, 'El meu homenatge'.Andreu Mayayo i Artal, 'El catalanisme a la Conca de Barberà', Lligalls (Reus) 2 (1990), pàg. 30-35.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep M. Poblet, La Conca de Barberà.Josep M. Porta Balanyà, 'Centenari de la publicació del setmanari La Conca de Barbarà (1903-1908)', El Foradot (Montblanc) 19 (2003), pàg. 5-7.Pau Queralt, 'En Joan Poblet i Teixidó'.Josep M. Rendé, 'Ses darreres paraules'.Jaume Sabaté, 'La mort del just'.

Notari de Montblanc (1472).

Josep Torné Cubells, 'Catàleg de pergamins de l’actual Arxiu del monestir de Poblet', Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 26 (2007), doc. 208.

Religiós mercedari. Comanador del convent de la Mercè. Amb tots els frares del Miracle assistí a la mort de Sant Pere Ermengol. Declarà en la informació testifical sobre miracles del sant (3 de maig de 1304).

Tomàs Capdevila, 'La Mare de Déu de la Mercè...'.Jaume Felip, 'El convent de la Mercè...'.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, 'El convent de la Mercè'.

Doctor en lleis. Obrer de la Serra (1723).

Ramon Sabaté, 'Resum...'.

Courer de Reus que va fondre la campana de Sant Pere Ermengol de l’església de la Guàrdia dels Prats el 1841.

Josep Olesti i Trilles, Diccionari biogràfic de reusencs.Josep Prats i Tarsà, 'El campanar de la Guàrdia dels Prats'.

Mestre courer de Reus que fongué la campana 'Maria Magdalena' i una altra per a l’església de Sant Joan Evangelista, de Lilla (1788).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Josep Olesti Trilles, Diccionari biogràfic de reusencs.

Mestre rellotger i serraller natural de Valls, instal•lat a Montblanc. Tenia el taller en una casa, ja enderrocada, de l’actual Plaça de Santa Anna [al costat de la muralla] en la qual es conservava un relleu amb les seves eines amb la data de 1792 [avui dipositat al Museu Comarcal]. Sembla que també es dedicava a la professió d’armer. Al mateix Museu es mostra un rellotge construït per Pomés l’any 1790 pel poble del Raurell. Construí també un rellotge per Alcover (1809) i es comprometé a construir-ne un per Torroja del Priorat (6 de febrer de 1892).

Eduard Farré, 'Rellotges i rellotgers...'.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Immigració al Montblanc setcentista (1774-1794)'.Joan Santanach, 'L’ornamentació en ferro als por tals de la Conca de Barberà: Montblanc'.

Mestre d’orgues d’Elna (França). El 19 de novembre de 1658 contracta amb el Comú de Montblanc la construcció de la cadireta de l’orgue de l’església de Sant Miquel. En aquell moment el cònsol en cap era Jaume Salvany.

Francesc Bonastre i Bertran, 'Noves perspectives per a la història de l’orgue de Santa Maria de Montblanc,1607-1977)', Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) I (1986), pàg. 13-14.

Renom d’un guerriller carlí de Montblanc que participà en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a l’entrada de Blanes.

Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Batlle de Montblanc (1330).

Josep-Joan Piquer, Abaciologi... pàg. 119.

Mestre de l’escola pública a Montblanc (1934).

ACCB. FMM. Instrucció Pública, sig. 1510.15.

Bandoler que capitanejant una quadrilla d’un centenar d’homes actuà per Montblanc i rodalies (1571).

Valentí Gual i Rafael Català, 'El procés contra el bandoler...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1847). Elegida de nou l’any 1868).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1827-1829).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Religiosa clarissa del monestir de la Serra que, junt amb l’abadessa Agnès Moliner, adreçà una carta al duc de Montblanc, Martí l’Humà, sobre els prodigis de la Serra (1396-1399).

Lluís París, Història de la Serra.

Fundador, junt amb la seva muller, del benifet de Sant Miquel a l’església d’aquest nom (1318).

