Diccionari biogràfic

Diccionari Biogràfic

A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X Y Z
There are 103 names in this directory beginning with the letter V.
Valentí, Lambert
Notari de Montblanc (1335).
Eufemià Fort Cogul, El senyoriu de Santes Creus. Barcelona, 1972, pàg. 79.

Valero, Llorenç
Fundador d’una causa pia (1638) que tenia per finalitat afavorir els estudis de nois amb pocs recursos econòmics i el matrimoni de noies en la mateixa situació.
Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers...'.

Vall, Guillem de la
Religiós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc (1315). Ambaixador del rei Jaume II enviat a la viuda d’Ermengol X de Cabrera, comte d’Urgell i vescomte d’Àger, i a Elisenda de Muntanyana (19 de novembre de 1315). En aquella època dos dels fills de Jaume II s’educaren al convent montblanquí.
Lluís París, Història de la Serra.Pere Sanahuja, 'Un Guardià de Sant Francesc...'.

Vallbona i Moncusí, Teresa
Carmelita vedruna. Nascuda a la vila el 4 de març del 1884. Entrà a la congregació l’any 1905. Morí a Manlleu (Osona) el 9 d’abril de 1959. Fou superiora.
Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Vallbona i Sanahuja, Carles
Alcalde de la vila, des del 5 de desembre de 1917 al primer de gener de 1918. El 1908 era president de la Sociedad Agrícola Montblanquense. En aquella data la resta de membres de la junta directiva eren Salvador Pallisé i Cantó (sots-president), Antoni Amorós i Sugrañes (tresorer), Joan Dalmau i Sabaté (sots-tresorer). Joan Vega i Folch (secretari), Ramon Munt i Cortés (sots-secretari) i els vocals Andreu Girons i Magriñà i Macià Bertran i Folch.
ACCB.FMM. Cultura, sig. 1594.3.1. Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Vallclara, Grau de
Senyor de la Guàrdia (1238). A la seva mort, la vídua llegà tots els drets senyorials al monestir de Santes Creus.

Vallespinosa i Pàmies, Rosa
Mestra a Lilla.
Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria'...

Vallossera, Maria Caterina
Abadessa del monestir de la Serra (1789 a 1791).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Valls i Contijoch, Maria Lourdes
Mestra a l’escola pública (1951). Nascuda a Montblanc.
ACCB. FMM. Instrucció Pública, sig. 1511.15.

Valls, Filomena
Abadessa del monestir de la Serra (1909 a 1915).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Valls, Francesc de
Llicenciat. Rector de la Guàrdia dels Prats (1630-1638).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Vallterra, Ènnec de
Arquebisbe de Tarragona (1387-1407). Concedí indulgències als devots de la Mare de Déu de la Serra (1 d’abril de 1394).
Ramon Sabaté, 'Resum...'.

Vallvé i Folch, Jaume
Beneficiat de Montblanc. El 1910 tenia 68 anys.
ACCB. FMM.Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Vallvé i Iborra, Josep
Músic. Nasqué a Montblanc l’11 de novembre de 1846. Tocà amb La Vella (1867). Morí a la vila el 7 de desembre de 1895.
Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.

Vallvé i Pedrol, Lluís
Hisendat. L’any 1910 tenia 90 anys.
ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Vallvé i Pinyol, Josep Maria
Religiós carmelita descalç. Nasqué a la vila el 15 de novembre de 1886. Ingressà a l’orde carmelitana i féu la professió al Desert de les Palmes (Castelló). Acabats els estudis i ordenat sacerdot (1909) s’incorporà a la comunitat de Badalona. Morí el 7 d’abril de 1934.
Gabriel Beltrán, Carmelitas descalzas de Cataluña...

Vallvé, Jaume
Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1891).
Josep M. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel...'.

Vallvé, Josep
Ecònom de la Parròquia de Rojals (1856-1858).
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.

Vallverdú i Boquer, Rafael
Batlle de Rojals (1789).
Valentí Gual, 'Rojals...'.

Vallverdú i Vendrell, Joan
Alcalde de Rojals (1894-1896, 1905).
ACCB. FM Rojals, sig. 1579.

