Diccionari biogràfic

Diccionari Biogràfic

A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X Y Z
There are 117 names in this directory beginning with the letter G.
Gallart i Magarolas, Francesc
Encarregat de la parròquia de la Guàrdia dels Prats (1963-1965).
Albert Palacín, 'Rectorologi ..'..

Garau i Mut, Antoni de P
President del C.D. Montblanc (1943).
Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí (en premsa).

Garay Otañez y Rada, Juan de
(1586-1650) Marqués de Villarrubia de Langre, i cavaller de l’hàbit de Santiago. Militar des dels 11 anys, fou capità a Flandes (1621-1632) i mestre de camp a Itàlia (1635-1636). S’assenyalà en la campanya de Luecata (1637), gràcies a la qual recuperà el favor reial, i més tard rebé el càrrec de general de l’artilleria de Llombardia. Traslladat a Catalunya, prengué part en els primers compassos de la guerra de Separació. L’any 1640 fou nomenat governador del Rosselló i mestre de camp general de l’exèrcit de Felip IV. Novament caigut en desgràcia, fou enviat al front de Portugal, i entre 1641 i 1645 exercí de governador de les Armes d’Extremadura, després fou general en cap de Cantàbria (1645). Retornà finalment a Catalunya, per comandar les campanyes de 1648 i 1649, en les quals obrí el camí definitiu cap a Barcelona dos anys més tard, quan ell ja no hi era. En la darrera campanya militar de 1649, derrotà la cavalleria francesa en dues ocasions, la segona, el 14 de novembre, prop de Montblanc, vila en la qual havia entrat el 29 de setembre anterior després d’expulsar les forces contràries que defensaven l’església de Santa Maria, recuperant, a més, tota la Conca de Barberà per a Felip IV.
Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època. IV. Curial. Barcelona. 1993.Núria Florensa i Soler, Manel Güell: 'Pro Deo, Pro Regi, et Pro Patria'. La revolució i la campanya militar de Catalunya de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana, 2005, pàg. 243-245. Josep Maria Porta, Montblanc.www.tercios.org>personajes/garay_otanez_juan.html

Garcia-Tornel i Florensa, Llorenç
Notari de Montblanc (1948-1955) i escriptor. Col•laborà assiduament al Boletín Montblanch. Autor d’Una conferència diplomàtica en Montblanc, en el siglo XIV (1950), Sobre literatura histórica catalana (1950) i altres treballs de temàtica històrica, religiosa o literària. Donà fe, en la seva condició de notari, de la reintegració a les tombes reials de Poblet de les despulles dels reis catalans (4 de juny de 1952). L’any 1955 deixà la notaria de Montblanc i es traslladà a Rubí i després a Barcelona. Morí en aquesta darrera ciutat.
Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Garcia, Teresa
Mestra de l’escola pública a la vila (1890).
ACCB. FMM.Instrucció Pública.1511.7

Garret, Margarida
Religiosa clarissa del convent de la Serra. Mestra de novícies. Gaudi de fama per les seves virtuts. Morí el 5 de desembre de 1597.
Ramon Sabaté, Grandeses de la Serra.Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

Garriga i Pons, Josep
Alcalde de la Vila. Prengué possessió l’1 de gener de 1904 i cessà el mateix dia de 1906. Durant el seu mandat la Corporació deixà de vestir la franja roja dita gramalla (reminiscència de la vella toga que s’abandonà el 1716) per derivar d’un manament del rei Felip V. Pel contrari els regidors continuaren portant l’espasí i l’escut de la vila, segons acord de 30 de gener de 1904. Per segona vegada prengué possessió de l’Alcaldia el 2 de febrer de 1910 presidint l’Ajuntament nomenat pel governador civil en cessar els consellers de la corporació anterior per anul•lació de la proclamació de la Junta Municipal del Cens de 5 de desembre de 1909, i continuà al front de l’Alcaldia fins el primer d’agost de 1911 (o 1910?). Per tercera vegada fou alcalde des del 9 de novembre de 1924 fins el 2 de març de 1925.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Gabriel Serra, 'Els espasins ...'Lluís Vives , 'El Municipio de Montblanc'

Garzón, Lorenzo Naya.
Notari de Montblanc (1905). Anteriorment havia treballat a la notaria de Lloret de Mar (1889-1904).
Josep M. Grau, Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Barcelona,1996.Josep M. Porta, Catàleg dels protocols notarials de Montblanc (en premsa).

Gassió
Bandoler del Montserrat i Muntanyes de Prades del final del segle XVI. Assaltà Rojals i el veguer de Montblanc alçà el sometent per a perseguir-lo. Morí el 1592.
Ezequieñ Gort i Juanpere, Història de la Cartoixa de Scala Dei, Reus. 1991, pàg. 276.

Gassol i Ortiz, Josep Maria
Alcalde de la vila. Prengué possessió de l’Alcaldia l’1 de gener de 1863 i cessà el mateix dia de l’any 1865. Durant el seu mandat acabà de construir-se la línia del ferrocarril Reus-Montblanc. El 3 de maig de 1863 arribà per primera vegada el tren a Montblanc. En sessió de 8 de març de 1864 l’Ajuntament acordà l’adquisició dels actuals gegants (vells) de la Vila. Notari de Montblanc (1849-1872). Comprador de finques eclesiàstiques procedents de la de la desamortització .
Josep Maria Porta, Els gegants ... Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols', Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.Salvador-J. Rovira Gómez, La desamortització de Madoz ...