Ramon Sabaté, Panegíric...

Rector de Rojals durant 20 anys (1835-1855). Prengué posessió de la rectoria el 16 de juliol de 1835.

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.

Alcalde de Lilla i Prenafeta (1869).

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Rector de Rojals (1899-1908).

Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.

Pagès, poeta i dirigent sindicalista de gran renom a la Conca de Barberà durant la II República. Nasqué a Montblanc el 22 de juny del 1898. Fill de Ramon Porté i Sanahuja, jornaler, i de Lluïsa Dalmau Sanahuja. President del Sindicat Agrícola de Montblanc (1929). En aquell any els seus companys de junta eren Martí Carreras (tresorer), Antoni Clofent (comptador), Miquel Olivé (secretari), Josep Folch (vocal primer), Ramon Gay (vocal segon), Josep Cendra (vocal tercer), i Joan Torroella (vocal quart).El 18 de juliol de 1936 formà part del Comitè Antifeixista de Montblanc en representació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En la reunió del dia 9 d’agost del mateix any fou nomenat delegat de governació i ordre públic. Acabada la Guerra civil s’exilià a França. L’any 1976 tornà a Montblanc, però mantingué la seva residència a Nevers, on morí el juliol de 1996.Entre les seves poesies, poden assenyalar-se Afany de viure i L’esforçat en revolta. És autor també de diverses obres de teatre i unes memòries de la seva vida fins l’any 1939. Escriví La sangre de la tierra. Claridad sobre los problemas del campo, i Flor y espinas (1983).L’any 1984 pronuncià una conferència al Museu-Arxiu sobre el tema Les col•lectivitzacions agràries al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. L’ajuntament el nomenà fill predilecte de la vila el 2 de desembre de 1996.

APM. Baptismes 16 (1891-1904).ACCB. FMM. Cultura, sig. 1594.6.1 i Administració general. Actes, sig. 17.Antoni Gavaldà Torrents, 'Ramon Porté Dalmau:de sindicalista a poeta', Quaderns de Vilaniu (Valls) 6 (1984), pàg. 31-48.Andreu Mayayo, Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona, 2000. La Conca de Barberà. Josep M. Porta, Montblanc.Francesc Sifre, 'Ramon Porté, poeta llibertari'.

Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 28 d’octubre del 1874, filla de Ramon Porté i Queralt i de Maria Sanahuja i Miquel. Ingressà a la congregació el 1899 i morí a la Colònia Rosal el 1907.