Van-Hallen Sarti, Juan
Militar d’origen flamenc nat a San Fernando (Cadis) el 1788. El 1835 era cap d’Estat Major i el 1840 governador militar de Tarragona. S’interessà pels problemes de Montblanc. Per iniciativa pròpia, el primer de novembre de 1840 disposà que les monges de la Serra, expulsades del seu convent l’any 1835 pels militars que volien convertir el santuari en fortalesa, retornessin a la seva residència. La tornada s’efectuà efectivament el 8 de desembre del mateix any. L’endemà, les religioses, per mediació de Mn. Josep Escoda, capellà ecònom, li feren present en un escrit la seva gratitud. Morí a Cadis el 1864.
J. Sánchez Real, 'La tornada a la Serra en 1840'. Espitllera (Montblanc) 77-78 (1988), pàg. 27-28.

Vaquer, Berenguer
Cònsol de la vila (1383).
Pere Sanahuja, 'L’almoina dels sastres'.

Veciana, Antoni
Escultor de Valls. Era fill de Josep Veciana, pagès, i de la seva esposa Maria, ambdós de Sarral. L’any 1697 anà a aprendre l’ofici d’ escultor a Valls i residí en aqueixa població fins que morí el 20 d’abril de 1713. Autor de la fornícula i part inferior del retaule esculturat barroc de Sant Francesc Xavier i de la imatge del mateix sant que es venerava a l’església de Santa Maria (1712) posteriorment destruïts (1936).
Josep M. Grau i Roser Puig, 'La darrera obra...'.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Pau Queralt, 'El reliquiari de Sant Francesc'.

Vecieta, Jesús
Empresari de cinema, natural de Barcelona. El 1920 residia a la vila ducal.

Vega, Joan
President de la Cooperativa montblanquense (1908).
ACCB. FMM. Cultura, sig. 1594.2.6.

Vell Cisteller, Hereu
Renom d’un montblanquí que combaté en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Masroig.
Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Vendrell i Caballé, Josep
Músic. Pianista. Fundador i director de l’Orfeó Montblanquí (1920). El 12 de febrer de 1922 es celebrà l’acte de la benedicció de la senyera que apadrinà el president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch. El primer de febrer de 1925 actuà al Palau de la Música Catalana. Fou l’ànima de l’Orfeó i el seu mestre malgrat no ser músic professional. Director del cor El Pensament (1926-1929). Morí a la vila el 29 de maig de 1930.
Aires de la Conca (Montblanc), 14 de juny de 1930.Judit Albalat, 'L’activitat teatral...'.Andreu Mayayo, La Conca de Barberà 1890-1939.Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.

Vendrell i Montseny, Josep
Llauner. L’any 1920 tenia 61 anys. En aquesta data a la vila hi havien dos llauners, l’esmentat Josep Vendrell i un altre anomenat Bartomeu Salvi i Vidal, nat a Barcelona.

Vendrell i Montseny, Ramon
Músic i compositor, nat a la vila. Conegut com a Ramonet Vendrell. Director de La Nova (1885, 1887-1904), del Cor La Lira (1926-1929), de l’Orfeó Montblanquí (1920 fins vers 1928) i anteriorment havia dirigit una Capella de Música, sota el patrocini de la societat La Artesana Montblanquense (1886). Autor de la música de Lo clarinet màgich i Los pastorets en Betlem (1905). Morí a Reus.
Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.

Vendrell i Robert, Josep
Alcalde de Rojals (1903-1904).
ACCB. FM Rojals, sig. 1579.

Vendrell i Robuster, Miquel
Pianista. President de l’associació La Unión (1884). En aquell any el sots-president era Josep Pallisé.
ACCB. FMM. Cultura, sig. 1594.2.3 i Població. Padró 1889.

Vendrell, Francesc
Cònsol de la vila (1690).
Pau Queralt, 'La Confraria de la Puríssima Sang'.

Vendrell, Joan
Calderer (1820). És l’únic industrial del ram documentat de Montblanc a l’època. Treballava pels fabricants d’aiguardent de la vila.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc durant el trienni constitucional...'.

Vendrell, Ramon
Músic i compositor, nat a la vila. Autor de la música de Lo clarinet màgich i Los pastorets en Betlem (1905). Dirigí el Cor La Lira Montblanquina i una Capella de música, sota el patrocini de la societat La Artesana Montblanquense (1886).
Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, 'Apunts històrics sobre el palau Alenyà...'.

