Diccionari biogràfic

Diccionari Biogràfic

A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X Y Z
There are 47 names in this directory beginning with the letter E.
Eixalà, Àngel d’
Militar. Capità del Batalló 1r. de la Milícia Nacional de Valls. Fou enviat a Montblanc (10 de febrer de 1835) davant del temor d’un atac de les forces carlistes que actuaven pel Tallat.
Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación Histórica ...

Elionor I de Navarra
Infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya i Aragó i de Blanca de Navarra. Nasqué l’any 1425. En morir el seu germà Carles, príncep de Viana, del qual fou hereva, pretengué el ducat de Montblanc i es titulà duquessa de la Vila. Es casà amb Gastó IV de Foix (1435). Mort el seu pare (1439) accedí al tron de Navarra, però morí quinze dies després. Els hereus d’Elionor reivindicaren, sense èxit, el seu dret al ducat de Montblanc. Això motivà que fins al segle XIX hi hagués pretendents que procedien del comte de Foix.
Jaume Espelt, '1387-1987. VIè. Centenari del Ducat ...'.

Elionor d’Urgell
Filla segona de Jaume II, el Dissortat, comte d’Urgell, i de la seva muller, la infanta Isabel, filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil•la de Fortià. Nasqué vers l’any 1410. Després que el seu pare fos empresonat (1413) i de veure confiscats tots els seus béns, visqué amb la seva mare al monestir de Sixena, Més tard fou portada a Balaguer, a la cort reial de València i a Castella, junt amb la seva germana gran Isabel. A la mort de Ferran I (1416), la reina Elionor d’Albuquerque s’ocupà de l’educació d’Elionor i d’Isabel. Tornà a Catalunya (1422) i visqué a Lleida, sota la tutela de l’ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, nomenat tutor d’ambdues germanes per Alfons IV, el Magnànim. Es traslladà a Montblanc (1424) on féu vida eremítica i de penitència a l’ermita de Sant Joan i, segons la tradició, a la cova de Nialó prop de l’ermita. El mot Nialó, deriva de la contracció de l’originari Na Elionor. Gaudí de fama de santedat. Visità periòdicament el venerable Fra Pere Marginet, monjo de Poblet, que feia vida de penitent a les muntanyes de la Pena i les misses del qual oïa sovint. Rebé cartes de la reina Maria pregant-li l’encomanés a les oracions de Fra Marginet (1424) i expressant-li el desig de parlar amb ella (1429). Féu testament a Montblanc. Morí, sembla, l’any 1430 i el seu cos fou enterrat a l’església de Poblet. L’Associació Catalanista de Montblanc posà a la cova de Nialó el 29 de maig de 1906 una placa de marbre amb el text: 'Ací feu anys seguits dura penitència la germana [sic] de l’immortal Jaume d’Urgell, darrer hereu de la dinastia reial de Catalunya, N’Elionor d’Aragó, qui visqué a Sant Joan i hi morí santament en 1430, i fou enterrada a Poblet'.
A. Altisent, Història de Poblet. [Redacció) Aires de la Conca. Montblanc. (28 de març de1925).

Elionor de Castella
Esposa de Jaume I, a favor de la qual el rei infeudà la vila de Montblanc (1221).
Josep Maria Porta, Montblanc.

Elisenda
Vídua de Ramon d’Oluga, de la Guàrdia dels Prats. Benefactora del santuari de la Serra (1343).
Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Eloi, Felip
Nascut a Montblanc. Organista de l’església de Santa Maria (1776-1777).
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ....J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Eloi, Jaume
Mestre de minyons de la vila (1734-1738). Originari del Talladell [actual municipi de Tàrrega].
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció ...'.

Enrich, Delfí
Religiós franciscà, guardià del convent de la Mercè de Montblanc (1929).
Josep M. Porta i Gabriel Serra, El convent de la Mercè ....