APM. Baptismes, vol. 14 (1870-80). Josep M. Porta-Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Bibliògraf, bibliòfil i llibreter. Nat a Montblanc el 16 de febrer del 1901. Fill de Miquel Porter Sanahuja i de Rosa Rovira. De petit revelà grans dots personals: inquietud per aprendre, memòria extraordinària, facilitat per la música i la representació. L´any 1911, amb només dos anys d´estudis primaris molt ben aprofitats, el seu pare el portà a Barcelona. Afeccionat a les llengües, la història i els autors clàssics, no deixà mai els estudis. Els anys 30 començà el batxillerat amb la intenció d´entrar a la universitat, però la guerra civil ho estroncà, i no pogué reprendre els estudis fins que es donaren facilitats per a l´ingrés a la Universitat de persones majors de 25 anys. L´extraordinari interès pels llibres i la cultura en general el portaren a la professió de llibreter. La primera llibreria l´obrí, quan tenia 19 anys, al carrer Valladolid, a Sants (1920), per passar aviat al carrer Montesión, al pis principal de l´edifici dels Quatre Gats (1925), al carrer de la Canuda, als baixos de l´antiga Sala Mozart (1930 aprox.) i més tard al carrer dels Arcs (1937). Anys després creà la secció de llibres vells del complex llibreter Els set savis, i finalment traslladà la llibreria al Portal de l´àngel, a l´antic palau dels marquesos de Barberà (1956), on quedà establerta fins l´any 1983 aproximadament. En aquesta llibreria, organitzada més com un centre d´investigació que com una simple llibreria, esdevingué un vertader col·laborador d´estudiosos que li confiaren la recerca bibliogràfica pels seus estudis. En aquest àmbit Josep Porter creà l´Institut Porter de Bibliografia Hispànica (1930) dedicat a la investigació bibliogràfica, confecció de bibliografies, especialment la bibliografia espanyola fins al segle XVIII, amb una gran biblioteca de suport. L´òrgan d´aquest institut havia de ser la revista Papyrus, de la qual només en van sortir dos números a causa de la guerra civil. Publicà una sèrie de catàlegs, fets amb rigor descriptiu, com El Bibliòfil Català, de 15 números, i El Bibliófilo Español e Hispanoamericano, de 16 números, als quals seguiren molts altres amb títols diversos, fins a uns dos mil i, en format diferent, publicà les Desiderata, servei de recerca d´exemplars desitjats pels clients del país i de l´estranger. Cal remarcar els seus estudis i investigacions sobre les cartes de Cristòfol Colom relatant el descobriment d´Amèrica. Publicà molts altres treballs i pronuncià nombroses conferències sobre temes de bibliofília aplegats en la seva obra Els llibres. Com a editor publicà entre moltes altres, sempre en edicions de bibliòfil, obres curosament seleccionades com Les dues donzelles, de Cervantes, La batalla entre els llibres antics i moderns, de Swift, i Viaje por Cataluña, de Swinburne. Fou llibreter de la Library of Congress de Washington i per les seves mans passaren gran part de les obres que van integrar nombroses biblioteques catalanes i espanyoles, públiques i privades. Fou dipositari i distribuïdor de les obres d´Apel·les Mestres, de l´Arqueologia Sagrada Catalana, de Mn. Gudiol, de la Biblioteca d´Exercicis del P. Casanovas, de les publicacions del Castell de Peralada i de les de la Hispanic Society of America. Col·laborà en nombroses institucions relacionades amb el món dels llibres com l´Institut Català de les Arts del Llibre, Escola de Llibrería de Barcelona -de la qual fou director des de la seva fundació (1962) fins a la data de la seva extinció (1975)- i inspirà la creació de l´Associació de Bibliòfils de Barcelona, de les edicions de la qual tingué cura. En el món de la cultura en general, fou membre del Centre d´Estudis Colombins, i de la junta de moltes entitats, com Comissió de Cultura de la Cambra de Comerç i de Navegació de Barcelona i l´Institut d´Estudis Nord-americans, del qual fou cofundador. L´altra de les grans inclinacions de Josep Porter fou la música. Des de petit hi dedicà una especial atenció de manera que va aprendre primer de solfeig i de cantar que de llegir i escriure. Fou membre actiu de l´Escolania de Santa Maria de Montblanc, Orfeó de Sants (1919), Orfeó Renaixement, Orfeó de Montblanc (1926) i Orfeó Català (1921). Membre de la Junta del Conservatori Filarmònic i Dramàtic del Liceu. Junt amb el P. José Antonio de Donosti, basc exiliat a Barcelona, fundà el Laidon Chorus. Col·laborà amb el Club Junior en les seves representacions d´òpera en el paper de tenor solista com les òperes Die Kluge, de Karl Orf, i L´heure espagnole, de Ravel. Amic del Mestre Millet, de Pau Casals i d´Eduard Toldrà, fou un dels promotors de la creació de l´Orquestra Municipal de Barcelona, embrió de l´actual Orquestra Nacional de Catalunya. Mantingué fins al final de la seva vida l´afecte per la seva vila natal. Es autor de diversos treballs històrics sobre Montblanc i fou un dels fundadors i vice-president del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca al que donà un lot important de llibres i documents, entre els quals figuren un capbreu de finals del segle XVII i una carta de la reina Maria de Luna. Oferí una sèrie de conferències sobre Revisió de vuit segles d´història montblanquina al Museu-Arxiu. Co-fundador, president i ànima dels Amics de Montblanc a Barcelona (1975-1984). L´Ajuntament de Montblanc el 7 d´abril de 1978 nomenà a Josep Porter fill predilecte de la vila i li dedicà un dels carrers de l´eixample. L´any 1991 donà a la vila l´edifici de la seva propietat, que havia estat seu del Banc de Valls, en el qual està instal·lada l´Escola Municipal de Música. En gratitud, l´Ajuntament de la vila li oferí un homenatge i una placa de plata. També fou homenatjat per l´Associació d´Amics de Montblanc (1991). Josep Porter fou guardonat amb més de cinquanta condecoracions, diplomes i medalles, entre elles la Creu de Sant Jordi (1983). Morí a Barcelona el 1999 i fou enterrat a Altafulla (Tarragonès).