Ventallols, Francesc
Organista de l’església de Santa Maria (1730-1731). Fou contractat el 15 de novembre de 1730 per 4 anys i 60 lliures. Era un organista excepcional. Havia estudiat orgue i composició al monestir de Montserrat durant set anys. Això li comportà ser nomenat organista de Montblanc sense necessitat d’oposició, amb l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona (1730). Apareix en el cadastre de 1731 com a mestre [de cant i orgue].
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria...Josep M. Porta, 'La vila de Montblanc en el segon...'.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.

Ventosa, Josep
Rector de la parròquia de Lilla (1865-1867).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.

Vergonyós, Francesc
Cònsol de Mont-blanc (1702-1715). Era mercader, el 1712 havia venut al capítol de canonges i municipi de Tarragona els pous de gel de la Pasquala.
Josep M. Grau, La Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Montblanc, 2007, pàg. 25.Valentí Gual. 'Conflictes entre Poblet i Mont-blanc...'.J. Sánchez Real, 'Dades sobre les campanes...'.

Viana, Carles de
Vegeu Carles de Viana.

Viana, Pere
Lapicida o picapedrer de la vila (s. XVI). Molt possiblement treballà en la construcció de l’església de Santa Maria.
Jaume Felip, 'L’església gòtica...'.

Vic, Guillem de
Escrivà de Montblanc (documentat el 1359, 1362 i 1397).Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.
Joan Poblet, 'Qüestions entre Blancafort i l’Espluga'. Ramon Sabaté, Panegíric...

Vidal i Barraquer, Francesc
Arquebisbe de Tarragona i cardenal. Advocat. Nasqué a Cambrils el 3 d’octubre de 1868. Ordenat sacerdot el 27 de setembre de 1899 i consagrat bisbe el 26 d’abril de 1914. Bisbe de Solsona (1914), arquebisbe de Tarragona (1919) i cardenal (1921). Féu una visita pastoral a Montblanc el maig de 1932. Quatre anys més tard, als primers dies de la guerra civil, fou detingut a Poblet i empresonat a Montblanc. Salvà la vida gràcies a la intervenció del president de la Generalitat Lluís Companys i el conseller de Cultura Ventura Gassol que enviaren a Montblanc el diputat Sr. Soler i Pla i una patrulla de Mossos d’Esquadra, per rescatar-lo. A Barcelona embarcà en un vaixell que el portà a Itàlia. Després de la guerra el govern espanyol li impedí el retorn a la seva seu. Morí a l’exili el dia 12 de setembre de 1943.
Ramon Comas i Maduell, Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.Gomà-Vidal Barraquer: Dues visions antagòniques de l’església del 1939. Barcelona, 1974.Ramon Muntanyola, Vidal i Barraquer, cardenal de la pau. Barcelona, 1970.

Vidal i Jordana, Albert
Historiador. Religiós franciscà, batejat a Montblanc el 20 de novembre de 1743. El seu pare, Albert Vidal, era tirador d’or de Barcelona i la seva mare, Paula Jordana, era de Guissona (la Segarra). El matrimoni ja vivia a Montblanc l’any 1734 i tingueren altres fills, els padrins dels quals solien ser membres de les classes benestants locals (notaris, tinent de corregidor). Professà a l’orde de Sant Francesc el 13 d’octubre de 1759 al convent de Sant Francesc de Barcelona. Gran orador. Publicà diversos sermons (1783-1784, 1793 i 1797). Autor d’un Diccionari Català en dos volums, obra inèdita inacabada, l’original de la qual es conserva a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Morí al col•legi de Sant Bonaventura de Barcelona l’1 de novembre de 1827.
APM. Baptismes. vol. 3 (1734-1755).Agustí Boadas i Josep Martí, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. III. Barcelona. 2001.Roser Puig, 'Vicaris i preveres de la parròquia de Santa Maria...'.Pere Sanahuja, El P. Magí Català...

Vidal, Berenguer
Rector de la Guàrdia dels Prats (1349-1355).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Vidal, Bernat
Pintor montblanquí (1622-24). Autor de la pintura i decoració del sagrari i altar de l’església de Pont d’Armentera (1624).També realitzà ex-vots. Eufemià Fort i Cogul, El Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, pàg. 109.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Pau Queralt, 'Mestre Bernat Vidal...'.

Vidal, Gaietà
Cirugià (1820). Estava casat amb Maria Vidal.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc...'.

Vidal, Josep
Religiós franciscà del convent de Sant Francesc. Vicari de Santa Maria (1740-1743).