Gassol i Andreu, Joan
Banquer, natural de Cervera. El 1910 tenia 46 anys. Havia arribat a la vila l’any 1870.
ACCB. FMM. Població, Padró 1910,1435.3.

Gassol i Borrell, Isidre
Hisendat. L’any 1882 tenia un cafè amb billar a la plaça major.
Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Gassol i Millé, Josep
Advocat i hisendat. Regidor de l’Ajuntament (1880-1881). Comprador de finques procedents de la desamortització de Madoz.
ACCB. FMM. Hisenda. Matrícula industrial (1879).662.2.1.Salvador-J. Rovira Gómez, La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Tarragona, 1987. pàg. 559, 562.

Gassol, Josep
Regidor degà de la vila. Exercí les funcions del càrrec des del 12 de gener de 1827 al 18 de març del mateix any.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Gassol, Macià
Organista de l’església de Santa Maria (1740-1742). Prengué possessió el 27 de novembre de 1740. Autor d’unes cançons de Nadal publicades l’any 174. El 8 de novembre de 1742 ingressà a la comunitat del Cister de Poblet.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Gassol, Sebastià
Vicari i ecònom de Lilla (1811-1814).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Gassull, Antoni
Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1878-1880) i rector de Prenafeta (1886).
Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Gasull, Arnau
Fundador del benifet de la Immaculada Concepció a l’església de Santa Maria de Montblanc (24 de setembre de 1404).
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.Joan Poblet, 'Montblanc i la Immaculada'.Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers ...'.

Gaulip
Argenter jueu de Montblanc (1377).
Gabriel Secall, Notícia històrica de les jueries medievals ......

Gavaldà i Martí, Antoni
Militar. Subtinent que comandava la companyia de la Milícia nacional que fou atacada per les forces carlistes de la partida de Manuel Ibàñez, Llarg de Copons. Morí en la defensa de la presó instal•lada a l’edifici del palau del Castlà.
Gregorio Domènech, Batallón 1º Ligero de Milicia Nacional de Valls. Relación històrica ...Jordi Vallespinosa [Lluís Vives], 'Llarg de Copons'.

Gavaldà, Francesc
Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1690).
APM Capítols Comunitat de preveres (1690) 3.2.16.

Gavaldà, Joan
Cirurgià (s. XVIII). Possiblement és el Joan Gavaldà que el 23 de maig de 1723 era Obrer de la Serra.
Josep Maria Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.Ramon Sabatè, 'Resum ...

Gavaldà, Nicolau
Notari de la vila (1587-1597). Fou elegit síndic administrador del convent de Sant Francesc per acord de la comunitat de 13 d’agost de 1597.
Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.Pere Sanahuja, 'Nomenament de síndic ...'.

Gavaldà, Pere
Notari de Montblanc (1622).
A. Palau i Dulcet. Guia de Montblanc.

Gavarré, Manuel
Prevere. Rector de Prenafeta (1874-1877).
Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Gavarró i Ravell, Pau
Paperer de Rojals (1889). És un exemple de l’activitat industrial, desenvolupada en el terme en els segles XVIIII-XIX, que aprofitava els corrents d’aigua. Consta que l’any 1876 hi havien a Rojals 3 molins de paper d’estrassa i un de fariner.
ACCB. FM Rojals, 1579. Sobre els molins vegeu Salvador Palau Rafecas, Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt, 1992, a més de l’apartat que hi dediquen, Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona, Els masos de Rojals. Montblanc.1997, pàg. 121-130. Josep M. Grau i Roser Puig, 'Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet '. Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. Poblet, 2004, pàg. 268.

Gay i Escoté, Ramon
Pagès. Membre del Comité Antifeixista de Montblanc en representació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (1936). El 26 d’octubre del mateix any fou nomenat president de la comissió d’incautacions de l’Ajuntament de Montblanc (1936). Durant la repressió posterior a la guerra civil fou afusellat a Tarragona (19 d’octubre de 1939).
ACCB. FMM. Administració General. Actes.17.Josep Recasens Llort, La repressió franquista a la Conca de Barberà.

Gay i Ribè, Joan
Geganter montblanquí. L’any 1949 començà les seves actuacions que prosseguí durant molts anys. Havia nascut el 22 de juliol de 1923. Morí el 15 de desembre de 1990.
Josep M. Porta i Ismael Porta, 'Els gegants i els nans de Montblanc'.

Gay i Ribé, Josep Maria
President del club de futbol F.J. Montblanch.
Josep M. Castellví, Història dels 50 primers anys del futbol montblanquí.