Ermengol, Pere
Nasqué a la Guàrdia dels Prats pels voltants de l’any 1220. Fill de casa noble s’afeccionà a les armes i en una discussió matà el seu contrincant. Fugint de la justícia reial es convertí en bandoler. En una batuda que el seu pare, Arnau, féu contra els malfactors per ordre del rei Jaume I, s’enfrontaren pare i fill i aquest es lliurà i demanà perdó. Obtingut l’indult reial, Pere ingressà a l’orde mercedària i entre els anys 1261 i 1264 realitzà diverses missions a Múrcia, Granada i Alger, alliberant més d’un centenar de captius. A Bugia fou condemnat a mort però miraculosament es salvà. Més tard tornà a la Guàrdia dels Prats i es dedicà totalment a la pregària i a la caritat envers els pobres. Morí a la Guàrdia dels Prats el 27 d’abril de 1304. L’any 1688 fou canonitzat .Joaquin Millan Rubio, 'Sant Pere Ermengol. Àngel, dimoni, redemptor, màrtir' La Guàrdia dels Prats i la seva església. Valls, 2004, pàg. 133-144.
Josep Sanahuja i Bulló, 'VII Centenari de la mort de Sant Pere Ermengol'. El Foradot. Montblanc, 24, (2004), pàg. 4 i seg.Manuel Sancho, Vida de S. Pedro Armengol. Religioso de la Merced. Lleida,1904

Eroles, Beatriu d’
Abadessa del monestir de la Serra (1535).
Jaume Felip, 'El Renaixement ....'J. Sánchez Real, 'Abaciologi ..'.

Escandé i Barthés, August
Comerciant francès que, en el darrer terç del segle XIX instal·là a Montblanc una central elèctrica que produí llum elèctrica per a la vila. La central estava instal·lada en un local de la Muralla de Sant Francesc.
Josep M. Badia i Batalla, 'Notes sobre el subministrament elèctric de Montblanc'J. Casanovas, 'L’arribada de la llum elèctrica'Llorenç Sànchez Capdevila, L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella. Fecsa, Barcelona, 1992, pàg. 62.

Escayola i Blanch, Daniel
Pintor. Nat a Montblanc el 1918 i casat amb Angelina Griso. Va desaparèixer durant la darrera Guerra Civil.
Arxiu d’Enric Escayola.

Escayola i Blanch, Joan
Pintor, nat a Montblanc el 6 de març de 1908. S'especialitzà en pintura guache i en aspectes urbans. Exposà a Barcelona a la Sala Busquets en els anys 50 del segle passat i a Montblanc, vila que inspirà molts dels seus quadres.Casat a Barcelona el 1939 amb Eulàlia Planes Duran.
J.F. Ràfols (director.) Diccionario de artistas de Cataluña,Valencia y Baleares. Barcelona. 1980, vol. II, pàg. 371.Arxiu d’Enric Escayola.

Escayola i Campdepadrós. Francesc
Calderer. Batejat a Caldes de Montbui el 12 de juny de 1850 i resident a Montblanc el 1889. Havia arribat a la vila l´any 1863 als 13 anys d´edat. Casat amb Beneta Vendrell i Montseny. Fou president de la Juventud Republicana de Montblanch (1907). En aquell any la junta directiva la formaven: Antoni Civit (sots-president), Manuel Sanahuja (secretari), Josep Llopis (sots-secretari), Josep Girons (tresorer), Salvador Tell (vocal), Macià Sigró (vocal), Josep Ribas (vocal) i Josep Company (vocal) .
ACCB. FMM. Cultura, exp. 1595.3.2.i Població. Padró 1889. Arxiu d’Enric Escayola.

Escobar i Navarro, Eugeni
Metge a Montblanc (1946).
ACCB. FMM. Sanitat.5766.

Escoda, Josep
Ecònom de Santa Maria (1840).
J. Sánchez Real, 'La tornada a la Serra ...'.

Escoté i Fort, Ferran
Alcalde de Rojals, nat el 1893. Acabada la guerra civil fou empresonat (1939).
Josep Recasens, La repressió franquista ......

Escoté i Òdena, Jaume
Músic. Nascut a Montblanc el 24 d’abril de 1879. Fill de Jaume i Maria i casat amb Teodora Martí. Era conegut com el Coleto. Tingué un fill, Macià que també fou músic. Pianista i violinista. Dirigí l’agrupació coral El Pensament (1905) i l’orquestra La Vella (a partir de 1910). Morí a Montblanc el 14 d’octubre del 1943.
APM. Òbits Santa Maria (1930-1954).A. Mayayo, La Conca de Barberà.Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 229.Montblanc i la Sardana.

Escoté i Amorós, Jaume
Músic. Era conegut com el Coleto. Nasqué a la vila el 16 de febrer de 1849. Director de l’orquestra La Vella (1866 i 1866 i 1894). Morí a Montblanc el 12 de març de 1915.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.