Vidal, Salvador
Beneficiat i benefactor de l’església de Santa Maria. Féu construir l’antic altar de la Puríssima Concepció, obra de Bernat Tàpies, daurador de Montblanc (1638) i de Joan Oliver, pintor de Reus.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers...'.

Vidal, Saül
Jueu de Montblanc que tenia un seient llogat a l’Escola Nova o Sinagoga del call sobirà de Cervera (1385).
Gabriel Secall, 'Notícia històrica de les juderies medievals...'.

Vilà i Garsavall, Àngela
Mestra a Lilla (1906).
ACCB. FMM. Instrucció Pública, sig. 1512.

Vilà i Pere, Josep
Rector de Blancafort. Nascut la Guàrdia dels Prats el 2 d’abril de 1878. Morí assassinat a la carretera de Sarral el 28 d’agost de 1936.
Àngel Bergadà, 'Els nostres màrtirs', Església de Tarragona, 191 (2005), pàg. 31.

Vila, Jacint
Escultor de Valls. El 1713 l’ajuntament de Montblanc li encarrega un retaule per a l’ermita de Sant Joan. El 1725 contractà amb els administradors de la confraria de Santa Quitèria de la Guàrdia dels Prats la construcció d’un retaule de la Santa per 106 lliures.
Josep M. Grau, 'El retaule de Santa Quitèria de la Guàrdia dels Prats', El Foradot (Montblanc) 29 (2005) pàg. 37.La Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Montblanc, 2007, pàg. 28.

Vilà, Josep
Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle (1759-1767).
Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari...'.

Vilafranca i de Calders, Joan de.
Castlà de la vila (documentat entre 1528 i 1569), Baró de Segura. Casat amb Anastàsia de Merlés. Tenia el seu domicili al carrer dels Fra menors (1549).
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca...Ramon Sabaté, 'Resum ...'.J. Sánchez Real, La casa Desclergues...

Vilafranca i de Merlès, Francesc
Castlà de Montblanc. Fill de Joan de Vilafranca i de Calders i de la seva esposa Anastàsia de Merlès. Es casà amb Isabel de Montserrat, natural de la Selva del Camp. L’any 1585 adquirí de Bonaventura Desclergue l’escrivania pública de la vila. Morí sense descendència.
Eufemià Fort, El santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona, pàg. 94.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca...

Vilafranca, Aldonça de
Abadessa de la Serra (1412).
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Vilafranca, Berenguer de
Pare del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca. Acompanyà Sant Oleguer a l’expedició per ocupar Tarragona (1128-1129).
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.

Vilafranca, Bernat de
Fill del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i de la seva muller Arsenda. L’any 1172 donà el seu cavall, armes i part del molí que tenia a la vora del Francolí, al monestir de Poblet. Casat amb Laura, tingué una filla anomenada Arsenda, com la seva àvia.
Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura...'.

Vilafranca, Bertran de
Castlà de Montblanc (1440). Era un dels tutors i curadors dels fills de Ramon Berenguer de Llorac, senyor de Solivella.
Josep M. Llobet i Portella, 'Textos documentals sobre les relacions de veïnatge entre Solivella i Cervera (1427-1457)', Aplec de Treballs (Mont-blanc) 24 (2006), pàg. 74 i s.

Vilafranca, Elionor de
Esposa del mercader Bernat Alenyà. L’any 1359 ordenà un benifet sota l’advocació de sant Bernabé a la capella de sant Bernat i Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.
Gabriel Serra, Josep M. Porta i Jaume Felip, 'Apunts històrics sobre el palau Alenyà...'.

Vilafranca, Francesc de
Castlà de Montblanc, fill de l’anterior castlà Joan de Vilafranca i de la seva esposa Anastàsia de Merlès (1608). Es casà amb Isabel de Montserrat, de la Selva del Camp.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.J. Sánchez Real, La casa Desclergues...

Vilafranca, Galcerà de
Militar. El 1497 residia a Montblanc.
Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona, 1991, vol. II.Salvador-J. Rovira, La baixa noblesa de la Conca...

Vilafranca, Gregori de
Religiós cartoixà, nat a la vila. Descendent de la família dels fundadors de Montblanc i germà del també monjo cartoixà, Lluís de Vilafranca. Professà en la Cartoixa de Scala Dei el 3 d’abril de 1539. Fou un monjo virtuós. Prior del monestir de las Cuevas, de Sevilla. Morí l’any 1552 a la Cartoixa de Montsant.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Ramon Sabaté, Panegíric...