Gay, Joan
Organista de l’església de Santa Maria (1756). Nomenat unilateralment per l’Ajuntament de la vila el 8 d’abril de 1756. Cessà el 21 de juliol següent.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Gay, Josep
Alcalde de la vila. Prengué possessió el 18 de febrer de 1836 i cessà el 26 d'abril del mateix any. Apareix de nou com a alcalde els anys 1839 i 1840. El 1845 consta com a procurador .
ACCB. FMM. Eleccions, Cens electoral (1845).1501.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Gaya i Cendra, Josep
Prevere i escriptor. Nasqué a la vila el 19 de juliol de 1881. Fill de Pau Gaya i Torruella, traginer, i de Dolors Cendra i Avià, ambdós de Montblanc. Féu els estudis primaris a l’escola del Sr. Paulí Bayer. Cursà estudis a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Llicenciat i doctor en Teologia. Ordenat sacerdot, fou beneficiat de la comunitat de preveres de Santa Maria. Canonge arxiver de la Seu de Lleida (18 de juliol de 1908). Orador brillant. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre de la Junta Provincial de Museus. Autor d’una biografia de Sant Raimon de Penyafort (1911) escrita a instància del Col•legi d’Advocats de Barcelona, Sant Vicens Ferrer (1913) i El Patronato del mártir San Anastasio sobre la ciudad de Lérida (1915). Promotor de la restauració de la seu vella de Lleida (1915) tasca en la qual col•laborà amb Francesc Macià, aleshores diputat de les Borges Blanques (1915). Morí a Lleida, als 40 anys d’edat, el 27 de març de 1922.
APM. Baptismes, vol. 15 (1880-1890).Gazeta de la Conca, 29. d’abril de 1911.

Gaya i Jover, Ramon
Membre del Comité Antifeixista de Montblanc, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936). En la reunió del 9 d’agost del mateix any va ser delegat d’agricultura i proveïments de l’Ajuntament de Montblanc càrrec que revalidà el 26 d’octubre del mateix any i el 15 de febrer de 1937 .
ACCB. FMM. Administració General. Actes.17.

Gaya, Manuel
Prevere. Vicari de la parròquia de Prenafeta (1822-1823).
Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Gelabert, Pere
Rector de la Guàrdia dels Prats (1654-1673). Durant el seu rectorat fou canonitzat Sant Pere Ermengol.
Albert Palacín, 'Rectorologi ...'.

Gelambí i Barberà, Joan
Músic. Nat a Alcover (Alt Camp) el 12 d’octubre de 1869. Organista de l’església de Santa Maria de Montblanc (1876-1893 i 1896 ). Havia estat organista d’Arbeca. L’any 1893 prengué possessió del benefici de Tots els Sants i cessà com a organista. Director de l’orquestra La Nova (1903-1906), director del Cor del Centre Moral (1905) i fundador director de l’agrupació coral El Agricultor (1906) que, l’any següent, adoptà el nom de Cor Tradicionalista. A Valls dirigí La Principal del Camp i La Lira Vallense. Morí, segons sembla, l’any 1915 als 74 anys d’edat. Pertanyia a la tercera generació de músics de la família Gelambí. Deixà un llegat per cobrir les despeses de l’obertura del finestral de la capella del baptisteri de l’església de Santa Maria de Montblanc.
Andreu Mayayo, La Conca de Barberà ... Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Gelambí i Dalmau, Francesc
Professor de música, conegut com a Cisquet Gelambí. Nasqué a Alcover (Alt Camp) el 9 de febrer de 1856. Emigrà a Montblanc l’any 1884. Reorganitzà i dirigí l’orquestra La Nova. Fou organista ocasional de Santa Maria. El 1891 l’orquestra que dirigia actuà a la festa de benedicció de la capella del Santíssim de Barberà de la Conca. Director del Cor la Lira. Després es traslladà a Lleida i dirigí l’Orfeó Lleidatà i la banda de música Santa Cecília d’aquella ciutat. Morí a Barcelona l’abril de 1914.
AHCMO. FMM. Població. Padró habitants 1889.Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227. Josep Porta i Blanc, Arreplec de dades per a la història de Barberà.

Gelambí i Martí, Francesc
Músic. Nat a Montblanc vers l’any 1915. Organista ocasional de Santa Maria (1830) i director de la Música del Coleto (1844). Posteriorment es traslladà a Alcover, població en la qual morí.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Gelambí i Pellicer, Francesc-Xavier
Músic, director i compositor. Fill d’una família de gran tradició musical, deixà la vila en enviudar però mantingué sempre forts vincles amb Montblanc. Estudià al Teatre Reial de Madrid. A Montblanc creà una generació d’afeccionats i deixebles, alguns de gran mèrit, i hi deixà una forta empremta de cultura musical. Reorganitzà l’orquestra La Nova (1883) que, sota la seva direcció, gaudí de gran prestigi. A Lleida, Arbeca i les Borges Blanques deixà una estela d’iniciatives musicals. Fou director de l’Orfeó Lleidatà (1903) i fundador de l’Orquestra Santa Cecília, de Lleida. Autor de valuoses composicions de música sacra i profana, entre elles l’Himne a la Mare de Déu de la Serra (1906) estrenat en ocasió de les festes de la coronació canònica de la imatge. Fou membre de diversos jurats i honorat amb moltes distincions en el món de la música. Humanament, segons la premsa local, era un home de bé a carta cabal, de caràcter franc, senzill i sempre voluntariós. Era, es deia, un bon cristià i un bon català. Morí a Barcelona, on es trobava circumstancialment, el 13 d’abril de 1914.
La Conca de Barbarà, 11 d’abril de1914.Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 227.

Gelambí i Pellicer, Joan
Prevere i músic. Organista i compositor. Nascut a Alcover (Alt Camp) vers 1841. Arribà a Montblanc l’any 1877. Reorganitzà l’orquestra La Nova (1883) i fou director d’agrupacions corals. Morí a la vila el 7 de desembre de 1915.
ACCB. FMM. Padró habitants 1889 . Núria Medrano Torres, 'A un segle del Motu Propio. Incidència del document en la música religiosa de Montblanc'. El Foradot. Montblanc, 20 (2003), pàg.15-18. Núria Medrano Torres, Músics i ball ..., pàg. 230.