Escoté i Escoté, Jaume
Músic. Nasqué a l’Espluga de Francolí l’any 1800 i adquirí la formació musical a l’escolania del monestir de Poblet. Subdirector, per als actes religiosos, de la Música del Coleto, La Vella. Fou el primer músic de la generació dels Coleto.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Escoté i Gelambí, Jaume
Músic. Nat a Montblanc el 5 d’agost de 1824. Violinista. Era conegut com el Coleto. Membre de l’agrupació Música del Coleto (1844), primer director de La Vella (1850) i també primer director del Cor L’Assutzena. Morí a la vila el 4 de gener de 1887.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.

Escoté i Gelambí, Josep
Músic. Nat a Montblanc el 16 de febrer de 1827. Formà part de la Música del Coleto (1844). Morí a la vila en data no determinada anterior a 1871.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 228.

Escoté i Martí, Maties
Músic. Nasqué a Montblanc el 2 de juliol de 1922. Tocava el piano, el contrabaix, el bandoneó i l’acordió. Treballà en diferents agrupacions musicals amb Jaume Escoté i Òdena i formà part de les orquestres España i Ritmo y Melodia. Durant uns mesos dirigí l’Orfeó del Casal Montblanquí. Anys després va marxar a Andalusia. Morí a Màlaga el 22 d’agost de 1997.
Dades facilitades per Núria Medrano.

Escoté i Òdena, Josep Maria
Germà de l’anterior. Sastre, músic i compositor, nat a Montblanc el primer d’octubre de 1884. Fill de Jaume Escoté i Amorós, sastre, i Maria Òdena i Martí. Estava casat amb Antònia Pérez i Fortuny. Tocava el clarinet. Dirigí la cobla La Principal del Vallès, de Sabadell (1921). Morí a Sabadell el 10 d’agost del 1966.
APM. Baptismes Sant Miquel, vol 2 (1881-1900).Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 229.Montblanc i la sardana.

Escoté i Rius, Gregori
Alcalde de Rojals (1910-1916).
ACCB. FM Rojals.1579.

Escoté i Rué, Josep
Músic. Nat a Montblanc el 20 de febrer de 1883. Era conegut com Josepet de cal Coleto. Tocava el cornetí i la trompeta. Forma part de les agrupacions La Vella i Cobla orquestra Els Montblanquins, i Amorós. Morí a Tarragona el 4 de juliol de 1952.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 229.

Escoté i Rué, Maties
Músic. Nat a Montblanc el 6 d’agost de 1887. De professió sabater, es dedicà professionalment a la música. Trombonista. Dirigí el cor El Pensament (1922 i 1926). Formà part de l’Orquestra La Vella, Cobla Orquestra Els Montblanquins i Orquestra Amorós. Morí a Montblanc el 24 de desembre de 1935.
Dades facilitades per Núria Medrano.[Redacció], Aires de la Conca, 262, 4 de gener de 1936, pàg. 7.

Escursa, Joan
Veguer de Montblanc. Assassinat pels miquelets que entraren a la vila el 23 d’abril de 1714.
Josep Guarro, 'Un episodi de guerra ...'.

Espanyol, Guillem
Prevere. Fundà un benefici sota l’advocació de la Beata Maria a la primitiva església de Santa Maria de Montblanc (1282).
Jaume Felip, 'L’església gòtica

Espinac i Cantó, Macià
Impulsor del Centro montblanquense, regidor (1883-1887) i primer tinent d’alcalde (1890-1891).
Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Espinac i Gual, Antoni
Frare mercedari del convent de la Mercè, nascut a Montblanc l’any 1807. Després de l’exclaustració (1835) fou beneficiat de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria. És autor de Apuntes históricos y cronológicos de la Real y Ducal Villa de Montblanc, escritos por Don Antonio Espinach, Presbítero, de la Orden de la Merced, Beneficiado e hijo de dicha Villa (1869-1871), obra encara inèdita. Fou el primer president de la Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, de la vila (1859-1867), del que es té notícia documental. S’ha dit d’ell que 'fou un investigador infatigable del nostre passat històric i un fidel guardià dels drets i costums montblanquins' (J. M. Porta i G. Serra). Morí l’any 1885.
Lluís París, Història de la Serra.Josep Maria Porta i Gabriel Serra, Història de la Congregació ...

Espinac i Real, Bonaventura
Enginyer nat a la vila. Cap superior de Mines del Perú.
Joan Foguet, Panegíric ...