Vilafranca, Joan de
Cavaller montblanquí de la família dels fundadors de la vila. Estigué al servei del rei Jaume I.
Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura...'.

Vilafranca, Lluís de
Religiós montblanquí de la família dels fundadors de la vila. El 27 de març de 1501 professà a la Cartoixa de Scala Dei. Fou prior de les cartoixes de Montalegre i del Paular. Morí a Scala Dei l’any 1539 deixant memòria de les seves virtuts.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Vilafranca, Pere Berenguer de
Nèt del fundador de la vila, Pere Berenguer de Vilafranca i fill de Berenguer. Fou acompanyant del rei Jaume I.
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.Josep M. Porta, 'Aproximació a la figura...'.

Vilafranca, Ramon Berenguer de
Castlà de Montblanc (1322).
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Vilageliu, Miquel
Prevere, nat a Ripoll. Organista de l’església de Santa Maria (1816-1831). Deixà el càrrec l’any 1831 en haver aconseguit un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona.
J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.

Vilallonga, Magí
Castlà de Montblanc (1804). En aquesta època el títol de castlà era purament nominal i només interessava per les rendes econòmiques que generava.
Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers...'.

Vilalta i Amenós, Gabriel
Notari de Montblanc (1895-1919). Formalitzà l’acta de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Serra (9 de setembre de 1906).

Vilalta i Amenós, Maria Teresa
Abadessa del monestir de la Serra. Morí el 3 de juny de 1906.

Vilalta, Maria
Mestra a la Guàrdia dels Prats (1883-1893).
ACCB. FMM. Instrucció Pública, sig. 1512.

Vilalta, Teresa
Abadessa del monestir de la Serra (1900 a 1903).
J. Sánchez Real, 'Abaciologi...'.

Vilamajor, Joan-Francesc
Plebà de Montblanc (1726-1727). Nat a Valls. L’any 1727 fou nomenat rector de l’Espluga de Francolí (1727-1766). Elaborà un rectorologi de l’Espluga.
Jordi M. Bou Simó, L’ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí.Lluís París Bou, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc' (6).

Vilanova, Vidal de
Canceller del rei Alfons III.
Josep M. Porta, Montblanc.

Vilasalba, Antoni de
Pseudònim utilitzat per Antoni Palau i Dulcet entre 1904 i 1916 en les traduccions d’obres de teatre de F. Nietzsche, H. Ibsen, P. Giacometti, R.
Wagner, M. Maeterlinck i G. Hauptmann.

Vilaseca i Anguera, Salvador
Metge i historiador. Investigador especialista en arqueologia. Nat a Reus l’any 1896. Comissari provincial d’excavacions. Redescobridor de les pintures rupestres del Mas d’en Llort (1943) i descobridor de les del Mas d’en Bessó (1950), a més de les Coves del Cartanyà, del Buldó, de les Gralles i altres de la vall del riu Brugent en col•laboració amb Josep Iglésies, i de la Cista dolmènica del bosc del Pla de la Sala de Passanant; estudiós i investigador de la Cova de la Font major de l’Espluga de Francolí. Autor d’El hombre fósil (1916), La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), Las industrias del sílex tarraconeneses (1953), Reus y su entorno en la prehistoria (1973) i altres. Entre els seus treballs sobre la Conca de Barberà i terres veïnes poden remarcar-se La Cova del Cartanyà (1926); Exploració prehistòrica a l’alta conca del Brugent. I. La cova del Buldó. II. L’Art rupestre. III La cova de les Gralles (1929-1932), en col•laboració amb Josep Iglésies, Poblet (1935); La cova de la Gorja del Gaià (1935); Más cuevas y enterramientos prehistóricos en el Bajo Brugent. Término de Vilaverd (1942); Los grabados rupestres esquemáticos de la provincia de Tarragona (1943); Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa (1944); Las pinturas rupestres naturales y esquemáticas de Mas d’en Llort (1944); El primer sepulcro megalítico de la provincia de Tarragona: la cista dolménica del Bosc del Pla de la Sala de Passanant (1949); Nuevas pinturas rupestres naturalistas en el Barranco del Llort. Rojals (1950); Nuevos hallazgos de pinturas rupestres naturalistas en el Barranco del Llort. Rojals (1950); Las industrias del sílex tarraconenses (1953); Noticia de hallazgos de objetos de bronce en la cueva de la Font Major (1959); La cova de la Font Major (1960); Notas sobre tres Abades de Poblet en el siglo XVIII, hijos de Reus (1965); Sepulcros de losas antiguos y alto medievales de las comarcas tarraconenses (1966), escrit en col•laboració amb A. Prunera; y Cueva de la Font Major (1969). Membre de la Real Academia de la Historia (Madrid), l’Institut d’Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim (València), Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luís (Saragossa), Deutsches Archäologisches Institut (secció de Madrid), Associaçao dos Arqueólogos Portugueses (Lisboa), Instituto Internazionale di Studi Liguri (Bordighera), Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), Patronato José María Quadrada de Estudios e Investigaciones locales, del CSIC, Secció Histórico-Arqueológica de l’Institut d’Estudis catalans, etc. Morí el 13 d’abril de 1975. El Centre d’Estudis de la Conca de Barberà li dedicà l’Aplec de Treballs de 1996.
AA.DD. Salvador Vilaseca. Una obra perdurable. Reus, 1996.Ramon Capdevila i Vallverdú, 'Les meves vivències...'.Màrius Ferrer, 'Memòria de Salvador Vilaseca...'.Jaume Massó, 'Salvador Vilaseca...'.Maties Solé, 'Salvador Vilaseca...'.