Gelambí i Pellicer, Macià
Músic. Casat amb Antònia Barberà i Canela d’Alcover. El 4 de febrer de 1885 van batejar una nena a Montblanc, de la qual fou padrí de fonts Francesc Gelambí, organista de les Borges Blanques.
APM. Baptismes, vol. 15 (1880-1890).

Gelambí i Vives, Macià
Músic. Nascut vers 1893-1896. Formava part de l’orquestra La Nova (1910-1911).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Gelonch, Maria
Mestra de l’escola pública (1921).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.12.

Gendre, Josep
Veguer arquebisbal de Tarragona (1658-1660). Veí de Montblanc i casat amb la montblanquina Isabel Ferrer i de Castellví, vídua Jaques. Segons Salvador J. Rovira Gòmez es tracta probablement del Josep Gendre, que fou capità dels Terços de cavalleria del Rosselló i que el 24 de febrer de 1661 elevà consulta al Consell d’Aragó sol•licitant el privilegi de cavaller.
Salvador-J. Rovira, 'Notícies del llinatge Gendre ...'.

Gener, Guillem
Noble. Senyor de Puiggròs i habitant a Montblanc. El 1338 comprà el senyoritiu del castell, terme i lloc de la Sala (Baixa Segarra) a Guillem de Comalats. L'any 1383 el ven al notari de Barcelona, Jaume Galliners.
Eufemià Fort i Cogul, El senyoritiu de Santes Creus. Barcelona, 1972, pàg.295-296.

Gener, Pere.
De Montblanc. El 16 de maig de 1326 comprà un castlania de Conesa als marmessors de Guillem de Cervelló.
Eufemià Fort i Cogul, El senyoritiu de Santes Creus. Barcelona,1972, pàg.271

Gener, Rafael
Cònsol de la vila (1693).
Ramon Sabaté, 'Resum ...'.

General, El
Renom d’un guerriller carlí de Montblanc que participà en la tercera guerra carlista (1872-1875) i morí en acció de guerra prop d’Igualada (Anoia) uns dies abans de l’assalt a aquesta ciutat.
Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'. Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc ...'.

Gerald, Guillem
Escrivà de la vila (1383).
Pere Sanahuja, 'L’almoina dels sastres'.

Gibert i Jofre, Joan
Religiós mercedari, natural de València. Comanador del convent de la Mercè de Montblanc (1386) i gran orador. Redemptor de captius a Bujia i Granada; amic de Martí I l’Humà; company de Sant Vicenç Ferrer en els seus viatges apostòlics. Fundador dels manicomis i promotor del tractament racional dels dements.
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, 'El convent de la Mercè'.

Gibert, Antoni
Lapicida o picapedrer francès, establert a Montblanc (1593).
Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Gibert, Francesc
Vicari de Lilla (1835-1836).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Gibert, Pau
Franciscà del convent de Sant Francesc de Montblanc que féu ocasionalment, amb altres religiosos del mateix convent, les funcions de rector de la parròquia de Rojals (1725-1730).
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Gible, Gertrudis de
Abadessa del monestir de la Serra (1712 a 1713).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Gil i Camps, Josepa
Mestra de l’escola pública. Nasqué a la vila l’11 de febrer de 1886 i morí també a Montblanc el 26 de març de 1972. Exercí la docència a Montblanc des de 1914 fins el 1934. Rebé l’estima general i el reconeixement dels montblanquins.
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.11.

Gil i Martínez, Francesca
Mestra a la Guàrdia dels Prats durant els anys trenta del segle passat.
Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria ' ...

Gil, Pere
Degà de Montblanc (1361)
Josep Torné Cubelles, `Catàleg de pergamins de l'actual Arxiu del monestir de Poblet`, Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 26 (2007), doc.118.

Giménez i Porcuna, Francesc
Vicari de Santa Maria (1972-1987). Rector de la Guàrdia dels Prats (1981 a 1987) i de Rojals (1967 a 1988).
Àngel Bergadà, 'Preveres que han estat a Santa Maria de Montblanc'. Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume ...'

Gimeno, Vicente
Mestre de l’escola pública (1881).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.2.

Giminella (o Giminells), Joan de
Donzell, veguer de la vila (1643).
Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII, ...'

Giné i Roselló, Josep Maria
Alcalde de la vila des del 27 de juliol al 12 de novembre de 1955. Nat a Montblanc el 30 de maig de 1925.
ACCB. FMM. Cultura, exp. 6559.6.1.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Giner, Guillem
Draper de Montblanc. Comerciava draps amb jueus de Santa Coloma de Queralt (1298).
Y. Assis, Els jueus de Santa Coloma de Queralt.

Giner, Pericó
Draper de Montblanc. Venia draps a jueus colomins (1298).
Y. Assis, Els jueus de Santa Coloma de Queralt.

Giol i Malet, Josep
Alcalde de la Vila. Prengué possessió del càrrec l’1 de gener de 1861. Dimití per raons de salut el 25 d’octubre següent.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Girona, Joaquim
Rector de Rojals (1908-1915).
Josep Maria Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals ...'.

