Diccionari biogràfic
Diccionari Biogràfic
There are currently 82 names in this directory beginning with the letter T.
Talavera i Bonet, Albert
Nat a Montblanc. Locutor de ràdio que utilitzava el pseudònim d’Albert Marconi. El dia 21 d’abril de 1961 va batre el curiós rècord de parlar, pels micròfons de Ràdio Montblanc, Emissora de la Conca, durant 24 hores seguides sense llegir cap text ni mantenir conversa amb cap altra persona. El fet fou acreditat per acta notarial formalitzada pel notari Agustí Altés i Vilafranca.
Josep M. Contijoch Casanovas, 'ECS-50', El Foradot (Montblanc) 29 (2005), pàg. 18-22.
Talavera i Sabater, Albert
Advocat, natural de Sarral (1889), casat amb Antònia Bonet i Puig, de la mateixa vila. Alcalde de Montblanc des del 4 de febrer al 14 d’abril de 1931. Propulsor del cooperativisme a la Conca. Fundador del Sindicat Agrícola de Sarral (1909). Membre del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1931). Comissari de la Generalitat (8 de gener a 16 de febrer de 1936).
ACCB. FMM. Administració General. Actes, sig. 17. Població. Padró 1930.Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.
Tallada i Forcadell, Francesc
Militar carlí, nascut a Alacant (1824). Fou un dels comandants de les forces que entraren a Montblanc el 17 de novembre de 1872. Morí en acció de guerra prop de la Pobla de la Granadella (1873).
Robert Vallverdú, 'La defensa de Montblanc...'.
Tàpies, Baltasar de
Veí de la vila que acollí a casa seva les 18 monges de la comunitat de la Serra que no podien tornar al monestir destruït durant la guerra napoleònica (1813).
Ramon Sabaté, 'Resum...'.
Tàpies, Bernat
Daurador de la vila. Treballà en l’antic altar de la Puríssima Concepció de l’església de Santa Maria (1638-1639).
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.
Tarragó, Jeroni
Rector de Rojals. N’exercí les funcions entre 1830 i 1833.
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.
Tàrrega, Berenguer de
Rector de Montblanc que regí durant més de 40 anys la parròquia de Santa Maria (1194-1236). Primer escrivà de Montblanc. L’any 1194 aconseguí del rei Alfons I el privilegi de l’Escrivania del qual gaudí la Parròquia fins l’any 1850. Durant el seu mandat s’edificaren l’església de Sant Miquel i els Hospitals de Pobres i de Sant Bartomeu. Gaudí de la confiança dels reis Alfons I, Pere I i Jaume I, dels abats de Poblet i dels vescomtes de Cardona. 'Davant de la feligresia de la vila, el dia 1 de novembre de 1930, rebé en processó i lloant Déu Jaume I, al tornar de la conquesta de Mallorca'. Un germà seu, Pere, fou prior de Poblet.
Agustí Altisent, 'Seguint el rastre de Guerau de Jorba...'.F. Bofarull i Sans, Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanc.Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.Josep Torné Cubells, 'Catàleg de pergamins de l’actual Arxiu del monestir de Poblet', Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 26 (2007), doc. 60.
Tarrida, Bonaventura
Religiós mercedari. Comanador del convent de Santa Maria del Miracle o de la Mercè (1819-1824).
Josep M. Grau i Roser Puig, 'El convent mercedari...'.
Tarroja
Muller de Jaume de Sanjoan. Instituí un benefici sota l’advocació dels sants Simó i Judes a la capella de l’Església de Santa Maria dedicada després a la Pietat.
Jaume Felip, 'L’església gòtica...'.
Teixidor, Jaume
Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1612).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.
Teixidor, Marià
Religiós franciscà. Guardià del convent de Sant Francesc. Gran orador i protector de les arts. Reconstruí el convent després dels saqueigs i destruccions de 1822.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.
Teixidor, Pere
Pintor de Lleida. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església de Sant Francesc de Montblanc (1438). Aquest retaule va ser destruït l’any 1809 o el 1822.