Vilella, Francesc
Notari de la vila (1647-1650).
Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.

Vilella, Gabriel
Rector de Rojals durant el període de 1785 a 1791. Era fill d’Alforja. Fou el promotor i autor de la primera reforma de l’església de Rojals. La reforma consistí en l’allargament de la part est del temple a fi d’aconseguir major espai per acollir l’augment demogràfic del poble en aquella època. La reforma afectà també el campanar.
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals'.Valentí Gual, Rojals, una ciutat del món.

Vilella, Joan
Prevere. Tingué cura de la vicaria vacant de Lilla els anys 1825 i 1834 i 1835.
Josep M. Grau. i Roser Puig, Lilla.

Vilella, Pau
Secretari de l’Ajuntament de Lilla l’any 1809 quan es produí la invasió del poble per les tropes napoleòniques.
Roser Puig Tàrrech, 'Crisi de subsistències a Lilla durant la guerra de Napoleó (1809)', El Foradot (Montblanc) 16 (2003), pàg. 17.

Viñas i Buyó, Jaume
Alcalde de la vila. Prengué possessió de l’alcaldia el juny de 1939. Els regidors que l’acompanyaven eren Josep Foguet i Mir, Joan Martorell i Roig, Antoni París i Riba i Andreu Torres i Ferrer.
ACCB. FMM. Administració general. Actes (1939-1940), sig. 17.3.

Viñas i Roselló, Joan
Pastisser. Nasqué a Montblanc el 22 de novembre de 1895. Era fill de Francesc Viñas i d’Angelina Roselló, de cal Moliner de la Vall. Junt amb el seu fill Joan Viñas i Gay, creà la popular llaminadura Montblanquins (1946). Morí a Montblanc el 16 de maig de 1985. Joan Viñas i Gay havia nascut el 6 d’abril de 1924 a la vila on morí el 28 de gener de 2004. Ambdós pertanyien a una antiga nissaga de pastissers de Montblanc.
Informació facilitada per la família Viñas.

Viñas i Roselló, Magdalena
Carmelita vedruna. Nasqué a la vila el 20 de desembre de de 1879. Ingressà en la congregació l’any 1898. Fou superiora. Morí a Barcelona el 6 d’abril de 1970.
Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...