Golobardes i Vila, Miquel
Professor d’ensenyament mitjà i universitari, a més d’arxiver i historiador. Nasqué a Peralada el 22 de febrer de 1909 i morí a Barcelona el 1971. Mogut per una gran vocació intel•lectual es posà a estudiar ja gran. Féu el batxiller, estudis de magisteri, llicenciatura en història antiga (1942) i doctorat en Filosofia i Lletres (1954). Exercí la docència a Montblanc (1940-1943). Persona amb vocació i dedicació extraordinàries que marcà els seus alumnes, malgrat el curt període de temps que restà a la vila i l’escassetat de mitjans de què disposava. Fou professor de llatí a Figueres (1944) des d’on passà a Girona i després a Blanes. Guanyà les oposicions a càtedra d’institut a Múrcia (1961).També fou director de les edicions del Palau de Peralada, institució amb la qual es vinculà des de 1943. A partir del 1949 s’ocupà de l’ordenació, classificació i recuperació del seu arxiu. Promotor Incansable d’activitats culturals (conferències i ponències) i docte investigador i escriptor. La seva obra més coneguda és Els remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV. (1971-1973) . És autor també d’ El convent del Carme de Perelada.
C.H., Un libro modélico.Inés Padrosa Gorgot, Dicionari d’historiografia catalana .Barcelona. 2003; 'Peraladencs del segle XX', El Butlletí (Perelada) 11 (1999) pàg. 31-43.Santiago Sobrequés. Presentació de Els remences. Peralada, 1973.

Gols Veciana, Joan
Prevere. Rector de Prenafeta (1887-1893). Nat als Pallaresos (el Tarragonès). El 1889 tenia 37 anys d’edat.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889.1434.5. Josep Maria T. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta ...'.

Gomar, Narcís
Mestre de minyons de la vila (1732-1734). Era originari de Palau (Bisbat de Solsona).
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció ...'.

Gomis Domínguez, Pilar
Carmelita vedruna. Professora de música. Nasqué a la vila el 12 de juny del 1927. Ingressà a la congregació l’any 1948. Morí a Vilafranca del Penedès el 12 de maig del 2000.
Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ....

Gomis i Casas, Anna
Mestra de Rojals (1944-1945). Nasqué a Reus l’any 1919.

Gomis i Domínguez, Josep
Músic. Pianista. Nat a Buenos Aires (República Argentina) el 30 de gener de 1914. Cofundador i membre de l’orquestra The Yanquis Boys (1932). Formà part també de les orquestres Maseras i España (1939-1940) i ocasionalment de l’orquestra Amorós. Morí a Montblanc el 14 de setembre de 1940.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Gomis i Martí, Josep
Nat a Montblanc el 22 de novembre de 1934. Alcalde de la vila del 2 de març de 1964 al 9 de gener de 1979; del 19 d’abril de 1979 al 28 d’octubre de 1980; i del 23 de maig al 14 de juny de 1983. President de la Diputació de Tarragona (1980 a 1982 ; i 8 de juny de 1983 a 5 de juliol de 1988). Procurador a les Corts espanyoles (1972 a 1978). Diputat a les Corts espanyoles per Convergència i Unió (legislatures de 1982 i 1986). Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya (5 de juliol de 1988 a 22 de novembre de1992) i delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (28 de desembre de 1993 a 15 de maig de 2002).

Gondolveu, Joan
Músic. Nascut als darrers anys del segle XIX. Era conegut com Joan de la Gaseta. Tocava el cornetí a l’orquestra La Vella (1918).
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

González, Francesc
Manescal de la vila (1820). Estava casat amb Antònia Sabater i tenia el domicili al carrer dels Solans.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc ...'.

Gonzalo i Lindín, Antoni
Pintor, veí de Tarragona. Guanyador del primer premi de pintura de la II Biennal de Montblanc (1956).

Gornals, Carme Maria
Mestra de l’escola pública (1951-1952).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1511.6.

Gosé i Blàvia, Ramon
Notari de la vila (1877-1882).
Josep Maria Porta, 'El retorn de protocols'.

Graià, Samuel
Jueu montblanquí i important mercader draper (1326). Més tard deixà la vila i s’afincà a Prades.
Gabriel Secall, Notícia històrica de les jueries medievals ...

Gras i Guasch, Jaume
Boter. President de la Sociedad Agrícola Montblanquense (1923). Promotor de l’Ateneu Democràtic Obrer (constituït el 1921) i del Sindicat Únic de Treballadors (1920). L’any 1931 era president del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc. En la Junta d’aquesta entitat l’acompanyaven: Josep Roselló i Folch (secretari), Antoni Casas i Gaya (comptador), Joan Bertran (tresorer), Pere Domingo (bibliotecari), Miquel Grau (vocal) i Ramon Domingo (vocal). Posteriorment ingressà al Partit Obrer d’Unificació Marxista. Durant la repressió, posterior a la guerra civil fou afusellat a Tarragona (22 d’agost 1941).
ACCB. FMM. Cultura, exps.1594.3.2, 1595.7.3., 1595.5.1.Josep Recasens, La repressió franquista ...Francesc Sifre, 'A propòsit d’uns cartells', (7). Montblanc i la Guerra'. Espitllera, 56-57 (1986).

Grassa, Miquel
Organista de l’església de Santa Maria (1664). Originari de Bellpuig (Urgell). Beneficiat del títol de Santa Eulàlia i Santa Àgata a l’església de Santa Maria de Montblanc (1667).
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.