Isidre Puig, 'El retaule dels Sants Joans...'.
Teixidor, Ramon
Doctor en drets, alcalde major i tinent corregidor de Montblanc (1776-1780). Abans havia estat a Granollers i després passà a dirigir les alcaldies majors de Morella (1780), Balaguer (1783) i Tarragona (1793). Es jubilà en aquesta darrera ciutat.
Rafael Cerro, 'Los alcaldes mayores del Corregimiento de Tarragona...'.
Tello, Roderic de
Arquebisbe de Tarragona. Nasqué a Sevilla. Regí l’arxidiòcesi tarragonina de 1288 a 1308, succeint l’arquebisbe Ramon Coll. Eregí el Deganat de Montblanc, vicariat general forani, que tenia jurisdicció sobre 54 parròquies. Féu la primera concessió d’indulgències que es coneix al santuari de la Serra.
Lluís París, 'Montblanc i els seus comtes reis'.Ramon Sabaté, 'Resum...'.
Tèrmens, Bernat de
Primer rector de Montblanc (1170).
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Lluís París, Assaig històric... 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc'.
Tèrmens, Macià de
Fundador d’un benifet a l’església de Sant Marçal (1486).
Pau Queralt, 'La confraria de la Puríssima Sang'.
Tibau i Cartanyà, Joan
Agutzil de Lilla. L’any 1889 tenia 50 anys.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889, sig. 1434.5.
Tibau, Francesc
Degà de Montblanc i rector de Vilaverd (1707). Anys abans ja era regent de l’església de Sant Martí (1677-94) en la qual construí un altar a la Mare de Déu de la Serra a més de fundar-hi un benefici del mateix nom (1694).
Francesc Cortiella i Òdena, Història de Vilaverd. Ramon Sabaté, 'Resum...'
Tilia, Antoni
Religiós mercedari, comanador del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc (1543).
Jaume Felip, 'El convent de la Mercè...'.
Timor, Guillem de
Escultor del segle XIV, nat a Montblanc. Autor de la imatge de Sant Andreu apòstol (1341) que es conserva a l’església parroquial de la Selva del Camp, encara que malmesa per les destruccions de 1936. Alguns autors veuen analogies d’estil d’aquesta imatge amb el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé de l’església de Santa Maria de Montblanc.
Joan Pié, Annals inèdits...
Toldrà, Joan
Cònsol de la vila (1661).
Pau Queralt, 'La Universitat de Montblanc contracta organista'.
Tomàs i Alba, Josepa
Religiosa mínima natural de Montblanc que professà al convent de les Mínimes Descalces de Valls, el 16 de desembre de 1754. El mateix any es publicà a Barcelona La piedra cortada del monte que baxando a los valles derriba la estatua del mundo. Villancicos (que se cantaron) en la solemne profesión y velo de Sor Maria Josepha de la Concepción, Religiosa de Madres Mínimas Descalzas de la insigne villa de Valls, en el siglo Josepha Tomàs y Alba, natural de la ilustre Villa de Montblanch.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.
Tomàs i Bartolí, Joan
Rector de la parròquia de Lilla (1982-1987).
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.
Tomàs i Coloma, Pere-Joan
Notari de la vila (1756-1761-1790). Tot i que tenia el seu domicili a Montblanc, la seva àrea de treball s’estengué a Vilaverd, Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Bràfim, Vilabella, Figuerola i Montbrió del Camp. Des del 1757 fins a 1761 actuà també a Vila-rodona. Estava casat amb Isabel Joli i Monter, filla del notari d’Alforja Pere Joli. El seu fill, Pau Tomàs i Joli, també seria després notari de Montblanc.
Josep M. Grau, 'Pere-Joan Tomàs...'.Josep M. Grau i Roser Puig, 'Instrucció pública...'.Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.
Tomàs i de Batlle, Domènec.
Vicari regent de Lilla (1822-1825). L’any 1822 fou saquejada la rectoria.
Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.