Viñas i Sanromà, Jacint
Cabdill militar i guerriller conegut com Cintet del Fonoll. Nasqué a Montblanc on treballà de fadrí de drogueria. Els seus pares eren botiguers de pesca salada. Fervent reialista s’allistà voluntari. Participà en diverses accions bèl•liques, en les quals sobresortí pel seu coratge i per la seva audàcia. Ascendí a capità. S’exilià a Perpinyà, d’on retornà en ser restablert Ferran VII com a monarca absolut. Malgrat les seves conviccions carlines, no secundà l’aixecament de 1833, segurament per creure’s postergat injustificadament. Per motivacions personals, ferit en el seu amor propi, es passà al bàndol contrari. Enemistat amb la família i els amics, tots carlins, mantingué la seva nova fidelitat. De nou sortí a relluir la seva audàcia i temeritat. Sortí il•lès d’un atemptat què fou objecte a Montblanc per un tal Josepet de l’Espluga, al que perdonà. Encerclada la seva partida per forces carlines, aconseguí fugir en una acció temerària. Fou nomenat comandant d’armes de Montblanc i, sent a la vila, els carlins rodejaren casa seva, de la qual s’escapà fent un forat a la teulada i s’amagà al Riuot d’on més tard fou rescatat per una columna amiga que arribà a Montblanc a les ordres del brigadier Colubí. Assolí el grau de tinent coronel. Segons Lluís Vives, es suposa amb fonament que, quan una tropa de miquelets procedents de Valls causaren incendis i destruccions a la vila i llençaren la imatge de la Mare de Déu de la Serra daltabaix del cambril del santuari (1835), va ser Cintet del Fonoll qui va recollir els trossos de la imatge permetent que més tard pogués ser recomposta. L’any 1836, quan operava prop de la Bisbal de Falset, fou sorprès en un pas estret per les forces carlines dirigides pel cabdill Arbonès, i morí en l’acció. La casa pairal dels Fonoll estava situada a l’antiga travessera de l’Aviram, actualment carrer del Ducat, fent cantonada amb el carrer dels Hortolans.
Alfred Opisso, 'Cintet del Fonoll'.Lluís Vives, Narracions històriques...

Viñas i Tous, Jaume
Alcalde de la vila des de 20 de febrer a 5 de maig de 1917, i del 20 d’octubre al primer de desembre del mateix any.
Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Viñas, Ramon
Pastisser de la vila (1824). Cap d’una llarga nissaga de pastissers montblanquins, continuada successivament pels seus descendents Francesc Viñas, Joan Viñas i Rosselló (1895-1985), Joan Viñas i Gay (1924-2004) i Joan Maria i Àngels Viñas Ibàñez.
Informació facilitada per la família Viñas.

Vinyes i Anglès, Francesc
Membre del Comitè Antifeixista de Montblanc en representació de la Confederació Nacional del Treball (1936). El 26 d’octubre de 1936 presidí la comissió de sanitat i assistència social de l’Ajuntament de Montblanc.
ACCB. FMM. Administració General. Actes, sig. 17.

Vinyes i Figueres, Josep
Plebà de Mont-blanc (1910-1922). Catedràtic de filosofia. Sobresortí per la seva dedicació als pobres i persones més desvalgudes de la vila. El 1913 celebrà una missió general i les festes constantinianes. Participà en el Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Morí, sent plebà, als 56 d’anys d’edat, a la ciutat de Reus, el 28 de juliol de 1922.
La Conca de Barbarà (Montblanc), 29 de juliol de 1922.Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.

Vinyes, Simó
Veí de la vila i de la ciutat de Lleida que pagà les despeses de construcció del retaule barroc de Sant Francesc Xavier de l’església de Santa Maria.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.

Violant d’Hongria
Vegeu Hongria, Violant d’.

Virgili i Monfar, Pau
Ecònom de Santa Maria de Montblanc (1923). Nasqué a Valls el 7 d’agost de 1869. La revolució de 1936 el sorprengué sent rector del Pla de Santa Maria. Morí assassinat el 5 d’agost de 1936 al terme de Montblanc.
Àngel Bergadà, Martirologi...

Viuda Molinera, Hereu de la
Nom de casa d’un guerriller de Montblanc que intervingué en la darrera guerra carlina (1872-1875) i morí en acció de guerra a Forès. Un altre familiar, segurament germà, conegut com Cabaler de la Viuda Molinera, que també lluitava com a voluntari en la mateixa guerra, morí a la Seu d’Urgell.
Josep Solé i Grinyó, 'Els montblanquins en la darrera guerra carlina'.

Vives i Cedó, Jacinta
Mestra, natural de la Riera de Gaià. L’any 1910 tenia 30 anys. Habitava a Montblanc des de l’any 1908.
ACCB. FMM. Població, Padró 1910, sig. 1435.3.