Espinac, Bonaventura
Religiós mercedari que, després de ser abandonat el convent de la Mercè a causa de la desamortització, tingué cura temporalment de l’edifici (1835-1854) i salvà la famosa vera-creu que posseïa el convent.
Tomàs Capdevila, 'La Mare de Déu de la Mercè ...'.

Espinac, Josep Maria
Alcalde de Montblanc, de 10 de gener al 3 d'agost de 1854.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Espinalt i Serra-rica, Isidre
Escultor nat a Sant Joan d’Oló l’any 1658. Construí el retaule de la Immaculada Concepció per a la capella lateral del mateix nom de l’església de Santa Maria de Montblanc, destruït l’any 1936. L’any 1737 morí a Sarral, població on tenia instal•lat el seu taller des de l’any 1695. Era el pare d’un altre escultor homònim, mort l’any 1741.
Carles Dorico Alujas, 'Noves dades sobre l’escultor Isidre Espinalt'. Recull Miquel Melendres.Tarragona. 1995, pàg. 97-114. Joan Fuguet, 'Els escultors Espinalt de Sarral i el retaule de Santa Victòria de Barberà de la Conca'. Aplec de Treballs. Montblanc, 3 (1981).Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, 'La nissaga dels escultors Espinalt de Sarral i la seva producció artística. Algunes aportacions'. Quaderns d’Història Tarraconense. Tarragona VIII (1989), pàg. 75-93. Joan-Hilari Muñoz Sebastià, 'Les relacions artístiques entre l’escultor Isidre Espinalt i el bisbe de Tortosa fra Sever-Tomàs Auther '. Recull de Treballs. Sarral, 3 (2004), pàg. 113-126.Roser Puig Tàrrech , 'Els Espinalt: Una nissaga d’escultors d’origen olonenc establerts a la Conca de Barberà (segles XVII-XIX) '. Modilianum. Moià. 29 (2003), pàg. 23-38. Mercè Vidal i Solé, 'Noves obres dels escultors Espinalt de Sarral'. Aplec de Treballs. Montblanc, 10 (1992).

Espinós, Josep
Vicari de Santa Maria de Montblanc (1784-1792).
Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc (1734-1800)'.

Esplugues i Llorens, Enric
Rector de la parròquia de Lilla (1945-1953) i vicari de la de Montblanc (1942-1944). Gran afeccionat al teatre, dirigí un grup teatral local.
Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'. Full Parroquial. Montblanc. 1000, 23 de maig de 1993.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Esqué i Martorell, Josep
Músic. Nat a Montblanc el 10 de setembre de 1873. Era conegut com Josep de ca l’Anton Gros. Tocava el contrabaix. Formà part de la Banda La Montblanquina i fou director de La Nova.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Esquer, Jaume
Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1643-1648). Després ho fou de l’església de l’Espluga de Francolí.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Estall, Victòria
Abadessa del monestir de la Serra (1665).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Estallés, Climent
Jurista. Assessor del veguer de Montblanc (1629).
J. Sánchez Real, La casa Desclergues ...

Estapà, Francesc
Prevere. Natural de Reus. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1786-1798). Prengué possessió del càrrec el 26 de gener de 1788. Graduat en Filosofia, grau de Mestre en Arts, per la Universitat de Cervera.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ... J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Esteve
Plebà de Montblanc. Segons Lluís París, era capellà de la primitiva església de Santa Maria el 14 d’abril de 1172 i sembla que ho era encara el 13 de maig de 1180. Darrerament s’ha documentat ja en el maig del 1163.
Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans, ...'.Carme Plaza Arqué,'Esteve, un plebà de Montblanc del 1163'. El Foradot. Montblanc, 2, (2000) pàg. 30-31. Aquest article també es publicà com annex del Full Parroquial. Montblanc, març del 2000.

Esteve, Francesc
Manescal de Montblanc(1731).
Josep Maria Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.

Esteve, Nicolau Maria
Alcalde major i tinent de corregidor de Montblanc (1780-1783), natural de València. Es doctorà a la Universitat de Gandia. Fou també nomenat alcalde major de Morella (1776) i més tard de Puigcerdà (1783).
Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...

Esteve, Pere
Capellà de l’església de Santa Maria del Miracle, de Montblanc (1258 i 1271).
Jaume Felip, 'El convent de la Mercè, ...'A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.R.S., 'El convent de la Mercè'.

Estradé, Joan
Alcalde de la vila, des del primer de gener de 1852 al 10 de gener de 1854.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.