Tomàs i Guarro, Josep Maria
Alcalde de la vila des del 15 de maig de 1930 al 26 de gener de 1931. Aquesta data és la de la darrera sessió que presidí. Durant el seu mandat l’Ajuntament acordà, previ plebiscit popular, traslladar al dia 8 de setembre la Festa Major, que se celebrava el diumenge després de l’Ascensió. Morí a Reus el 16 d’abril de 1950 als 73 anys.
Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.[Redacció], Aires de la Conca (Montblanc), 17 de maig de 1930.
Tomàs i Joli, Pau
Notari de la vila (1789 a 1812). Germà de l’anterior. Era fill del també notari de Montblanc, Pere-Joan Tomàs i Coloma i estava casat amb Anna Maria Ràfols, de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Josep M. Grau, 'Pere-Joan Tomàs...'.La indústria...Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.
Tomàs, Antoni
Doctor en ambdós drets, de Montblanc (1731).
Josep M. Porta, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII.
Tomàs, Bernat
Mestre de cases, natural de Cervera, casat amb Teresa Badia, de l’Espluga de Francolí. El matrimoni tingué fills a Montblanc entre els anys 1775-1786. Autor del projecte del Cor de l’església de Santa Maria, construït entre els anys 1793 i 1796. Construí també un pont sobre el riu Francolí.
Tomàs, Francesc
Mestre de cases, natural de Cervera i veí de Montblanc. Junt amb Joan Florit, contractà la construcció de les voltes interiors de l’església de Sant Miquel de Montblanc (1787). Autor del projecte de la planta del campanar i portalada de l’església de Santa Maria de Barberà de la Conca (1792-1796). Segons Joan Fuguet, Francesc Tomàs no fou realment el projectista sinó l’empresari de l’obra. Junt amb Magí Veciana, mestre de cases de Sarral, assumí la construcció de l’obra nova de l’església de Barberà de la Conca (1792).
Joan Fuguet, 'Una església del darrer barroc...'.Josep M. Grau i Roser Puig, Lilla.Josep Porta i Blanc, Arreplec de dades per a la història de Barberà.
Tomàs, Magí
Regidor degà de la vila. Exercí les funcions del càrrec des del 18 de març de 1827 al 15 de febrer de 1828.
Josep M. Porta, 'Els alcaldes de Montblanc'.
Tomàs, Pere
Religiós franciscà del convent de Sant Francesc de Montblanc que ocasionalment, juntament amb altres frares del mateix convent, administrà els sagraments a Rojals en substitució del rector de la parròquia (1725-1730).
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.
Toralto, Francisco de
Militar napolità al servei de Felip IV, que durant la guerra dels Segadors fou nomenat governador de la plaça de Tarragona (1642). A finals de juliol de 1645, amb 1.200 homes i 300 cavalls, atacà per sorpresa Montblanc fent esclatar un explosiu a una de les portes de la muralla, calant-hi foc i finalment intentant obrir una bretxa a la paret de la muralla. La reacció dels montblanquins féu fracassar l’intent i les tropes atacants hagueren de retirar-se sofrint una vintena de morts, 300 ferits i uns altres 300 fugits.
Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època.Manel Güell, 'Els assalts (frustrats) a la vila ducal durant la guerra dels Segadors'. Relació verdadera de la victòria que han tingut los de la vila de Montblanc, contra los castellans de la ciutat de Tarragona.
Torelló, Andreu
Prevere. Ecònom de la parròquia de Lilla (1845-1848).
Josep M. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta...'.
Torra, Francesc d’Assís
Rector de la Guàrdia dels Prats (1851 a 1870).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.
Torra, Joan
Plebà de Montblanc (1878-1880). Quan prengué possessió del càrrec l’església de Santa Maria es trobava en mal estat de conservació a causa de la darrera guerra carlina. Per aquesta causa, del 1873 al 1876, el culte es celebrà a Sant Miquel. Finalment el 1880 es tancà el temple pel perill de caiguda de la volta.Jaume Felip Sánchez, 'Notes històriques. Les obres de Santa Maria; anys 1841-1895', Full Parroquial (Montblanc) 963 (1991), pàg. 2.