Grau i Bullich, Bernardí
Religiós franciscà, professor del Col•legi de la Mercè. Nasqué a Coll de Nargó (Alt Urgell) el 15 de febrer de 1903. Estudià Humanitats al Col•legi de Balaguer. Ingressà a l’orde franciscà (1918) i fou ordenat sacerdot el 3 d’abril de 1926. Quasi immediatament fou enviat al Col•legi de la Mercè de Montblanc, regentat aleshores pels P. Franciscans, que dirigí des de 1926 fins a 1935. Fou un professor competent i exemplar que deixà un gran record entre els seus alumnes. Ha estat un dels grans mestres de la vila. L’any 1935 deixà Montblanc quan la comunitat hagué d’abandonar el col•legi per disposició municipal. El mateix any fou nomenat rector del Col•legi Seràfic de Balaguer. En iniciar-se la revolució i la guerra civil no volgué abandonar els seus alumnes que acompanyà a llurs famílies malgrat el perill que això suposava. Al deixar l’últim estudiant a l’Escala (Baix Empordà) fou portat a Empúries i assassinat el dia 5 d’agost de 1936.
Josep Trepat, Mártires franciscanosFrancesc Badia, 'El pare Bernardí Grau i Bullich'. El Foradot. Montblanc, 29 (2005), pàg. 14 i seg.

Grau i Mata, Angel de la G
Escriptor, natural de Maspujols. Col•laborador assidu dels periòdics Gazeta de la Conca i Aires de la Conca amb treballs sobre temes montblanquins. Morí el 16 d’abril de 1953.

Grau i Ciurana, Joan E
Prevere i poeta. Rector de la parròquia de Sant Miquel (1916-1922). Prengué possessió de la rectoria el 5 de juliol. Autor dels Goigs a Sant Pere Armengol. Fou premiat en els Jocs Florals de Montblanc (1917) per la seva poesia Oració del pobre.

Grau i Gili, Sebastiana
Abadessa del monestir de la Serra (1921 a 1939). Natural de Riudoms. Durant el seu abadiat la comunitat hagué d’abandonar el convent per causa de la revolució i la guerra civil (1936).
A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc J. Sánchez Real, 'Abaciologi ...'.

Gravolosa
Veguer de la vila. Fou un dels directors de la construcció del clos emmurallat (1366)
Josep M. Jàvega, 'Les torres ...'.

Grenyó, Joan-Llorenç
Plebà de Montblanc (1595-1600). Doctor en dret canònic. Durant el seu mandat s’erigí a l’església de Sant Marçal la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist.
Pere Sanahuja, 'Nomenament de síndic'.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.

Grimau Copons i Aguilar, Miquela de
Castlana de Montblanc. Era muller de Magí de Vilallonga i de Tamarit i prengué possessió de la castlania el 15 d’abril de 1791. En el segle XVII la castlania s’havia desnaturalitzat i només comptaven els drets econòmics que generava. Els castlans no estaven mai presents a la vila i actuaven a través de procuradors.
Josep Maria Grau, 'El castlà de Montblanc, ...'.

Griñó i Farriol, Maria Teresa
Carmelita vedruna, nada a Montblanc el 4 de novembre del 1864. Filla de Josep Griñó i Miquel i Josepa Farriol i Pedrol. Entrà a la congregació el 1885. Morí a Llers (Empordà) el 16 de novembre de 1920. APM. Baptismes, vol.13 (1859-1870).
APM. Baptismes, vol.13 (1859-1870).Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites ...

Grinyó, Francesc
Prevere de la vila. Constructor de la bassa de Vinyols (1628) 'per a subvenir –segons diu un document de l’època– als pobres i sa pàtria, mogut de la pietat dels pobres de la present Vila que, per no tenir aigua per a poder regar, patiren en dita horta'. Instituí per testament una causa pia per a ensenyament de gramàtica (1643).
Document de 31 d’octubre de 1628 transcrit per Joan Poblet a Aires de la Conca de 17 de maig de 1903. Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció pública ...';Josep M. Grau i Roser Puig, 'L’església de Rojals a la llum de les visites pastorals (s. XVII-XVII ) 'Espitllera (Montblanc) 88 (1994) pàg. 86-87Pau Queralt, 'Funerals de Lluís XIII ...'

Griset de Cabra
Vegeu 'Forner, Joan'.

Guàrdia, Joan de
Rector de Montblanc (1257-1278). Fou el primer que s’intitulà rector de la vila. Segons Lluís París en el seu temps s’edificaren les esglésies de Sant Francesc i del Miracle, i els preveres de l’Scriptorium de l’església de Santa Maria feien còpies dels seus llibres per a altres esglésies. És versemblant que posés la primera pedra de l’església gòtica de Santa Maria la Major.
Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.

Guàrdias i Masalles, Josep
Alcalde de la vila. Nomenat el 7 de març de 1866 per substituir l’anterior Pere Bové i Guasch. Cessà l’1 de gener de 1867.
Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Guarra, Bernat de la
Religiós mercedari. Comanador dels convents de Santa Maria del Miracle de Montblanc i de Santa Maria dels Prats (1325,1327).
Jaume Felip, 'El convent de la Mercè ...'.