Vives i March, Matias
Diputat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya al Parlament de Catalunya (1980-1988). Primer Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1994-1999). Coordinador d’Àrea del Síndic de Greuges. Director d’Ordenament Territorial i Relacions Locals del Síndic de Greuges (2004).
DOGC, núm. 4247, de 26 d’octubre de 2004.Xavier Garcia, Homenots del Sud. Tarragona, 1994, pàg. 247-249.Josep M. Porta, Montblanc.[Redacció] 'Maties Vives March', El Foradot (Montblanc) 35 (2006), pàg. 10-12.

Vives i Poblet, Feliu
Industrial, nascut a la vila. Director aficionat de teatre, actor i promotor de l’art escènic a la vila. L’any 1921 estrenà al teatre de la Joventut Nacionalista de Montblanc, l’obra d’Àngel Guimerà, Joan Dalla.
Judit Albalat, 'L’activitat teatral...'.

Vives i Poblet, Lluís
Escriptor i historiador. Nasqué a la vila l’any 1900. Fundador i redactor a Barcelona del periòdic quinzenal Icària Nacionalista. Encarregat de l’Arxiu Municipal de Montblanc i autor de l’obra inèdita Narracions històriques de la vila ducal de Montblanc fins al 1960, interessant perquè recull especialment molts fets ocorreguts durant la revolució i la guerra civil (1936-1939). L’original el conserva la família. Col•laborà en diverses publicacions locals, entre les quals Montblanch. Boletín de cultura e información local (utilitzava el pseudònim Jordi Vallespinosa). Secretari de l’Ajuntament de la vila. Al final de la guerra civil (1939) fou jutjat i empresonat fins l’any 1941 i posteriorment desterrat. Morí a la vila l’any 1974.
Josep M. Grau, Diccionari d’historiografia catalana.Josep Recasens, L’anomenat 'Año de la victòria'... La repressió franquista a la Conca de Barberà.

Vives i Poblet, Ramon
Nat a la vila el 1892, casat el 1919, treballà a l’oficina local del Banc de Valls (1921-1961). President de la Germandat del Santíssim Sagrament (1928-30) i del Casal Montblanquí (1950-1951). Violinista, tocà amb la Vella (1918). Morí l’any 1985.
Andreu Mayayo Artal, 'En la mort del Sr. Ramon Vives', Espitllera (Montblanc) 47 (1985) pàg. 23-24.Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.Josep M. Porta, 'El Casal Montblanquí...'.'La Germandat de Socors...'.

Vives i Sardà, Joan
Prevere de la vila. Nat a Valls. L’any 1910 tenia 51 anys. Morí el 3 de juliol de 1913.
ACCB. FMM. Població. Padró 1910, sig. 1435.3.

Vives, Daniel M
Prevere. Vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1891-1892).
Josep M. Grau, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Miquel...'.

Vives, Joan
Rector de la Guàrdia dels Prats (1908-1913).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.

Vogué (o Vogé), Francesc
Escultor veí de Montblanc (1777) nascut a Tarragona. Autor, junt amb l’escultor berguedà Antoni Costa, del retaule major barroc de l’església de Santa Maria de Montblanc, dissenyat per l’escultor de Valls, Lluís Bonifàs, i destruït durant la guerra civil (1936). Morí a Montblanc i fou enterrat a la mateixa església el 4 d’octubre de 1779.
Josep M. Grau i Roser Puig, 'El retaule major...' (I). 'L’última obra de l’escultor berguedà...'.

Voltas, Josep
Natural i veí de la vila. Sufragà les despeses de construcció del retaule i altar major de l’església de Sant Miquel, construït vers l’any 1857, daurat l’any 1929 i destruït l’any 1936.
Voltas, Josep. Alcalde constitucional de la vila (1822). Podria ser el mateix personatge de l’entrada anterior. Procurador.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Aspectes econòmics de Montblanc...'.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.

Voltes, Tomàs
Organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria, nascut a Cornudella del Montsant. Casat amb Narcisa, de la qual tingué un fill que fou clergue i beneficiat de Montblanc. Fou nomenat, mitjançant oposició, el 15 de maig de 1745 i prengué possessió el dia 21 següent. Novament fou nomenat organista l’any 1757, encara que de manera interina, continuant fins l’11 de juny de 1776 i, des del 17 dels mateixos mes i any, fins al novembre següent. Més tard ocupà de nou el càrrec d’organista, des del 24 de març de 1777 fins al juliol de 1782.
Francesc Bonastre, L’orgue de Santa Maria... J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.