Lluís París, 'Capellans, rectors i plebans de Montblanc' (9), Full Parroquial (Montblanc) 928 (1990), pàg. 2.
Torredemer i Torres, Ramon
Herbolari de la vila. L’any 1889 tenia 37 anys.
ACCB. FMM. Població. Padró 1889.
Torredemer, Daniel
Ecònom de la Guàrdia dels Prats (1877).
Albert Palacín, 'Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume...'.
Torrell i Oliva, Manel
Mestre d’obres que, amb la col•laboració de Mn. Pau Queralt, realitzà les obres de restauració interior de l’església de Sant Miquel (1933-1936) que quedaren interrompudes per l’esclat de la guerra civil.
Torrent, Ferran de
Procurador dels frares mercedaris que, en representació del seu orde, acceptà la donació feta pels prohoms i jurats de Montblanc de l’església i lloc de Santa Maria del Miracle (25 de febrer de 1288).
Jaume Felip, 'El convent de la Mercè...'.
Torres i Balcells, Jaume
Rector de Prenafeta (1934-1935). Havia nascut a l’Espluga de Francolí el 2 de setembre de 1902 i fou ordenat l’any 1925. Morí a Tarragona el 23 de febrer de 1988.
Josep M. Grau, 'Rectorologi de Prenafeta...'.
Torres i Dalmau, Maties
Músic. Nat a Montblanc el 31 de març de 1879. Era conegut com a Maties Xarré. Tocava el contrabaix a La Vella (1900-1903).
Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.
Torres i Elies, Genís
Mestre i director del Col•legi públic Arce-Ochotorena 1967-1977). Exercia la docència a la vila des de 1951. Fou secretari del Centre d’Iniciatives i Turisme (1965-1971). Morí a la vila el 30 d’abril de 1977.
APM. Òbits. XII (1977-1987).ACCB. Cultura, sig. 1547.2. i Instrucció Pública, sig. 1510.19.Josep M. Tarragó, '50 anys del col•legi públic Les Muralles'.
Torres i Rossell, Josep
Prevere, natural de l’Espluga de Francolí (1931), ordenat sacerdot el 1956. Vicari de Montblanc, encarregat de la parròquia de Rojals (1957-1967) i professor del Col•legi de la Mercè. Remarca Josep M. Contijoch que 'propi de la seva genuïna sensibilitat espiritual fou el fet que aconseguí instaurar la bona harmonia entre totes les famílies de Rojals: si bé no eren moltes, assolí a agermanar-les fermament, fet no escaigut des de temps molt antics'. Posteriorment a la parròquia de l’Arboç del Penedès, aquí impulsà la restauració de la seva església; en destinar-lo a Reus aixecà el nou temple de Crist Rei, finalment regentà les parròquies de Tarrés i Vimbodí, on rehabilità l’ermita dels Torrents. Traspassà sobtadament el 7 de desembre de 1997. La seva família cedí en dipòsit, el novembre del 2004, la seva important col•lecció de goigs a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc).
ACCB, 'Més de 1.000 gojos lliurats a l’Arxiu Comarcal', El Foradot (Montblanc) 28 (2005), pàg. 24.Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.
Torres i Santanà, Joan
Prevere, nascut a Montblanc el 17 de gener de 1873. Estava adscrit a la parròquia del Serrallo de Tarragona. Morí assassinat a aquesta darrera ciutat el 27 de juliol de 1936.
Àngel Bergadà, Martirologi...
Torres, Jeroni
Religiós i escriptor, fill de la vila. Entrà a la Companyia de Jesús (1551). Serví una càtedra de filosofia a Roma (1553). A Ingolstadt (Alemanya) ensenyà teologia. Es autor de Confessió Agustiniana. Morí l’any 1611.
Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.