APM. Baptismes (Sant Miquel), vol. 3 (1901-1924).ACCB. FMM. Cultura, sig. 1540.3.Josep M. Carreras i Vives, 'Josep Porter i el Museu', Espitllera (Montblanc) 21 (1983), pàg. 37.DD.AA. Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionats pels llibres. Montblanc, 2007.Xavier Garcia, Homenots del Sud, Tarragona. 1994, pàg. 186-188.Gener Gonzalvo i Bou, 'Josep Porter i Eduard Toda, units pels llibres', El Foradot (Montblanc) 11 (2002), pàg. 18-19Josep M. Porta, Montblanc.

Propietari del Mas d’en Porter, de Prenafeta (1561). A la seva mort (1593) el mas passà al seu nét, de nom també Gabriel Porter.

Jaume Teixidó, 'Els combregants de Prenafeta'.

Pintor i dibuixant. Nasqué a Barcelona l’any 1886. Estudià a l’Escola de Belles Arts i fou deixeble de Venanci Vallmitjana i de Nicanor Vázquez. Gran dibuixant i excel•lent aquarel•lista. Sentí atracció per Montblanc i els paisatges, monuments i personatges de la vila van ser sovint tema preferit de les seves obres. Inspirador de l’Exposició d’Art de la Conca de Barberà (1929) i promotor de la diada de l’Art (1935) a Montblanc. El març de 1935 rebé l’homenatge de la vila en presència dels més prestigiosos artistes catalans. Organitzador i membre del jurat de les I, II, III i V Biennals d’Art de Montblanc, per a les quals instituí el Premi Potau. En reconeixement del seu afecte per la vila, l’Ajuntament en sessió de 31 d’octubre de 1953 el nomenà fill adoptiu de Montblanc i l’11 de setembre de 1955 li lliurà la Medalla d’argent de la vila.A Barcelona fou professor de l’Ateneu Obrer i de les Escoles Municipals d’Art; fundador i professor de l’acadèmia barcelonina Arts, directiu de l’Agrupació d’Aquarel•listes de Catalunya, soci fundador dels Amics dels Museus, instituí l’Ajut a l’Artista i fundador i organitzador del Dia de l’Art a Catalunya. Fou homenatjat pel Reial Cercle Artístic i altres entitats de la ciutat comtal (1953). Les seves obres foren exhibides en exposicions individuals en les més prestigioses sales d’art barcelonines (1907-1961). Participà a l’Exposició Internacional de Retrats Antics i Moderns, de Barcelona (1910), Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona (1961), Madrid (1932, 1936, 1941, 1943, 1948, 1950 i 1960) i de Sevilla (1940); Saló Internacional d’Aquarel•listes, de Niça (1935 i 1936); Exposició Nacional de Barcelona (1942 i 1944); Exposició d’Aquarel•listes d’Espanya i Portugal, a Madrid (1947), etc. Fou guardonat amb les Medalles d’or i plata de la reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona; Primera Medalla del Salón de Otoño, de Madrid; Premi del Saló de Barcelona; Medalla del Cercle de Belles Arts de la ciutat de Palma; Menció d’Honor de la Direcció General de Turisme; Premi Extraordinari Vescomte de Güell; Medalla d’or, premi Josep Masriera, etc. Manifestacions del seu mecenatge van ser, a més dels premis per a les Biennals d’Art de Montblanc, els Premis Potau en els Concursos de dibuix Seix i al Cercle Artístic de Barcelona. Les seves obres, ultra les que figuren en col•leccions particulars, es poden veure en diversos museus d’art de Catalunya, entre ells els de Vic, Vilafranca del Penedès i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, en el qual té dedicada una sala especial. Entre les obres de Potau, amb tema montblanquí, poden remarcar-se El Baluard, El portal de Barcelona, La Plaça Major, La font del raval, Muralles del Foradot, Santa Maria la Major, Entrada a Montblanc, El mercat, La torre dels cinc cantons, El pont vell, Placeta de Sant Marçal, Barri de la Serra, El carrer dels jueus, Carrer de la Civaderia i La processó a la Plaça. De les de temes conquencs poden assenyalar-se Carrer de Prades, La capella de Sant Jordi i la Porta daurada de Poblet, Monestir de Poblet, Vista de la Guàrdia dels Prats, Escales de la font de ferro i Capella de Poblet. Entre els retrats de tipus montblanquins són remarcables Cafè del Marcel•lí, El Xato Palau, El Pau de l’Asó i El macer de Montblanc. Col•laborà en la tasca de recuperació i retorn a Montblanc de la imatge de la Mare de Déu del Cor quan, acabada la guerra civil, fou localitzada prop de la frontera francesa (1939). Artur Potau morí a Barcelona l’any 1966. L’Ajuntament de Montblanc ha donat el nom del pintor un dels carrers de l’eixample de la vila.