Guarro
Pintor montblanquí del segle XIX. No consta amb certesa el nom de pila. Autor de les pintures dels salons de la casa Francisquet del Mas. Se li atribueix també la decoració de la façana de la casa Tomàs de la Plaça Major.

Guarro i Figuerola, Josep
Historiador, músic i industrial, nascut a la vila el 10 de juliol de 1886, fill de Josep Guarro i Solé, boter, i de Josepa Figuerola i Dalmau. Autor de diversos treballs sobre la història de Montblanc publicats en la Secció històrica de La Conca de Barberà. Tocà la flauta travessera a l’orquestra La Vella (1918). Fou president de la Joventut Nacionalista de Montblanc (1920) i posteriorment de la Lliga Regionalista de la vila. Morí a Montblanc el 15 de gener de 1958.
APM, vol. 15 baptismes (1880-1890).J. Felip, J.M. Grau i Roser Puig, La història en la premsa ...Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.Amadeu-J. Soberanas, Index Tarraconensis...

Guarro i Figuerola, Macià
Mestre (jubilat l’any 1895).
Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Guarro i Casanovas, Macià
Mestre de l’escola pública (1881-1899).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.2.

Guarro i Cortès, Antoni
Músic. Tocava el saxofon, el clarinet i la tenora. Formà part de les agrupacions musicals Banda La Montblanquina, La Vella, Cobla orquestra Els Montblanquins, i orquestres Maseras i España.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Guarro i Cortès, Josep
Nat a Montblanc. Exercí durant molts anys –dècades de 1920 a 1950 aproximadament– de sagristà i campaner de l’església de Santa Maria. Dibuixant i escenògraf.

Guarro i Ribé, Macià
Advocat i polític. Nasqué a Montblanc el 21 de febrer de 1863. Féu els estudis primaris a l’escola del seu pare Macià Guarro i Casanovas i el batxillerat a l’institut de Tarragona. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1883). Exercí la professió d’advocat durant més de seixanta anys. Fou jutge municipal (1903), president del Centro Unión Republicana (1905), fiscal municipal i jutge de primera instància (1937). Als 25 anys fou conseller de l’Ajuntament de Montblanc. Alcalde de Montblanc des del 1 de juliol de 1899 al primer de gener de 1902. Diputat provincial (1914) i novament alcalde de la vila (1931). Conseller d’ensenyament i membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya (1919) que presidí Puig i Cadafalch. Políticament milità en el partit republicà, sent un dels que proclamaren la República a la Vila (1931).El 1930 era el president de l’Associació d’Esquerra .El secretari de l’entitat era Antoni Iborra i Farré, el tresorer Francesc Masdeu i Borràs, i els vocals Josep Folch i Folch i Ramon Porté i Dalmau. Morí a Montblanc el 17 d’agost de 1953.
ACCB. FMM. Cultura,exp.1595.8.1.ACCB. FMM. Cultura, 1595.8.4.Josep Maria Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Guarro i Robuster, Joan
Apoderat de Lluís Cervera Carbonell, de Tarragona (propietari de Sant Francesc). President de la societat L’Assutzena (1894). Farmacèutic, establert a Barcelona, l’any 1893 promogué una campanya d’ajuda a les víctimes dels incidents del 13 de setembre del mateix any ocasionats per les protestes contra la supressió del jutjat de primera instància i instrucció de Montblanc. La comissió d’ajuda estava integrada per Anton Malet, Sebastià Pedrol, Josep Dalmau, Joaquim Torredemer, Daniel Molner, Anton Espanyol, Joan Buada, Ramon Cantó i l’esmentat Joan Guarro.
Josep M. Porta ,'La supressió del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i les seves conseqüències (2)'.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà...'

Guarro i Sanromà, Joan
Comerciant de la vila (1889), casat amb Maria Robuster i Torrents, de Valls.
ACCB. MM. Població. Padró 1889.

Guarro i Solé, Josep
Músic. Nat a Montblanc el 20 d’agost de 1860. Tocava el clarinet a l’orquestra La Vella. Morí a la vila el 2 de març de 1938.
Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.

Guasc i Coll, Sebastià
Escultor nat a Montblanc i establert a Vilafranca del Penedès. Fill d'Ignasi, adroguer, i Maria. El 16 d'abril de 1787 es casà en aquesta darrera vila amb Maria Antònia, filla de l'escultor barceloní Francesc Gaig Baixeres. Guasc morí a Vilafranca el 5 d'Agost del 1823 als 65 anys.
Antoni Massanell Esclassans, 'Artistes vilafranquins: pintors, escultors i dauradors (segles XV al XVIII', Miscel·lània Penedesca (Vilafranca del Penedès) 1 (1978), pàg.95-117

Guasch i Torroella, Macià
Mestre de música. Nasqué a Montblanc el 18 de juny de 1843. Estava casat amb Magdalena Pàmies i Torroja, de Reus. En un bateig d’un fill seu fa de padrí un cunyat, Enric Pàmies, pianista de Reus. Fou organista de l’església de Santa Maria (1861). Primer president de La Vella i també primer president del Cor de L’Assutzena (1862). President del Monte-Piu del Santíssim Sagrament (1877-1880, 1882-1887, 1889-1896). Secretari de l’Ajuntament (1870-1876).
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria ...Núria Medrano, Músics i ball ..., pàg. 231.Josep M. Porta , 'La Germandat de socors...J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas ...'.Gabriel Serra, 'La Conca de Barberà ...'.