Torres, Joan
Organista de l’església de Santa Maria (1673). Era natural de Valls. Fou contractat el 16 de gener de 1673 per tres anys. A més de tocar l’orgue es comprometé a ensenyar cant i cantar per Corpus, Mare de Déu d’agost i Tots Sants.
Pau Queralt, 'La Universitat de Montblanc contracta organista'.J. Sánchez Real, 'El órgano y los organistas...'.
Torres, Simó
Beneficiat de la comunitat de preveres de la vila (1638).
APM. Capítols Comunitat de preveres (1638), sig. 3.1.1.
Torroella i Abellà, Francesc
Vicari de la parròquia de Rojals de 1732 a 1751.
Josep M. Contijoch, 'Rectors de la Parròquia de Rojals...'.
Torroella, Francesc
Eclesiàstic. L’any 1497 residia a Montblanc.
Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona, 1991, vol. II.
Torroella, Vicenç
Escrivà públic de la vila per autoritat reial. Regent de l’escrivania pública i comuna de Montblanc (1592-1618).
Jaume Felip, L’actual seu del Consell Comarcal...Antoni Palau i Dulcet, Guia de Montblanc.Josep M. Porta, 'El retorn de protocols'.Pere Sanahuja, 'Nomenament de síndic...'.
Tosas, Josep Maria
Donant dels terrenys en els quals fou edificada la zona esportiva de la vila. L’Ajuntament donà el seu nom a un dels carrers de l’eixample.
Toses i Pomés, Hipòlita
Carmelita vedruna. Nada a Montblanc el 19 de maig del 1843, filla de Josep, tupiner, i Antònia. L’avi patern era Francesc Toses, tupiner de la Selva del Camp. Recordem que Sant Hipòlit és el patró dels terrissaires. Entrà a l’institut l’any 1861 i morí a Vic el 27 de gener de 1905. Fou superiora.
APM. Baptismes, vol. 11 (1840-1851).Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...
Toses i Serret, Josep
Músic. Nasqué a Montblanc el 3 d’abril de 1840. Tocava la tuba amb l’orquestra La Vella. Morí a la vila el 29 de juny de 1928.
Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.
Tous i Pedrol, Sebastià
Nat a Montblanc el 1912 i mort a la mateixa vila el 23 de novembre del 2001. President del Club Excursionista Montblanc (1958-1971). Participà en moltes proves de l’especialitat. En el XIII Rally de l’Amitié, celebrat a França, fou guardonat en reconeixement de la seva fidelitat excursionista (1984).
[Redacció], Espitllera (Montblanc) 32 (1984), pàg. 10.
Tous, Francesca
Carmelita vedruna. Nasqué a la vila l’any 1879, ingressà a la congregació el 1901 i morí a Vic el 10 de febrer del 1952. Fou superiora.
Josep M. Porta i Pilar Navàs, 150 anys de les Germanes Carmelites...
Trastàmara, Enric de
Castlà de Montblanc (1356 a 1360) per infeudació que féu Pere III. Els montblanquins la rescataren. Enric de Trastàmara, amb l’ajuda de les tropes catalanoaragoneses, comandades pel comte de Dénia, de les anomenades Companyies Blanques, grups de mercenaris guiats per Bertran Du Guesclin, Hug de Calviley i el mariscal d’Audrehem, lluità contra Pere I, el Cruel, de Castella, en l’anomenada guerra dels dos Peres. En fugir Pere I, Enric de Trastàmara fou proclamat a Burgos rei de Castella (abril de 1366), però el castellà fou reposat en el tron gràcies a l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre. L’assassinat de Pere I a Montiel (març de 1369) decidí la victòria del Trastàmara que fou coronat rei de Castella com a Enric II.
Àngels Masià de Ros, 'Pere el Cerimoniós, Enric de Trastàmara i l’entrada de tropes estrangeres a Catalunya', Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (Girona), vol. 25, núm. 1 (1979), pàg. 259-268.
Travieso i Solé, Llorenç
Músic, natural de Vilaverd que tocà la bateria a l’orquestra Amorós fins a la dissolució de l’agrupació (1936).