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1540.6.Montblanc y Comarca vistos por el pintor Potau, Museu-Arxiu, 1962.'Homenaje y entrega de Medalla a Artur Potau', Boletín Montblanch, (Montblanc) 66 (1955).Josep M. Porta,'Introducció a la història dels concursos exposicions biennals d’art de Montblanc', Espitllera (Montblanc) 29 (1984), pàg. 41-46.Maties Solé, 'Record de l’obra...'.

Rector de la Guàrdia dels Prats (1654-1673).

Albert Palacín, 'Rectorologi...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1706).

Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Veguer de Montblanc (1670-1671).

Jaume Felip-Josep M. Grau, 'La vegueria...'.

Abadessa del monestir de la Serra (1833-1836).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Notari de Montblanc (1955-1956).

Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Eclesiàstic. El 1497 residia a Montblanc.

Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona,1991, vol. II.

Carboner, natural de Benifallet (Baix Ebre). El 1910 tenia 56 anys. Havia arribat a Montblanc en companyia de la seva muller l’any 1894.

ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Mestre, nat a Montblanc i emigrat a Tarragona. El 1865 tenia 43 anys.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'L’atracció de la capital provincial...'.

Vicari de Santa Maria de Montblanc (1987-1993), rector de la parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla (1987-1998) i rector de la parròquia de Sant Salvador de Rojals (1987-1998).

Josep M. Carreras i Vives, 'Parlem amb Mn. Armand Puig Tàrrech', Espitllera (Montblanc) 90 (1994), pàg. 151-154.Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.

President del casino catòlic monàrquic La Flor de Lis (1871). En aquesta data la junta de govern de l’entitat la formaven Josep Dalmau (sots-president), Joan Vendrell (tresorer), Josep Fontanilles (secretari) i els vocals Jaume March, Josep Bertran, Josep Bernat, Josep Sabaté i Jaume Domingo.

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1542.5.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà...'.

Batlle del Pla de Santa Maria. Nascut a Lilla. Fundador d’un benefici a la capella de Sant Bernat de l’església de Sant Joan Evangelista de Lilla. Morí el 6 de gener de 1713 i el seu cos fou enterrat a l’església de Lilla.

Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).

APM. Actes comunitat (1690), sig. 3.2.16.

Notari de la vila. Exercí les funcions notarials durant els anys 1744-1752.

Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.

Prevere de la vila (1545).

Jaume Felip, 'L’església gòtica...'.

Cònsol de la vila (1670).

Pau Queralt, 'Contracta de la Universitat de Montblanc en 1670...'.

Alcalde constitucional de la vila. Inicià les seves funcions entre el 21 i el 24 de març de 1820. Fou de nou alcalde des del 9 de març de 1837 al 10 de juny del mateixa any. L’acompanyaven al govern municipal, els regidors Francesc-Xavier d’Aguiló, propietari i advocat (el 1822 era oïdor de la Reial Audiència de Catalunya) i esdevingué un dels dirigents de la contrarevolució a la Conca juntament amb el notari Casimir Foraster, el coronel Joan Prat i el noble Josep-Antoni Mestre Alba, Salvador Alba, Macià Mestre, Enric Foguet (el darrer era cap de la milícia voluntària de la vila), Josep Ribes, Macià Malet, Bonaventura Oller, Nicasi Tomàs, a més dels senyors Gai, Roca i Pedrol. El secretari era Francesc Miquel, que representà el corregiment de Tarragona en l’elecció de diputats provincials de Catalunya.

Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc durant el trienni constitucional (1820-1823)'. Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Donà el lloc de Prenafeta al monestir de Poblet (1271).

Jaume Teixidó, 'Els combregants...'.

Farmacèutic. Nat a Sant Martí de Tous (Anoia) el 1888. Va residir a Montblanc des de 1915. La seva muller era Teresa Lamarca, de Juneda (Les Garrigues).

ACCB. FMM. Població. Padró 1930.

Pioner de la radiodifusió a Montblanc i a la Conca de Barberà. Divulgà la radiofonia i instal•là els primers aparells receptors. Col•laborador dels periòdics locals Aires de la Conca (1925-1931) i Saba Nova (1931-1932). President de l’Ateneu Democràtic Obrer (1934).

ACCB. FMM. Cultura, sig. 1595.7.3. i Administració General. Actes, sig. 17.Francesc Badia, 'Apunts per a una història de la ràdio', Aplec de Treballs (Montblanc) 6 (1984).Josep M. Grau i Roser Puig, La història de la premsa...

Abadessa del monestir de la Serra (1679 a 1683).

J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Cònsol de la vila (1712).

Notari de la vila. Exercí les funcions notarials durant els anys 1833-1875.

Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.

Anomenat el jove. Escultor, fill del també escultor del mateix nom i cognom. Nasqué a Tarragona. Pare i fill treballaren a Montblanc on es trobaven l’any 1610. Se li atribueix l’autoria del Sant Crist de la Sang, venerat per la Confraria de la Puríssima Sang, bella talla destruïda l’any 1936.

Jaume Felip, Inicis de la processó...

Ecònom de Prenafeta (1848-1849).

Josep M. Grau. 'Rectorologi de Prenafeta...'.

Rector de Montblanc (1296-1326) i, al mateix temps, canonge de la seu de Barcelona. Amic del rei Jaume II. Fou el primer degà, després que l’arquebisbe Roderic Tello erigís el deganat de Montblanc el 5 de maig de 1299. Segons París, exercí el càrrec de rector, com a mínim, de 1296 a 1326, ja que així està acreditat documentalment. El mateix autor assenyala com a fets cabdals ocorreguts durant aquest rectorat, l’arribada de la imatge de la Mare de Déu de la Serra i la fundació del monestir de clarisses (1296); l’erecció del deganat de Montblanc –vicariat general forani amb jurisdicció sobre 54 parròquies– (1299); la mort de Sant Pere Ermengol (27 d’abril de 1304), i el gran impuls donat a les obres de construcció de l’església de Santa Maria, ja que en aquesta època s’acabaren quasi totes les capelles laterals.

Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.