Güell i Canals, Joan
Rector de Prenafeta (1926). Natural del Catllar (Tarragonès) (1890).
ACCB. FMM. Població. Padró 1930. 1437.3. Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Guerxo de la Ratera
Vegeu 'Sorribes, Pere'.

Guesclin, Bernat du
Militar. Cap de les anomenades Grans Companyies o Companyies Blanques, integrades per mercenaris gascons, francesos, navarresos i d’altres països, que lluitaren a favor del comte de Trastàmara i de Pere III, el Cerimoniós, contra Pere I, el Cruel, de Castella. El gener de 1366, a Montblanc, Bernat Du Guesclin, acompanyat dels seus col•laboradors Hug de Calverly i el comte de la Marca, presentà al comte Enric de Trastàmara, abans de sortir cap a l’encontre de l’exèrcit castellà, la gran força militar de les Companyies. Acabada la guerra amb Castella, després de mort de Pere I a Montiel –en la qual tingué una especial intervenció Bernat du Guesclin– i proclamat Enric de Trastàmara rei de Castella, les muralles de Montblanc serviren més d’una vegada de defensa dels habitants de la vila enfront dels atacs i violències que portaven a terme importants grups residuals de mercenaris que amb la pau havien perdut la seva manera de viure habitual.

Guifreu de la Palma, Josep
Mercedari i predicador. Lector d’arts i fliosofia del col•legi de Sant Pere Nolasc de Barcelona (1725), comanador del convent de Girona i de Barcelona (1749). El 1752 és nomenat provincial de la regió d’Aragó. Autor de nombrosos sermons publicats i de l’obra Apuntaments dels miracles de Nostra Senyora de la Serra, de la Vila de Montblanc, volum sense data coneguda que relaciona els privilegis concedits a la vila pels reis de Catalunya. L’any 1826 n’hi havia un exemplar al convent de la Mercè de Montblanc que era còpia d’un altre més antic.
Joaquin Millán Rubio, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. vol. II. D-O. Barcelona, 2000.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Guifreu i Pujol, Pasqual
Metge nat a Cabanelles (Empordà) el 1901. Actiu a Montblanc l’any 1930.
ACCB. FMM. Població. Padró 1930. 1437.3.

Guillem i Miralles, Margarida de
Fundadora d’un benifet sota l’advocació de l’Esperit Sant en la capella del mateix nom de l’església de Santa Maria (30 de juliol de 1395).

Guillem, Bernat
Junt amb la seva esposa fundà un benefici a l'església de Sant Bartomeu de Montblanc (1346).
Pau Queralt, 'L'església i hospital de Sant Bartomeu'.

Guillem, Pere
Cunyat de Jaume Marçal, el fundador de l’església hospital de Sant Marçal. Junt amb la seva esposa Guillermoneta o Guillelma, que era germana del mecenes Marçal, sufragà les despeses de construcció de la capella de l’església de Santa Maria dedicada avui a la Pietat. L’any 1340 instituïren un benefici en la mateixa capella sota l’advocació dels sants Domènec, Pau i Pere Màrtir.
Francesca Español, Guillem Seguer ...Jaume Felip, 'L’església gòtica ...'.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de
(1584-1653). Comandant del Terç de la Vegueria de Montblanc, integrat per montblanquins, que, en la guerra de 1640 i a l’inici de les hostilitats, combaté contra les forces castellanes de Felip IV (batalla de Xerta). Era senyor de Ciutadilla i Sant Romà i baró d’Abella. Havia estat bandoler nyerro (1614) però s’acollí a l’amnistia reial de 1619. Governador del vescomtat de Castellbò (1624). Figurà en la llista negra del protonotari Jerónimo de Villanueva (1632), com un dels instigadors de les sabotejades corts de 1626 i 1632. Aprovisionador de blat de l’exèrcit reial (1638). Més tard fou acusat per no acudir a la campanya per a la reconquesta de la fortalesa de Salses (1639). Formà part de la junta secreta que negocià l’aliança de Catalunya amb França (1640) i negocià els acords de Ceret i del consell de guerra constituït per frenar l’entrada de l’exèrcit de Felip IV. Fou nomenat mestre de camp de la vegueria de Montblanc i se li encomanà la defensa de Xerta contra l’exèrcit del marquès de los Vélez (1740). Auxiliar de l’intendent francès (1641). Fou nomenat comte de Guimerà (1648). En algun lloc el seu nom apareix com a Joan.
Emili Morera, Notícia històrica ...A. Rovira i Virgili. Conferència ...Eva Serra, 'Els Guimerà, una noblesa de la terra', Recerques, 23 (1990) pàg. 9-36;

Guimerà, Guillem de
Prior de l’Orde de l’Hospital. Dirigí les obres de construcció del recinte emmurallat de Montblanc. Les obres foren iniciades l’any 1366 per manament del rei Pere III. Dirigí també les obres de fortificació del monestir de Poblet i de Lleida.
Agustí Altisent, Història de Poblet.A. Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Guimerà, Joanot de
Veguer de Montblanc (1535).
Jaume Felip i Josep M.Grau, 'La Vegueria ...'.

Guinovart, Bartomeu
Mestre de l’escola pública a Montblanc (1897).
ACCB. FMM. Instrucció Pública.1510.7.