Núria Medrano, Músics i ball..., pàg. 235.
Trullols, Amador
Mestre o batxiller de gramàtica de Montblanc, i metge. L’any 1500 negociava la contractació de mestre amb els cònsols de Reus. L’any 1530 s’oferí pel mateix càrrec un altre docent de Montblanc, Mn. Torres. Entre els anys 1500 i 1510 el consell de Reus el llogà de metge.
M. Camps Clemente, M. Camps Surroca i C. Aler Ibarz, 'Algunes conductes del segle XVI a Catalunya', Gimbernat. Revista catalana d’història de la medicina i de la ciència (Barcelona) 9 (1988), p. 57-74.Jordi Morelló Baget, Reus en el trànsit a la modernitat...
Trullols, Francesc
Eclesiàstic. L’any 1497 residia a Montblanc.
Josep Iglésies, El Fogatge de 1497. Barcelona, 1991, vol. II.
Trullols, Pere
Sabater. Fundador del benefici de Sant Pere Màrtir a la capella de Sant Esteve de l’església de Santa Maria.
Gabriel Serra, 'La parròquia de Santa Maria a primers...'.
Turmeda, Anselm
Religiós franciscà del convent de Sant Francesc. Escriptor i literat. Nasqué a Ciutat de Mallorca (1352) i estudià gramàtica i lògica a la mateixa ciutat, i física i astronomia a Lleida. Ingressà a l’orde franciscà i residí al convent de Montblanc. Estudià a les Universitats de París i de Bolonya. L’obra més famosa de Turmeda és el Llibre dels Bons Amonestaments (1398) inspirat en la Dotrina dello Schiavo de Bari, obra del segle XIII que, en part, plagià. Escriví també Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398) i Disputa de l’ase contra frare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals. A Bolonya tingué per mestre Nicolau Martel que li aconsellà fer-se mahometà. Turmeda seguí el consell i embarcà cap a Tunis on féu pública la seva apostasia. Estigué allotjat al mateix palau del soldà i fou nomenat cap de duanes i intèrpret. Més tard fou intendent del palau del soldà.La tradició montblanquina féu de Turmeda gairebé un sant, ja que fins i tot se’l considerà com a màrtir. Però la tradició no sembla ser certa, ja que Turmeda morí a Tunis, honorat pels mahometans i enterrat en un lloc preeminent.
Míquel de Epalza, Anselm Turmeda. Palma de Mallorca, 1983.Eufemià Fort i Cogul, Dos apòstates dels segles XIV i XV: Turmeda i Marginet. Barcelona, 1971.Martí de Riquer, Història de la Literatura Catalana.
Turmó, Joan
Porter reial de Montblanc. El 1790 creà una companyia comercial amb el francès Lluís Ros per instal•lar a la vila una fàbrica de filar cotó (indianes).
Josep M. Grau, La indústria...
Tutavila del Tufo, Francisco de
(1608-1679) Militar napolità al servei de l’exèrcit hispànic de Felip IV, en el qual aconseguí el grau de general d’artilleria. Durant la guerra dels Segadors fou nomenat governador de Tarragona (1645). L’any 1646, el virrei marquès de Leganés, li manà atacar Montblanc, pensant que la vila hauria quedat desprotegida en haver marxat cap a Lleida les tropes fran ceses que la defensaven. El fracàs de l’expedició de l’any 1645 feia extremar les precaucions dels atacants. Malgrat tot, els defensors de la vila, comandats pel veguer Ricart i ajudats per les tropes franceses del regiment de Ferrier impediren la conquesta de la vila i les forces castellanes hagueren de retirar-se novament (maig de 1646). El fracàs enfurismà els assaltants que, en revenja, saquejaren i cremaren els voltants de la vila cometent malvestats, especialment al poble de la Guàrdia dels Prats.
Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època.Manel Güell, 'Els assalts (frustrats) a la vila ducal durant la guerra dels Segadors'.